Washi
.JPG){kind=link}
El washi (和紙?), wagami, paper del Japó, paper japonés o paper japón és un tipo de paper molt fi fabricat en Japó, amprant-se com a matèria primera plantes de la flora local, tals com Broussonetia papyrifera (梶 Kaji?), Edgeworthia papyrifera, Diplomorpha sikokiana (雁皮 ganpi?), Euonymus sieboldianus (檀 Mayumi?), com aixina també bambú, cànem, arròs i blat.[1]
l'UNESCO va designar l'elaboració tradicional del washi japonés com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 26 de novembre de 2014.[2]
El washi és, generalment, més resistent que el paper produït a partir de polpa de fusta i sol tindre una llarga vida útil. S'utilisa en vàries arts tradicionals, tals com l'origami, shodō i ukiyo-i. El washi també va ser usat per a fer varis productes de la vida diària com són roba, llànties i joguets.
El paper del Japó és, a voltes opac, a voltes alguna cosa transparent, gros, resistent, satinado, de color blanc o llaugerament amarfilado i de tacte suau. Es presta magníficament per a la reproducció de gravats, pero la seua ocupació requerix contes especials. S'utilisa principalment per a les edicions de llibres de gran lux.[3] Per lo general fi, els gramages van dels 5 als 80 g/m²; les tonalitats diferents s'adapten a la restauració de documents antics. El paper japonés, a pesar de la seua extrema llaugerea, oferix esta excepcional capacitat de resistència fisicoquímica que no posseïx cap atre paper. Es troba present en tots els tallers de restauració perque és irreemplazable.[4] Destaquen pel seu poder d'absorció. Són molt adequats per a la restauració de documents, fulls de llibres i atres objectes de paper per les seues fibres llargues. S'usa com a soport de reforç per al reintegrament de documents. No es decoloran ni es tornen trencadiços en el temps.
El washi és el paper tradicional japonés que des de fa sigles es fabrica sempre a mà per als tipos de major prestigi i calitat. Les fibres utilisades més conegudes duen els noms de Kozo, Gampi i Mitsumata. Cada una d'elles conferix al paper característiques particulars. Kozo és el més utilisat, les seues fibres són les més llargues (una mija de 100 mm). Estes fibres donen un paper d'una gran resistència, que és molt estable dimensionalment. Poden cultivar-se i representen el 90% de les fibres utilisades. Gampi, es caracterisa per les seues fibres sòlides, lluentes (llongitut de les fibres entre 3 i 5 mm). Produïx un paper resistent, translúcido, en una superfície lustrosa. Per la dificultat i inclús a l'impossibilitat de cultivar-la, Gampi és una fibra preciosa. Posseïx, ademés, una particularitat: el seu llacor és tòxica i se li atribuïx la propietat de ser sumament resistent front als danys causats pels insectes.[4] El paper japonés té vetes en un sentit com la fusta. Molt difícils de vore. S'esgarra en el sentit de la veta en forma llineal i tranversalmente és molt resistent a l'esgarre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sigles de passió japonesa pel paper» (en és). www.nationalgeographic.com.es. Consultat el 2021-10-10.
- ↑ «Dèu nous elements en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial» (en espanyol). Unescopress. Consultat el 28 de novembre de 2014.
- ↑ Verónica Rojas Lederman. Paper. Universitat de Chile.
- ↑ 4,0 4,1 Stouls, especialistes de l'art i la conservació. Papers japón [1] archivat en Wayback Machine.. Consultada el 4 d'abril de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Washi.- El washi, art tradicional de fabricació manual de paper japonés en la pàgina web d'Unesco
- Procés artesanal de creació del Washi en Vimeo
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Washi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.