Carbó bituminoso

Carbó bituminoso.

Plantilla:Carbó El carbó bituminoso és un carbó relativament dur que conté betum, entre el lignit i l'antracita en la série lignohullera. Sol ser de color negre, a voltes marró obscur, presentant a sovint una bandes ben definides de material lluent i mat. Les vetes de carbó bituminoso s'identifiquen estratigráficamente per la distintiva seqüència de bandes lluentes i obscures.

És una roca sedimentaria orgànica formada per la compressió diagenética i submetamórfica de material turboso, de manera que els seus components principals són macerales: vitrinita, exinita, etcétera. El carbó bituminoso conté entre un 60 i un 80 % de carbono, sent el restant aigua, aire, hidrogen i sofre que no ha segut repelit dels macerales.

El contingut calorífic del carbó bituminoso oscila entre els 21 a 30 millons Btu/t (24 a 35 MJ/kg).

Usos

Els carbons baixos o bituminosos es classifiquen segons la seua reflectancia, humitat, contingut volàtil, plasticitat i contingut de cendra. Generalment, els carbons bituminosos de major valor tenen un grau mínim de plasticitat, volatilitat i baix contingut en cendra, especialment en baix contingut en carbonats, fòsfor i sofre.

La plasticitat és vital per a la fabricació de coque i acer, a on el carbó té que comportar-se de manera que permeta la mescla en òxits de ferro durant la fundició. El baix contingut en fòsfor és vital per a estos carbons, ya que este element és amolador en el procés d'elaboració d'acer.

El coque és millor si té un baix marge de volatilitat i plasticitat. Açò es medix per mig de l'evaluació del Índex de Dilatació Lliure. El contingut en betum, el contingut volàtil i l'índex de dilatació s'usen per a seleccionar carbons aptes per a la mescla en coque.

La volatilitat també és crítica per a la fabricació d'acer i la generació d'energia, puix açò determina la taxa de combustió del carbó. Els carbons en alt contingut volàtil poden ser fàcils d'encendre pero no tan barats com els carbons menys volàtils, i estos a la seua volta poden resultar més difícils d'encendre pero contindran més energia per unitat de volum. El fundidor deu equilibrar el contingut volàtil dels carbons per a optimisar la facilitat d'ignició, la taxa de combustió i l'energia produïda.

Els carbons baixos en cendra, sofre i carbonat són apreciats per a la generació d'energia perque no produïxen massa escoria i no exigixen massa esforç per a eliminar les partícules en suspensió dels gasos de combustió. Els carbonat són amoladors puix tendixen a adherir-se a la caldera. El contingut sulfuroso també és amolador en certa mida per ser emés a l'atmòsfera i contribuir a la formació de smog i pluja àcida. De nou, poden eliminar-se dels gasos de combustió filtrant estos.