Coque
El coque és un combustible sòlit format per la destilació de carbó bituminoso calfat a temperatures de 500 a 1100 °C sense contacte en l'aire.[1][2][3] El procés de destilació implica que s'eliminen el alquitrán, gasos i aigua.[3] Este combustible o residu es compon entre un 90 i un 95 % de carbono.[1][3] El nitrogen, oxigen, sofre i hidrogen estan presents en cantitats menors.[1] És poroso i de color negre a gris metàlic.[2][3] El coque s'utilisa en grans cantitats en alts forns per a l'elaboració de ferro aprofitant de les següents reaccions químiques:[1][2]
Ademés de carbó mineral s'han usat atres materials com turba, carbó vegetal i petròleu cru per a elaborar materials cridats coque, en este últim cas es tracta de coque de petròleu.[3] Sobre temperatura de producció existixen dos tipos de coque: el coque d'alta temperatura, format entre els 900 i els 1100 °C, i el de baixa temperatura, format entre els 500 i els 700 °C.[3]
El coque és un combustible que s'utilisa en l'indústria de la fundició d'alumini, acer i atres metals.
Història
[editar | editar còdic]Se sap que per lo manco des de el IX s'amprava coque per a calfar i cuinar en China. En les primeres décades de el XI els forjadores chinencs de la conca del riu Groc ya usaven coque en els seus forns, solucionant el problema d'habitar una regió en pocs arbres.[4]
Sobre Europa se sap que en 1603 l'inventor anglés Hugh Plat va observar que el carbó podria calcinar-se de manera igual que es fa en la fusta quan es produïx carbó vegetal. Este procés no es va posar en pràctica en Anglaterra fins a 1642 quan es va amprar coque per a torrar malta en Derbyshire.[5] El procés per a produir coque extraent els seus gasos va escomençar al voltant de l'any 1800 encara que la fabricació de coque per mig de métodos simples es coneixia ya fa sigles.[2] En l'Anglaterra de la Revolució Industrial els primers trenés a vapor funcionaven en coque com a combustible lo que produïa una gran cantitat d'emissions de gas. Açò va provocar l'aparició de llegislació ambiental que obligava a les locomotoras a "consumir el seu propi fum".[6] Fins a la década de 1960 s'usava coque per a calfar llars pero des de llavors ha segut reemplaçat en este us per petròleu, gas natural i energia elèctrica.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 coke, Encyclopedia Britannica, Academic Edition. Consultat el 29 de juny de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 koks Donen Store Danske Encyklopævaig donar. Consultat el 9 d'agost de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 koks Store norske leksikon. Consultat el 9 d'agost de 2012.
- ↑ McNeil, William H. The Pursuit of Power. University of Chicago Press, 1982, pp. 26, 33 i 45.
- ↑ Nersesian, Roy L (2010). «Coal and the Industrial Revolution», Energy for the 21st century, 2 edició, Armonk, NY: Sharpe, p. 98. ISBN 978-0-7656-2413-0.
- ↑ 8 & 9 Vict. cap. 20 (Railway Clauses Consolidation Act, 1845) section 114.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.