Esferes de pedra de Costa Rica
Les esferes de pedra de Costa Rica són un grup de més de cinccentes petroesferas precolombinas de la cultura del Diquís ubicades principalment en el sur de Costa Rica, en la planura aluvial de la Delta del Diquís (confluència del riu Sierpe i el riu Gran de Térraba), en la península d'Orsoa i en l'Illa del Caño. La zona pertany al districte de Sierpe, en el cantón d'Orsoa.
Com a conjunt, les esferes es consideren úniques en el món pel seu número, tamany, perfecció, formació d'esquemes organisats i abstracció aliena a models naturals. El seu gran valor radica que es varen fer baix condicions tecnològiques i socials considerades molt difícils en l'actualitat. No obstant, les societats indígenes que les esculpieron ho varen fer de forma casi perfecta, en acabaments molt fins en molts casos, i en tamanys que van des dels pocs centímetros a prop de 2,6 metros de diàmetro. Les esferes es varen produir i varen utilisar durant un periodo que va dels anys 400 a 500 d. C., fins a la conquista espanyola, en un lapsus propenc als 1000 anys.[1]
En l'actualitat, les esferes de pedra es consideren com la manifestació artística per excelència de l'escultura precolombina costarricense. En 2014, l'Unesco va elegir al conjunt d'assentaments cacicales precolombinos en esferes de pedra de Diquís com Patrimoni de la Humanitat.[2] El 16 de juliol de 2014, l'Assamblea Llegislativa de Costa Rica les va declarar com a símbol nacional.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Les dimensions de les esferes oscilen en un ranc d'entre els 10 centímetros fins als 2,57 metros de diàmetro, i el seu pes aplega a superar les 16 tonellades. La majoria estan fetes en pedres dures com granodiorita, gabros i algunes poques en calcàrea. Els arqueòlecs, a través de l'estratigrafia de la seua emplaçament i d'atres objectes trobats en la seua rodalia, estimen que les pedres varen ser ubicades pels indígenes de la zona entre els anys 300 a. C. i 300 d. C., pero el treball escultòric encara no ha pogut ser datat científicament.
També s'han trobat junt a objectes del tipo «ceràmica polícroma de Buenos Aires» (1500-1000 a. C.) i s'ha establit que la zona va estar habitada a lo manco des de l'any 6000 a. C. S'han descobert 34 llocs arqueològics, des de la delta del riu Diquís en el sur, l'Illa del Caño a 17 quilómetros de la costa, planures del Pacífic fins a en Papagayo, Golf de Nicoya (a 300 km al nort de la delta del riu Diquís).[1][4]
Hui, centenars d'estes esferes chicotetes es troben en coleccions privades, en els jardins de les cases de molts costarricenses, en vàries empreses i companyies nacionals i en museus dispersos pel món.
Història
[editar | editar còdic]La primera incursió espanyola en la zona data de 1516, quan Hernán Ponce i Bartolomé Hurtado varen partir de la península de Azuero en Panamà fins a les costes del riu Diquís. Després, en 1522, el conquistador Gil González Dávila, junt al seu pilot Andrés Chiquet, varen navegar des del golf de Chiriquí fins a la mateixa delta del riu Diquís. En un grup d'exploradors, Gil González va marchar per terra fins a la zona coneguda hui en el nom de Palmar, no sense abans prendre per assalt la vila del cacic Vedat ubicada en les rodalies del riu que hui du el seu nom. Cap va informar com a cridaner res més que l'abundant or que usaven els indígenes de la zona.
En Costa Rica s'han descobert objectes i influències artesanals tant de mayas, olmecas i azteca, aixina com de chibchas, quechuas i incas. Per una atra part, va existir en Costa Rica un lloc ceremonial de nom Guayabo, ubicat en el cantón de Turrialba, l'assentament del qual ha segut explorat en un estimat del 10%. El Monument Nacional Guayabo va ser declarat Patrimoni Mundial de l'Ingenieria en el 2009 segons la Societat Americana d'Ingenieria Civil (ASCE).
En 1563, quan el conquistador espanyol Juan Vázquez de Coronat va estar en la vall del Diquís, va informar al rei Felipe II, en carta datada el 2 de juliol d'eixe any, en detalle tot lo que va vore i «va recolectar», pero no va descriure res semblat esferes de pedra, la qual cosa fa supondre que ya per a eixes dates es trobaven subterrànees per l'erosió de les montanyes, o be, varen ser omeses en els reportes.
Descobriment
[editar | editar còdic]Les esferes de pedra varen ser descobertes en 1939, quan la companyia bananero nortamericana United Fruit Company va escomençar a deforestar aquells territoris per a cultivar banano.[5] Des de llavors es varen considerar com un misteri i els nortamericans dinamitaron algunes d'elles, per la creència de que en el seu interior podria haver or.
La primera menció internacional de les esferes va ser en un chicotet artícul arqueològic de Doris Stone publicat en 1943 en la revista American Antiquity,[6] atraent l'atenció de Samuel Kirkland Lothrop (del Museu Peabody de l'Universitat d'Harvard), qui en 1948 estava en Costa Rica. Va contactar en Sant Josep en Doris Stone, qui li va aportar informació i contactes per a investigar en zona més coneguda a on estaven apareixent les esferes de pedra. Per fi, Lothrop va publicar les seues investigacions en el seu llibre Archaeology of the Diquís Delta. Costa Rica, 1963.[7]
Des de 1970, les autoritats del Govern de Costa Rica protegixen les esferes de pedra precolombinas i els seus emplaçaments. Algunes de les dinamitadas s'han reensamblado baixe el conte del Museu Nacional el qual, en el respal de la llei, està recuperant unes atres que particulars han traslladat a empreses, residències i institucions públiques.
Els estudiants i veïns de Palmar Nort varen bloquejar els carrers per a impedir l'eixida d'alguns camions que intentaven furtar-les, creant consciència nacional de la seua protecció com a responsabilitat ciutadana.[8]
Actualitat
[editar | editar còdic]El Museu Nacional, associat a universitats nacionals i internacionals, ha realisat vàries investigacions arqueològiques. Actualment en el lloc arqueològic Finca 6, en Palmar Sur, es construïx el parc Ca Basat Roje (‘esferes de pedra’ en dialecte indígena) o Parc de les Boles de Pedra, propost originalment per l'escultor i arquitecte Ibo Bonilla en 1979, per a ubicar a les esferes recuperades, l'emplaçament de les quals era un terreny contigu a l'actual proyecte, propietat de Bruce Masís Dibiassi, qui per intermediació de l'investigador esotèric Ivar Zapp, a través de Coopesur, donaron les terres per a l'actual Parc de les Esferes.[9] L'Exministre d'Agricultura, Bruce Masís, va recopilar objectes arqueològics de la zona, que hui es coneixen com a Colecció Bruce Masís i ademés va ser part de l'equip governamental que junt al president José Figueres varen decretar la creació del Museu Nacional en l'antic Quarter Bellavista, com a símbol de l'abolició de l'eixèrcit.[10] Este parc és part d'un ampli proyecte arqueològic, baixe la guia del Museu Nacional de Costa Rica i el padrinazgo del reconegut escultor costarricense Jorge Jiménez Deredia.
Entre els eixemplars d'esferes localisades en l'estranger, destaquen les dos que es troben en els cellers de Fairmount Park Association (en Filadèlfia) i la que es localisa en l'Embaixada de Costa Rica en Estats Units, les quals varen ser cedides el 10 de febrer de 1971 en l'autorisació del Museu Nacional de Costa Rica, gestionat pel nortamericà Samuel Adams Green, conegut coleccioniste i restaurador d'art, que després es va dedicar a estudiar i protegir diferents llocs sagrats del món, a través de la Landmarks Foundation, per la qual cosa va vindre a Costa Rica en 1998 i va colaborar efectivament en conseguir la tornada en 1999 de les primeres huit esferes al Cantón d'Orsoa, el seu lloc d'orige.
En l'any 2010, els investigadors John Hoopes (de l'Universitat de Kansas), Nuria Sanz (del Centre de Patrimoni Mundial de la Humanitat), Helaine Silverman (del Consell Internacional de Museus) i atres autoritats acadèmiques, varen visitar el lloc de les esferes de pedra per a evaluar la elegibilidad i protecció de l'Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.
Durant l'any 2011, les comunitats de la zona varen organisar diverses activitats, com el Festival de les Esferes, en l'objectiu de promoure cultural i turísticamente el patrimoni associat a les esferes de pedra del Diquís. En 2012, l'Unió de Municipalitat d'Orsoa va respalar l'iniciativa del astrólogo i estudiós de llocs sagrats Vicente Cassanya, qui va propondre la creació del Proyecte Esferes. Esta iniciativa buscava consolidar el reconeiximent internacional del valor cultural de les esferes, fomentar un turisme respectuós en este patrimoni mundial i contribuir al desenroll sostenible de les comunitats locals, considerades hereues llegítimes i responsables de la seua protecció.
En octubre de 2012, el Proyecte Esferes va organisar una série d'activitats, entre elles el Festival Internacional de Música Osastok, tallers, trobades, recorreguts guiats i un cicle de conferències en la participació d'investigadors i especialistes en esferes de pedra i llocs megalítics. Entre els participants es trobaven Ivar Zapp, Alberto Sibaja, Ibo Bonilla, Alfredo González, Vicente Cassanya, Abel Salazar i Miguel Blanco.
Estes activitats varen generar una àmplia cobertura mediàtica i varen suscitar opinions diverses entre experts, arqueòlecs, antropòlecs, polítics, artistes, arquitectes, comunicadors, líders comunals i indígenes, aixina com funcionaris públics, involucrant tant a la societat en general com a la comunitat local.
Per a novembre del 2012 el país ya havia entregat els documents requerits per l'Unesco per a formalisar la denominació buscada. En 2013 es va inaugurar un chicotet museu o centre d'interpretació en peces precolombinas de la cultura Diquís, i el lloc va passar a denominar-se Sitie Museu Finca 6.[11][12] En juny de 2014, l'Unesco va elegir el conjunt d'assentaments cacicales precolombinos en esferes de pedra de Diquís com Patrimoni de la Humanitat. Consistix un conjunt de quatre llocs: Finca 6, Batambal, El Silenci i Grijalba-2, que s'ubiquen en la delta del riu Diquís, en el cantón d'Orsoa, que constituïxen una representació encertada de les societats cacicales de la Delta del Diquís, sent un testimoni excepcional de les complexes estructures polítiques, socials i productives que varen caracterisar a les societats organisades precolombinas.[13]
Influència
[editar | editar còdic]Cultura
[editar | editar còdic]Les esferes de pedra estan íntimament lligades a la memòria colectiva dels costarricenses, els qui fan reproduccions en pedra, bronze, acer, vidre i concret armat, per a ubicar a l'entrada de cases i institucions i indiquen que el seu fi és més que decoratiu, és sentit d'identitat, pel seu simbolisme geomètric i espiritual. L'esfera es reconeix com la figura geomètrica que representa els ticos, pels seus "igualiticas" i infinites cares i ràdios. Des dels seus inicis, els edificis de l'Assamblea Llegislativa, Cort Suprema de Justícia, Caixa del Segur Social, Universitat de Costa Rica, Museu dels Chiquets i l'Embaixada de Costa Rica en Washington (EE. UU.), entre uns atres, varen instalar esferes de pedra com a primer símbol fàctic.
El motiu de l'esfera ha segut recuperat per artistes costarricenses contemporàneus, principalment escultors, com Ibo Bonilla, Dumenge Ramos i José Sancho, entre uns atres. Les esferes són considerades símbols d'identitat nacional i són símbols patrios de Costa Rica des de 2014.[14][15]
Art i arquitectura
[editar | editar còdic]En estar l'esfera dins del inconscient colectiu, molts artistes l'han usat com a inspiració en pintura, escultura, lliteratura, poesia i arquitectura, inclusivament està en les ilustracions dels antics billets de cinc mil colones. Entre atres eixemples destaquen:
- En 2007, la Plaça de la Justícia, ubicada en el Circuit Judicial en Sant Josep, va ser remodelada pels arquitectes Ibo Bonilla i Hernán Hernández, que en un conjunt escultòric de 200 metros de llarc i 47 metros d'alt, varen ubicar dos esferes de 3,14 metros d'alt, alineades en una piràmide (que allumena i ventila una sala per a 500 persones en el subsol) i el paralepípedo de marbre de l'edifici de la Cort Suprema de Justícia. Colocant en un sol eix els 3 sòlits platònics en el paisage urbà.[16]
- En maig de 2009, l'escultor Jorge Jiménez Deredia va culminar una declarada influència de les esferes en la seua obra, en l'exposició en el Fòrum Romà, Itàlia, d'escultures monumentals basades en el concepte de les esferes precolombinas, sent l'inici d'una gira internacional denominada Ruta de la Pau. Va ser la primera exposició d'art contemporàneu en eixe emblemàtic lloc històric.[17]
- En 2010, el Museu Nacional construïx prop de la Plaça de la Democràcia un nou vestíbul basat en una esfera de cristal de 8 metros de diàmetro en una autèntica esfera de pedra en el seu interior. El 8 de maig de 2010, el traspàs presidencial d'Óscar Arias Sánchez a Laura Chinchilla, va tindre a les esferes precolombinas com a tema escenogràfic.[18]
- L'escultor i arquitecte Ibo Bonilla crea, en 2011, en Terra Campus, Tres Rius, l'escultura més alta de Costa Rica: "L'espiral de l'èxit", vinculant les esferes de pedra en l'antiquíssim i universal concepte místic de la Flor de la Vida, a partir de la qual cosa es construïxen els sis sòlits platònics, sent l'esfera la seua culminació i epítome de la perfecció geomètrica. El conjunt escultòric ho componen la "llavor", la "realisació" i la "plenitut" i les seues proporcions estan donades per la "Geometria sagrada" basada en el "Número áureo", vinculant-los als cristals de l'aigua i als círculs en els cultius.[19]
- En 2012, s'inaugura el Barri chinenc de Sant Josep. La seua obra arquitectònica més notable és el seu arc d'entrada. Encara que està inspirat en la dinastia Tang, també se li varen integrar huit esferes de granit que simbolisen les esferes precolombinas existents en Costa Rica, com una forma de simbolisar l'unió de cultures des de la construcció del Ferrocarril a l'Atlàntic.
També han servit d'inspiració musical, com és el cas de la banda de Roc costarricense "Abäk", la qual li dedica la seua cançó "Les Esferes" a tota la mitologia que rodeja estes escultures.[20]
Es varen popularisar mundialment en la película d'Indiana Jones "Raiders of the Lost Ark" i per múltiples documentals de la Society Research Reports i les revistes i canals de televisió de National Geographic que han incidit en la multiplicació de produccions mediàtiques de tot tipo, imaginació i profunditat acadèmica.
- Esferes del Diquís en l'art
-
Parc escultòric en Valdesol, cosmogonia ancestral interpretada en figures precolombinas de Costa Rica, obra de Rafa Víquez
-
Escultura contemporànea en acer elaborada per Ibo Bonilla. Basada en els conceptes de les esferes de Diquís, Flor de la Vida i Geometria Sagrada, en 18m d'alt és la més alta de Costa Rica
-
Tres esferes de pedra de Diquís en l'entrada principal del nou edifici de l'Assamblea Llegislativa de Costa Rica building, Sant Josep
-
Esferes de pedra de Diquís front a l'entrada de la Cort Suprema de Justícia de Costa Rica, Sant Josep
Simbolisme
[editar | editar còdic]Les esferes de pedra es consideren una fita del passat prehispánico costarricense en general, i de l'escultura precolombina en particular. La seua síntesis formal, la concepció de l'esfera com a motiu artístic, denota un grau de madurea plàstic únic en el continent.
Hipòtesis mitològiques i sobrenaturals
[editar | editar còdic]Se'ls ha atribuït distints significats a través del temps: símbols de ranc, marcadors territorials, jardins astronòmics, ajudes de memòria, sense faltar les teories esotèriques, sobrenaturals i atribució a extraterrestres. Una de les hipòtesis, elaborada per mig de reconstrucció etnohistórica, apunta a un significat mític religiós, associa les esferes en el deu del tro Tlachque i els deus del vent i els huracans (serkes) de la mitologia talamanqueña. En la cosmogonia bribri, compartida per cabécarés i atres ètnia ancestrals d'Amèrica, les esferes de pedra són «bales de Tara» (Tara o Tlachque és el deu del tro) que en una immensa cerbatana les llançava als serkes (deus dels vents i els huracans) per a alluntar-los d'estes terres.[21]
Han sorgit molts mits i hipòtesis al voltant d'estes esferes, el seu significat, els seus constructors, fins, tècniques constructives i de transport, data i pedreres de les pedres: fetes per descendents de l'Atlántida, geomorfosis natural, pocions secretes per a ablanir la pedra, que en el centre tenen una llavor de café, participació d'extraterrestres, eixos energètics complementaris a Naixca i l'illa de Pasqua, delimitació territorial, fites commemoratives, representació de l'etern femení, dispositius navegacionales, símbol perfecte de la divinitat, fonts d'energia i benestar, dispositius d'equilibri tectónico, portes dimensionals.
Estos enfocaments esotèrics han segut tractats en múltiples llibres com els de l'escritor suís d'best seller Erich von Däniken, l'escritor espanyol de ciència ficció Juan José Benítez i l'antropòlec estonio Ivar Zapp en el llibre “Atlantis in America: Navigators of the Ancient World”.
Hipòtesis arqueològiques
[editar | editar còdic]Degut a que en Finca 6, un dels llocs arqueològics de la regió Brunka, s'han trobat grups d'esferes alineades de forma particular, una de les hipòtesis relaciona les esferes en jardins astronòmics en fins de calendarizar cicles agrícoles. Uns atres consideren que servien per a establir el ranc social dins de la tribu. Estes idees són viables pero no hi ha suficients senyes per a confirmar-les, per lo que són qüestionades.[22]
L'hipòtesis més recent va ser elaborada per Melissa Rudin Hernández, arquitecta costarricense qui va desenrollar una investigació basada en la cosmovisión de les cultures indígenes. D'acort en esta hipòtesis, les esferes són una creació artística, simbòlica i espiritual de l'univers - o Centre de món - concorde a l'espiritualitat pre-Brunka (cultura del Diquís).[23]
Simbolisme espiritual: esferes i centre de món
[editar | editar còdic]Per a entendre el significat espiritual de les esferes de pedra, primer cal entendre la cosmovisión de la cultura indígena del Diquís (assentaments indígenes previs als Brunkas). Estos són alguns aspectes importants:
- Per a la cosmovisión pre-Brunka, l'univers es forma per dos cons, units en les seues bases circulares, a on viuen els humans. El con superior és el supramundo i l'inferior el inframundo. En el vèrtiç de cada con habita una deidad: Sibú dalt i Surá avall. Estos vèrtiços estan conectats per un eix d'energia que travessa tots els estrats de l'univers: el centre del món.
- La seua visió del món estava alineada en l'animisme, per lo que tot objecte està dotat d'ànima i consciència, incloent la pedra. Cada creació també té vida. Per eixemple, cada casa, que tenia principis de dissenys basats en la forma de l'univers, es convertia en un univers chicotet també pel conjunt dels seus materials i formes (i les seues ànimes).
- Tot en la vida té el seu opost i tot és un cicle: la vida i la mort, la nit i el dia, el supramundo i el inframundo, etc. El círcul representa este anar i vindre, els cicles constants de la vida i l'energia que està en constant moviment i transformació. El círcul és una geometria sagrada dins de la seua cosmovisión. L'esfera engloba la dualida, per lo tant es torna també en símbol d'Unitat que tot ho conté.
Les esferes de pedra són, llavors, la suma de la pedra - que és un material d'ànima immortal i forta - i la forma esfèrica - que és l'extrapolació del círcul (geometria sagrada) i la forma geomètricament perfecta - per a generar un gran centre de món impenetrable: un círcul en totes les direccions (centre de món en totes les direccions) ple d'energia i vida.[24]
Vore també
[editar | editar còdic]- Sitie Museu Finca 6
- Art precolombino de Costa Rica
- Or precolombino de Costa Rica
- Jade precolombino de Costa Rica
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Costa Rica
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Monografies de l'investigador Alberto Sibaja.
- Notes de l'arqueòlec Tim McGuinness
- Investigacions de Landmarks Foundation
- Ibarra Rojas, Eugenia (1999). Les taques del jaguar: chafades indígenes en l'història de Costa Rica, Universitat de Costa Rica. ISBN ISBN 9977-67-547-3.
- Fonseca Zamora, Oscar (1992). Història antiga de Costa Rica: sorgiment i caracterisació de la primera civilisació costarricense, Universitat de Costa Rica. ISBN ISBN 9977-67-192-3.
- Stone, Doris (1993). Les tribus Talamanqueñas de Costa Rica, Comissió Costarricense V Centenari del Descobriment d'Amèrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «seu-valor-cultural-universal/VBF5ODRHJVHRFBJJUHFCFTJLAM/story/ El Diquís, les esferes de pedra i el seu valor cultural universal». www.nacion.com. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ «Llocs en esferes precolombinas en Costa Rica són Patrimoni Mundial» (en espanyol). unesco.org. Consultat el 20 d'abril de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 3 d'agost de 2014.
- ↑ Minor Enrique Castro. «Conega més sobre les Esferes de Pedra». www.museocostarica.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ «University of Kansas researcher investigates mysterious stone spheres in Costa Rica» (en inglés). www.eurekalert.org. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ Eugenia Ibarra. «Doris Stone en el Museu Nacional». www.museocostarica.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ Francisco Corrals Ulloa. «Samuel K. Lothrop i les seues investigacions en la Delta del Diquís». www.museocostarica.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ «Llínea del Temps». diquis.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ Alberto Sibaja. «El parc temàtic de les esferes» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2013. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Junta Fundadora de la Segona República. «L'Esperit del 48, decret 749:Creació del Museu Nacional» (en espanyol). Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Museus i edificacions patrimonials
- ↑ a-deprendre-sobre-llocs-arqueologicos/ Finca 6 oferix visites per a deprendre sobre llocs arqueològics
- ↑ Museu Nacional. «Llocs en Esferes de Pedra del Diquís declarats Patrimoni de la Humanitat» (en espanyol). Reportage. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2014. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Adrian Montenegro. «Jiménez Deredia: La força i l'universalitat de l'esfera». www.museocostarica.go.cr. Consultat el 20 d'abril de 2019.
- ↑ «seu-lloc-en-tres-rios/MNDZBQKN35ABNKGVOLDTKDVO4A/story// Art i misticisme prenen el seu lloc en Tres Rius». www.nacion.com/viva/cultura. Consultat el 20 d'abril de 2019.
- ↑ Arq. Ibo Bonilla. «Significat de la Plaça de la Justícia». poder-judicial.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ Doriam Díaz. «seues-escultures/U26D6FLQRVBK7GDZJX5SM5S45Q/story/ Jiménez Deredia pren el Fòrum Romà en les seues escultures». www.nacion.com. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ «Acta de la Sessió Plenària N.° 007» (PDF). www.asamblea.go.cr. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ Arq. Ibo Bonilla. «Conjunt escultòric: Espiral d'Èxit». www.iboenweb.com. Consultat el 4 d'abril de 2019.
- ↑ Abak. «Cançons de Abak» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 29 de març de 2019. Consultat el 28 de març de 2019.
- ↑ (2002) Alfredo González Chaves (ed.). Els awapa (chamans): les seues atres formes de comunicació, Centre d'Investigació en Identitat i Cultura Llatinoamericanes (CIICLA).
- ↑ «[2]». Consultat el 9 de març de 2015.
- ↑ «Arquitectura indígena i espiritualitat» (en és). Espai | Disseny i Arquitectura. Consultat el 2021-02-15.
- ↑ «Esferes de Pedra: ¿Per qué són tan importants en Costa Rica? - Espai» (en és). Espai | Disseny i Arquitectura. Consultat el 2021-02-15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sitie web oficial del Patrimoni de la Humanitat de Diquís
- Videos dels quatre llocs arqueològics en esferes de pedra del Diquís: "Un viage a la Delta del Diquís" produït pel Museu Nacional de Costa Rica
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esferes de pedra de Costa Rica.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esferas de piedra de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Patrimoni de la Humanitat en Costa Rica
- Història de Costa Rica
- Art precolombino de Costa Rica
- Història precolombina de Costa Rica
- Símbols patrios de Costa Rica
- Orsoa
- Escultura de Costa Rica
- Escultures a l'aire lliure
- Escultures esfèriques
- Monolits
- Descobriments arqueològics de 1939
- Costa Rica en 1939
- Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
- Patrimoni de l'Humanitat