Tomba dels Patriarques

Tomba dels Patriarques

La Tomba dels Patriarques està considerada un dels llocs més sagrats del judaisme i del islam, i es troba en l'antiga ciutat d'Hebrón, al suroest de Cisjordània (Palestina). Segons les tradicions cristianes, judeues i islàmiques, en la Tomba dels Patriarques estan enterrades tres parelles bíbliques importants: Abraham i Sara; Isaac i Rebeca; Jacob i Lligga. La Tomba dels Patriarques es troba en una cova sobre la que es va construir una mesquita en temps de Saladino, que a la seua volta va ser construïda sobre una gran estructura rectangular de l'época herodiana. En 2017, la Ciutat Vella de Hebrón va passar a ser el tercer lloc de Palestina en entrar en la llista de Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.

En més de 2000 anys d'antiguetat, este monumental complex herodiano està considerat l'edifici d'oració original que més temps ha segut usat ininterrompudament i és l'edifici més antic del món que encara conserva la seua funció original. El nom hebreu del lloc reflectix l'antiga tradició de les tombes dobles de Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, i Jacob i Lligga, que són considerats els patriarques i matriarcas del judaisme. L'única matriarca judeua que no està en este edifici és Raquel, que segons la tradició bíblica està enterrada prop de Belén. El nom àrap del complex reflectix la preponderancia de Abraham, venerat pels musulmans com un profeta corànic i com a patriarca a través d'Ismael.

Alienes a les tradicions coràniques i bíbliques, perviuen una série de llegendes i tradicions associades a la cova. Per eixemple, segons Fets 7:16 de la Bíblia, la Tomba dels Patriarques es troba en Siquem (l'actual Nablus).

Etimologia

El lloc es denomina Em-arat Hamajpelah (Plantilla:Lang-he), que significa «La cova de les tombes dobles», i Al-Haram Al-Ibrahimi (àrap الحرم الإبراهيمي) o «mesquita d'Ibrahim/Abraham».

Història

Periodo antic

En l'any 2020, un equip d'arqueòlecs israelites dirigit per David Ben-Shlomo (Universitat d'Ariel) varen datar la ceràmica de les coves (recuperada subrepticiament pels residents locals en 1981) fins a el VIII Segons estos erudits, el fet de que els fragments trobats provinguen de diversos llocs, vàries àrees al voltant de Hebrón i Jerusalem, sugerix que el lloc pot haver segut un lloc de pelegrinage ya des d'eixa data.

Entre els anys 31 i 4 a. C., el rei judeu Herodes el Gran va construir un gran recint rectangular sobre la cova per a que els seus súbdits honraren el lloc. Esta és l'única estructura del periodo del judaisme helenístico que ha aplegat completa fins a nosatres. L'edifici que va manar construir Herodes tenia murs de pedra de 2 metros de gruixa, una altura aproximada de 90 centímetros i una llongitut que a voltes aplegava fins als 7,3 metros, pero caria de sostre. Els arqueòlecs no tenen clar a on es trobava l'entrada original al recint en cas que el hi haguera.

Periodo bizantí

Fins a l'arribada del Imperi bizantí, l'interior del recint va permanéixer a l'aire lliure. Ya baixe el domini bizantí es va construir una basílica senzilla en el cantó surest del recint, que va ser techado casi per complet (el centre va permanéixer obert). Al costat d'esta es va construir també una sinagoga.

Durant este periodo, la Tomba dels Patriarques es va convertir en un important centre de pelegrinage cristià. Les primeres cròniques són de el IV. El peregrí de Piacenza (aprox. 570) va constatar en el seu relat que cristians i judeus compartien el lloc.

Periodo àrap

En l'any 614, l'Imperi sasánida va conquistar Palestina i va destruir l'edifici, deixant-ho en ruïnes. No obstant, quan els àraps musulmans varen conquistar la regió en l'any 637, varen reconstruir l'edifici com una mesquita techada. Ademés, varen permetre als judeus construir dos chicotetes sinagogues en el lloc.

Durant el X es va excavar una entrada en la zona nort-oriental del mur, una miqueta per damunt del nivell del sol, i es varen construir escalinates des del nort i l'est fins a l'entrada (una escalinata per a entrar i una atra per a eixir). En la mitat del costat suroest es va construir també un edifici conegut com qal’al (en àrap, قلعة , que es traduiria com a “castell”). Encara que el seu propòsit exacte es desconeix, una font històrica apunta a que senyalava el lloc d'enterrament de José, fill de Jacob (vore Tomba de José), en acabant de que un califa musulmà haguera manat excavar-ho influït per una tradició local. Alguns historiadors creuen que l'entrada original a l'estructura herodiana es trobava en el lloc en el que es va construir el qal’al, i afirmen que l'entrada nort-oriental va ser creada per a poder construir el qal’al sobre l'entrada original.

Periodo creuat

En l'any 1100, despuix de la conquista creuada de la regió, la mesquita es va convertir en una iglésia i als musulmans se'ls va prohibir entrar en ella. Aixina mateix, els creuats varen prohibir als judeus accedir a les dos sinagogues del recint. Durant esta época es va construir un nou techado en gablete, finestres de claristorio i volta.

Segons va deixar escrit Alí de Herat en 1173, sis décades abans, en 1113, durant el regnat de Balduino II de Jerusalem, una part del sostre de la cova de Abraham havia cedit i “un número de francs havien entrat allí”. I varen descobrir “(els cossos) d'Abraham, Isaac i Jacob”, “els seus sudarios fets péntols, recolzats contra una paret (…). Llavors el rei, despuix d'otorgar-los nous sudarios, va ordenar que el lloc anara de nou sagellat”. Una història similar apareix en la crònica d'Ibn al Athir, encara que oferix la data de 1119: “En enguany es va obrir la tomba de Abraham i les dels seus dos fills, Isaac i Jacob (…) Molta gent va vore el Patriarca. Els seus membres no s'havien pertorbat de cap manera, i junt a ells hi havia llànties d'or i d'argent”. El historiador i noble damasceno Ibn al-Qalanisi també aludix en la seua crònica a este incident, que va despertar la curiositat de les tres comunitats monoteistes del Alce meridional: musulmans, judeus i cristians.

A finals del periodo creuat, en l'any 1166, el filòsof judeu Maimónides va visitar Hebrón i va escriure “El dumenge 9 de Marheshvan (17 d'octubre), vaig partir de Jerusalem cap a Hebrón per a besar les tombes de les meues ancestros en la Cova. Eixe dia vaig contemplar la cova i vaig resar, alabat siga Deu, (donant gràcies) per tot”.

Uns anys despuix, en 1170, Rebuig de Tudela va visitar també Hebrón, a la que va nomenar en la seua crònica en el seu nom franc, St. Abram de Bron, i va deixar escrit:

“Ací és a on està la gran iglésia anomenada Sant Abram, i esta era un lloc sagrat per als judeus en l'época de Mahoma, pero els gentils han erigit allí sis tombes, respectivament cridades les tombes de Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, Jacob i Lligga. Els custodios diuen als peregrins que estes són les tombes dels patriarques, per l'informació dels quals els peregrins els donen diners. Si aplega un judeu, no obstant, i paga una suma especial, el custodie de la cova obri davant ell una porta de ferro, que va ser construïda pels nostres ancestros, i llavors pot baixar per uns escalons, sostenint una vela encesa en la mà. Llavors aplega a la cova, en la que res hi ha, i a una cova més allà, que està igualment buida, pero quan aplega a la tercera cova, hi ha allí sis sepulcros, els de Abraham, Isaac i Jacob, front als de Sara, Rebeca i Lligga, respectivament, i sobre ells estan inscrits els noms dels tres patriarques i les seues dònes en lletres hebrees. La cova està plena de barrils que contenen els ossos de persones, que són duts allí per ser un lloc sagrat. Al fondo del camp de Macpelah està la casa de Abraham en un manantial front a ella.”

Periodo ayubí

En 1188, Saladino va conquistar la Palestina i va tornar a convertir la Tomba dels Patriarques en una mesquita, encara que va permetre als cristians seguir orant allí. Saladino també va manar afegir el minbar i un minaret en cada cantó de la mesquita (dos dels quals encara perviuen). Samuel ben Samson va visitar la cova en 1210 i va deixar constància de que el visitant devia descendir 24 escalons en un passera tan estret que tocava la roca en abdós mans.

Cenotafio de Abraham

Periodo mameluco

Entre 1318 i 1320, Sanjar al-Jawli, el governador mameluco de Gaza (província que incloïa a Hebrón), va ordenar la construcció de la mesquita Amir Jawli en l'interior del recint Haram per a aumentar la zona d'oracions i acomodar a més creents. A finals de el XIV, baix domini mameluco, es varen obrir dos noves entrades en l'extrem oriental del costat suroest, mentres que es va elevar la kalah per a deixar-l'al nivell del restant del recint. En el nivell més alt de la kalah es va erigir un cenotafio en memòria de José per a que els visitants del recint no tingueren que abandonar-ho i rodejar-ho per l'exterior per a mostrar-li els seus respectes. També es va construir l'escala noroest i sis cenotafios (per a Isaac, Rebeca, Jacob, Lligga, Abraham i Sara) distribuïts per tot el recint. Els mamelucos varen prohibir l'entrada de judeus a la Tomba dels Patriarques, permetent-los tan sol acostar-se fins al quint escaló de l'escala suroriental, encara que en el temps se'ls va permetre aplegar fins al sèptim.

Periodo otomà

Durant el periodo otomà es va restaurar la Tomba dels Patriarques de l'estat precari en que es trobava, otorgant-li un nou aspecte de suntuosa dignitat. Ali Bey, un dels pocs estrangers que va conseguir accedir a ella, va escriure en 1807:

“Tots els sepulcros dels patriarques estan coberts de riques estores de seda verda, hermosament brodades en or; les de les esposes són roges, brodades de la mateixa manera. Els sultans de Constantinopla suministren estes estores, que es renoven periòdicament." Ali Bey va contar nou, una sobre una atra, en el sepulcro de Abraham.

Un viager contemporàneu, M. Ermete Pierotti, va descriure en 1862 l'enorme celosia en el que els musulmans guarden el santuari i la pràctica d'enviar peticions als patriarques:

“La verdadera entrada a la Tomba dels Patriarques es pot vore prop del mur occidental del recint, prop del cantó noroest; la guarda una baranda de ferro molt gros, i no se'm va permetre acostar-me a ella. Vaig observar que els propis musulmans no s'acostaven massa a ella. En el jardí front a la porta d'entrada de la Mesquita hi ha una obertura, a través de la qual se'm va permetre descendir tres escalons, i vaig ser capaç de distinguir en la vista i en el tacte que allò era de pedra, i de concloure que devia tindre uns cinc peus de gruixa. De les chicotetes observacions que vaig poder fer durant el meu breu descens, aixina com de l'observació del mur oriental de la Mesquita i la poca informació que vaig obtindre del Santón Cap, qui celosament vigila el santuari, crec que partix de la cova està baix la Mesquita i que l'atra part està baix el jardí, pero a un nivell inferior del que està baix la Mesquita. Este últim deu estar separat de l'anterior per un estrat vertical de roca que conté una obertura, conclusió a la que he aplegat per dos motius: primer, perque sent el mur oriental completament sòlit i enorme, requerix de bons fonaments; segon, perque les peticions que els musulmans presenten al Santón per a que li les transmeta als patriarques es tiren, unes des d'una obertura i unes atres des de l'atra, depenent del patriarca al que van dirigides; i el Santón baixa pel camí que yo vaig ser, a on suponc que hi haurà un vestíbul, i que les tombes es trobaran baix est. Vaig explicar les meues conjectura al propi Santón despuix d'eixir de la Mesquita i es va mostrar molt sorprés en aquell moment, i despuix li va dir al bajá que yo sabia més sobre ella que els propis turcs. El fet és que ni tan sols el bajá que governa la província té dret a penetrar en el recint sagrat, a on (segons la llegenda musulmana) els Patriarques viuen i, senzillament, accedixen a rebre peticions dirigides a ells pels mortals.

Mandat britànic de Palestina

Tomba d'Isaac (aprox. 1910)

l'Imperi britànic va passar a administrar la regió de Palestina en la forma d'un mandat despuix de la victòria aliada en la Primera Guerra Mundial. El Mandat britànic es va estendre des de 1922 fins a 1948, moment en el qual, despuix de la resolució 181 II de l'Assamblea General de les Nacions Unides, es va decidir la partició del mandat en dos Estats, un de judeu i un atre àrap. No obstant, l'esclat de la guerra àrap-israelita de 1948 va impossibilitar que es materialisara l'Estat àrap previst en esta resolució de la ONU, i tres països varen passar a controlar el territori de l'antic Mandat britànic de Palestina: Israel, Jordània i Egipte.

Ocupació jordana

Al final de la guerra, Hebrón, junt en el restant de Cisjordània, va quedar ocupada per Jordània. Les autoritats jordanes varen prohibir l'entrada de judeus en esta regió palestina, per lo que la Tomba dels Patriarques va deixar de rebre visitants judeus. En els anys xixanta, Jordània va restaurar i va remodelar les afores de la mesquita, procés durant el qual va destruir numerosos edificis històrics confrontants, entre ells la fortalea creuada construïda en 1168.

Ocupació israelita

Despuix de la seua aplastant victòria en la guerra dels Sis Dies de 1967, Israel va ocupar militarment Cisjordània (inclosa Hebrón), Jerusalem Este, la Franja de Gaza, els Alts del Golán i la península del Sinaí. Llevat en el cas d'esta última, que va ser tornada a Egipte despuix dels Acorts de Pau de Camp David de 1978, el restant permaneixen ocupades a dia de hui. L'ocupació israelita de Cisjordània va supondre que Hebrón passara a estar baix control judeu per primera volta, aixina com que desaparegueren les distintes restriccions d'entrada a la Tomba dels Patriarques a les que els judeus s'havien vist somesos durant els anys de govern jordà.

Segons l'autobiografia del rabino cap de l'eixèrcit israelita, Shlomo Goren, el 8 de juny de 1967, durant la guerra dels Sis Dies, es va encaminar cap a Hebrón des de Gush Etzion. En Hebrón es va donar conte de que els àraps s'havien rendit i es va afanyar a aplegar a la Tomba dels Patriarques. Va disparar a les portes de la mesquita en la seua subfusell Uzi, pero estes no es varen obrir, aixina que va enganchar en unes cadenes la porta i el seu jeep i va procedir a arrancar-les. Llavors es va adinsar en la mesquita i va començar a resar, convertint-se en el primer judeu que s'adinsava en el recint despuix de la pren de la ciutat. Mentres resava va aplegar un mensager del Muftí de Hebrón per a entregar-li la rendició, a lo que el rabino va respondre: “Este lloc és un espai d'oració i pau. Rendixca's en qualsevol atre lloc”.

La primera judeua en adinsar-se en les coves despuix de l'ocupació israelita va ser Michal Arbel, la filla de 13 anys de Yehuda Arbel, cap d'operacions del grup armat Shin Bet en Cisjordània, perque ella era lo suficientment prima com per a descendir per l'estret forat de 28 centímetros d'ample que donava accés a les tombes, a on va començar a tirar fotografies el 7 d'agost de 1968.

La Tomba dels Patriarques ha segut des de llavors una incessant font de conflictes intercomunales. En 1968 varen començar els servicis religiosos judeus per al Any Nou Judeu i per al Yom Kipur, lo que va dur a protestes i un tumult al voltant de la tomba el 9 d'octubre d'eixe mateix any. Varen resultar ferits 47 israelites, 8 d'ells de gravetat. El 4 de novembre, una gran explosió prop de la porta del recint va ferir a 6 persones, tant judeus com a àraps. El 3 d'octubre de 1976, vespra de Yom Kipur, una multitut palestina va destruir numerosos pergamins de la Torá i llibres d'oracions en la Tomba dels Patriarques. El 2 de maig de 1980, poc en acabant de que el govern israelita llegalisara l'assentament de Beit Hadassah en el centre de Hebrón, una emboscada contra fidels judeus que tornaven de la tomba va deixar 6 morts i 17 ferits. A l'any següent, un grup de colon judeus de Hebrón (dirigits per Noam Arnon) va entrar per la força en les coves i va fotografiar les cambres funeràries.

El punt àlgit d'estes tensions va tindre lloc despuix de la firma dels Acorts d'Oslo en setembre de 1993, que otorgava una autonomia llimitada a l'OLP en la Franja de Gaza i la ciutat cisjordano de Jericó. La ciutat de Hebrón i el restant de grans núcleus de població palestins varen quedar fòra d'este acort inicial. En febrer de 1994, un colon judeu cridat Baruch Goldstein va obrir fòc contra els fidels musulmans que oraven en l'interior de la Mesquita d'Ibrahim, desencadenant una matança en la que varen morir 29 palestins i moltes decenes més varen resultar ferits. Atres 35 palestins varen ser abatuts per tropes israelites durant els disturbis ocasionats per esta massacre.

Erro al crear miniatura:

Tomba dels Patriarques (2010)

Les creixents tensions entorn al lloc varen dur a la firma del memoràndum de Wye River, que formen part del procés de pau àrap-israelita i que incloïen un acort temporal per a restringir l'accés a la Tomba dels Patriarques tant a judeus com a musulmans. Segons este acort, el waqf (organisació musulmana de caritat) controla el 81 % de l'edifici, inclosa tota la secció sudoriental, que s'assenta sobre l'única entrada coneguda a les coves i possiblement sobre la totalitat de les pròpies coves. Com a conseqüència d'això, els judeus no poden accedir als cenotafios d'Isaac ni de Rebeca, que queden completament baixe la secció sudoriental, salve pels dèu dies a l'any en els que se celebren festivitats d'especial importància per als judeus. Un d'estos dies és el sabbat Chayei Sarah, en el que es llig la secció de la Torá que narra el història de la mort de Sara i la compra per part de Abraham de les terres baix les quals es troben les coves.

En virtut dels acorts, el waqf és l'únic encarregat de mantindre i gestionar el lloc, per lo que les autoritats israelites no permeten a les autoritats religioses judeues fer lo propi. Es permet l'accés de turistes. Des de la Segona Intifada ha aumentat el control militar de l'eixèrcit israelita sobre la Tomba dels Patriarques; soldats israelites rodegen el lloc i controlen els accessos al santuari. Ademés, les forces israelites gestionen tots els llocs de control pels que han de passar els habitants de Hebrón, ademés de prohibir que qualsevol que no siga judeu accedixca a les principals carreteres que duen al recint.

El 21 de febrer de 2010, Israel va anunciar que inclouria la Tomba dels Patriarques en un pla de protecció i rehabilitació del patrimoni nacional, lo que va desencadenar protestes de les Nacions Unides, els Estats Units i els governs àraps. Una votació de l'Unesco d'octubre d'eixe mateix any va reafirmar que el “al-Haram al-Ibrahimi/Tomba dels Patriarques en al-Khalil/Hebrón” és “una part integral dels territoris ocupats palestins”.

Les autoritats israelites han restringit la cridada dels almuédanos a l'oració en la Mesquita d'Ibrahim. Estes restriccions es varen aplicar 61 voltes en octubre de 2014 i atres 52 voltes en decembre d'eixe mateix any. La mida es va adoptar despuix de les queixes d'alguns residents judeus que alegaven que les cridades del almuédano violaven els llímits llegals sobre decibelis. En decembre de 2009, les autoritats israelites varen prohibir la música judeua que es reproduïa en la cova per queixes similars dels veïns palestins.

El 21 de juliol de 2025, les autoritats israelites varen anunciar que prendrien el control administratiu de la mesquita per a realisar unes obres, encara que el consell de colon de Hebrón va declarar que este lloc havia passat a estar baix el seu control.

Referències bíbliques

En l'Antic Testament, en el llibre del Génesis 23, es menciona la compra del terreny per part de Abraham, que va voler enterrar allí a la seua dòna:

Estranger i foraster soc entre vosatres; doneu-me propietat per a sepultura entre vosatres, i sepultaré la meua morta de davant de mi [...] intercediu per mi en Efrón fill de Zohar, per a que em done la cova de Macpela, que té a l'extrem del seu hereteu; que pel seu just preu me la done, per a possessió de sepultura en mig de vosatres [...] Llavors Abraham es va convindre en Efrón, i va pesar Abraham a Efrón els diners que va dir, en presència dels fills de Het, quatrecents siclos d'argent, de bona llei entre mercaders. I va quedar el hereteu de Efrón que estava en Macpela a l'orient de Mamre, el hereteu en la cova que estava en ella, i tots els arbres que hi havia en el hereteu, i en tots els seus contorns, com a propietat de Abraham [...]. Despuix d'açò va sepultar Abraham a Sara la seua dòna en la cova del hereteu de Macpela a l'orient de Mamre, que és Hebrón, en la terra de Canaán.

Vore també

• Carrer Al-Shuhada
• Tombes del Sanedrín
• Tomba de la Filla del Faraó