Anar al contingut

Monument funerari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mechelen St Jan grafmonument Huens.jpg
Monument funerari
Archiu:KilclooneyDolmen1986.jpg
Dolmen de Kilclooney (Irlanda).
Archiu:Pyramids of Egypt1.jpg
Piràmides de Giza (Antic Egipte).
Archiu:TumbaSeñorSipán3 lou.jpg
Tomba del Senyor de Sipán (Antic Perú).
Archiu:Taj Mahal, Agra, India.jpg
Taj Mahal (Índia).

Monument funerari és el monument que es dedica a la commemoració fúnebre. Depenent de les seues dimensions i de que acullguen o no un espai intern, poden considerar-se arquitectura funerària. Els més ostentosos es denominen mausoleu (per la tomba de Mausolo, una de les sèt maravelles del món).

Pot ser una tomba o sepultura, si el monument conté la presència d'un cadàver (els seus restants complets, especialment si coincidix en el lloc de l'inhumaació, parcials, si s'ha produït un trasllade o algun tractament intermig -com la momificació-, o reduïts a cendras si la tècnica prèvia no ha segut l'inhumaació sino la cremació).

Els monuments que contenen vàries tombes es denominen panteón, mentres que la denominació tomba colectiva o enterrament colectiu es reserva per a un atre tipo d'enterrament, be no monumental o be d'un atre context històric-cultural, com els megalítics (tipologies de menhirs, dolmenes, tomba de corredor, cromlechs, talayots, navetas, jaciments de Stonehenge, Alineamientos de Carnac, Els Millers, El Argar, Tomba dels jagants, etc.)

Pot ser un cenotafio, si el monument no conté el cadàver, pero simula una tomba. Si únicament és un lloc de recort, sense referència sepulcral, se sol denominar memorial (expressió no recomanada per la RAE, que preferix "monument commemoratiu"). Són molt habituals els denominats "monument al soldat desconegut", que a voltes sí inclouen els restants d'un d'ells (denominant-se pròpiament "tomba del soldat desconegut").

Existix un tipo específic de monument que solament conté mínims restants d'un cadàver o de varis cadàvers: els relicarios, que contenen relíquias. Els relicarios solen ser art mobiliar, pero també els hi ha de grans dimensions, incorporats a la decoració de les iglésies.

Edat Antiga: Tombes imperials

[editar | editar còdic]

Les primeres civilisacions urbanes (tombes reals de Ur o de Qatna) i els grans imperis de l'Edat Antiga es varen caracterisar per l'obsessió per la vida de ultratumba, que va tindre la seua més alt grau en l'arquitectura funerària del Antic Egipte (mastabas, piràmides i hipogeus -Valle dels Reis-). La tomba del primer emperador chinenc (Mausoleu de Qin Shi Huang, de la que els guerrers de terracota són solament una part, i no la més ostentosa) era comparable en excés d'ambició. L'enigmàtica Tomba d'Alejandro Magne no s'ha trobat. Els romans varen tindre costums més modestes, encara que les columnes de Trajano i de Marco Aurelio són també monuments destacats.

En l'Antic Israel es va mantindre un especial lloc d'enterrament denominat Tomba dels Patriarques.

Els enterrament regio en les civilisacions de l'Amèrica precolombina (per eixemple, el del Senyor de Sipán) es varen fer en el propòsit semblant d'alcançar l'eternitat, i en comparable sofisticació artística.

Edat Mija i Edat Moderna: Panteones reals

[editar | editar còdic]

L'enfortiment del poder de les monarquies (pas de les monarquies feudals a les monarquies autoritàries i a les monarquies absolutes) no va variar substancialment els usos funeraris cristians de la Baixa Edat Mija (enterrament en espais destacats i capellas de determinats temples o monasteris), en estructures escultòriques cada volta majors, en resposta a la competència pel prestigi de les famílies nobles. Un notable eixemple són les de la família Scaligeri de Verona (Arche scaligere).

Els panteones reals varen ser objecte de peculiar conte en els regnes medievals: els reis de França s'enterraven en la Basílica de Saint-Denis. En els regnes cristians de la península ibèrica va haver una molta major variació en els llocs d'enterrament (Panteón de reis de la Catedral d'Oviedo -reis d'Astúries-, Panteón de reis de Sant Isidoro de León i Panteón Real de la catedral de Santiago de Compostela -reis de Galícia i León-, Monasteri de Oña, Catedral de Toledo i Catedral de Sevilla -reis de Castella-, iglésia del Monasteri de Sant Joan de la Penya i després Monasteri de Poblet i Catedral de Barcelona -reis d'Aragó-, Monasteri de Alcobaza, Monasteri de Batalha i després l'iglésia de Sant Vicente de Fora -reis de Portugal-, Monasteri de Santa María la Real de Nájera i després Monasteri de Leyre -reis de Navarra-). Els Reis Catòlics es varen fer enterrar en la Capella Real de la Catedral de Granada, l'última ciutat reconquistada als moros. Allí també es varen enterrar Juana la Loca i Felipe el Bell. En una pretensió més ambiciosa, Felipe II va manar construir el Monasteri de l'Escorial com a lloc d'enterrament els reis d'Espanya; en excepció del primer Borbón, Felipe V, que va preferir fer-ho en el seu Palau de la Granja.

Vore també: Capella real

La Hofkirche de Innsbruck es va concebre per Fernando I (el germà de Carlos V) com un cenotafio per al seu yayo Maximiliano. Des de 1633 els Habsburgo de Viena es varen enterrar en la Cripta Imperial.

Gran part dels reis de Dinamarca es varen enterrar en l'Iglésia de Sant Benito (Ringsted) i els de Noruega en la Catedral de Nidaros.

Els enterrament papals es varen realisar en distintes iglésies de Roma o Aviñón.

En atres contexts culturals, fòra de la cristiantat, es produïen atres tipos de monuments funeraris espectaculars, com els de el món islàmic (Taj Mahal, Tomba de Saladino, Tomba de Tamerlán) o els de Extrem Oriente (Tombes imperials de les dinasties Ming i Qing -chinenques-, Conjunt de tombes de Koguryo i Tombes reals de la dinastia Joseon -coreanes-).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ The King's Greu


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monument_funerari&oldid=868948»