Anar al contingut

Crematogaster scutellaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Formicidae - Crematogaster scutellaris (winged female).JPG
Crematogaster scutellaris (Crematogaster scutellaris)


Crematogaster scutellaris és una formiga mirmicina de distribució típicament mediterrànea, pero alcança Europa Central, Próximo Oriente i el nort d'Àfrica.[1][2]

És comú en la península ibèrica i illes Balears.[3] En Andalusia rep el nom vulgar de morito o flare.[4] En el nort d'Aragó li les coneix com repetels.

Característiques

[editar | editar còdic]

És una espècie inconfundible a simple vista per la seua cap rojosa i la seua tórax i abdomen negres, sent l'única espècie bicolor del gènero Crematogaster que habita la península ibèrica. La forma de l'abdomen també és característica ya que s'estretix gradualment cap a l'àpiç i acaba en punta.

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

Crematogaster scutellaris és una espècie abundant que construïx les seues colónies principalment en tocones i troncs caiguts o en branques mortes d'arbreés vells o decrépitos; també nidifica baix la corfa de pis i alcornoques, aixina com en clavills i clavills, a on fabriquen el niu en una mescla de fusta mastegada i terra; entre març i octubre forma pistes de recolecció llargues i ben definides; les obreres transporten principalment substàncies líquides azucaradas, que prenen de pulgones i també materials sòlits (restants d'artròpodes, chicotets insectes, etc.)[5]

La posada té lloc durant l'estiu. L'eclosió de les larves es produïx principalment en setembre i passen l'hivern en segon estadi; en la primavera següent donen lloc a les larves de tercer estadi, que buan durant l'estiu. Cap a mediats i finals de l'estiu ocorre la principal emergència d'obreres i els individus sexuados apareixen a finals d'agost.[6]

Si es colpeja l'arbre a on viuen, ixen immediatament en l'abdomen alçat i emetent una chicoteta gota de feromona d'alarma per l'extrem posterior. L'olor de la feromona provoca una movilisació general en el formiguer i pronte qualsevol intrús es veu rodejat d'un gran número de formigues agressives que ho ataquen.[7]

C. scutellaris s'alimenta de les posades de la procesionaria del pi, Thaumetopoea pityocampa, un lepidòpter que pot causar #defoliació severes en vàries espècies de pins.[1]


Per una atra part, són perjudicials per a l'indústria del corcho, ya que quan viuen sobre els alcornoques, les galeries i cambres reduïxen la gruixa aprovechable del corcho, en les consegüents pèrdues econòmiques. La seua agressivitat i la seua mordedura irritante causa molèsties als peladores. Si les piles de corcho no són extretes ràpidament del alcornocal, poden colonisar-les, depreciant encara més el corcho.[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]