Monolit
.jpg)
Un monolit (derivat del llatí, a la seua volta procedent del grec, μόνος mones, ‘un solament’, i λίθος lithos, ‘pedra’) és un bloc de roca de gran tamany de composició homogénea. Per extensió, s'utilisa este terme per a referir-se tant als monolits d'orige natural —un accident o traça geomorfològica, similar a una montanya— o als realisats per l'home, que els ha tallat com a monuments i extret de les pedreres des de l'antiguetat.
Els monolits naturals estan formats per un únic tipo de roca, normalment roques ígneas o metamòrfiques, dures i compactes, que l'erosió ha deixat expostes i destacades en el relleu circumdant.
Monolits naturals
[editar | editar còdic]El major monolit natural conegut de la Terra és el mont Augusts, en Austràlia. Atres monolits coneguts són els següents:
Àfrica
[editar | editar còdic]
- Ben Amera (Mauritània).
- Aicha (Mauritània).
- Massiç de Brandberg (Namíbia).
- Roca Torre (Nigèria).
- Roca Zuma (Nigèria)
- Roca Llaura (Nigèria).
Antàrtida
[editar | editar còdic]Àsia
[editar | editar còdic]
- Savandurga (Índia).
- Madhugiri Betta (Índia).
Oceania
[editar | editar còdic]
- Mont Augusts (Burringurrah), en Austràlia Occidental, Austràlia
- Uluru (Ayers Roc), Territori del Nort, Austràlia
- Pine Mountain, Victoria, Austràlia
- Roca Bald, prop de Tenterfield, Nova Gales del Sur, Austràlia
- Mont Coolum (Queensland, Austràlia).
- Mont Wudinna, prop de Wudinna, Austràlia del Sur, Austràlia
- Roca Kokerbin, Austràlia Occidental, Austràlia
- Castle Hill, Townsville (Queensland), Austràlia
Europa
[editar | editar còdic]- Kalamos, en Anafi (Grècia).
- Frau Holle Stein, prop de Fulda (Alemània).
- Humber Stone, Humberstone, prop de Leicester (Anglaterra).
- King Arthur's Stone, Cornualles (Anglaterra).
- Roca Logan, Trereen, Cornualles (Anglaterra).
- Pedra de Odín (Stenhouse, illes Orcadas), destruït en 1814.
- Peñón de Ifach, Calp (Espanya).
- Roca de Mónaco, Mónaco.
- Pedra Cappa, San Luca (Itàlia)
- Pedra Luenga, Montilla (Espanya)
Amèrica
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
- Pa de Sucre, en Riu de Janeiro (Brasil).
- Pedra dona Gávea (Brasil), el monolit en llínea costera més gran del món.
- Stawamus Chief, Squamish, Columbia Britànica (Canadà).
- Pico Satsalla, Columbia Britànica (Canadà).
- Peñón de Guatapé, en Antioquia (Colòmbia).
- Peñón de Entrerríos, en Antioquia (Colòmbia).
- Cerros de Mavecure, conjunt de tres monolits, en Guainía (Colòmbia).
- Torres del Paine (Chile).
- Roca Beacon, Gola del riu Columbia, Washington (Estats Units).
- Pique Coll de Botella, Sids Mountain, Utah (Estats Units).
- Chimney Roc, Bayard, Nebraska (Estats Units).
- Courthouse and Jail Rocks, Bridgeport, Nebraska (Estats Units).
- Devils Tower National Monument, Wyoming (Estats Units).
- El Capità, parc nacional de Yosemite, Califòrnia (Estats Units).
- Roca Encantada, Comtat de Pla, Texas (Estats Units).
- Roca Espia, en el Comtat de Mason, Texas (Estats Units).
- Half Dome, Yosemite National Park, Califòrnia (Estats Units).
- Haystack Roc, Comtat de Clatsop, Oregó (Estats Units).
- Looking Glass Roc, Comtat de Transylvania, Carolina del Nort (Estats Units).
- Monument nacional de Scotts Bluff, Gering, Nebraska (Estats Units).
- Stone Mountain, Stone Mountain, Geòrgia (Estats Units).
- La Penya de Bernal, en Querétaro (Mèxic), el tercer monolit més gran del món.
- Cerro Mona Pelada, en Tabasco (Mèxic)
Monolits tallats o desplaçats per l'home
[editar | editar còdic]
Un monolit pot ser un monument en sí mateixa (estàtua, pedra monolítica). Es troben pedres monolítiques sagrades des de temps prehistòrics (menhirés) i en moltes civilisacions, com la civilisació maya (esteles que representen als sobirans o inclús les «zoomorfas »originals de Quiriguá) i la civilisació asteca (el monolit de Coatlicue, que representa a la deesa de la mort, o el monolit decorat de Tizoc que representa quinze victòries d'este sobirà).
Les esferes de pedra de Costa Rica són més de 500 monolits de fins a 16 tonellades en conjunts associats a constelacions i events astronòmics, alguns varen ser desplaçats fins a centenars de quilómetros incloent a illes en l'Oceà Pacífic. Investigadors les ubiquen uns al voltant del 6000 a. C. i uns atres pel 12.000 a. C.[1][2]
Els primers edificis composts per monolits són els dólmenes, a partir del V mileni a. C.
Un monolit també pot ser un element arquitectònic d'un edifici compost d'un sol element (columna, llindar, etc.). A voltes es considera als edificis de formigó armat com a monolítics, per oposició front als construïts en murs de rajola o blocs de pedra o formigó.
Els majors monolits antropogénicos
[editar | editar còdic]La pedra més gran jamai moguda per l'home
[editar | editar còdic]El pedestal de granit del Cavaller de Bronze, que es va transportar a San Petersburgo en 1770, té fama de ser la pedra més gran jamai moguda per l'home. Se citen les següents sifres: 7 × 14 × 9 m, en un pes estimat d'unes 1500 tonellades.[3]
La pedra més gran jamai tallada per l'home
[editar | editar còdic]l'obelisc inacabat de Asuán, d'unes 1200 tonellades, que jamai va eixir de la pedrera, no sent separat del llit de roca.
La pedra més gran tallada jamai moguda per l'home
[editar | editar còdic]La pedra de Baalbek, cridada Hadjar-el-Qoublé (la pedra del Sur), té 21,50 × 4,80 × 4,20 m, en un pes de 900 a 1100 tonellades, segons estimacions prou constants. Va abandonar la pedrera, pero es va mantindre plantada en àngul, no molt llunt del lloc de la seua extracció.
El major de tots els obeliscs egipcíacs
[editar | editar còdic]l'obelisc de Letrán en Roma, s'ha dividit en tres péntols, pero reconstituido i reeregido (o al contrari) pel papa Sixto V. S'han donat sifres dispars, encara que provablement de 32 metros d'alt i en un pes de 400 (±50) tonellades.
Atres monolits famosos
[editar | editar còdic]- Els moáis de l'Illa de Pasqua (Chile).
- Els Colossos de Memnon en Tebas (Egipte), en un pes cada u de 1300 tonellades (750 l'estàtua i 550 el pedestal).
- Les pedres usades per a construir els fonaments del temple de Jerusalem (mont Moriah, Shetiyah Ha Kotel), de 800 tonellades cada una
- El Gran Menhir partit de Er Grah de Locmariaquer, dividit en cinc peces, que medix aproximadament 25 m de llarc i pesava al voltant de 300 tonellades
- El mausoleu de Teodorico el Gran en Rávena, cobert per una cúpula monolítica de 10 m de diàmetro, que pesa al voltant de 300 tonellades
- l'obelisc de Luxor (en la plaça de la Concòrdia, en París), de 23 m d'altura i al voltant de 230 tonellades
- El gran llindar de la porta d'Arcàdia en Mesina
- Les esferes de pedra de Costa Rica.[4][5]
- El monolit Mussolini del Fòrum Itálico, en Roma, en marbre de Carrara.
- L'escultura monumental del Gral. Lázaro Cárdenas ubicada en l'estat mexicà de Guerrero.
- El monolit del deu asteca Tláloc descobert en Coatlinchán en el municipi de Texcoco del Estat de Mèxic i exhibit en el Museu Nacional d'Antropologia des de 1964.
- El monolit Ponce de Tiahuanaco (Bolívia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brendan M. Lynch. «[1]». Consultat el 24 de març de 2010.
- ↑ John W. Hoopes. «The Stone Balls of Costa Rica». Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2007. Consultat el 19 de juny de 2007.
- ↑ Transport du piédestal, La Nature, 1882. Article signé A. de Rochas (peut-être l'ingénieur Alphonse Beau de Rochas).
- ↑ National Academy of Sciences (1877). «Samuel Kirkland Lothrup», Biographical memoirs, Volume 48, National Academies Press, pp. 253-399.
- ↑ «[2]», BBC News. Consultat el 31 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.