Anar al contingut

Sucot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sukkoth - IZE10160.jpg
Sucot
Archiu:Suka.jpg
Sucá en Herzlia.
Archiu:Stamp of Israel - Festivals 5711 - 5mil.jpg
Arthur Szyk, Composició en estrela de David, les quatre espècies de les primícies d'Israel i inscripció hebrea « Celebra les teues festes, Judá » (Nahúm 2:1), 1950.

Sucot (en hebreu, סֻכּוֹת —sense puntuació diacrítica, סוכות, sukkōt—, «cabanyes» o «tabernáculos») és una festivitat judeua, cridada també Festa de les Cabanyes o Festa dels Tabernáculos, que se celebra a lo llarc de sèt dies en Israel (del 15 al 22 de Tishréi, en setembre-octubre) i huit dies en la diàspora judeua (fins al 23 d'eixe més).

És una festivitat d'orige bíblic que rememora les vicissituts del poble israelita durant el seu deambular pel desert, i la precarietat de les seues condicions materials simbolisada pel precepte de morar en una cabanya provisoria o sucá, despuix del abandone de l'esclavitut en Egipte: «Als quinze dies d'este més sèptim serà la festa solemne dels tabernáculos a Elohim per sèt dies» (Plantilla:Bíblia).

Junt a les de Pésaj i Shavuot, és considerada una de les festivitats més importants del judaisme (per ser una d'els tres pelegrinages), en les que s'acostumava —en l'época del temple de Jerusalem— peregrinar a Jerusalem, més precisament al temple de Jerusalem, quedant pràcticament buit tot el regne d'Israel.

Esta festivitat consistix en dies no faeners (un en Israel, dos en el restant del món) i quatre dies festius faeners (cinc en Israel). Estos són seguits per la festa de Shemini Atzeret i Simjat Torá, considerada una festivitat distinta de Sucot, constituïda per dos dies no faeners (un en Israel, dos en el restant del món). Els dies festius no faeners tenen les mateixes prescripcions que el sabbat, en la diferència de que en Sucot està permés cuinar i carregar coses en àrees públiques sense necessitat d'un eruv.

Les quatre espècies

[editar | editar còdic]
Archiu:Fourspecies.jpg
El Rebe de Tosh agitant el lulav.

De les mitzvot que s'observen en esta festa és reunir les primícies de les quatre espècies o Arbaat Haminim, composts pel lulav, un full de palma tancada; el etrog i un frut de cidro; els hadasim, per una atra part, inclouen tres fulls de mirto; i les aravot, per últim, alguns fulls de sauce. L'orige d'este manament està en Levítico (23:40): «I prenguen el primer dia branques en frut d'arbre bell, branques de palmeres, branques d'arbres frondosos, i sauces de les rieres, i regocíjense davant del Senyor el seu Elohim per sèt dies».

L'oració del matí dels 7 dies de la festa —exceptuant el dissabte— es porta a terme la cerimònia de Netilat Lulav o Agitar el Lulav, en la qual es prenen els Arbá Miním i s'agiten als quatre punts cardinals acompanyat per un moviment cap a dalt i cap a avall. Esta cerimònia es porta a terme durant la recitació del Halel compost dels salms 113—118.

En la Torá

[editar | editar còdic]

Despuix de Yom Kipur venia la festa de la collita o dels tabernáculos, per a celebrar la terminació del cicle agrícola en la verema i la collita d'olives. Durant esta festa, la gent vivia en «tabernáculos» o enramadas de branques verdes, en commemoració del seu anterior pelegrinage com a nómades (Levítico 23: 34-43; Deuteronomio 16: 13-15). Esta festa s'iniciava en un dia de repòs ceremonial el dia 15 de Tishri, i durava 7 dies. Era seguida immediatament d'un atre dia de repòs, una «santa convocación», el dia 22 (podria cridar-se l'octava dels tabernáculos). La festa de la collita era la tercera de les festes anuals, quan devien reunir-se tots els varons d'Israel en Jerusalem (vejau Èxodo 23:16-17; 34:22-23).


Referències

[editar | editar còdic]