Pésaj
Pésaj (Plantilla:Lang-he, ‘bot’ en el sentit de ‘botar-se’) és una festivitat judeua que commemora la lliberació del poble hebreu de l'esclavitut d'Egipte, relatada en el Pentateuco, fonamentalment en el Lliure de l'Èxodo. El poble hebreu veu el relat de l'eixida d'Egipte com la fita que marca la consciència dels descendents de Jacob, en la seua identitat entesa en térmens de nació lliure i proveïda d'una Llei.[nota 1] Els cristians parlants de llengües romançades solen cridar-la Pasqua judeua o Pasqua hebrea per a distinguir-la de la Pasqua de Resurrecció celebrada pel cristianisme.[2]
La festivitat és un dels Shalosh Regalim (Tres Festes de Pelegrinage) del judaisme, ya que durant l'época en que el Temple de Jerusalem existia, s'acostumava peregrinar a ell i realisar ofrenes.
La festivitat comença en el dia 14 del més hebreu de Nisán, i dura sèt dies (huit en la Diàspora, davant l'antic dubte d'un error de càlcul de calendari s'agrega un dia extra per a assegurar el compliment), i durant la seua duració està prohibida l'ingestió d'aliments derivats de cerealés (avena, ordi, centeno, espelta i blat) fermentats, cridats en hebreu Jametz (חמץ) (la raïl de la paraula indica «fermentació»). En el seu lloc, durant la festivitat s'acostuma menjar matzá (מצה), pa sense rent o pa ácimo. Esta costum està basada en el precepte impartit al poble judeu en la Bíblia, en els capítuls 15 al 20 del Llibre de l'Èxodo: «Sèt dies menjareu pans sense rent; i aixina el primer dia fareu que no hi haja rent en les vostres cases, perque qualsevol que menjara alguna cosa leudado des del primer dia fins al sèptim, aquella ànima serà tallada del poble d'Israel.» Segons la tradició, el poble judeu va eixir d'Egipte en molta pressa i sense temps de preparar-se, per #lo que no va haver temps per a deixar leudar el pa per al camí, donant orige a la tradició.
La festivitat també rep el nom de Festa de la Primavera, ya que en el hemisferi nort marca l'inici de dita estació. Ya que en Israel les estacions caloroses són les estacions seques, a partir de Pésaj i fins a Sucot s'acostuma orar pel rocío, i no per la pluja (oracions que es reserven per al hivern). També és cridada Festa de la Lliberació per a celebrar la lliberació del poble judeu del jou del Faraó. Aixina mateix és cridada Festa de les matzot (plural de matzá) i Festa de la Redenció, ya que s'estima - segons les escritures - que la redenció del món ocorrerà en el més de Nisán.
Segons el Llibre de l'Èxodo, Deu (Yahvé) va ordenar a Moisés que diguera als israelitas que marcaren en sanc de corder damunt de les seues portes per a que el Ángel de la mort passara sobre ells (és dir, per a que no els tocaren les dècima plaga, mort dels primogènits). Despuix de la mort dels primogènits, el Faraó va ordenar als israelitas que es marcharen, duent-se lo que volgueren, i va demanar a Moisés que li beneïra en nom del Senyor. El passage continua afirmant que el sacrifici de Pésaj recorda el moment en que Deu "va passar per damunt de les cases dels israelitas en Egipte".[3] Esta història es relata en el sopar de Pésaj durant les dos primeres nits de Pésaj per mig de la llectura de la Hagadá. La Hagadá és un relat ritual estandardisat de l'història de l'Èxodo, en compliment del manament "I diràs al teu fill en aquell dia, dient: És per lo que el Senyor va fer per mi quan vaig eixir d'Egipte."[4]
L'ofrena del omer s'oferia en Jerusalem el segon dia de la festa. La Conte del Omer se seguix practicant, durant sèt semanes fins al dia 50, que és la festivitat de Shavuot.
Hui en dia, ademés de la prohibició bíblica de posseir aliments leudados durant tota la festivitat, el Séder de Pésaj, en el que es llig en veu alta la Hagadá, és un dels rituals més guardats del judaisme.
Etimologia
[editar | editar còdic]El hebreu Plantilla:Script/Hebreu es traduïx per tiberiano. En He-Pesach.ogg i hebreu modern: ˈpesaχ Pesah, Pesakh. El verp pasàch (פָּסַח) es menciona per primera volta en el relat de la Torá sobre l'Èxodo d'Egipte,[5] i existix cert debat sobre el seu significat exacte. La suposició comunament sostinguda de que significa "Ell va passar per damunt" (פסח), en referència a Deu "passant per damunt" (o "botant-se") les cases dels hebreus durant la final de les Dèu Plagues d'Egipte, prové de la traducció proporcionada en la Septuaginta (Plantilla:Lang-grc en Èxodo 12: 23,[5] i Plantilla:Lang-grc en Èxodo 12:27)[3] Targum Onkelos traduïx pesach com vés-yeiḥvos. (Plantilla:Lang-he), "va tindre pietat", procedent de la raïl hebrea חסה, que significa "tindre pietat".[6] Els idiomes cognados produïxen térmens similars en significats distints, com "ablanir, calmar, aplacar" (en acadio passahu), "collita, commemoració, colp" (en egipcíaca), o "separar" (en àrap fsh). [7]
El terme Pésaj (en hebreu: פֶּסַח, Pesaḥ) també pot referir-se al corder o la cabra que es triava per al sacrifici pascual (cridat en hebreu el Korban Pésaj). Quatre dies abans de l'Èxodo, se'ls va ordenar als hebreus que apartaren un corder,[8] i ho inspeccionaren diàriament en busca de taques. Durant el dia, el 14 de Nisán, devien sacrificar a l'animal i usar la seua sanc per a marcar les seues llindars i postes de les portes. Abans de la mijanit del 15 de Nisán devien consumir el corder.
El terme anglés Passover apareix per primera volta en llengua anglesa en la traducció de la Bíblia de William Tyndale,[9] i més vesprada també en la Versió King James. És una traducció lliteral del terme hebreu.[10] En la versió King James, Èxodo 12:23 diu:
Data i duració
[editar | editar còdic]La festivitat de Pésaj comença el 14 del més de Nisán, que generalment cau entre els mesos març-abril del calendari gregoriano. Pésaj és la festivitat de la primavera, per #lo que el 14 de Nisán comença en la nit de lluna plena despuix del equinoccio hivernal. Per a assegurar-se de que Pésaj no comence abans de la primavera, la tradició judeua indica que el primer dia de Nisan no podia començar fins que l'ordi estiguera madur, ya que este era l'indicador de l'inici de la primavera.[11] Si l'ordi no estiguera madura, o ocorregueren atres fenomens[12] era senyal de que la primavera no era imminent, i es declarava un any bisiesto, intercalando un més extra, el més d'Adar II. A partir de el IV la data comença a ser fixada matemàticament més que per les condicions climàtiques reinantes.[13]
En Eretz Israel Pésaj és una festivitat de 7 dies, a on el primer i l'últim són considerats dies festius sagrats en cessació de tasques, oracions especials i menjars festius (similars al Shabat). Els dies intermijos són cridats Jol HaMoed ("Els dies hàbils de la festivitat"). En la diàspora la festivitat té una duració de huit dies, a on els dos primers i els dos últims són considerats dies festius sagrats.
La tradició indica que el dia extra es respecta en la Diàspora a fi de subsanar possibles errors de càlcul i diferències en el calendari oficial que es decretava en Jerusalem. Atres opinions indiquen que el dia extra es guarda per a permetre a persones que devien recórrer llargues distàncies per a celebrar la festivitat en comunitat, entre atres raons.[14] Gràficament és com seguix:
| Erev Pésaj | Pésaj 1 | Pésaj 2 | Jol HaMoed 1 | Jol HaMoed 2 | Jol HaMoed 3 | Jol HaMoed 4 | Shvií shel Pésaj | Shminí shel Pésaj |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 14 de Nisán | 15 de Nisán | 16 de Nisán | 17 de Nisán | 18 de Nisán | 19 de Nisán | 20 de Nisán | 21 de Nisán | 22 de Nisán |
| Pésaj (14–22 de Nisán) |
|---|
| 25 de març–2 d'abril: 2013 i 2089 |
| 26 de març–3 d'abril: 2032 i 2070 |
| 27 de març–4 d'abril: 2002, 2021, 2051 i 2097 |
| 28 de març–5 d'abril: 2040, 2048, 2059 i 2078 |
| 29 de març–6 d'abril: 2010 i 2086 |
| 30 de març–7 d'abril: 2018, 2029, 2037, 2067 i 2075 |
| 31 de març–8 d'abril: 2056, 2064 i 2094 |
| 1 d'abril–9 d'abril: 2026 i 2045 |
| 2 d'abril–10 d'abril: 2007, 2053, 2072, 2083 i 2091 |
| 3 d'abril–11 d'abril: 2015, 2034 i 2080 |
| 4 d'abril–12 d'abril: 2042, 2061 i 2099 |
| 5 d'abril–13 d'abril: 2004, 2023, 2069 i 2088 |
| 6 d'abril–14 d'abril: 2012, 2050 i 2096 |
| 7 d'abril–15 d'abril: 2001, 2031 i 2077 |
| 8 d'abril–16 d'abril: 2009, 2020, 2039 i 2058 |
| 9 d'abril–17 d'abril: 2066 i 2085 |
| 10 d'abril–18 d'abril: 2017, 2028, 2047 i 2093 |
| 11 d'abril–19 d'abril: 2036, 2044 i 2074 |
| 12 d'abril–20 d'abril: 2006, 2025 i 2055 |
| 13 d'abril–21 d'abril: 2033, 2052, 2063, 2071 i 2082 |
| 14 d'abril–22 d'abril: 2014, 2060 i 2090 |
| 15 d'abril–23 d'abril: 2022, 2041 i 2079 |
| 16 d'abril–24 d'abril: 2003, 2049, 2068, 2087 i 2098 |
| 17 d'abril–25 d'abril: 2030 i 2076 |
| 18 d'abril–26 d'abril: 2011, 2057 i 2095 |
| 19 d'abril–27 d'abril: 2008, 2019, 2038 i 2084 |
| 20 d'abril–28 d'abril: 2046 i 2065 |
| 21 d'abril–29 d'abril: 2027, 2073 i 2092 |
| 22 d'abril–30 d'abril: 2016, 2024 i 2054 |
| 23 d'abril–1 de maig: 2005, 2035, 2081 i 2100 |
| 24 d'abril–2 de maig: 2043 i 2062 |
Com ocorre en totes les demés festivitats judeues, l'inici de la festivitat coincidix en la posada del sol del dia anterior.[15]
Orige bíblic
[editar | editar còdic]El precepte de guardar la festivitat de Pésaj es troba en el Levítico, a on és cridada la Festa de les matzot (matzot és el plural de matzá, que significa pa ácimo o sense leudar):
Les regulacions bíbliques per a l'observança de la festivitat requerien que tot lo leudado fora descartat abans del principi del 15 de Nisan.[16] El 10 de Nisan s'apartava un corder o cabra sense taques, que serviria com a sacrifici pascual (Korbán Pésaj),[17] el qual era sacrificat al final del crepúscul del 14 de Nisan en preparació per al 15, dia en que seria menjat despuix de ser torrat,[18] sense remoure els seus òrguens interns,[19] i acompanyat de matzá (pa ácimo o sense leudar) i herbes amargues, cridades maror.[20] Lo que no fora menjat fins a l'eixida del sol del dia 15 deurà ser cremat.[21] El sacrifici deurà ser realisat solament en un lloc específic designat per Deu (per al judaisme en Jerusalem, per als samaritanos, en el Mont Guerizín.[22]
Les regulacions bíbliques relatives a la primera volta que la festivitat fora observada, és dir en el moment de l'Èxodo d'Egipte, inclouen instruccions sobre cóm el menjar deurà consumir-se:
El precepte bíblic de la festivitat resalta l'importància del recort:
- "I deuràs recordar que vares ser un esclau en Egipte, i observaràs estos preceptes" (Plantilla:Bíblia).
- "I este dia serà per a tu un recordatori, i observaràs una festa per a Deu, a través de les teues generacions observaràs una festa en ordenança eterna" (Plantilla:Bíblia).
- Recordaràs este dia, en el que vares eixir d'Egipte, de la casa de l'esclavitut, perque la fortalea de la mà de Deu et va traure d'eixe lloc (Plantilla:Bíblia).
Séder de Pésaj
[editar | editar còdic]El Séder de Pésaj (séder significa "orde" en la seua accepció com "procediment", per #lo que la frase completa es translitera com "orde pascual") consistix en portar a terme una tradicional sopa la primera nit de la festivitat (les dos primeres en la Diàspora), cridada «Séder de Pésaj» (סדר), durant la qual es relata l'història de l'eixida d'Egipte que comença en el paràgraf de "ha lajmah anya". També es realisen varis brindis en els que es presenten els elements del Plat del Séder, la Keará.
I similarmente a com ocorre en atres festes judeues, la seua celebració diferix entre les tradicions askenazí i sefardí, en la que cada cual conta en la seua pròpia versió de la Hagadá de Pésaj.[24] El Majzor (Plantilla:Lang-he) és el llibre d'oracions per als dies festius.
Taula de celebracions en el primer més segons la Torá
[editar | editar còdic]| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| Pésaj[25] | 16 Ázimos | 17 Ázimos | 18 Ázimos | 19 Ázimos | 20 Ázimos | Ázimos[26] |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 |
El color morat significa que encara que no siga dissabte, es considera dissabte ya que és una santa convocación. El llibre Vayikra menciona que els israelitas no devien fer treball en este dia.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Jewish Encyclopedia.Consultat el 2021-03-28.
- ↑ «Pasqua Judeua, Pasqua Cristiana». Institut de Teologia — Universitat Catòlica de la Santíssima Concepció. Consultat el 2021-03-28.
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Bibleverse
- ↑ «Èxodo 13:8».
- ↑ 5,0 5,1 Plantilla:Bibleverse
- ↑ «Èxodo 12:23».
- ↑ Prosic, p. 32.
- ↑ Plantilla:Bibleverse
- ↑ King James Bible Borrowed From Earlier Translation (in (és)).
- ↑ Gilad, Elon. L'enigmàtic orige de les paraules del Séder de Pasqua (in (en)), Haaretz.
- ↑ Jones (1996). Secrets of Clave.
- ↑ "els fruts no hagueren creixcut adequadament, les pluges d'hivern no s'hagueren detingut, els camins per als peregrins de Pésaj no s'hagueren secat, i les colomes jóvens no tingueren plomes"- Spier, Arthur (1952). The Comprehensive Hebrew Calendar, Behrman House, Inc.., p. 1
- ↑ "In the fourth century,... the patriarch Hillel II... made public the system of calendar calculation which up to then had been a closely guarded secret. It had been used in the past only to check the observations and testimonies of witnesses, and to determine the beginning of the spring season." - Spier 1952, p. 2
- ↑ De Lange, Nicholas (2000). An Introduction to Judaism. New York, N.I.: Cambridge University Press. p. 97
- ↑ «The Jewish Day» (en en). www.chabad.org. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Exodus 12:8
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia,Plantilla:Bíblia
- ↑ Pirkei Avot 4:9
- ↑ «PESSAC, DIFERÈNCIES I SIMILITUTS EN LES COSTUMS» (en és). Morashá. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ Levítico 23:5
- ↑ Levítico 23:8
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pésaj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>