Crematogaster scutellaris
.JPG){kind=link}
Crematogaster scutellaris és una formiga mirmicina de distribució típicament mediterrànea, pero alcança Europa Central, Próximo Oriente i el nort d'Àfrica.[1][2]
És comú en la península ibèrica i illes Balears.[3] En Andalusia rep el nom vulgar de morito o flare.[4] En el nort d'Aragó li les coneix com repetels.
Característiques
[editar | editar còdic]És una espècie inconfundible a simple vista per la seua cap rojosa i la seua tórax i abdomen negres, sent l'única espècie bicolor del gènero Crematogaster que habita la península ibèrica. La forma de l'abdomen també és característica ya que s'estretix gradualment cap a l'àpiç i acaba en punta.
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Crematogaster scutellaris és una espècie abundant que construïx les seues colónies principalment en tocones i troncs caiguts o en branques mortes d'arbreés vells o decrépitos; també nidifica baix la corfa de pis i alcornoques, aixina com en clavills i clavills, a on fabriquen el niu en una mescla de fusta mastegada i terra; entre març i octubre forma pistes de recolecció llargues i ben definides; les obreres transporten principalment substàncies líquides azucaradas, que prenen de pulgones i també materials sòlits (restants d'artròpodes, chicotets insectes, etc.)[5]
La posada té lloc durant l'estiu. L'eclosió de les larves es produïx principalment en setembre i passen l'hivern en segon estadi; en la primavera següent donen lloc a les larves de tercer estadi, que buan durant l'estiu. Cap a mediats i finals de l'estiu ocorre la principal emergència d'obreres i els individus sexuados apareixen a finals d'agost.[6]
Si es colpeja l'arbre a on viuen, ixen immediatament en l'abdomen alçat i emetent una chicoteta gota de feromona d'alarma per l'extrem posterior. L'olor de la feromona provoca una movilisació general en el formiguer i pronte qualsevol intrús es veu rodejat d'un gran número de formigues agressives que ho ataquen.[7]
C. scutellaris s'alimenta de les posades de la procesionaria del pi, Thaumetopoea pityocampa, un lepidòpter que pot causar #defoliació severes en vàries espècies de pins.[1]
Per una atra part, són perjudicials per a l'indústria del corcho, ya que quan viuen sobre els alcornoques, les galeries i cambres reduïxen la gruixa aprovechable del corcho, en les consegüents pèrdues econòmiques. La seua agressivitat i la seua mordedura irritante causa molèsties als peladores. Si les piles de corcho no són extretes ràpidament del alcornocal, poden colonisar-les, depreciant encara més el corcho.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 López-Sebastián, I., Selfa i Arlandis, J. & Tinaut, A. 2004. Sobre Crematogaster scutellaris (Olivier, 1791) (Hymenoptera, Formicidae) com a depredador d'ous de la procesionaria del pi. Bolletí de sanitat vegetal. Plagues, 30(4): 699-702. ISSN 0213-6910
- ↑ «Fauna Europaea». Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2017. Consultat el 27 de juny de 2008.
- ↑ Formigues.org: Crematogaster scutellaris
- ↑ 4,0 4,1 Villagrán, M. & Ocete, M. I. 1990. Senyes preliminars de la distribució de nius de Crematogaster scutellaris en alcornocales d'Andalusia occidental. Bolletí de sanitat vegetal. Plagues, 16: 151-157
- ↑ #Soria, F. J., Villagrán, M, & Ocete, M. I. 1994. Bolletí de sanitat vegetal. Plagues, 20(4): 637-642. ISSN 0213-6910
- ↑ «Villagrán, M., #Soria, F. J. & Ocete, M. I. 1998. Fenologia dels formiguers de Crematogaster scutellaris (Olivier, 1792) (Hymenoptera, Formicidae) en el BAIX d'Espanya. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Sec. Biol.), 94(3-4): 97-100». Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2010. Consultat el 9 de giner de 2015.
- ↑ «El mig natural del Bages. El encinar». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2009. Consultat el 27 de juny de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Clau d'identificació del gènero Crematogaster en la península ibèrica i illes Balears
- Fotos i mapa de distribució de Crematogaster scutellaris en la península ibèrica i illes Balears
- Foto de Crematogaster scutellaris, 1
- Foto de Crematogaster scutellaris, 2
- [enllaç trencat]
- Video d'una reina i vàries obreres de Crematogaster scutellaris
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crematogaster scutellaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.