Cripta dels Héroes
La Cripta dels Héroes és un monument funerari erigit en 1908 per a commemorar als caiguts durant la Guerra del Pacífic. Està ubicat en el Cementeri Presbítero Matías Mestre de Llima, Perú.
Història
[editar | editar còdic]El mausoleu va ser creat per Llei el 3 de decembre de 1906 i inaugurat el 8 de setembre de 1908 durant el govern de José Pardo i Barreda, i en el reposen els restants dels peruans caiguts durant la Guerra del Pacífic, conflicte bèlic que va enfrontar a Bolívia i Perú contra Chile entre 1879 i 1884.[1][2]
El presupost es va estipular en 8000 lliures peruanes.[3] L'obra va ser eixecutada en pedra i marbre per l'arquitecte Emile Robert en un marcat estil eclèctic[4] i coronada en una reproducció en marbre del Gloria Victis, obra de l'escultor Antonin Mercié.[5] Sobre esta escultura es llig:
Per Decret Suprem n.º 13-GM de l'1 d'octubre de 1953, es va dispondre integrar-la baix la custòdia del Centre d'Estudis Històric Militars de Perú, com a Santuari Patriòtic.[4]
El 25 de juliol de 1986, el monument va ser ampliat per a inhumar els restants de més combatents, afegint un segon sòtol.[4]
En 2002 es varen realisar treballs de restauració per a tornar-li el seu aspecte original.[4]
Polèmica
[editar | editar còdic]A pesar de haver segut concebut i erigit per a contindre els restants de combatents de la Guerra del Pacífic, en el mausoleu han segut enterrats els restants de personages que varen participar en dit conflicte pero que no varen morir en combat, com Andrés Avelino Càceres o Miguel Iglésies.[6]
En 1987 va ser declarat héroe nacional Alipio Ponce Vásquez, combatent de la Guerra del 41. La Llei N° 24658 que li otorgava el títul també va dispondre el seu enterrament en la Cripta dels Héroes, pero açò no va succeir en considerar que el mausoleu devia ser exclusiu per a participants de la Guerra de 1879. En 2005 el Congrés del Perú va autorisar l'inhumaació dels restants del major EP Luis Alberto García Rojas, héroe de la Guerra del Cenepa, que va enfrontar al Perú i Equador en 1997.[6]
Per un atre costat, existixen plaques commemoratives que recorden a héroes d'atres guerres, com César Pinglo Pinglo i Bernardo Villalta Lluna (caiguts en el Conflicte de la Pedrera de 1911), i José Quiñones i Alipio Ponce (de la guerra peruà-equatoriana de 1941).[6]
Descripció
[editar | editar còdic].jpg)
La Cripta dels Héroes és un mausoleu de forma circular i en més 30 metros d'altura, en tres nivells, un de principal i dos sòtols.[7] Posseïx una gran cúpula que la corona, i està rodejada d'ornaments i columnes neoclàssiques. En el seu interior es troba revestida de marbre en vetejat negre; també se li varen afegir vitrales.[3]
En total conté 295 restants identificats, 29 d'ells en sarcòfecs i 265 en casetes, aixina com 2065 plaques murals en noms de combatents o NN.[4]
Planta principal
[editar | editar còdic]Este nivell, que és el d'ingrés al mausoleu, es troba finament revestit de marbre. Es troben els sarcòfecs dels màxims héroes peruans de la guerra: Miguel Grau, qui va morir en el combat de Angamos el 8 d'octubre de 1879 a bordo del monitor blindat Huáscar, i el coronel Francisco Bolognesi, defensor de Arica, caigut en batalla el 7 de juny de 1880. Ademés s'han instalat en les parets unes plaques de marbre en noms de persones que varen prestar respal o varen participar en el conflicte.[3]
-
Tomba de Miguel Grau
-
Tomba de Francisco Bolognesi
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Primer sòtol
[editar | editar còdic].jpg)
En el primer sòtol, al que s'accedix per una escala lateral, es varen inhumar restants en 234 casetes repartides en tot el contorn. En la part central apareix el sarcòfec del Mariscal Andrés Avelino Càceres. Aixina mateix es troben cinc osarios els quals contenen restants de combatents anònims que varen fallir durant els combats navals d'Angamos, Iquique, Antofagasta i Callao, i els trobats en els camps de batalla de Tarapacá, Tacna i Arica, Sant Joan i Chorrillos, Miraflores, Huamachuco i San Pablo.[3]
Segon sòtol
[editar | editar còdic]
En l'últim nivell s'ubiquen 29 sarcòfecs, 16 plaques i 40 casetes de marbre blanc que contrasta en el marbre negre del pis i parets. Ací yacer Alfonso Ugarte i atres héroes de la guerra del Pacífic,[3] aixina com els restants de Luis Alberto García Rojas, inhumat en 2019.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Visita el Museu Cementeri Presbítero Mestre i la Cripta dels Héroes esta fi de semana» (en és-co). www.munlima.gob.pe. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2020. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ (1970) Ficher bibliogràfic històric-militar peruà i antologia d'escrits (en és), Editorial Gràfica Industrial, p. 271.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «LA CRIPTA DE LOS HÉROES» (en és). Medium. Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «on-descansen-els-heroes-peruans-en-el-presbitero-mestre/ Galeria de la cripta a on descansen els héroes peruans en el Presbítero Mestre» (en és). grau.pe. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ (1991) Escultura en el Perú (en és), Banc de Crèdit del Perú, p. 378.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Cripta dels Héroes és per a els qui varen lluitar en Guerra de 1879» (en és). Ret Voltaire. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ «Presbítero Mestre: un cementeri en valor històric i artístic» (en és). andina.pe. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ «seu-ultime-heroe-ecpm/index.html Aixina tracta el Perú al seu últim héroe» (en és). Elcomercio.pe. Consultat el 14 de maig de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cripta de los Héroes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.