Sabbat

Sabbat

La taula posada, llista per al sopar de shabat; s'aprecien la copa del kidush, els pans coberts i les Vés-les de Shabat.

Ephraim Moses Lilien, La reina del Shabat, Berlín, 1900-1901.

El sabbat —també escrit shabat (en Plantilla:Lang-he-n: shabbath, 'cessar') o la seua variant en yidis, shabbos (שאבּעס)— és el sèptim dia de la semana en el calendari hebreu, i el dia sagrat de la semana en el judaisme rabínico, en el judaisme mesiánico i per a l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia. El sabbat s'observa des de la nit del divendres fins a la nit del dia següent. Segons les prescripcions de la santa Torá, deu ser celebrat en primer lloc per mig de l'abstenció de qualsevol classe de treball. En el ethos judeu el sabbat és una senyal de la relació entre Yahveh i el poble judeu. La celebració del sabbat està prescrita entre els Dèu Manaments rebuts per Moisés, aixina com una festa semanal. Segons Génesis 2:2 (text de la Bíblia escrit aproximadament en el sigle VII a. C.): «vaYshbot baYom#evi'i» ('I en el sèptim dia Deu va terminar el treball que havia fet, i va descansar' [vaYshbot]).

Varen ensenyar els nostres Sabio: "Tot aquell que ora en la vespra del Shabat i recita el passage de les Escritures, 'I varen ser acabats els cels i la terra' (Génesis 2:1-3) és considerat com si fora soci del Sant, beneït siga, en l'obra de la Creació..."

Talmud, Shabat 119b

Orige

La primera referència no bíblica del sabbat va ser trobada en un ostracon provinent d'excavacions de Mesad#avyahu, un antic fort en els llímits de Judea i la mar Mediterrànea, la peça data de l'any 630 abans de Crist. L'Enciclopèdia Universal Judeua oferix una teoria basada en els astròlecs Friedrich Delitzsch i Marcello Craveri, que expliquen que el sabbat es va originar per la fase llunar en el calendari babilònic, que contenia quatre semanes que terminaven en dissabte. La teoria té problemes com les diferències entre la semana normal i la semana llunar, aixina com l'absència de texts que nomenen la semana llunar com sabbat.

Per a honrar el shabbat (en hebreu: kavod Shabbat) es preparen en banys, netea personal i neteja de la llar els divendres. D'acort a la llei judeua, el sabbat comença minuts abans de la posada de sol. Despuix de l'oració de benvinguda, algunes ocasions es canta i s'oferixen afalacs a les dònes de la casa, en honor al seu treball de la semana. En la lliteratura rabínica, Deu a través de la Torá ordena als judeus observar i recordar, estes dos accions estan simbolisades en les dos veles, enceses usualment per les dònes. En finalisar el sabbat, existix una cerimònia que marca el seu final, coneguda com Havdalah (en hebreu: הַבְדָּלָה, «separació»). El ritual consistix en encendre una vela especial beneir una copa de vi i olorar espècies o alguna peça aromatizada, cridada besamim. El sabbat termina en la nit del dissabte despuix de l'aparició de tres estreles en el cel.

Etimologia

Trobada d'una comunitat judeo-alemana junt a la sinagoga en sabbat, gravat de el XVIII

El terme sabbat procedix del verp hebreu ש־ב־ת shavát, encara que en freqüència es traduïx com a «descans» o «descansar»; una atra traducció d'estes paraules és «cessar [de treballar]». La paraula relacionada shevita, usada en el hebreu modern en el significat de «folga laboral», té la mateixa consideració en referir-se, més que a l'abstinència passiva de treball, a l'acte de no treballar. El concepte de cesaació activa del treball també és considerat com més coherent en una activitat omnipotent de Deu el sèptim dia de la creació del món.

Recordar i cuidar

En la versió dels dèu manaments del Deuteronomio 5:12-15, la paraula «acorda't» (zajor) és substituïda per «cuida» (shamor). D'ací es deprenen els dos principals elements de l'observança del sabbat: recordar-ho i honrar-ho per mig de rituals i coses plaenteres; i cuidar-ho per mig de l'abstenció dels treballs prohibits en ell.

Activitats prohibides per als ortodoxos

El Talmud, en el tractat talmúdico «Shabat», capítul 7, mishná 2, du una llista de les 39 melajot, categories d'activitats prohibides en sabbat. Estes varen ser establides poc temps abans de l'aparició del cristianisme (periodo que els cristians criden intertestamentario). Estes es deriven dels diferents tipos de treball que eren necessaris per a construir el Tabernáculo, coneguts com avot melajá. Estes són:

D'estes categories principals (avot) es deriven atres activitats similars (toldot), per eixemple, dins de la categoria de hornear es deriven prohibicions de cuinar, fregir, etc. Aparte de les activitats prohibides per la Torá, existixen algunes prohibicions d'orige rabínico, com l'utilisar o moure un objecte que s'usa per a treballs prohibits, al que se li crida muktze; i el demanar a una persona no judeua que faça un treball prohibit dins de certes circumstàncies. La primera aparició de la paraula «shabat» en la Torá es troba en Èxodo 16:21-30, en relació en la miraculosa caiguda del manà abans de l'arribada d'Israel al mont Sinaí. Es nota ací que Deu va posar émfasis en l'importància del sèptim dia de la semana com a dia de descans, en proporcionar una doble ració en el dia sext i res en el sèptim. Este «milacre» semanal va començar el segon més despuix de la partida dels israelitas d'Egipte (Èxodo 1, 14, 15), i va durar quaranta anys, fins al més primer (segons Plantilla:Bíblia; cf Plantilla:Bíblia), és dir, més de 2000 dissabtes semanals successius.

Esta és una de les moltes transcripcions del quart manament:

"Acorda't del dia del Dissabte, per a santificarlo. Treballa sis dies, i en ells fes totes les teues faenes. Pero el dia sèptim és dia de descans, consagrat a Yahvé, el teu Deu. Que ningú treballe: ni tu, ni els teus fills, ni les teues filles, ni els teus siervo, ni les teues siervo, ni els teus animals, ni els forasters que viuen en el teu país. Puix en sis dies Yahvé va fer el cel i la terra, la mar i quant hi ha en ells, i el sèptim dia va descansar. Per això va beneir el Dissabte i ho va fer sagrat."

Èxodo 20:8-11, versió Bíblia Llatinoamericana,

En el mont Sinaí, Moisés va dir que Deu havia prescrit l'observança del repòs del sèptim dia en les paraules del quart manament del Decàlec (Plantilla:Bíblia). La paraula «acorda't», en que comença el manament relatiu al dissabte, no vol dir que l'observança del quart manament és més important que la dels atres 9, perque tots són iguals (Stg. 2:10,11). El poble de Yahweh tenia que «acordar-se» del dissabte perque «en sis dies va fer Elohim els cels i la terra, la mar i totes les coses que en ells hi ha, i va reposar en el sèptim dia». (Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia) Potser en açò li estava dient a el home que eixe dia era un monument recordativo del Creador i de la creació.

Aparte dels dissabtes semanals (Plantilla:Bíblia) la Torá menciona que hi havia sèt dissabtes ceremoniales per any, disseminats a lo llarc del calendari llitúrgic:

• 1 i 2) Els dies primer i últim de la festa dels pans sense rent (Plantilla:Bíblia).
• 3) Shavuot (Plantilla:Bíblia).
• 4) El primer dia del sèptim més (Plantilla:Bíblia).
• 5) El Dia de l'Expiació (Plantilla:Bíblia).
• 6 i 7) Els dies primer i últim de la festa de Sucot (Plantilla:Bíblia).

Els dissabtes ceremoniales podien caure en qualsevol dia de la semana, i de tant en tant coincidien en el dissabte semanal. Ademés dels dissabtes semanals i anuals, cada sèt anys hi havia un any sabàtic, durant el qual no es treballava la terra (25:3-7). Cada 50 anys es proclamava un jubileu, que durava un any, durant el qual les propietats tornaven als seus amos originals. DePlantilla:CR manera que, tenint en conte que totes les festes anuals eren dissabtes, podríem acceptar que Jesucristo va morir i va resucitar un dia dissabte (ceremonial) i no un divendres i dumenge convencional. D'esta manera, Deu preserve el dissabte com el seu dia de creació i de redenció. La preeminència del sabbat sobre els demés dies de la semana es va accentuar en el ritual de l'antic tabernáculo i del temple per mig de l'ofrena d'un corder adicional (Plantilla:Bíblia) i de la renovació en eixe dia dels pans de la proposició (Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia). D'acort en la llei levítica, la sanció que mereixia la violació del dissabte era la mort (Plantilla:Bíblia), i a lo menys es registra un cas de ajusticiamiento d'algú que va violar el dissabte voluntàriament (Plantilla:Bíblia).^{cita requerida}

Activitats permeses

Max Weber, Sàbat, oli, 1919. Museu Judeu, Nova York.

La conversació i la llectura estan permeses. El judaisme afirma que quan un espós i la seua esposa s'unixen carnalment en santitat (kadosh), allí mora la presència divina. La santitat i la sexualitat no són excloents en el judaisme rabínico; per això, est és el millor dia per a recordar la llibertat i la creació del món tenint sexe. També ballant i cantant.

Violació del sabbat

Quan els israelitas varen ser captius dels babilonios, varen creure que era un castic diví per algun pecat greu, i varen supondre que havia segut la violació del sabbat (Llibre de Jeremías 17:19-27). Tal com Jeremías, el profeta Ezequiel es llamentava perque en els seus dies el sabbat era ignorat en gran mida (Ez. 20:12-24; 22:8, 26; 23:38). En escrutar el futur, Isaías va prevore que estrangers s'unirien al poble judeu guardant el pacte del Sinaí i va prometre una bendició per a els qui guardaren el sabbat (Is. 56:2-6; cf 58:13). Despuix del captiveri els judeus varen caure de nou en el descuit sobre l'observança del sabbat, i Nehemías va impulsar una reforma en la finalitat de fomentar dita observança (Nehemías 10:31; 13:15-22).

Honrar el sabbat

Deu va dir: "Tinc un dò maravellós en El meu Tesor. Es diu Shabbat"

Per als judeus, hi ha vàries maneres de honrar el sabbat. Una d'elles és consagrar-ho al seu principi i el seu final: El Kidush de la nit del divendres i la Havdalah de la nit del dissabte. Un atre manament, de caràcter rabínico, és l'encés de les vés-les de Shabat el divendres per la vesprada, abans d'iniciar el sabbat. Este manament va ser fet preferentment per a la dòna, encara que en cas de no haver cap dòna en la casa pot fer-ho un varó. S'acostuma capcionar un mínim de dos veles, encara que s'apleguen a capcionar més segons diferents costums. Atres maneres de honrar el sabbat són menjant i vestint d'una manera agradable. Se sol menjar peix, aixina com carn en els menjars de sabbat i menjar calent (que s'ha deixat calfant des d'abans del sabbat segons les lleis apropiades). S'acostuma menjar tres menjars en sabbat (a diferència de la costum de menjar dos menjars al dia en l'antiguetat). Per a complir en este precepte, es prepara un menjar llauger cridada seuda shelishit (tercer menjar) en hebreu o be shalosh seudos en yidis —en els menjars de sabbat, s'acostuma cantar cançons tradicionals anomenades zemirot, aixina com cançons jasídicas—. Se sol usar roba neta en sabbat, i antigament s'acostumava usar penyores blanques; hui en dia açò és inusual. Els varons jasidíes visten de manera especial, en un capell de pell cridat shtreimel i un sac llarc de seda cridat bekishe. En algunes atres comunitats s'usa vestimenta formal.

En els judaisme conservador i reformiste

En teoria, el judaisme conservador diferix molt poc del ortodox referent a l'observança del sabbat. Per molts anys, el moviment conservador va permetre, a diferència de l'ortodòxia, el viajar en automòvil per a traslladar-se a la sinagoga quan la distància era massa gran, encara que esta postura ya ha segut retractada. El judaisme conservador, en contraposició als ortodoxos, autorisa l'us de llum elèctrica argumentant que no involucra fòc, lo que sí té cert precedent en la Halajá. A la seua volta, el moviment reformiste reconeix l'observança del sabbat ortodox, solament que cada individu pot decidir si seguir-ho o no.

Importància del sabbat

El Mur de les Planyences durant el sabbat.

La pràctica del sabbat és una de les més representatives costums judeues. El sabbat, llunt de ser solament un dia dedicat a l'oració, és un dia de descans i, potencialment, d'enriquiment espiritual. En el córrer del temps, la pràctica i conservació del sabbat es va fer símbol per al compliment dels preceptes del judaisme. Durant la llarga història del poble judeu, els judeus han emfatisat l'observança del sabbat. Aixina i tot, el sabbat es pot violar per a salvar la vida, per lo que algunes accions normalment prohibides es permeten a personal mèdic, servicis de seguritat i en ocasió d'una emergència. D'acort en el Shevet Meshor, un comentari contemporàneu, en la Torá l'única ocasió en que el poble judeu va estar totalment reunit va ser durant la celebració del sabbat per part de Moisés.

Sabbat en el món no judeu

Prenent com a base al Judaisme, es va acceptar l'idea d'un dia de descans i observança religiosa en les atres religions monoteistes —el dumenge en el cas del Cristianisme i el divendres en el cas del Islam—. Si ben el Shabat judeu i el dumenge cristià mantenen certa similitut, no és correcte pensar que són lo mateix. En espanyol, sabbat pot entendre's com a sinònim del Dissabte; de fet, el terme prové del llatí sabbatum, i est la seua volta del hebreu shabat. Per als Adventistas del Sèptim Dia, els Judeocristians i els Judeus mesiànics, el dissabte no ha deixat de ser el «dia de repòs»:

En el cas de l'Iglésia Israelita del Nou Pacte, tant en Chile com en Argentina, la visió implica una senyal o sagell que relaciona a Deu en el seu poble:

Dissabte (semanal), és el dia de repòs i Santa convocaació per a adoració. Commemora tota la creació de Deu, simbolisa l'etern repòs que Deu donarà al seu poble, iniciat en el regne de Crist i despuix l'eternitat. És senyal o identificació del poble de Deu. Èxodo 31:12 al 17. Iglésia Israelita del Nou Pacte.

És molt important recordar que el cristianisme té el seu orige en el judaisme. Jesús guardava el sabbat encara que donant-li una interpretació molt personal ya que «el Fill del Home és senyor del dissabte» (Lc 6, 5) segons la qual feya i permetia alguns comportaments que, en opinió d'alguns rabinos, suponien una violació del sabbat (cfr. Lc 6, 1). L'apòstol Pablo en el sabbat parlava de Jesucristo als seus compatriotes en les sinagogues per a guanyar discípuls per a Jesucristo. Ademés de parlar de Jesús en les sinagogues en el sabbat, hi havia reunions en atres dies a on es presentava la predicació del evangelio als gentils. D'açò atesta Fets dels Apòstols 20:7. Esta cita, ademés de Primera de Corintios 16:2 i Apocalipsis 1:10 són els fonaments cristians per a congregar-se en dumenge o primer dia de la semana, com a recordatori del dia que Jesucristo va resucitar. Conforme a l'ortodòxia hebrea, els gentils cristians no guardaven la Torá sino solament les lleis noájidas (Fets cap 15), per lo que l'observança del sabbat a l'estil judeu els estava prohibida en tant no anaren prosélitos. En el temps, va aplegar a existir un gran cos de llegislació sobre el descans dominical costat a costat en l'eclesiàstica: Va començar en un edicte de Constantino, el primer emperador cristià, qui va prohibir als juges celebrar sessions i a la gent treballar en dumenge; solament es va fer una excepció a favor de l'agricultura. El violar la «llei del descans dominical» era castigat per la llegislació anglosaxona en Anglaterra com atres crims i delictes menys greus.