Nefesh

En la tradició judeua, nefesh (lliteralment, ‘ànima’) és el nom que rep una estructura funerària monumental, definida com a estructura nafs o nephesh, que s'erigix damunt o al costat d'una tomba.^[1] Habitualment es tracta d'una construcció de grans dimensions, si be a diferència d'un mausoleu, no és un edifici que alberga els restants del difunt (o difunts, en sepulcros familiars), sino un monument aparte.^[2] Quan s'erigix per damunt del lloc de sepultura, en alguns casos s'han construït passera interns, convertint la tomba en cert modo en una cripta.

El «magnífica» pot fer alusió també a un element destacat del propi sepulcro, com un pòrtic clàssic erigit a l'entrada de les sales de sepeli, o un imponent arremate, que convertixen el lloc en un mausoleu propi.^[3] El propòsit del «espectacular», més allà d'element decoratiu, és ser vist des de la distància (realçant per tant l'importància dels enterrats en el lloc).^[2]

Etimologia i orígens

La paraula hebrea nefesh (נֶפֶשׁ; plural: nefashot) significa ‘ànima’, tant en la seua us bíblic com a modern (és coneguda per aparéixer en la segona llínea de la primera estrofa del himne nacional d'Israel). És cognada de la paraula àrap nafs (نفس), que significa tant ‘ànima’ com a ‘propi’. No es coneix en certea la relació etimològica que podria tindre en la paraula nephesh del dialecte hasáitico del àrap antic septentrional, usada pels arameos en sentit d'un monument funerari. En una inscripció trobada en Salkhad (al sur de Síria, molt prop de la frontera jordana), en una pila de pedres usada com ofrena votiva aramea a la deesa Al-lat, s'ampra el terme hasáitico.^[3] En sabeo, llengua pertanyent al grup àrap antic meridional, el terme va poder haver segut usat directament per a un túmulo, és dir, un monument concretament per damunt de la tomba; mentres que en l'arameo de l'época podria haver significat una gruta o cripta.^[4] Durant el periodo helenístico, el terme va ser relacionat en l'estela grega.^[5]

En la cultura nabatea, basada en una interpretació llimitada del aniconismo, la representació de deidades en betilos —relacionats en els nefesh arameos— caria de figures imaginàries, encara que sí podien esculpirse com a figures geomètriques i unes atres per a commemorar als morts. A diferència de la prohibició israelita de gravar imàgens funeràries en general, els nabateos permetien representacions antropomorfistas de les deidades, encara que no s'ampraven àmpliament, sent els seus monuments conservats fins a la data mostres d'una forma d'escultura anicónica —a voltes en forma monolítica (i inclús com obeliscs)—, que ampra patrons decoratius (moltes voltes en bajorrelieve),^[6] habitualment en representació de Dushara (encara que per la seua varietat de formes, s'ha sugerit que podrien haver representat també a atres deidades).^[7]

En l'Antic Israel i la societat judeua del periodo del Segon Temple, els nefesh eren una mostra d'alt estatus social o religiós, ademés d'econòmic. Els monuments conservats en la regió s'atribuïxen a famílies adinerades i d'importants càrrecs públics (com cohanim en el cas de la tomba de Benei Hezir). Solen integrar models arquitectònics de distintes époques, com l'arquitectura nabatea, l'arquitectura de l'Antic Egipte o l'arquitectura grega antiga (més concretament l'helenística).^[3]

Vore també

Referències

↑ Keddie, George Anthony (2019). Class and power in Roman Palestine: the socioeconomic setting of Judaism and Christian origins, Cambridge University Press. ISBN 978-1-108-49394-9.
↑ ^2,0 ^2,1 Haase, Wolfgang (2016-09-26). Religion (Judentum: Allgemeines; palästinisches Judentum) (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-3-11-083856-5.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Horbury, William (1984). The Cambridge History of Judaism (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-24377-3.
↑ Robert Wenning, “The Betyls of Petra, ”Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 324. Nabataean Petra (Nov. 2001), p. 83.
↑ Bert de Vries, "'Be of good cheer!No one on earth is immortal':Religious Symbolism in Tomb Architecture and Epitaphs at the Umm el-Jimal and Tall Hisban Cemeteries,"in Douglas R. Clark et al, ed. The Madaba Plains Project: Forty Years of Archaeological Research in Jordan's Past. Equinox, 2011, pp. 803-805
↑ Lēwî, Ûdî (1999). The lost civilization of Petra, Floris Books. ISBN 978-0-86315-298-6.
↑ Robert Wenning, nefeshBulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 324. Nabataean Petra (Nov. 2001), p. 79.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Nefesh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Keddie, George Anthony (2019). Class and power in Roman Palestine: the socioeconomic setting of Judaism and Christian origins, Cambridge University Press. ISBN 978-1-108-49394-9.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Haase, Wolfgang (2016-09-26). Religion (Judentum: Allgemeines; palästinisches Judentum) (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-3-11-083856-5.

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Horbury, William (1984). The Cambridge History of Judaism (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-24377-3.

[4] Robert Wenning, “The Betyls of Petra, ”Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 324. Nabataean Petra (Nov. 2001), p. 83.

[5] Bert de Vries, "'Be of good cheer!No one on earth is immortal':Religious Symbolism in Tomb Architecture and Epitaphs at the Umm el-Jimal and Tall Hisban Cemeteries,"in Douglas R. Clark et al, ed. The Madaba Plains Project: Forty Years of Archaeological Research in Jordan's Past. Equinox, 2011, pp. 803-805

[:2-6] Lēwî, Ûdî (1999). The lost civilization of Petra, Floris Books. ISBN 978-0-86315-298-6.

[7] Robert Wenning, nefeshBulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 324. Nabataean Petra (Nov. 2001), p. 79.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]