Sant Josep (Costa Rica)
Sant Josep és la capital de la República de Costa Rica i la capçalera de la província homònima. Ubicada en el centre del país, específicament sobre el replanell intervolcánica cridada Entanque Central, i continguda en la seua totalitat pel cantón homònim. Sant Josep és el centre polític, econòmic i social més important del territori costarricense, aixina com el nuc principal per al transport i telecomunicacions. Culturalment pot considerar-se en majoria en influència europea que li varen conferir l'immigració (en especial espanyola i italiana) i l'acoplament de tendències naixcudes en França i Bèlgica des de finals de el XIX. Açò es pot vore en la distribució de la ciutat, que va créixer al voltant de l'actual catedral, i més vesprada en la seua arquitectura.[1]
De la mateixa manera que els cantones decans del país, el cantón de Sant Josep va ser fundat el 7 de decembre de 1848, no obstant la població va sorgir al voltant de 1737. A través de la seua història, com una ciutat d'importància estratègica, ha segut capital de la República en tres ocasions i, en l'actualitat, el seu centre és un àrea eminentment comercial que congrega diàriament a més d'1 milló de persones. L'àrea metropolitana de la província de Sant Josep està integrada pel cantón de Sant Josep o ciutat capital i els atres 13 cantones de la província,[2] formant junt en els conurbanos de Cartago, Heredia i Alajuela al Gran Àrea Metropolitana.[3]
Sant Josep destaca entre les ciutats llatinoamericanes per la seua alta calitat de vida,[4][5] seguritat, globalisació, eixercite ambiental,[6] servicis públics i reconegudes institucions (hospitals, museus, universitats...), sent la sexta capital turísticamente més atractiva de la regió, líder en América Central.[7] Açò ha propiciat que multitut d'organismes internacionals i de cooperació continental establixquen les seues sèus o representacions regionals en la ciutat,[nota 1] aixina com les principals empreses de capital domèstic o trasnacional, lo que combinat en una potent activitat econòmica emergent (entre les majors del món),[13] important estabilitat i marcada influència cultural, financera i turística, li permeten considerar-se una ciutat global Beta- segons GaWC[14][15] i Capital Iberoamericana de la Cultura en 2006 i 2023.[16][17]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat prové de José de Nazaret, sant catòlic que complix el paper de ser el pare putativo de Jesús i espós de María. Açò degut a que el poblat va ser consagrat al patronazgo de dita figura religiosa al voltant de 1737.[18]Igualment, en un inici la ciutat va ser coneguda com La Boca del Mont o la Vila de Sant Josep de la Boca del Mont, designació que va ser evolucionant fins al nom actual.
D'esta manera, i com va succeir en totes les províncies basals de Costa Rica, el nom de l'actual ciutat va influenciar el del seu província, per lo que en l'actualitat abdós es diuen igual a pesar de ser entitats territorials totalment distintes.
Aixina mateix, i degut a que el nom de pila del patró és José, la ciutat rep el renom de Chepe que és una deformació llingüística del renom Pepe, aixina com les seues variants de Sant Chepe i Peche (este últim en al verés), o atres sobrenoms de caràcter generacional com La tacita d'argent o SanJo. En l'actualitat es considera que la seua abreviatura és SJO, degut principalment a la marca ciutat.[19]
Geografia
[editar | editar còdic]En una extensió de 44.62 km² i una elevació de 1300 m s. n. m. el territori que hui ocupa la ciutat de Sant Josep està format per un terreny fèrtil i pla en lleus ondulacions, una altitut estable i rodejat de montanyes en el centre del cridat Entanque Central.
Ubicació
[editar | editar còdic]Sant Josep s'ubica en Centroamérica, a 9°56′ latitut nort i 84°5′ llongitut oest, en l'àrea central d'una gran i fèrtil fossa tectónica coneguda com l'Entanque Central.
La ciutat descansa a una distància de 99 km del oceà Pacífic (per carretera) i 159 km del mar Carib.
La capital centroamericana més propenca és Managua, a 424 km (6,5 hores en automòvil, 1 hora en avió). Li seguixen:
- Panamà a 851 km,
- Tegucigalpa a 819 km,
- Sant Salvador a 957 km, i
- Guatemala a 1157 km
(totes en un aproximat d'1 hora i mija de vol).[20]
Llímits
[editar | editar còdic]Els llímits de la ciutat de Sant Josep, tal i com estan definits en la Divisió Territorial Administrativa[21] i estipulats en el Decret Eixecutiu 11562 del 27 de maig de 1980,[22] corresponen als llímits del cantón de Sant Josep, exceptuant el sector Este del districte de Uruca.
Sant Josep com a caixco urbà llimita al nort en la província d'Heredia, la seua vora nort és confrontant en Goicoechea, Tibás i Montes de Oca, i la seua frontera suroest i sur en Escazú. Al suroest i oest en els cantones d'Alajuelita, Desamparats i Curridabat.
Llímits cantonals de la ciutat de Sant Josep
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Sant Josep es troba contingut en el cantón homònim, el qual es dividix administrativamente en onze districtes. La ciutat pròpiament dita està composta per dèu districtes del cantón en la seua totalitat, a saber Carmen, Mercé, Hospital, Catedral, Zapote, Sant Francisco de Dos Rius, Mata Redona, Pavas, Hatillo i Sant Sebastià, i el districte Uruca s'inclou parcialment, del com el Decret Eixecutiu 11562 del 27 de maig de 1980 omet el seu sector Este.[22][21]
Previ al decret de 1980, la ciutat de Sant Josep es definia conforme a l'Acort Eixecutiu N.º 564 del 30 d'octubre de 1909, i comprenia únicament els quatre districtes centrals (Carmen, Mercé, Catedral, Hospital), lo que en l'actualitat es coneix cóm el caixco central de la ciutat de Sant Josep.[22]
D'eixos quatre districtes centrals, els més poblats són Hospital, Catedral i Mercé[23] que tenen inclús una població superior a vàries ciutats chicotetes de l'àrea rural costarricense. Pese a açò, els districtes josefinos tenen una tendència al despoblació des de la segona mitat de el XX, experimentant una reducció sostinguda dels seus habitants fins a l'actualitat.
Per un atre costat, els districtes de Pavas i Uruca són l'excepció a esta tesitura poblacional, sent els més ocupats,[24] ya que posseïxen una cantitat de residents inclús superior a vàries de les principals ciutats de la nació (per eixemple, si Pavas fora una ciutat seria la sexta més habitada de Costa Rica, despuix de Puntarenas i abans de Llima). Pero açò es deu a que tenen la major part del seu territori fora del caixco central, a on concentren grans i populoses zones residencials, mentres que els seus barris integrats a la ciutat tendixen també al despoblació.
Barris
[editar | editar còdic]Els barris més antics de la ciutat s'ubiquen entorn als quatre districtes del caixco central; Carmen, Mercé, Hospital i Catedral. En conjunt, tot el cantón posseïx 390 barris.[24] Cada barri de la ciutat té les seues pròpies característiques, molts són confosos al costat del seu veí més gran (com el Barri Milflor en el Barri Luján) i hi ha alguns que són molt icònics, per ser entitats de la capital centenàries.
Aixina mateix hi ha barris interdistritales com a Barri La Califòrnia, Barri Sant Cayetano o Barri Francisco Peralta; i també denominacions no oficials com el Centre (entre Mercé, Hospital i Catedral), el Barri chinenc, la Zona Roja o la Sabana (per a cridar a tota Mata Redona). En el Carmen i Mata Redona es troben els barris de major poder adquisitiu com Escalante, Otoya, Aranjuez, Rohrmoser, la Salle o Américas. Per un atre costat, a excepció de barris cóm González Lahmann, les comunas cap al sur ostenten els menors indicadors socioeconòmics de la ciutat.[24]
Hidrografia
[editar | editar còdic]Els principals rius de Sant Josep són el Torres i el Virilla, al nort, i el María Aguilar, al sur. Ademés, la ciutat és creuada per varis rius i quebrades, d'est a oest, tots desembocant en l'Oceà Pacífic. L'afluent josefino més destacat és el Riu Virilla, que naix en la cordillera Volcànica Central i al seu pas per la ciutat drena la majoria de les aigües negres de la Vall Central, abocant-se en la conca del riu Gran de Tárcoles, que desemboca en l'alvertent del Pacífic. Molts d'estos rius són utilisats per al desenroll hidroelèctric.[25]
Per les característiques hidrogràfiques dels seus rius, curts, profunts i encañonados, la ciutat de Sant Josep no posseïx ports.
Clima
[editar | editar còdic]Encara que la ciutat es troba en el tròpic, la seua elevació suavisa els efectes del clima tropical de sabana (Aw) per l'altitut i als oragets que rep de les costes. En Sant Josep específicament la mija no sobrepassa els 22 °C, ostentant temperatures agradables d'entre 12 i 28 °C, en forts vents, pluges ocasionals i matins rebujats.[26]
El règim estacional és netament tropical, és dir, estable i en dos periodos marcats: época seca (estiu) i época plujosa (hivern). Els mesos d'estiu, que van de giner a abril, solen ser secs i calorosos, ya que fàcilment alcancen els 31 °C. Les mínimes poden aplegar als 10 °C en el centre de la urbs, i en les zones més altes a 5 °C, registrant-se inclús gelades. L'hivern ocorre de maig a novembre, incrementant de forma visible les precipitacions pluvials i la velocitat del vent. Les temperatures en esta época solen ser relativament baixes, en miges de 21 °C, màximes absolutes de 26 °C, mínimes de 15 °C i mínimes absolutes que descendixen fins als 2 °C en els mesos de novembre a febrer.
Les precipitacions acumulades durant l'any ronden els 2000 mm en inclús 25 dies de pluja mensuals entre juliol i setembre, i són més altes que les de qualsevol atra capital centroamericana. En general, Sant Josep és una de les ciutats més fredes d'América Central degut a que no posseïx una illa de calor molt gran, a la seua relativa altitut, a la seua gran acumulació de pluja i als constants vents frescs que rep dels oceans.
Relleu
[editar | editar còdic]El relleu josefino és prou regular en un llauger inclinament d'est a oest, trobant-se Zapote en uns 1175 m s. n. m. i de l'atre extrem Pavas a sol 1.045 m s. n. m. Aixina mateix, la ciutat forma part d'una gran unitat geomòrfica d'orige volcànic, representada per una farcidura sedimentario uniforme, que correspon a una superfície plana ondulada en la fossa del Replanell Central, a on predominen materials del periodo cuaternario i —en menor mida— del terciario.[25]
Risc
[editar | editar còdic]El risc per desastres és l'interrelació de les amenaces d'orige físic-natural —causades per l'acció humana i tecnològica— en les condicions de vulnerabilitat o exposició front a estes. L'àrea metropolitana de Sant Josep, aixina com la mateixa ciutat, posseïxen un escenari dinàmic de múltiples amenaces d'orige físic-natural, causat pel quefer antropològic. Estos riscs es manifesten de forma territorial i temporal com a events d'escala local, generant diversos impactes negatius per a la població josefina afectada.[27]
Hidrometereológico
[editar | editar còdic]Degut a que la ciutat rep aigües de molts rius i quebrades, que s'organisen en una série de microcuencas al nort i al sur de la mateixa, existix la tendència que durant l'estació plujosa estes regions sofrixquen d'inundacions, especialment en barris a lo llarc del Riu María Aguilar en els districtes d'Hospital i Catedral, ya que són àrees de gran creiximent urbà-demogràfic.[28]
Sísmic
[editar | editar còdic]Per un atre costat, i per estar localisada en l'Entanque Central, la ciutat de Sant Josep està somesa a una série de pressions sísmiques producte de l'activitat tectónica que ha provocat fallamiento de varis tipos. Este conjunt de falles són considerades actives degut a que han presentat incidència recent. La seua localisació es dona principalment en tot la partix sur, nort i oest de la província de Sant Josep, sent particularment riesgosas les falles en els cantones de Desamparats i Vázquez de Coronat.[28]
De manera històrica estos fallamientos han produït sismes, alguns de gran intensitat, que poden generar events desastrosos en el caixco urbà josefino, provocant danys a la població o afectació a les infraestructures civils com a edificis, vivendes, carreteres i aqüeductes. Aixina mateix, els menuts moviments telúrics podrien activar noves zones d'esmonyides, fluix de detritos i zones de reptación de sols.[28]
Història
[editar | editar còdic]Previ a l'arribada dels espanyols a Costa Rica en el XVI, la regió que hui ocupa Sant Josep va estar habitada per indígenes huetares del Señorío de Garabito. Estos aborigen pertanyien a la regió cultural del Àrea Intermija i es varen caracterisar principalment pels seus treballs en l'escultura en pedra i l'elaboració de peces de jade. En les afores de l'actual ciutat varen existir varis cacicazgos, en el riu Virilla com a llímit entre el regne de Garabito i el Señorío del Guarco, l'atre regne huetar important de la regió.
Despuix de la conquista espanyola, la primera població important va sorgir en l'actual districte de Mata Redona, per part de Pedro de les Ales, en un terreny otorgat per Diego de Artieda Chirino i Uclés, el primer governador de la Província de Costa Rica, qui va formar allí un hato de ganado que després va heretar als seus fills en dos facendes: la Mata Redona i Les Pavas. En 1640, una espanyola anomenada María d'Aguilar era propietària d'un terreny que colindar en el hato dels Ales.
La població pròpiament dita va sorgir en el XVIII de la planificació colonial, diferent a la tradicional fundació de ciutats que feyen els espanyols en el continent.
En 1736, per orde del Cabildo de León, ciutat al bisbat de la qual pertanyia Costa Rica,[29] es buscava concentrar els dispersos habitants del Valle de Aserrí, per lo que es va ordenar la construcció d'una ermita prop del sector conegut com La Boca del Mont, pròxim al contemporàneu Curridabat, la qual va ser terminada dos anys despuix; esta s'ubicava entre els afluents dels rius Virilla i Torres. Eixe mateix any es va elegir a Sant Josep com a patró parroquial i d'allí el seu actual nom. L'ermita, que era molt modesta, va ser erigida com a ajuda de parròquia per a l'iglésia matriu de Cartago.[30]
Sant Josep presentava problemes d'aigua, i eixa va ser una de les principals causes de que l'immigració no fora favorable per a la població i creixquera a pas llent. No obstant, el recapte d'aigua es va assegurar per mig de séquies, i la fertilitat dels camps aledaño, aixina com l'instalació en ella de la Factoria de Tabacs de Costa Rica en 1784, va fer que la concentració urbana aumentara ràpidament a finals de el XVIII i principis de el XIX.[31] D'esta forma, els recursos econòmics i l'influència de la ciutat varen començar ràpidament a sobrepassar als de qualsevol atra localitat costarricense, encara que el seu pes polític i burocràtic estiguera totalment diezmado.
De fet, a diferència de lo ocorregut en Cartago o Escampe, esta població no va ser objecte d'un acte jurídic formal de fundació i no se li va considerar com una ciutat o vila d'espanyols, per lo que va carir durant molt temps d'un ajuntament. Per contraposició a Heredia, que era cridada Vila Vella, popularment se li va donar el nom de Vila Nova o la Villita, pero esta pràctica no tenia sustente llegal i inclús va ser prohibida per les autoritats en 1801.
No va ser sino fins a la promulgació de la Constitució de Càdis en 1812 quan Sant Josep va poder contar per primera volta en ajuntament. En 1813, a proposta del diputat costarricense Florencio del Castell, les Corts espanyoles varen donar a la població el títul de ciutat, que va perdre en 1814 quan Fernando VII d'Espanya va anular tot lo actuat per les Corts. En restablir-se l'absolutisme va ser també dissolt l'Ajuntament josefino, que havia tingut una gestió molt fecunda. El govern municipal va ser restablit en 1820, en tornar a instaurar-se el règim constitucional, i les Corts varen donar novament el títul de ciutat a la població.
Primer periodo com a capital (1822)
[editar | editar còdic]En l'independència de la Capitania General de Guatemala i la Província de Nicaragua i Costa Rica, a la qual pertanyia el Partit de Costa Rica en 1821, s'opta per separar-se de les autoritats provincials instalades en León, restablint l'autonomia del territori, novament baixe el nom de Província de Costa Rica, i es va redactar una primera constitució provisional, coneguda com Pacte de Concòrdia, la qual estipulava, entre atres determinacions, la rotació de la sèu de les supremes autoritats de Costa Rica entre les poblacions de Cartago, Sant Josep, Heredia i Alajuela. Per esta circumstància, la ciutat va ser capital per primera volta de maig a agost de 1822.
Guerra civil de Ochomogo i segon periodo com a capital (1823-1834)
[editar | editar còdic]En l'independència d'América Central de la Monarquia espanyola, Costa Rica es va vore dividida en dos bandos en interessos contraposts sobre el destí del país: els heredianos i cartagineses, més conservadors, advocaven per adherir-se al Imperi mexicà d'Iturbide. Per la seua banda els josefinos i alajuelenses, encara que al principi varen acceptar l'unió a Mèxic, posteriorment es varen inclinar per un sistema republicà. Per a llavors Sant Josep era ya líder econòmic en la Vall Central, un punt estratègic en les rutes comercials entre Cartago, Heredia i els ports del Pacífic; en enormes sembradíos de café i una puixant factoria tabacalera.[31]
En març de 1823 el govern constitucional va ser derrocat pels monàrquics dirigits per Joaquín de Oreamuno i Muñoz de la Trinitat. Dirigits per Gregorio José Ramírez i Castro, els josefinos i els alajuelenses varen marchar contra Cartago i el 5 d'abril de 1823 els varen derrotar en una batalla que va tindre lloc en els estanys de Ochomogo. Com a conseqüència d'este combat, les forces de Ramírez varen ocupar Cartago i el comandant republicà va dispondre traslladar la capital a Sant Josep. Allí varen permanéixer les autoritats fins a 1834, quan es va aprovar la cridada Llei de l'Ambulància i la capital es va traslladar a la població d'Alajuela. En 1835, el cap d'Estat Braulio Carrillo Tossal va derogar la Llei de l'Ambulància, disponent-se la residència dels poders Eixecutiu i Judicial en Sant Josep i el Llegislatiu en Heredia. Açò va ocasionar la cridada Guerra de la Lliga, en la qual les ciutats de Alajuela, Heredia i Cartago es varen alçar contra el govern en Sant Josep, que va resultar victoriosa en octubre de 1835.[32]
La societat josefina es mostrava llavors més preparada per a albergar una capitalitat naixent. La seua població de comerciants i cafetaleros, molt influenciada per ideals lliberals vinguts d'Europa, considerava la via republicana com un mig idòneu per al desenroll de la creixent nació. Açò es vea evidenciat en la seua capacitat per a influir en les demés comunitats del Entanque Central, controlant l'economia del país i generant la major cantitat de recursos.[32]
Fixació definitiva de la capital (1838)
[editar | editar còdic]En 1838, el llavors cap d'Estat Manuel Aguilar Chacón va derogar el decret de Braulio Carrillo que feya a Sant Josep capital del país, obrint-se de nou el debat sobre la capitalitat de la nació. En maig d'eixe any, un colp militar va dur novament al poder a Braulio Carrillo Tossal, pero esta volta com a dictador. En seguida del seu ascens al mandat, Carrillo va dispondre el trasllat a Sant Josep de les autoritats establides en Cartago, i posteriorment va emetre una llei en la que es confirmava a Sant Josep "per sempre" com a capital de Costa Rica, ordenant-se el trasllat dels poders públics, que residien en Heredia, de nou a la ciutat. Esta llei va ser derogada en 1842 pel govern de facto de Francisco Morazán Quesada, pero Sant Josep va continuar sent de fet la sèu de les supremes autoritats de l'Estat.
Década de 1850
[editar | editar còdic]En l'arribada al poder del president Juan Rafael Mora Porras en 1850, Sant Josep va començar a canviar la seua fisonomia de llogaret per a transformar-se en urbs. Mora va promoure la centralisació del poder, eliminant les localisme que havien dominat els primers anys de vida independent del país, lo que va permetre la consolidació de la ciutat com a centre polític, econòmic i social de la nació. De la mà de la prosperitat econòmica produïda per l'exportació del café a Europa, aünat a la presència de ciutadans europeus en grans coneiximents tècnics dins del círcul propenc al president, es varen construir importants edificacions com el Palau Nacional (ubicat en el lloc que ocupa actualment el Banc Central de Costa Rica), que va ser lloc emblemàtic de la ciutat fins al seu derrocament en la década de 1940. Es varen construir també el primer teatre, cridat Teatre Mora, predecessor del Teatre Nacional de Costa Rica; la Fàbrica Nacional de Licors, inaugurada en 1856 (en plena Campanya Nacional de 1856-1857) i les instalacions de la qual són ocupades actualment pel Centre Nacional de la Cultura; i el Hospital Sant Joan de Deu, encara en actiu i un dels nosocomios més importants del país.
Desenroll a mediats i finals de el XIX i principis de el XX
[editar | editar còdic]El desenrolle de Sant Josep com a ciutat es va vore favorit per les idees lliberals que varen predominar des de mediats de el XIX i les seues postrimeries. En 1884, es va convertir en una de les primeres ciutats del món en contar en allumenament elèctric. Es diu que va ser la tercera, pero és difícil definir els qui ho havien conseguit exitosamente en eixe moment.[33] Durant finals de el sigle xix, la ciutat ya es perfilava com el principal receptor d'immigrants europeus en Centroamérica, que arribarien en massa fins a mediats de el sigle xx i canviarien radicalment la cultura i idiosincràsia josefina. Per a la década de 1890, Sant Josep ya contava en allumenat públic, tramvia i telégraf; ademés es varen alçar numerosos teatres i escoles, en dissenys inspirats en l'arquitectura neoclàssica europea, com el Liceu de Costa Rica, l'Edifici Metàlic, el Colege Sion i el Colege Superior de Senyoretes. En 1888, l'immigrant espanyol Tomás Garita va construir el Teatre Varietats, el més antic de la capital encara en funcionament. Eixe mateix any, es va construir la Biblioteca Nacional de Costa Rica, sent el seu primer director Miguel Obregón Lizano. Entre 1890 i 1897, en diners obtinguts dels imposts a l'exportació del café, es va construir el Teatre Nacional, joya arquitectònica de la ciutat, dissenyat pel immigrant italià Ruy Cristófro Molinari Acchipatti. En 1890 es va inaugurar l'Estació del Ferrocarril a l'Atlàntic. Per al funcionament d'esta, es va construir en 1908 l'edifici de l'antiga Aduana, i es varen realisar remodelacions de gran envergadura, com la construcció de l'avinguda 3, coneguda hui com a Passejada de les Dames, degut a que esta via va ser lloc de recree dels josefinos, a on es passejaven les dames de societat, i ademés va ser embellit pels lliberals de l'época en una gran cantitat d'arbres de dama. El 15 de setembre de 1895, es va inaugurar el Monument Nacional de Costa Rica, el més important del país, puix rememora la victòria centroamericana sobre els filibusteros de William Walker en la Campanya Nacional de 1856-1857.
El desenroll urbanístic, aünat a la bonança del café durant l'últim lustre de el XIX, va atraure l'inversió estrangera, permetent l'establiment de varis comerços, com els edificis de: La Alhambra, el Steinvorth, el Knöhr i el Maroy, que reflectixen la consolidació de la burguesia nacional. En 1890, el farmacèutic Otto Solera Valverde va comprar una antiga casa en Barri Mèxic, que va passar a convertir-se en la botica Solera, punt de referència important per als josefinos i la qual va funcionar fins a 1940.
Entre 1860 i 1910, intelectuals, polítics i acabalats de la seua época, impulsats pel creiximent comercial del centre de la capital es dediquen a buscar millors terrenys per a viure, i varen adquirir vàries propietats cap al noreste de la ciutat, les quals pertanyien al immigrant francés Amón Fasileau Duplantier, construint allí vivendes luxoses d'estil europeu, que varen donar lloc al Barri Amón. Un procés similar es va donar en terrenys que varen pertànyer al llavors embaixador peruà Francisco Otoya i al immigrant català Juan de Deu Aranjuez, donant lloc als actuals barris Otoya i Aranjuez, respectivament.
Cap a 1907, es va construir la Penitenciaría Nacional, l'arquitectura de la qual recorda les antigues fortalees espanyoles. Esta va funcionar fins a 1979, quan va ser tancada i transformada, en 1994, en el Museu dels Chiquets. En 1910 es va finalisar la construcció del Ferrocarril al Pacífic, quedant d'esta manera unides abdós costes del país per rieles, en Sant Josep com el seu epicentre. L'1 de giner de 1912, el nortamericà Jesse Seligman va efectuar el primer vol en avió sobre Costa Rica, en sobrevolar La Sabana a bordo d'un monomotor Blériot. En 1913, es va donar la primera marcha del Dia del Treballador en el país, mentres que la primera folga data de 1920, en motiu d'establir la jornada de 8 hores.
De 1917 daten l'Edifici de Correus i Telégrafs, el Teatre Raventós (hui Teatre Popular Melico Salazar), i el Quarter Bellavista, este últim construït en Costera de Mores, un dels pocs llocs elevats de la ciutat, la qual cosa permetia el monitoreo de la mateixa. Este edifici va ser escenari de moments claus de l'història nacional, com «el Bellavistazo», un intent de colp perpetrat contra el govern de Cleto González Víquez, i l'abolició de l'eixèrcit nacional en 1949 despuix de la Guerra Civil de Costa Rica. Des d'eixa data, el Bellavista és la sèu del Museu Nacional de Costa Rica. En 1919, el carrer 9, ubicada al sur de Sant Josep, va ser escenari del moviment cívic estudiantil de 1919, en que estudiants de secundària del Liceu de Costa Rica, Colege Superior de Senyoretes i Colege Seminari varen protestar contra la dictadura de Federico Tinoco Granados, el govern de la qual va caure eixe any. En honor a este moviment, el carrer 9 va ser rebatejada com passejada dels Estudiants.
En 1920, en la construcció del Temple de la Música, es va instalar el monument més representatiu del Parc Morazán, lloc icònic de Sant Josep. La construcció del parc havia segut decretada en 1887. En 1924, es va completar la construcció del primer Estadi Nacional de Costa Rica, per molts anys el màxim recint deportiu de la capital costarricense i del país. Este estadi va ser remodelat en 1941 i finalment derribat en 2008 per a ser substituido per l'actual estadi, que data de 2011 i és un dels millors del continent. En 1925, es va construir la Plaça Cleto González Víquez, lloc històric de la capital costarricense. En 1928, l'aviador Charles Lindbergh va visitar Costa Rica aterrisant el seu avió, el Spirit of Saint Louis, en La Sabana, un any despuix de creuar per primera volta l'Oceà Atlàntic en aeroplano. En el mateix lloc, es va inaugurar en 1940 la terminal de l'Aeroport El Coco, el primer aeroport de Costa Rica, que va funcionar fins a 1955. L'edifici després es convertiria en l'actual sèu del Museu d'Art Costarricense. En 1941, va obrir les seues portes l'Universitat de Costa Rica, principal centre d'ensenyança superior del país, en el lloc que actualment ocupa el circuit judicial de Sant Josep.
Época contemporànea
[editar | editar còdic]La Guerra Civil de Costa Rica, efectuada en 1948, va dur grans canvis per al país en general i per a la ciutat en particular. Els nous governants varen iniciar un procés de remodelació i construcció de nous edificis per a albergar les institucions creades en la fundació de la Segona República. Despuix de l'abolició de l'eixèrcit en 1949, el Quarter Bellavista va passar a ser la sèu del Museu Nacional. Un edifici històric, el Palau Nacional de Costa Rica, construït en l'época de Juan Rafael Mora Porras, va ser derribat i en el seu lloc es va alçar l'actual Banc Central de Costa Rica.
En 1963, la capital va ser coberta de cendra per l'erupció del volcà Irazú. La pluja de cendra es va mantindre els dos següents anys, obligant als josefinos a prendre mides per a conseguir continuar en el quefer diari de la ciutat. En març d'eixe any, es va donar la visita del president John F. Kennedy, la primera d'un mandatari nortamericà a territori nacional, sent rebut per decenes de mils de persones. En 1966, es va inaugurar el complex arquitectònic del Poder Judicial, que inclou varis icònics edificis de la capital, sent el més important la Cort Suprema de Justícia. En 1972, es va construir el Mercat del Mayoreo en l'avinguda 10, prop de la Sabana i el Cementeri General. En 1972, es va finalisar la terminal de l'Aeroport Tobías Bolaños en Pavas. En 1979, es varen inaugurar les Fires de l'Agricultor, sent la primera la de Zapote, ubicada al surest de Sant Josep.
En 1983, el papa Juan Pablo II va visitar la ciutat, l'única visita d'un pontífex a Costa Rica en tota l'història. En 1996, es va organisar el primer Festival de la Llum, celebració que s'ha tornat tradicional des d'eixa época any en any. En 2006, Sant Josep va ser declarada Capital Iberoamericana de la Cultura, i en 2011, es va inaugurar el Nou Estadi Nacional de Costa Rica, el recint deportiu més modern de Centroamérica. En 2012, en la construcció d'un arc representatiu de la Dinastia Tang, es va crear el Barri Chinenc, el primer de Centroamérica, ubicat en el passejada dels Estudiants, prop de la placeta de l'Iglésia de la Soletat.
El Sant Josep de el sigle xxi diferix notablement del llogaret llauradora que va anar en els seus inicis. En l'actualitat, la ciutat que ocupa a penes un 4% del territori nacional, alberga el 60% de la població del país. Pels seus carrers circula el 70% de la floteta vehicular de Costa Rica i es localisa el 85% de la seua indústria. Des de l'aire, el seu Gran Àrea Metropolitana es manifesta en una enorme taca urbana estesa i compacta, que ha creixcut sense organisació ni concert. Sant Josep presenta un panorama congestionat i estrictament urbà producte de la falta de planificació estatal i municipal, panorama en el que subsistixen molts focs aïllats de cultura, història i naturalea. Açò ha comportat a l'existència d'iniciatives i ingents esforços per donar-li una fisonomia més ordenada, sostenible, inclusiva i ecològica, més amigable en l'habitant urbà, aixina com de repoblar el seu caixco central, a on cada volta més s'observa la construcció de grans edificis d'apartaments i de negocis. Estes iniciatives moltes ocasions han experimentat traves burocràtiques o falta de recursos econòmics, aixina com absència de voluntat política. Encara en tota la seua problemàtica, en 2013, la revista anglesa Monocle va calificar a Sant Josep com una de les cinc ciutats més "adorables" del món.[34]
Població i desenroll urbà
[editar | editar còdic]Segons el cens de 1815, Sant Josep tenia uns 11.500 habitants. Per als anys 1820 superava ya en població i recursos a la ciutat de Cartago, que havia segut la capital des de el XVI, degut a que des de 1784 havia començat a explotar el negoci de la producció tabacalera.[32] Este desenroll socioeconòmic es va vore accelerat pel sorgiment de plantacions de café en les seues afores, durant els decenis de 1820 i 1830, l'establiment de la Fàbrica Nacional de Licors en 1856 i la gran immigració des d'atres àrees del Replanell Central.
A lo llarc de el XIX es varen manifestar els signes de la planificació urbana, en el sistema de cuadrícula espanyol i la fundació de diversos temples, com la Mercé en el centre, El Carmen al nort, i molt més vesprada, la Soletat a l'est. En 1843 el llavors Ministre General José María Castro Madriz, va firmar el decret que va inaugurar l'Universitat de Sant Tomás, primer centre d'ensenyança superior del país i antecessor de l'actual Universitat de Costa Rica.
En el govern de Juan Rafael Mora Porras, a mitan de el XIX, la ciutat va prendre un nou aire urbanístic, en l'arribada de varis arquitectes i ingeniers europeus, ya que es varen ampliar les avingudes i es va apostar per una arquitectura moderna en la ciutat, ademés de l'inici d'una contínua i gran immigració provinent d'Europa, els Estats Units, l'Oriente Pròxim i el restant del país. Es varen fundar teatres, bancs, hotels i edificis estatals, aixina com es varen establir els servicis de encanyat, allumenat públic, tramvia i telégrafs.[35] El 9 d'agost de 1884 es va posar en operació una central hidroelèctrica en el Barri Aranjuez, en la que es varen poder allumenar unes 25 llànties en el centre de Sant Josep; aixina que va ser la tercera ciutat en contar en allumenat públic elèctric del món i la primera d'Amèrica Llatina, solament superada per Nova York i París. Ademés, es varen reformar gran cantitat de vies importants: es va ampliar l'avinguda Segona i es ornamentaron en ajuda d'urbanistes europeus a les passejades Colón (en avinguda Central) i de les Dames (en avinguda 3).
En iniciar el XX el caixco central josefino resultava molt atractiu per al comerç, que va créixer desmesuradamente i va iniciar l'emigració del centre de la ciutat cap a les afores més apacibles. En l'administració de Cleto González Víquez es milloren les condicions salubres i la pavimentació total de carrers.
Demografia
[editar | editar còdic]
Sant Josep posseïx una població completament urbana (que a nivell cantonal representa el 7,7 % de la població nacional i el 21,38 % de la població de la província).[2] Actualment viuen en la ciutat persones de tots els grups ètnics i totes les seues possibles mescles, principalment blancs i mestizos d'orige espanyol i italià. Ademés es troben afrodescendientes, asiàtics, un enorme grup d'immigrants (llatinoamericans, nortamericans, europeus i chinencs en la seua majoria)[36] i també colectivitat natives.
El cantón central, que es troba absorbit totalment per la conurbación de la ciutat, conte actualment en 288.054 habitants,[37] i la població femenina representa el 54% del total. Aixina mateix, la majoria d'habitants de la ciutat es concentren en els districtes de Pavas, Uruca i Hospital, mentres que en el Carmen i Mata Redona els nivells de població són prou inferiors. Estos dos últims ademés alberguen el major percentage de població adulta major, en un 24,9% i un 16,7% respectivament. Per un atre costat, la ciutat experimenta una contracció de la base de la piràmide poblacional en els menors de 14 anys (la qual cosa reflectix una reducció de naiximent en els últims anys), i l'expansió relativa del ranc superior als 75 anys (que reflectix un envelliment de la població i un alça important en l'expectativa de vida).[23]
Sobre l'important expansió de la seua taca urbana, l'àrea metropolitana de Sant Josep també s'estén pels cantones de Goicoechea, Tibás, Moravia, Montes de Oca, Curridabat, Alajuelita, Escazú, Santa Ana; i parcialment els cantones de Desamparats, Vázquez de Coronat, Aserrí i Mora. L'aglomeració urbana de Sant Josep, a la seua volta, conforma el Gran Àrea Metropolitana (GAM), que inclou ademés a la conurbación d'Alajuela (254.886 hab.), Cartago (147.898 hab.), Heredia (123.616 hab.) i atres cantones del Entanque Central. Tot el conjunt de residents de el GAM representen un 60% de la població neta de Costa Rica en més de 2.600.000 habitants.
Religió
[editar | editar còdic]
En la ciutat està declarada la llibertat de cult, com en el restant de la nació. D'esta manera, Sant Josep no escapa de les tendències costarricenses en l'àmbit confessional, degut a que la majoria de la seua població és cristiana, especialment catòlica. En l'urbs està la sèu de l'arquidiócesis de Sant Josep aixina com un gran número de temples catòlics en tots els districtes. Aixina mateix, es troben en la ciutat practicantes de casi totes les denominacions religioses existents, en la seua respectiva representació física i comunal.[38]
Arquitectura
[editar | editar còdic]L'arquitectura de la ciutat ha evolucionat segons les seues necessitats demogràfiques, passant de ser eminentment colonial i molt pobra, a albergar grans edificis neoclàssics de l'época lliberal republicana i centenars de construccions modernes en temps recents. Açò configura, en la ya de per sí diversa urbs, un gran sincretisme eclèctic que es veu reflectit en els requeriments arquitectònics que va demandar Sant Josep a través de la seua història.
Històrica
[editar | editar còdic]L'arquitectura de caràcter històric, principalment neoclàssic, pot apreciar-se en el centre històric de Sant Josep que data de 1850 i té un perímetro de dèu pomes d'ample per dèu pomes de llarc, el qual alberga els edificis i places més antics i importants de la ciutat. A diferència d'atres nacions llatinoamericanes, el caixco històric de Sant Josep no ha conseguit conservar-se intacte fins a l'actualitat, puix és relativament recent (segona mitat de el XIX), posseïx corrents arquitectòniques no colonials sino lliberals, i moltes de les seues estructures originals varen ser derribades o varen sofrir modificacions significatives, sobretot després de la fundació de la Segona República en 1949, quan alguns edificis varen ser demolits per a donar lloc a uns atres, com va ser el cas del Palau Nacional de Costa Rica, que va estar ubicat a on actualment se situa el Banc Central. Per este motiu, es parla del centre històric de Sant Josep quan es delimita la zona a on es combinen edificis que mantenen el seu atractiu antic en punts de referència històrica pero que ara són ocupats per atres immobles, com per eixemple: el lloc a on es va erigir la primera ermita de Sant Josep, a on està hui la tenda Scaglietti, un icònic establiment comercial de roba i calcer.[39]
Els llímits del centre històric de Sant Josep estan donats per un quadrant determinat per les avingudes 7 i 10 i els carrers 9 i 12. O en el seu defecte per mig de l'àrea que formen l'Edifici Metàlic al noreste, l'antic Cine Líban de Barri Mèxic al noroest, l'iglésia de Los Àngeles al suroest i l'edifici d'Aqüeductes i Aigüerals al surest. L'arquitectura del caixco antic conta en una destacable i intrínseca influència europea, de països com Espanya, Itàlia, França, Alemània, Anglaterra i Bèlgica, ya que posseïx una multitut d'edificis històrics que conten en dissenys neoclàssics i barrocs.
En total, 86 edificis de la capital han segut reconeguts com a patrimoni històric i cultural de la nació costarricense. En 2015 esta zona interdistrital es va declarar oficialment com el centre històric de la ciutat, en l'objectiu de generar un gran atractiu cultural i arquitectònic, reforçat en una forta inversió municipal en rotulació.[40] Dins d'eixa ubicació es troben importants barris com La Califòrnia, Mèxic, Aranjuez, Escalante, Los Àngeles, Oyota, Amón, Crist Rei i la zona centre (Teatre Nacional, Plaça de la Cultura, Catedral Metropolitana, Parc Central, entre uns atres).
D'esta manera, el principal edifici històric josefino és el Teatre Nacional de Costa Rica, d'estil neorrenacentista en el seu exterior i neobarroco en tot l'interior, construït entre 1890 i 1897, i considerat la joya arquitectònica de la ciutat.
-
El Castell del Moro, ubicat en l'històric Barri Amón. Construït per l'immigrant espanyol Anastasio Herrero, presenta una arquitectura d'influència mudéjar, en detalls dels més exquisits, a on resalten 2000 mosaics en escenes d'El Quixot.
-
Edifici de Correus i Telégrafs de Costa Rica, construït en 1917, d'estil neo-renaixentiste neoclàssic europeu, dissenyat per l'arquitecte espanyol Luis Llach Llagostera. En 1980 va ser declarat Relíquia de Valor Històric i Arquitectònic. Alberga el Museu Filatèlic Nacional de Costa Rica des de 1985.
-
Edifici del Centre de Cine en Barri Amón. Construït en 1910 per la família Iglésies Castro, va albergar la Llegació d'Estats Units en 1920 i va ser residència temporal de José Figueres Ferrer, caudillo de la Guerra Civil de Costa Rica, en 1948 i sèu de la Junta Fundadora de la Segona República.
-
La botica Solera, un dels edificis més representatius de Barri Mèxic. Construït en 1930 en el lloc d'una antiga vivenda, en un disseny inspirat en l'icònic rascacels Flatiron de Nova York. Actualment és sèu d'un centre cultural.
Atres edificis històrics de la ciutat són:
- L'Edifici de Correus i Telégrafs de Costa Rica, també d'estil neoclàssic.
- Teatres com el Melico Salazar, d'estil barroc i el Varietats, d'estil neobarroco.
- Institucions educatives tals com: el Liceu de Costa Rica, el Colege Superior de Senyoretes, l'Escola Buenaventura Corrals, l'Escola Mauro Fernández, l'antic Colege La nostra Senyora de Sion i l'Escola Vitalia Madrigal.
- Edificis històrics de propietat estatal, descollant la Casa Groga (sèu del Ministeri de Relacions Exteriors) o el Castell Blau (sèu de l'Assamblea Llegislativa).
- Immobles icònics de gran antiguetat, destacant: La Alhambra, Herdocia, Steinvorth, Knöhr, Luis Ollé, Maroy, Macaya, More, Gran Hotel Costa Rica, Club Unió, Casa Matute Gómez, Apartaments Jiménez, Casa González Lleig, Apartaments Interamericanos, Llibreria Lehmann, Antic Banc Anglo, Casa 927, Embaixada Mexicana, Casa Aguilar Bolandi, Casa Álvarez Mengar, Casa Tinoco Granados i l'Hotel Taormina; aixina com els edificis de l'Asil Carlos María Ulloa, l'edifici de l'antic Asil Chapuí (actual Biblioteca Nacional de la Seguritat Social), l'antiga Botica Solera, l'Estació del Ferrocarril a l'Atlàntic i l'antiga Soda Palace.
- Sèus d'institucions culturals, a saber: el Centre Costarricense de Producció Cinematogràfica, l'edifici de l'Aliança Cultural Franco-Costarricense, el Centre Nacional de la Cultura (antiga Fàbrica Nacional de Licors), la Biblioteca Nacional Miguel Obregón Lizano i l'Edifici Fercori (antiga Aduana).
- Iglésies de la ciutat en gran valor històric com: la Catedral Metropolitana, la Mercé, la Soledad, el Carmen, la Dolorosa, Los Àngeles i Santa Teresita.
- Museus de gran importància per al país: el Nacional (antic Quarter Bellavista), el de Chiquets i el d'Art Costarricense (antiga torre de control de l'Aeroport El Coco).
- Antics mercats tradicionals com: el Mercat Central de Sant Josep, el Mercat Borbón, el Mercat de Artesania i el Mercat de l'Antic Registre.
Aixina com numeroses vivendes i construccions dels històrics i antics barris tradicionals de la ciutat: Amón, Otoya, Aranjuez, Escalante, Califòrnia, Empalme, Francisco Peralta, Carmen, Bella Vista, Mèxic, Dolorosa, Soledad, González-Lahmann, Mil Flor, Los Àngeles i Luján.
Moderna
[editar | editar còdic]Posterior a la guerra civil de 1948 i la reforma de la República, la ciutat de Sant Josep va experimentar una total renovació arquitectònica, moltes voltes considerada nefasta. Des dels anys 1950 varen ser derribades decenes d'immobles antics de caràcter renaixentiste, i en el seu lloc es varen emplaçar edificacions de corrents modernes, eclèctiques i contemporànees com les sèus del Banc de Costa Rica, l'Institut Nacional de Segurs, la Cort Suprema de Justícia, la Caixa Costarricense del Segur Social, el Ministeri de Facenda (sèu central del Banc Anglo), el Ministeri d'Educació (edificis Rofas i Raventós) i el Banc Central, aixina com la Plaça de la Cultura. Per un atre costat, també es varen alçar molts edificis de capital privat en estos dissenys com l'Hotel Aurora Holiday Inn, l'Edifici Llacuna i l'Hotel Crown Plaça.
En l'actualitat, i des dels últims 15 anys, una atra enorme gama d'edificacions modernes s'han propost, aplegant-se a construir una gran varietat d'immobles dedicats al comerç o vivenda, i uns atres com a edificis institucionals. Com a resultat, ara en la ciutat s'observen les Torres Passege Colón, Hilton Garden Inn, Torre Rohrmoser, Torres del Llac, Torre Sabana Real i Metropolitan Tower, entre moltes atres. Per açò es considera que existix un fort auge immobiliari vertical, que impulsa la construcció de grans torres en el barri de Rorhmoser, el passejada Colón i les afores del Parc Metropolità La Sabana.
Per un atre costat, en 2016 es va anunciar la construcció de la Torre Sabana Capital en 42 pisos i 152 metros d'altura, la qual serà l'edifici més alt del país i un dels majors de Centroamérica.[41]
Actualment l'edifici o torre més alta de Sant Josep i de Costa Rica és el Leumi Business Center en 141 metros i 38 pisos.
Problemes urbans
[editar | editar còdic]En ser la ciutat més gran del país, en Sant Josep es generen varis focs de problemàtiques urbanes, que són característics en l'ambient densament poblat de qualsevol urbs del món. Entre ells destaca la poca iniciativa civil, aixina com el casi inexistent arraïlada que molts ciutadans senten per a en la capital, que deriven en vàries falencias quotidianes de la ciutat. Per un atre costat, problemes d'inseguritat ciutadana, venedors ambulants, immigració irregular i tugurización aixina com d'àrees deprimides (com la Zona Roja de la Mercé) en les que abunden els indigents i precaris són atres conflictes prou senyalats en la rutina diària josefina.[42]
Despoblació
[editar | editar còdic]Sant Josep durant les últimes décades del sigle passat ha vixcut un procés sostingut de deterioració, obsolescència i despoblació del seu centre urbà a la parell d'un creiximent accelerat, casi descontrolado, dels suburbis i la perifèria, que conformen un esquema insostenible i deriven en gran cantitat de problemes secundaris. Esta problemàtica genera una rellevant fuga d'inversions, aument d'inseguritat (ya que en ser solament un núcleu laboral-comercial, durant els dies lliures el centre permaneix casi buit) i llimitacions per a una bona calitat de vida urbana en l'horari d'oficina.[43]
A açò se sumixca la situació de les populoses àrees residencials perifèriques —alluntades dels centres de treball, comerç i servicis en el caixco urbà— lo que provoca llarcs desplaçaments que impliquen un alt cost econòmic en hidrocarburs per al dens sistema de transport públic metropolità. No obstant, el principal dany que provoca este model caòtic de ciutat és una deterioració de la calitat de vida per a totes les persones que, d'una o una atra forma, necessiten viure o ingressar a la ciutat, afectant de gran manera la sostenibilitat de Sant Josep i el seu equilibri en el mig ambient.[43]
Congestió vial
[editar | editar còdic]El congestionamiento vial representa la principal manifestació de la desorganisació del trànsit en la ciutat de Sant Josep, el qual es deu al distanciament, cada dia més gran, entre oferta i demanda de l'espai vial. Esta situació s'agrava per la pèrdua d'un terç de capacitat de fluix vehicular d'un carril promig dels carrers josefinas, per l'infraestructura vial deficient (caños molt profunts, bacheo defectuós) o a obstàculs en les vies (parqueos i carrega-descàrrega illegals, vendes ambulants, peatons, postes i caixes).[44]
Contaminació
[editar | editar còdic]La contaminació de l'entorn natural de la capital es basa en una série de conseqüents efectes, riscs i amenaces sobre la salut i l'ambient per la deterioració de la calitat de l'aire i atres components biològics, situació provocada per problemes que s'agudisen principalment a la falta de gestió ambiental en les polítiques josefinas.[45]
Electromagnètica
[editar | editar còdic]l'electropolución és la produïda per les radiacions de l'espectre electromagnètic generades per equips electrònics o atres elements producte de l'activitat humana. S'ha detectat que en alguns punts cèntrics josefinos (com en l'avinguda 2) els nivells d'emissió estan baix del llímit màxim permés per a exposició poblacional, tant en intensitat de camp com en densitat de potència.[46]
Atmosfèrica
[editar | editar còdic]Sant Josep és una de les ciutats en millor calitat d'aire en Amèrica, segons l'Organisació Mundial de la Salut.[6] En general, les partícules totals en suspensió i les partícules sedimentables constituïxen la majoria de contaminants atmosfèrics en el caixco central. Mentres que els contaminants medits no sobrepassen els nivelles llímit fixats per la norma per a 24 hores, sí ho fan per a un periodo d'un any.[47]
Pluja àcida
[editar | editar còdic]En el sector occidental de la ciutat, prop del barri Américas de Mata Redona, aixina com en atres comunitats pròximes s'han registrat valors d'acidea majors a 5.6, i que es transmeten en un 11% a les precipitacions del sector. Estes condicions poden propiciar pluges àcides prou nocives a llarc determini per a estructures metàliques d'edificis, cases, parcs, monuments i atres instalacions.[47]
Hídrica
[editar | editar còdic]Per la ciutat fluïxen varis rius i quebrades, la gran majoria en càrregues contaminants altes, degut a que drenan molts residus que produïx l'urbs i el seu conglomerat urbà. Aixina, per a 2010 dels principals cossos d'aigua que posseïx el cantón de Sant Josep: tretze varen ser classificats com altament contaminats, tres com contaminats moderadament i dos en una baixa contaminació.[46]
Acústica
[editar | editar còdic]En sectors altament transitats pel fluix vehicular, especialment a l'oest, s'han registrat valors de fins a 88,5 dB que superen per ampli marge els llímits de confort sonor-ambiental sugerits per l'Organisació Mundial de la Salut. L'alta movilisació de vehículs automotores figura com la principal causa de contaminació sónica, aixina com els comerços que instalen equips de sò per a realisar propaganda i també els venedors que es coloquen en aceres i bulevars.[47]
Governe
[editar | editar còdic]La ciutat de Sant Josep està integrada per 11 districtes, per lo que és administrada en la seua totalitat per la Municipalitat de Sant Josep. La màxima autoritat urbana és l'alcalde, ya que eixercita Diego Miranda Méndez pel partit local Junts Sant Josep des d'1 de maig del 2024, en les vicealcaldías de Yariela Quirós Álvarez i Fernando Vega Guillén, del mateix partit.[48] Estos són electes per sufragi popular cada quatre anys. L'ajuntament funge com el poder eixecutiu de la ciutat i s'encarrega de mantindre moltes funcions en el cantón, contant per a això en vàries comissions, dependències i direccions, la seua sèu s'ubica en l'Edifici Municipal José Figueres Ferrer.
L'orgue llegislatiu de la capital és el Concejo Municipal de Sant Josep, la sèu del qual es localisa al sur de la ciutat en els voltants de la Plaça Cleto González Víquez. Este ent delliberatiu es compon d'onze regidors i els seus respectius suplents, actualment dirigit per la president Mariana dels Àngels Zúñiga Pérez, del Partit Junts Sant Josep, i el vicepresident Juan Diego Gómez González, del Partit Més Sant Josep.[49] Ademés, el Concejo Municipal conta en la participació consultiva dels onze síndico distritales.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Costa Rica i principalment la ciutat de Sant Josep estan passant per un constant procés de modernisació i actualisació en l'infraestructura, ademés d'importants programes de reurbanisació en el centre de la ciutat que s'ha vist despoblado per décades. Per ser el núcleu de vida del país la ciutat necessita d'una complexa ret infraestructural integral que suplixca en les necessitats de tots els seus habitants, situació que ha generat a lo llarc de l'història varis reptes per al govern estatal i local.
Transport
[editar | editar còdic]La ciutat conta en una infraestructura de transport dins de l'àrea metropolitana i entre esta i el restant del país. Des de fa varis anys, l'infraestructura de transport de la ciutat es troba en un continu procés de modernisació.
Terrestre
[editar | editar còdic]En la ciutat hi ha més de 200 sendes (entre carrers, avingudes, diagonals, transversal, vies, rutes i rotondes) en un entramat que s'estén per 568 km de camins, en 13% de les vies en ranc nacional i el 87% local, movilisant a més del 70% de la flota vehicular costarricense. Tots els carrers de la ciutat estan asfaltades o pavimentadas i en condicions favorables per al trànsit a lo llarc de l'any.[50] Inclús, durant un dia laboral regular ingressen 313.000 vehículs al caixco central, i d'entre tots els 1.600.000 viages en vehícul del Gran Àrea Metropolitana, un total de 626.000 travessen Sant Josep.
En este marc, la principal artèria de la ciutat és l'avinguda Segona (2) Libertador Juan Rafael Mora Porras, que travessa el centre des de l'Hospital Sant Joan de Deu fins a la perifèria josefina del cantón de Monts de Oca, en un únic tram ponent-naixent. Per un atre costat, l'avinguda Central constituïx una senda vital per a la urbs, tant en el seu extens pas peatonal de 12 quadres com en el seu tram occidental conegut com el passejada Colón. Ademés, la ruta 39 de Circumvalació passejada de la Segona República servix per a descongestionar la ret vial central degut a que forma un anell perifèric que dona accés a les principals autopistes de la nació, sent recorreguda tots els dies per 90.000 vehículs.[51]
Atres vies importants en el caixco urbà són: l'avinguda 10 Sant Martín, l'avinguda Tercera (3) en la passejada de les Dames, el carrer Central Alfredo Volio Jiménez, l'avinguda de les Américas i el carrer 42 Hongria Lliure. Per un atre costat, Sant Josep conta en més de 6 quilómetros de passos peatonals o bulevars,[52] sent sumament importants els de l'avinguda Central Fernández Güell, l'avinguda Quarta (4) Unió Europea, el carrer 9 Passejada dels Estudiants (en el Barri chinenc) i el carrer 17 Moreno Canyes (des del parc nacional pel Congrés i la Cort).
De modo similar la ciutat posseïx una ciclovía que discorre per les avingudes 6, 8, 10, 12 i 14 i els carrers 10, 15 i 20; integrant-se en la via ciclista de Montes de Oca i conectant este cantón en el districte de Mata Redona a través d'un sol tram de pas per a bicicletes.[53]
Odonimia
[editar | editar còdic]Els odónimos de Sant Josep —és dir el nom de les seues vies i espais públics— permeten recordar l'herència de moltes persones ilustres, notables per la seua vida i contribució al desenroll de Costa Rica, des dels més diversos àmbits del quefer humà. D'esta manera lo més freqüent és que els carrers i avingudes de la ciutat duguen el nom d'individus destacats, especialment artistes i científics josefinos, degut a que el foc d'interés de la societat costarricense està centrat en les persones. Mentres que el tribut a dates importants, atres nacions, figures religioses i inclús expresidents és casi inexistent.[54][55][56]
El sistema de nomenclatura urbana de la urbs data de 1905, quan es decidix ordenar els carrers i avingudes en parells (oest i sur) i impartixes (est i nort) a partir de l'eix format per l'avinguda Central i el carrer Central (0,0), vigent en l'actualitat. Aixina mateix en 1965 és creada la Comissió Nacional de Nomenclatura adscrita al Congrés en la finalitat de monitorear la odonimia i otorgar noms ilustres als espais públics costarricenses.[57]
En este marc l'avinguda Central i el carrer Central són batejades, respectivament, per a recordar a Rogelio Fernández Güell[58] i Alfredo Volio Jiménez, grans opositors de la dictadura tinoquista. Mentres que l'avinguda Segona (2) en el seu recorregut central va ser nomenada en honor a Juanito Mora Porras destacat héroe nacional i expresident de la República durant la Campanya de 1856,[59] al mateix temps que la seua secció occidental commemora a Rafael Francisco Osejo Escamilla, un dels primers caps d'Estat. Mateixa rúbrica seguix el carrer Primer (1), que en la seua senda més cèntrica rendix homenage a Alvise Castegnaro Morsaletti, immigrant italià dedicat a la música que va enfortir l'ensenyança d'esta disciplina en el país, mentres que cap al sur exalta a José María Canyes Escamilla, general militar durant la Campanya de 1856.[57]
Per un atre costat, les passejades de la ciutat, usualment molt transitats són: en l'avinguda Central a l'oest el Colón, per Cristoforo Colombo descobridor d'Amèrica, i a l'est el Rubén Darío per Félix Rubén García Sarmiento, poeta nicaragüenc; en l'avinguda 3 el de les Dames per estar adornat en arbres de dama; en l'avinguda 28 el Calderón Muñoz per Rafael de Jesús Calderón Muñoz mèdic i polític; i en el carrer 9 el dels Estudiants pel moviment cívic estudiantil de 1919.[57]
Aixina mateix la major cantitat de vies donen tribut a escritorés, per eixemple: José María Alfaro Cooper (avinguda Quinta (5), secció oriental), Roberto Brenes Mesén (carrer 25), Eduardo Calsamiglia Arias (carrer 27), Julián Marchena Valle-Riestra (carrer 29, secció nort), Lisímaco Chavarría Palma (carrer 35, secció nort), Rafael Ángel Troyo Pacheco (carrer 35, secció sur), José María Zeledón Brenes (carrer 38) i Max Jiménez Huete (carrer 45).[57]
Transport públic
[editar | editar còdic]Autobusos
[editar | editar còdic]
La capital conta en una ret sumament sòlida de llínees d'autobusos tant dins del seu territori urbà com a totes les províncies costarricenses i al restant de nacions centroamericanas i Mèxic. Des de fa varis anys, l'infraestructura i disseny de transport de les rets d'autobusos de la ciutat es troben en un continu procés de modernisació, sent actualment la gran majoria dels busos josefinos de pis baix.
Esta necessitat d'actualisació en el sistema de colectius urbans és constant pel seu avasallador tamany i diversificació, en més de 150 llínees cap a tots els districtes de Sant Josep en forma de rutes radials, donades en concessió a vàries empreses i cooperatives degudament identificades i agremiadas.[60]
En l'actualitat el caixco urbà congrega diàriament a més de 3000 unitats de colectius,[44] dirigits a totes parts de la nació. Els autobusos s'organisen en parades a ras de carrer, estipulades per l'Ajuntament segons zonificación i empresa, especialment sobre l'avinguda 2, la Costera de Mores i gran part del districte de Mercé. Per un atre costat, els busos en destins fòra del cantón solen trobar-se en grans estacions o terminals específiques.
Interlíneas
[editar | editar còdic]Des d'octubre de 2013, la ciutat conta en el sistema interlíneas d'autobusos intersectoriales, que recorren les afores del caixco central de la ciutat en la ruta Escazú - La Uruca, Moravia - La Uruca, Guadalupe - Desamparats i Desamparats - Escazú,[61] agilitant aixina el transport públic de Sant Josep.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]En Costa Rica, la construcció del ferrocarril data del sigle xix, quan la ciutat de Sant Josep es va conectar per tren en els principals ports del país, Llima en l'Atlàntic (1870-1890) per mig del Ferrocarril a l'Atlàntic, i Puntarenas en el Pacífic (1895-1910) per mig del Ferrocarril al Pacífic. Estos servicis de ferrocarril varen permetre la movilisació de persones i mercaderies entre la capital i els ports durant gran part del sigle xx, interconectando Sant Josep en atres ciutats del país i permetent el desenroll de pobles que varen nàixer a la vora de les llínees férrees. El ferrocarril va funcionar de forma ininterrompuda fins a 1995, quan es va decretar el tancament del Institut Costarricense de Ferrocarrils (Incofer), encara que dita decisió va ser revertida posteriorment. Sant Josep també va contar en un servici de tramvia que va comunicar la ciutat entre 1899 i 1950.
En 2004, es va inaugurar el Tren Interurbà un sistema de transport metropolità administrat pel Incofer. Este sistema de trens permet conectar la capital costarricense en atres ciutats de la seua aglomeració com Tibás, Heredia, Sant Antonio de Belén, Pavas, Sant Pedro de Monts de Oca, Sabanilla, Curridabat, Tres Rius, Cartago, i Alajuela.
Taxis
[editar | editar còdic]Els taxis, com a sistema de transport públic, complementen la ret d'autobusos urbans, tenint Sant Josep una de les taxes per càpita de taxis més alta de la regió.[62] Els taxis costarricenses es caracterisen pel seu color roig i formen part de cooperatives degudament registrades. Pel contrari els taxis que comuniquen a Sant Josep en el seu aeroport internacional són de color taronja. Els conductors de taxis de la ciutat apliquen un sistema de tarificació electrònica (taximetros o "marías") per zones.
Aéreu
[editar | editar còdic]l'Aeroport Internacional Juan Santamaría és el més important del país i un dels millors de Centroamérica. Està ubicat en la part occidental de la Vall Central, a 20 km de Sant Josep, en la província d'Alajuela. Conta en la major ret de vols directes des d'América Central a Norteamérica i un total de 37 destins internacionals, incloent ciutats de tot el continent americà i Europa. El seu tràfic de passagers va ser de 4.3 millons en 2015. Actualment ha segut ampliat i modernisat i proyecta continuar la seua expansió a curt determini. Va ser hub principal de l'aerollínia costarricense LACSA integrant de TACA.
El segon aeroport en importància de la ciutat, l'Aeroport Internacional Tobías Bolaños Palma, es troba a 8 km noroest de Sant Josep i a 11 km. surest del Aeroport Juan Santamaría en un terreny d'aproximadament 41 hectàrees. Este aeroport és la principal base per a l'aviació general del país i en ell es realisen la majoria de les operacions de vols privats, noliejats, turístics i d'escoles d'aviació. Funciona com l'aeroport principal per a vols nacionals i té vols internacionals comercials para Boques del Bou, Panamà i Managua, Nicaragua. L'aeroport va servir de centre de conexió de la llínea aérea nacional Nature Air, un dels dos principals servicis aéreus regionals de Costa Rica.
Salut
[editar | editar còdic]Sant Josep té potser una de les infraestructures salubres més denses i millor equipades del continent, degut a que alberga a la majoria d'hospitals del país, i dins dels seus llímits concentra als millors centres mèdics tant de Costa Rica com d'América Central. En Sant Josep s'ubica l'octau millor hospital privat de Llatinoamèrica, i el millor de Centroamérica: la Clínica Bíblica.[63] A la seua volta, els millors nosocomios públics de la nació també es troben en la ciutat. Per un atre costat, la sèu central de la Creu Roja Costarricense està igualment localisada en la capital.
Actualment els índexs de salubritat josefinos són dels millors en l'hemisferi, en una mortalitat infantil —indicador que reflectix indirectament les condicions socioeconòmiques d'una societat i sobretot el seu impacte en els sectors més desprotegits— de 9.5 per cada mil habitants en 2011,[64] registrant un descens sostingut des de fa décades, aixina com una cobertura mèdica del 100%, una capacitat de vacunació en una mija superior al 85% en casi tots els casos (DPT, VOP, VHB, HIB, BCG i SRP)[64] i una esperança de vida superior als 79 anys.[65]
Caixa Costarricense del Segur Social
[editar | editar còdic]La Caixa Costarricense de Segur Social (CCSS) és una institució estatal encarregada d'administrar i donar manteniment als centres mèdics públics de Costa Rica ademés de suministrar-los médicamentos, equips mèdics, productes de neteja i netea, etc.[66] És encarregada també de velar per la seguritat social del país junt en la Junta de Protecció Social. Ademés de proporcionar segurs de salut i pensions, organisar campanyes de vacunació, prevenció de la difusió de malalties i fumigació.
El Segur Social del país és un dels millors del món, com a conseqüent s'obté una bona atenció mèdica i un servici de salut acceptable en el país i principalment en la ciutat, que concentra als millors nosocomios de la regió centroamericana.[67] Els hospitals públics en Costa Rica es classifiquen segons la CCSS en: hospitals nacionals (classe A), hospitals regionals (classe B), hospitals perifèrics (classe C) i hospitals especialisats. Tots els hospitals classe A i molts dels centres especialisats es troben en la ciutat de Sant Josep.
L'hospital públic josefino més important és el centenari Sant Joan de Deu, primer centre mèdic de Costa Rica fundat en 1845. Està ubicat en el districte d'Hospital, en el centre de la ciutat. En 1989 se li va declarar institució benemérita de la Pàtria.
Atres hospitals públics importants, part del gros sistema salubre de la urbs i la seua perifèria són:
- Hospital Rafael Ángel Calderón Guàrdia, en el districte del Carmen (hospital general classe A).
- Hospital Mèxic, a l'oest de Sant Josep en Uruca (hospital general classe A).
- Hospital Nacional de Chiquets Carlos Sáenz Herrera, en el districte d'Hospital (especialitats pediàtriques).
- Hospital Nacional de Geriatria i Gerontologia Rául Blanco Cervantes, en el districte d'Hospital (geriatria i gerontologia).
- Hospital de les Dònes Adolfo Carit Eva, en el districte d'Hospital (gineco-obstetrícia i patologia de mama).
- Hospital Nacional Psiquiàtric Manuel Antonio Chapuí Torres, a l'oest de Sant Josep en Pavas (siquiatria).
- Centre Nacional de Rehabilitació Humberto Araya Rojas, a l'oest de Sant Josep en Uruca (rehabilitació i fisioteràpia).
En la ciutat també es troben vàries clíniques públiques com la Clínica Dr. Carlos Durán, la Clínica Dr. Moreno Canyes o la Clínica Central, que s'encarreguen del nivell d'atenció intermig en servicis mèdics bàsics i algunes especialitats, complementant al vast calibre de 50 Ebais que posseïx la perifèria josefina.[64] Aixina mateix, existixen moltíssims centres mèdics de capital privat.
Junta de Protecció Social
[editar | editar còdic]La Junta de Protecció Social (JPS) és una institució que ha velat des dels seus inicis per la seguritat social del país, i busca generar recursos en dits fins, per mig de la loteria i atres sortejos oficials a nivell nacional. La JPS, cridada anteriorment Junta de Caritat de Sant Josep, va ser fundada en 1844 i és hui una Institució Benemérita de la Pàtria. La seua llabor inclou el respal per a la fundació del primer hospital del país, dels cementeris de la ciutat, dels centres per a leprosos i tuberculosos, i més recentment de l'Hospital Carlos Sáenz Herrera i d'atres centres d'importància social per al país.
Seguritat
[editar | editar còdic]La ciutat de Sant Josep és una de les capitals més segures d'Amèrica Llatina. La seguritat del municipi es troba a càrrec de la Policia Municipal, adscrita a la Direcció Municipal de Seguritat Ciutadana i Policia de Sant Josep,[68] i de la Força Pública, dependent del Ministeri de Seguritat Pública, que treballen en coordinació per a la prevenció i repressió de la criminalitat en el caixco central.
Són molts els esforços del govern central[69] i local per a millorar la seguritat ciutadana de la urbs; que per congregar diàriament a més d'1 milló de persones pot generar situacions d'inseguritat pròpies d'un ambient urbà densament poblat. D'esta manera, la capital dispon de més de 250 cambres de vigilància (170 ya instalades, i atres 100 en procés d'habilitació per a 2017)[52] pertanyents en la seua majoria a la Policia Municipal, que s'utilisen per al monitoreo i vigilància les 24 hores en àrees vulnerables de la ciutat, principalment en parades d'autobusos aixina com en alguns parcs, bulevars i events massius. Aixina mateix, es troben desplegats en Sant Josep més de 600 policies municipals,[68] i vàries decenes de mils d'efectius de la Força Pública organisats en les delegacions de tots els districtes del caixco metropolità, dependents de la Direcció Regional Primera de la Província de Sant Josep.
En general la ciutat és prou segura —pese a això— existixen certs moments del dia i la semana en que el caixco urbà permaneix menys actiu i l'incidència criminal aumenta, aixina com focs específics i barris en major delinqüència i inseguritat. Entre ells, les àrees més conflictives localisades en el cantón central són: la Coca Coa, certes zones de Barri Mèxic i El Pas de la Vaca en Mercé (la denominada "Zona Roja"); i els Àngels, Crist Rei, Barri Cuba i certes zones de Carit en Hospital.[70]
Servicis públics
[editar | editar còdic]La major part dels servicis públics que es troben en la ciutat els presten les empreses estatals o l'Ajuntament. Sobre el servici d'aigüeral pluvial, la ciutat conta en una ret aproximada de 700 km, i 150 km de séquies, quebrades i rius. La Municipalitat de Sant Josep preveu el manteniment anual d'aproximadament 8.700 tragantes, i la reparació anual aproximada de 1000 metros llineals d'aigüeral pluvial.[71]
Aixina mateix, existix una ret independent per a l'aigüeral sanitari, puix este àmbit és competència del Institut Costarricense d'Aqüeductes i Aigüerals (AyA), en un accés urbà del 100% i cantonal del 89,1%.[72] Paralelament, el servici d'aigua potable també ho proveïx l'Institut Costarricense d'Aqüeductes i Aigüerals (AyA) i cobrix un 100% del caixco urbà.[72]
En l'àmbit elèctric la ciutat és suplida pel Institut Costarricense d'Electricitat (ICE) per mig de la Companyia Nacional de Força i Llum (CNFL). Mentres que l'allumenat públic és competència municipal. Ademés, els servicis de telefonia (mòvil, fixa i pública) i internet són brindats per l'estatal empresa de Kölbi adscrita a el ICE, aixina com per ents de capital privat com Tigo, Clar i Movistar que tenen ingerència en el mercat celular o de la ret.
Per un atre costat, el cicle de la gestió de rebujos sòlits contempla principalment les etapes de recolecció, transport, tractament i disposició final, gestionat en la seua totalitat per la Municipalitat de Sant Josep. Mentres que les fases conclusivas de la manipulació residual es donen en concessió a l'empresa EBI, en el Parc de Tecnologia Ambiental ubicat en l'àrea cantonal del districte d'Uruca.[73] Sobre la recuperació, valorisació, reutilisació i reciclage, el governe local dispon d'un centre d'arreplega en el Barri Cuba d'Hospital, i un atre en l'àrea metropolitana en el districte de Hatillo.[73]
Educació
[editar | editar còdic]Costa Rica posseïx una de les millors classificacions d'Amèrica en molts dels índexs d'alfabetisació i educació. D'esta manera Sant Josep oferix un servici d'educació gratuïta i obligatòria, en una cobertura educativa del 100% en tots els cicles instructivos, i més de 210 centres d'ensenyança majoritàriament estatals en la totalitat dels seus districtes,[75] que s'organisen en circuits regionals, i estan regits baix la direcció del Ministeri d'Educació Pública (MEP).
El nivell educatiu josefino és molt alt, l'analfabetisme és casi inexistent i la població es troba molt calificada, en una escolaritat promig en alça de 9.9 anys per al 2011.[76] Aixina mateix la matriculació en tots els graus és prou alta i l'índex d'aprovació és majoritari.[77]
Sobre l'educació universitària pública, la ciutat conta en la seua principal universitat situada molt prop del centre; l'Universitat de Costa Rica (UCR), que és la millor d'América Central i té el seu campus en Montes de Oca, una localitat perifèrica a l'est del caixco central.[78] Atres institucions d'educació superior públiques en sèus en Sant Josep són: l'Universitat Estatal a Distància (UNED) que oferix educació superior a distància, l'Institut Tecnològic de Costa Rica (TEC) principal universitat nacional per a les ingenieries en recint en Barri Amón[79] i l'Institut Nacional d'Aprenentage (INA) que impartix capacitació tècnica especialisada i gratuïta en la seua Unitat Regional Central Oriental.[80]
D'igual manera en la ciutat es troben multitut de centres educatius privats. En Sant Josep existixen més de 51 universitats privades, algunes oferixen més carreres i unes atres són especialisades.[81]
Economia
[editar | editar còdic]Sant Josep és una ciutat emergent en Centroamérica i una de les 20 més importants dins del mercat ascendent en tot lo món.[13] Aixina mateix, en un PIB de $35 527 millons de dólars i un PIB per càpita de $25 519,[82] és l'urbs que més diners genera en l'istme i un dels principals hubs financers d'alcanç global en Centroamérica, principal hub de fabricació de dispositius mèdics, indústria farmacèutica, tecnologies de l'informació i manufactura de dispositius electrònics, sent paralelament una de les millors ciutats per a invertir en la regió.[14][83]
En una desocupació del 3%, el principal sector econòmic de la ciutat és el de servicis, puix engloba al 80% de la força laboral, mentres que el 19% treballa en l'àrea industrial o de manufactura. El sector privat absorbix a la majoria d'empleats, sèt de cada dèu treballadors són assalariats, dos de cada dèu treballen per conte propi i el restant són empleadores.[76] Aixina mateix, la ciutat és la sèu del Banc Central de Costa Rica i de les tres principals entitats financeres estatals del país (entre les més grans i importants en Centroamérica); els bancs Nacional, Costa Rica i Popular. Mentres que també concentra la majoria de les empreses autònomes de l'Estat, com l'Institut Costarricense d'Electricitat, la Caixa Costarricense del Segur Social, la Companyia Nacional de Força i Llum, l'Institut Nacional d'Aqüeductes i Aigüerals, l'Institut Nacional de Segurs, la Junta de Protecció Social, i la Refinadora Costarricense de Petròleu.
D'esta manera, en Sant Josep i la seua conurbano immediat es localisen 14.430 patrons que representen el 20,2% del total de empleadores de la República i prop de la mitat dels que posseïx la Gran Àrea Metropolitana.[84] Paralelament l'economia de la ciutat, cimentada en els servicis terciarios i el comerç, està fonamentada en la menuda i mijana empresa. Aproximadament el 77% de les empreses josefinas tenen entre 1 i 5 empleats i el 19% entre 6 i 31 empleats, representant en conjunt el 96% dels establiments empresarials del caixco i el cantón.[84]
La gran hegemonia econòmica de la ciutat es veu reflectida que diàriament alberga al 30,3% de la massa laboral del país, sent la comunitat costarricense que absorbix més mà d'obra. D'igual manera, en 2011 més del 31% de l'inversió estrangera directa en el sector immobiliari i la gran majoria de permissos de construcció concedits en la província varen ser dirigits a Sant Josep.[84]
Centres comercials
[editar | editar còdic]El país i principalment Sant Josep han experimentat un creiximent i desenroll comercial molt gran en les últimes dos décades, per conseqüent s'han tingut que construir grans malls per a albergar el creixent comerç nacional, dits establiments servixen de referent a la cultura de globalisació que —ineludiblemente— es troba en la vida diària josefina. Ademés en la perifèria de la ciutat de Sant Josep es troba un dels centres comercials més grans de Centroamérica. En dits conglomerats es poden trobar establiments de consum de tots els tipos, restaurants, cines i bancs.
Els principals centres comercials de l'àrea metropolitana de Sant Josep són:
- Multiplaza Escazú, ubicat en la zona oest, en Escazú.
- Avinguda Escazú, ubicat en Escazú.
- Districte Quatre, ubicat en Escazú.
- Momentum Lindora, ubicat en la zona oest, en Santa Ana.
- Multiplaza Curridabat, ubicat en la zona este, en Curridabat.
- Plaça del Sol, ubicat en Curridabat.
- Momentum Pinades, ubicat en Curridabat.
- Aleste, ubicat en Curridabat.
- Mall San Pedro, ubicat en la zona este, en Montes de Oca.
- American Outlet Mall, ubicat en Montes de Oca.
- Multicentro Desamparats, ubicat en la zona sur, en Desamparats.
- Lincoln Plaça, ubicat en la zona noreste, en Moravia.
Turisme
[editar | editar còdic]Costa Rica i Sant Josep són la nació i la ciutat més visitades de Centroamérica, respectivament. La ciutat es perfila ademés com un dels principals destins turístics de tota Amèrica Llatina en més d'1.5 millons de visites estrangeres anuals.[7] En la capital es conserva el acervo cultural més rellevant del país, aixina com una de les superestructures turístiques, riquees arquitectòniques i ofertes gastronòmiques més diverses de la regió, tenint ademés les ventages competitives d'albergar anualment varis events multitudinaris i d'estar molt prop d'atres grans atractius turístics provincials que li permeten incursionar en el mercat com un gran pol de distribució de visitants.
D'esta manera, la ciutat es posiciona com un foc turístic cultural i històric molt alluntat del ecoturismo massiu que acull el restant de la nació, rebent el respal llogístic, la promoció i el respal en esta matèria de l'Oficina Municipal de Turisme, adscrita al Departament de Servicis Socials i Econòmics de la Gerència de Recapte de Servici de la Municipalitat de Sant Josep; aixina com del Institut Costarricense de Turisme, la Cancelleria i el Ministeri de Cultura.[85]
Paralelament, la creació de la marca ciutat josefina en 2017 permet desenrollar un sentit de pertinença i una bona promoció fòra de les fronteres costarricenses,[19] tractant de conjugar tots els espais de patrimoni cultural, activitats artístiques i riquees gastronòmiques que oferix l'urbs.
Cultura
[editar | editar còdic]En la ciutat es troba una oferta cultural molt extensa que comprén des del teatre i la dansa, fins a la poesia i innumerables branques de les arts plàstiques. La metròpoli es perfila com el punt de trobada de centenars de cultures estrangeres, provinents de més de 150 països de tot lo món, sent un cúmul cosmopolita i un gran receptor d'immigrants, ademés d'un centre de reunió de moltes atres subcultures nacionals que es conjuguen en una identitat cultural pròpia, reflectida en manifestacions com l'antiga retreta (passejades circulares en els parcs), el pachuco (gerga típica), o músiques locals com el tambito josefino i el vals corregut. Sant Josep conta en decenes de teatres, auditoris, museus, edificis històrics i parcs, espais referents i promotors de la vida cultural josefina.[86]
Els habitants de Sant Josep representen un cresol de costums i orígens molt divers, en el que s'observen expressions úniques del seu entorn sincrético. El núcleu de vida d'esta ciutat són sense dubte els seus mercats folklòrics i parcs, fòrums a on la cotidianidad josefina pot apreciar-se en la seua totalitat. A la seua volta, en una intensa vida cultural, en Sant Josep es realisen events i activitats pràcticament tots els dies,[19] en importants espais com els bulevars, les places i els museus que són punts idòneus per a una diversa branca d'exposicions gratuïtes.
A lo llarc de la semana, en esta ciutat que servix com un pol de pas per a centenars de mils de persones, els josefinos conviuen en persones de molts procedències, generant una rutina que definix el costumbrismo dinàmic d'esta ciutat cada volta més activa. En les nits s'acodix a cines, teatres i —especialment les fins de semana— a bars i clubs nocturns (destacant en Barri La Califòrnia);[87] mentres que en els matins dels fins de semana és prou freqüent l'assistència a les fires de l'agricultor. En els grans parcs, com La Sabana, es fa eixercici o les famílies i amics organisen pícnics.[88] És també molt freqüent observar la presència d'artistes galliponters en els seus bulevars, en especial el de l'avinguda Central, a on poden vore's des de marimberos (instrument típic dut des de Guanacaste), fins a violinistes.
Teatres i auditoris
[editar | editar còdic]Sant Josep té abundanes teatres, en arquitectura neoclàssica, barroca i neobarroca, que són grans atractius turístics i casi sempre oferixen obres teatrals, presentacions culturals, presentacions artístiques, entre atres activitats i events. En la capital existixen tres grans teatres que destaquen pel seu valor històric, arquitectònic i cultural:
| Archiu:National Theatre of Costa Rica.jpg |
|
| Archiu:Teatro Variedades. San José. Costa Rica. caps block 167 |
|
| Archiu:Teatro Popular Melico Salazar.jpg |
|
Un atre teatre important és l'Auditori Nacional (526 butaques), que es troba ubicat dins del Centre Costarricense de la Ciència i la Cultura (antiga Penitenciaría Central), que ademés alberga la Galeria Nacional i el Museu dels Chiquets. El teatre de l'Auditori Nacional és un dels més versàtils del país: es presenten concerts de música clàssica, concerts nacionals i internacionals, certàmens de bellea, presentacions audiovisuals, conferències, seminaris, congressos científics i intelectuals, i per supost, obres de teatre.
De gran rellevància és també el Teatre Oscar Fressler, sèu del Taller Nacional de Teatre, institució adscrita al Ministeri de Cultura i Joventut de Costa Rica. La seua importància radica en la seua proyecció cap a les comunitats, escoles, coleges, presons i grups comunals, per a la divulgació de les arts dramàtiques per a aquelles persones que no la practiquen de forma professional. Pel que fa a l'àmbit universitari, el Teatre de Belles arts de l'Universitat de Costa Rica, ubicat en Sant Pedro de Monts de Oca, és el primer teatre universitari del país, que ademés funciona com a taller experimental per als estudiants i els recent graduats de l'Escola d'Arts Dramàtiques de l'Universitat de Costa Rica. També es troba el Teatre de l'Aduana, sèu de la Companyia Nacional de Teatre.
En Sant Josep existixen també una gran cantitat de teatres independents, ubicats en la seua majoria en el centre cívic i històric de la ciutat de Sant Josep. Es poden mencionar entre ells els teatres Arlequín, Chaplin, De l'Ángel, De la Dansa, De Sant Josep, El Tricicle, José Joaquín Vargas Calvo, La Comèdia, El Cantó, La Caraça, Lluite Barahona, Lawrence Olivier (també cine en el nom de Sala Garbo), Teatre 1887, Moliére, Sala del carrer 15, Torres, Giratablas, Urbà, Abya Ayala del Centre Nacional de la Cultura (CENAC, antiga Fàbrica Nacional de Licors) i Eugene O'Neill (Centre Cultural Costarricense-Nortamericà).
Museus
[editar | editar còdic]La ciutat posseïx un conjunt important de museus que conten en exposicions de l'història nacional, descobriments científics, coleccions d'or, jade i moltes pedres precioses del país, ademés d'exhibicions artístiques i culturals. En estos museus es poden trobar des de centenes d'objectes d'orfebreria indígena costarricense fins a la més moderna aposta de l'art plàstic contemporàneu.
El Museu Nacional de Costa Rica, creat en 1887, es troba actualment ubicat en el Quarter Bellavista, un antic edifici en forma de fortalea que data de 1917, que després de l'abolició de l'eixèrcit nacional en 1949 va passar a ser administrat pel museu i és la seua sèu principal. El museu conta en vàries sales d'exhibició permanent, a on destaquen la d'història precolombina, a on s'exhibixen més de 800 objectes prehispánicos provinents de les tres grans àrees culturals del país (Gran Nicoya, Central-Atlàntica i Díquis), en una sala especial a on s'exhibixen peces d'or precolombinas; la sala colonial, que és la reconstrucció d'una antiga casa colonial guanacasteca que va ser trasllada al recint del museu; la Casa dels Comandants, que rescata la bellea arquitectònica del Sant Josep de finals de el XIX i principis de el XX; també existix una sala d'exhibició temporal, a on s'han realisat exposicions com la del festival Hinamatsuri de nines provinents del Japó. El museu també conta en les seues instalacions en la Biblioteca Héctor Gamboa Paniagua i un mariposario.
El Centre Costarricense de la Ciència i la Cultura es troba localisat en l'antiga Penitenciaría Central, la frontera de la qual és Patrimoni Arquitectònic de Costa Rica. Este edifici alberga el Museu dels Chiquets, Museu Penitenciari, el Teatre Auditori Nacional, la Galeria Nacional i el Complex Jovenil. L'objectiu d'esta institució és enfortir l'educació i estimular el desenroll científic i tecnològic nacional.
En els baixos de la Plaça de la Cultura, es troben els museus del Banc Central de Costa Rica, localisats en un edifici subterràneu construït baix esta plaça en la década de 1980, dissenyat pels arquitectes costarricenses Edgar Vargas, Jorge Bertheau i Jorge Borbón. La seua estructura té forma de piràmide invertida, dividida en tres nivells i és l'únic edifici subterràneu del país. Conta en cinc galeries a on s'exhibixen exposicions plàstiques. En este edifici es troben el Museu de l'Or Precolombino i el Museu de Numismàtica Jaime Solera Bennett. El Museu de l'Or Precolombino alberga una colecció de 1600 peces d'or prehispánico que daten del 500 al 1500 a. C. Ademés de les peces, s'exhibixen diorama que reconstruïxen la vida quotidiana dels indígenes costarricenses previ al contacte europeu, aixina com la reconstrucció d'una tomba real de la zona del Díquis, exhibicions que expliquen l'us i funció de les peces, la tecnologia metalúrgica utilisada per a elaborar-les i la seua funció social, religiosa i cultural per als pobles aborigen. L'image actual és el resultat d'una profunda remodelació realisada en 1997 baixe la direcció tècnica de l'artiste i arquitecte Ibo Bonilla. El Museu de Numismàtica, per la seua banda, presenta una molt completa exhibició de l'història monetària del país des de l'época prehispánica fins a l'actualitat.
El Museu del Jade posseïx la colecció de peces de jade més gran del món, en 2500 objectes. El jade precolombino de Costa Rica, que la seua lapidaria data de 500 a. C. a 700 d. C., va anar un important símbol de ranc i poder entre les societats autòctones, i la seua elaboració es va convertir en una representació verdaderament significativa de l'art precolombino nacional. Ademés, el museu resguarda més de 3000 peces de ceràmica, a on destaca la ceràmica nicoyana, patrimoni cultural del país. Des de 2014 ocupa un modern edifici de cinc pisos en les rodalies de la Plaça de la Democràcia.
El Museu d'Art Costarricense es localisa en el Parc Metropolità La Sabana, dins de les instalacions de l'antiga terminal aeroportuario del Coco, en un immoble d'estil neocolonial construït en la década de 1930. Esta institució lidera les principals activitats relacionades en les arts plàstiques de Costa Rica. Reunix i exhibix peces artístiques de diversos artistes nacionals i internacionals, i conta en més de 6000 obres en la seua colecció (pintura, escultura, fotografia, etc).
El Museu d'Art i Disseny Contemporàneu es troba ubicat en el Centre Nacional de la Cultura (CENAC), l'antiga sèu de la Fàbrica Nacional de Licors, l'edifici dels quals, localisat en l'important caixco històric central de la ciutat, data de la década de 1850, i és l'actual sèu del Ministeri de Cultura i Joventut de Costa Rica. El museu resguarda més de 900 obres d'artistes nacionals i estrangers dins de l'art i el disseny contemporàneus. El CENAC posseïx un amfiteatre, el Teatre de la Dansa, el Teatre 1887, la Galeria 1887 i una videoteca.
En Sant Josep es poden trobar atres museus destacables com: el Museu de Ciències Naturals de La Salle, el Museu Postal, Telegràfic i Filatélico dels Correus de Costa Rica, el Museu Per a la Pau i el Progrés Humà de la Fundació Arias, el Museu Històric del Institut Costarricense d'Electricitat, el Museu d'Insectes de l'Universitat de Costa Rica, el Museu de Criminologia del Organisme d'Investigació Judicial, el Museu Masónico Rafael Obregón Loría, el Museu de la Comunitat Judeua, el Museu d'Art Contemporàneu Italià, el Museu del Liceu de Costa Rica i el Museu Històric Dr. Rafael Ángel Calderón Guàrdia. Ademés, per tota la ciutat s'ubiquen decenes d'institucions museístiques com a galeries d'art, biblioteques, llibreries i sales d'exposició en algun caràcter expositor, colecció artística/natural o informació històrica oberta al públic.
-
Objectes precolombinos d'or en el Museu de l'Or Precolombino.
-
Estàtues en la sala precolombina del Museu Nacional de Costa Rica.
-
Nines japoneses del festival Hinamatsuri en exhibició temporal en el Museu Nacional. -
Detall d'una carreta típica pintada, patrimoni nacional de Costa Rica, en el Museu Nacional. -
Ceràmica nicoyana en el Museu del Jade.
Espais públics
[editar | editar còdic]En Sant Josep destaquen les més de 490 àrees verdes, parcs i places[52] (que representen casi un 10% de l'us de sol josefino)[89] i brinden als ciutadans gran cantitat de kioscos, zones verdes i d'espargiment, llac, fonts, estàtues i escultures, aixina com permeten l'establiment de moltes espècies d'aus, arbres i plantes. Un dels més rellevants de la ciutat és el Parc Metropolità La Sabana, cridat també "el pulmó de Sant Josep", és un parc molt extens, de 72 hectàrees, que s'ubica a l'oest de la ciutat en el districte de Mata Redona.
El Parc Metropolità La Sabana és Patrimoni Històric Arquitectònic de Costa Rica des de l'any 2001. Els seus terrenys varen ser donados pel presbítero Manuel Antonio Chapuí en 1783, en l'objectiu de que anaren utilisats en benestar de tots els costarricenses. En este parc es va ubicar l'Aeroport El Coco, el primer de Costa Rica, entre 1930 i 1974, any en que és inaugurat oficialment. La Sabana, com és coneguda popularment, conta en un gran llac, àmplia varietat i cantitat d'arbres com el poró, el flama del bosc, la corfa groga, l'eucalipto o el ciprer. Ademés d'àrees verdes per a la recreació, senderes peatonals, canches per a la pràctica del fútbol, bàsquet, tenis, la piscina María del Milacre París i un canopy que recorre tota la superfície del parc. En les afores de la Sabana descollen institucions com la Contraloría General de la República, el Museu d'Art Costarricense, l'Institut Costarricense d'Electricitat i el Liceu Luis Dobles Segreda, i atres atractius com els monuments als expresidents León Cortés Castro i Otilio Ulate Blanco, el Gimnasi Nacional «Eddie Cortés», i l'Estadi Nacional de Costa Rica, un dels millors estadis de tota Amèrica Llatina.
A banda de la Sabana, els principals parcs de la ciutat són:
-
Parc Nacional. -
-
Parc Central.
-
Parc Itàlia.
-
Parc Braulio Carrillo (Mercé).
-
Parc la Dolorosa. -
Parc Beneméritos (M.ª Auxi.).
Les places són llocs espaciosos i zones d'espargiment que conecten varis carrers de la ciutat, la majoria es troben en el centre de la mateixa, les principals són les següents:
-
Plaça Juan Mora Fernández. -
Plaça de la Justícia (Talle).
-
Plaça de les Garanties Socials. -
Plaça Juan Mora Porras (Correu).
-
Plaça de les Arts (Soledad-Artigas).
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
En la ciutat també es troba el Parc Zoològic Simón Bolívar, que conta en gran varietat d'animals, l'estany del Parc Bolívar (un dels pocs chapulls josefinos protegits) i ademés el Jardí Botànic Nacional Simón Bolívar dedicat a la conservació d'hàbitats en espècies de la flora de Costa Rica en un viver. Este zoològic s'ubica al noroest de Sant Josep en el districte del Carmen.[90]
Una atra atracció molt popular és el Parc Diversions, ubicat molt prop de la ciutat a l'oest del conurbano, en el districte Uruca. Est conta en gran varietat de jocs mecànics per a distintes edats ubicats en diferents àrees temàtiques, restaurants, un centre de videojocs arcade i una secció anomenada "Poble Antic" que recrea al Sant Josep d'antany.
Mercats tradicionals
[editar | editar còdic]En Sant Josep es poden trobar distints mercats folklòrics, distribuïts en diversos punts de la ciutat. Estos establiments, de gran atractiu turístic, conten en multitut de comerços tradicionals costarricenses, com: verdulerías, floristerías i restaurants típics. Sent uns importants referents en la cultura popular del país.
En la ciutat es troba el mercat de major rellevància en la nació, el Mercat Central de Sant Josep, ubicat entre les avingudes 0 i 1 i els carrers 6 i 8 i establit en 1880. Va ser declarat patrimoni cultural de Costa Rica en 1995. Atres mercats d'importància són:
- El Mercat Borbón.
- El Mercat de l'Antic Registre.
- El Mercat Municipal de Artesania.
- I durant les fins de semana, les distintes Fires de l'Agricultor, distribuïdes per la urbs.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Sant Josep, com qualsevol atra gran ciutat del món, presenta un ampli repasto culinari en una diversa oferta internacional i d'atres cuines locals ticas, des de gourmet fins a fast food, passant per tex-mex i menjada limonense.[92] No obstant, existixen traces característiques dins de la cultura gastronòmica d'esta capital, que la diferencien d'atres poblacions, com per eixemple l'impopularitat de les vendes ambulants de menjar galliponter, tan freqüents en atres grans urbs. En este municipi inclús són considerades illegals, i constantment succeïxen operatius per a evitar-les,[93] per lo que no existix en la gastronomia josefina una tradició per les vendes d'aliments en el carrer, predominant ancestralmente el menjar caser. Esta distinció costumista conviu en una històrica i nutrida immigració des d'Europa a Sant Josep, de la qual —una volta assentada en la ciutat— va haver important influència cultural i comercial, generant una conjuntura sociològica que va propiciar una primerenca consolidació d'icònics establiments alimentaris formals (sodas, cantinas, cafens, heladerías, forns, hotels, confiterías, mercats),[94][95] a les que generalment s'acodix front atres a alternatives de consum ambulant. Davant tal panorama, és en esta ciutat a on naixen verdaders símbols culturals per a tot el país: la Soda Tàpia, El Gran Vici, la Cafeteria Central o la Heladería de Lolo Mora en el Mercat Central;[96] la cantina La Bohemio, la Soda Palace, la soda El Frontón, la cantina el Adriático, la Cafeteria El Tostador, la Churrería Manolos o el Restaurant Chelles, són alguns dels comerços que resonen en la cuina local.[97][98]
D'esta forma, la gastronomia de Sant Josep és aquella sorgida entre les llars i els establiments alimentaris d'esta ciutat, molts d'ells encara vigents. Dita cuina està totalment assimilada en la cultura gastronòmica de la Vall Central, en la que la sòlida chafada del passat agrari, humil i rural josefino s'unix al seu meteòric desenroll urbanístic, a on s'observa ademés l'interacció de les cultures indígenes, africanes i ibèriques colonials (espanyols i sefardíes) presents en la seua fundació,[99] en les dels posteriors immigrants aplegats principalment des del Mediterràneu entre 1880 i 1950, aixina com d'atres parts del país i, més recentment, d'Àsia i Llatinoamèrica. Tot condicionat a la seua volta per l'entorn tropical, fèrtil i montanyós de la replanell intervolcánica en la que descansa este cresol de costums alimentícies.
Per lo tant, el núcleu del menjar josefina són els cereals (arròs, frijoles, blat i dacsa), que s'utilisen en tot tipo de vegetalés, làcteus, embotits i carns (en especial d'aus de corral i res, en un consum també important de porc). Els peixs i mariscs tenen un paper secundari en la dieta, ya que el seu consum és visible pero molt més reduït en comparació a atres proteïnes, i provenen tant de les abundants fonts d'aigua dolça de la Vall Central, com de la província de Puntarenas en la costa del Pacífic. D'este mosaic d'ingredients naixen preparacions molt importants en la cotidianidad josefina: gall pinte, casat, pastas (fresques, seques, d'orige italià, chinenc o criollo), sopas (especialment la gorc de carn, en abundants verdures i trossos de res), vegetals farcidures (són típics el tomata, repollo, albargina i chile dolça) i múltiples arrossos arreglats (els principals en pollet, en margallonera, cantonés o en tonyina).[99][100] En les sodas, mercats i forns resalten en especial importància les varietats locals de sánguches, empanadas (ya siga de dacsa fregit, de blat horneado o de banana en manteca), pizzas (duta per immigrants italians, utilisant ingredients locals), gallitos (aperitius a pur de carns, embotits, verdures o formage), pastiços (hojaldres salats en diverses farcidures), enyucados (croquetes de yuca) i tosteles (rebosteries típiques).
Ademés, degut a que històricament esta ciutat va ser el seu núcleu productor, el café representa la beguda josefina més important, en sempiternas cafeteries,[101] a on ademés es disponen de típics expendios de llavors, tosteles, fruts secs i dolços; especialment el característic churro. Atres begudes bàsiques en Sant Josep són l'aguadulce, el chocolate, la cervesa, la ginebra, el rom, les mistelas, i —per supost— el guaro i els frescs frutales.[102] Entre les darreries destaca l'arròs en llet, la mazamorra, el dolç de llet, els vegetals en dolç de tapa (chiverre, figues, ayotes, bananes), l'ensalada de frutes (embebida en gelats i granola)[103] i tot tipo de queques, atoles, flanés, cajetas, chocolates i torrons.[99][100] No obstant, l'especialitat local és el gelat consumit fervientemente en decenes de heladerías, aixina com l'icònica varietat josefina del sorbet, a pur de vainilla i canella, que se servix en el Mercat Central.[104]
En moltes zones de la ciutat existixen àrees en abundants oferixes culinàries, com l'avinguda Central, el passejada Colón, l'avinguda Segona, Barri La Califòrnia, les afores del Parc Metropolità La Sabana, Barri Amón i Barri Escalante, estos dos últims es localisen en el Carmen i conten en passejades gastronòmiques, activitats culinàries periòdiques o una important concentració de restaurants, cafeteries i mercats de menjars.[105] De forma paralela, en el Barri chinenc i el Parc de les Garanties Socials (abdós en Catedral) es realisen freqüentment prou festivals gastronòmics en tot tipo de temàtiques.
Moda
[editar | editar còdic]Sant Josep és un dels principals núcleus en l'indústria de la moda costarricense, ya que alberga tots els anys i durant varis mesos importants events i activitats en matèria de disseny nacional i internacional. De totes elles la principal és el Festival Internacional de Disseny (FID) organisat des de fa casi una década pel Museu d'Art i Disseny Contemporàneu (MADC) i alguns ents de capital privada.[106][107] Atres events de gran importància són el SJO Mercedes-Benz Fashion Week realisat anualment a finals d'agost[108] i una atra gran cantitat de passareles impulsades per tendes, particulars o facultats de disseny.[109]
Barri chinenc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barri chinenc de Sant Josep.
.png){kind=link}
El barri chinenc de Sant Josep, és un àrea urbana de 12 quadres: entre l'avinguda 2.ª i avinguda 14 (en direcció nort sur) i entre els carrers 7 i 11 (en sentit oest a este), continguda en el Barri Soledad de Catedral. L'eix central ho constituïx un bulevar o pas peatonal de concret estampat en colors roig i groc (simbolisen la bona sòrt i la prosperitat respectivament, per a la cultura chinenca), a lo llarc del carrer 9. És el primer en el seu tipo en una ciutat centroamericana.
La zona va començar a desenrollar-se com un núcleu comercial d'orige chinenc durant les últimes décades de el XX, bàsicament en l'instalació d'un gran número de locals orientals. El barri com tal va anar oficialment inaugurat el dimecres 5 de decembre de 2012.[110][111]
Barri italià
[editar | editar còdic]
En mig dels districtes d'Hospital i Catedral s'ubica el Barri de la Dolorosa, en el que un sector comprés per 6 quadres des del carrer central fins al carrer 5, i entre les avingudes 10 i 14, va concentrar per décades a gran cantitat d'immigrants italians[112] especialment durant el XX i en major nimiedad en l'actualitat.
En este barri es localisen per eixemple; els famosos bars La Bohemio i La Lyra,[113] fundats per famílies italianes fa més de 80 anys. Aixina mateix, edificacions de gran importància històrica com la casa de la família Scriba o la casa de la família Ingianna varen ser construïdes en el quadrant italià de la Dolorosa.
Barri judeu
[editar | editar còdic]En el context de la Segona Guerra Mundial; Sant Josep va rebre una massiva immigració judeua majoritàriament de polacs, checs i ucranians de denominació asquenazí. Molts d'ells es varen congregar en el sector occidental de la ciutat, al voltant de la Sabana, el passejada Colón, Barri Don Bosco d'Hospital i el Barri Pitahaya de Mercé,[114] el tercer més gran del districte. En este últim, que inclús es coneix com el Menut Tel Aviv, es va instalar la primera sinagoga de Costa Rica i el Centre Sioniste, des de mediats de el XX.[115]
En l'actualitat, prop del Barri Pitahaya encara s'ubica el Cementeri Judeu de Sant Josep, en el carrer 36. Aixina mateix de l'atre costat de la Sabana es troba l'Institut Jaim Weizman, que és un colege privat judeu.
Activitats culturals
[editar | editar còdic]La ciutat alberga una vida cultural intensa, en la que es troben events artístics o deportius i activitats socials casi que diàriament,[116] en un promig de més de 200 celebracions mensuals.[19] Aixina i tot, existixen events la transcendència dels quals és major i que es realisen en Sant Josep periòdicament, alguns d'ells són:
Art City Tour
[editar | editar còdic]El Art City Tour és un programa de GAM Cultural, gestionat des de la societat civil i que integra atres iniciatives i colectius que treballen en benefici de l'imaginari de la ciutat. Durant els recorreguts, els visitants tenen accés gratuït a tots els espais culturals participants i a les unitats de transport habilitades durant esta nit.
Festivals
[editar | editar còdic]
En Sant Josep periòdicament es realisen gran cantitat de festivals. Entre els més importants destaca el Festival Nacional de les Arts-FNA, que és un event que pretén enfortir l'identitat, li creativitat, la convivència, i essencialment fer real per a la gent un dret ciutadà; l'accessibilitat a l'art i a les manifestacions culturals, enfortint la construcció de la democràcia, com un component de desenroll integral.
Per la seua banda, la variant anomenada Festival Internacional de les Arts-FIA, s'ha caracterisat per ser, no solament una finestra artística per a la producció local davant un públic massiu sino també una oportunitat per a l'intercanvi d'experiències i el sincretisme cultural entre artistes locals i estrangers, en benefici de la diversitat del mig costarricense, tant per a l'artiste mateix com per al públic assistent.[117]
Ademés, una volta a l'any el municipi organisa el Transitar-te, un event artístic-cultural que sorgix en el 2004 i busca dinamisar l'eix nort de la ciutat en art i cultura, especialment, el Parc Morazán, Parc Espanya, Parc Jardí de Pau, Tribunal Suprem d'Eleccions, parc nacional, passejada de les Dames i els seus voltants. Transitar-te convertix l'espai públic en un escenari ideal per a desenrollar activitats artístiques, lliteràries, recreatives, artesanals, audiovisuals, gastronòmiques i deportives durant una fi de semana. Este festival d'estiu oferix al públic i artistes l'oportunitat de trobar-se, compartir i participar de diverses propostes creatives de la més alta calitat nacional i internacional.
En harmonia en l'inspiració temàtica anual, es destaquen sempre espais per a concerts en grups musicals de reconeguda trayectòria i junt a ells talents emergents, artistes de les arts plàstiques distribuïts en els parcs eixecutant les seues propostes noves, cases editorials enfocades en l'intercanvi, exposició i venda de llibres, presentació de narradors orals, participació del Sistema de Biblioteques Municipals, jocs recreatius per a la família, exposició de artesania, presentacions artístiques variades, exhibició de cine, ball popular, joc de pólvora. En fi un desplegament artístic-cultural per a convocar al públic josefino i visitant a gojar Sant Josep de forma segura i gratuïta.
A mitan d'any es donen cita en el passejada Colón importants productors de l'escena electrònica per al Chepe Jove, un dels festivals més importants de la regió en este gènero. Dit event s'organisa anualment pel govern local per a donar un espai gratuït i segur als sectors afins d'este tipo de música, atraent importants figures internacionals i als més importants exponents locals. Posteriorment, molts bars de la ciutat disponen de afterparties que s'estenen fins a ben entrada la matinada.[118]
Festival de la Llum
[editar | editar còdic]
El Festival de la Llum s'origina en 1996, quan la Municipalitat de Sant Josep va organisar la primera desfilada de carrosses i de les millors bandes del país, que a lo llarc del seu recorregut per la passejada Colón i l'avinguda Segona, li brinden als costarricenses un gran espectàcul de color i alegria, en el marc nadalenc en que se celebra esta activitat.
El ferm ascens en la calitat, la bellea i la resplandor nacional del Festival de la Llum, han comprovat que este s'ha convertit ya en una activitat inseparable i essencial de les festes nadalenques.
Ho han confirmat també, els múltiples i elogiosos comentaris en que els ciutadans i tots els mijos de comunicació social i alguns noticieros internacionals de destacada rellevància com CNN, Televisa, Univision entre uns atres, s'han referit a ell, convertint-ho en l'event popular més important de l'any, a on assistixen 1 milló de persones, a banda de que la seua transmissió per tots els canals de televisió, ho han constituït en el programa de major audiència en el més de decembre, calculat en un atre milló de persones.[119]
Fi d'any
[editar | editar còdic]
Per a decembre, els josefinos organisen moltes activitats tradicionals que inicien en els allumenament de la frontera del Museu dels Chiquets i l'arbre nadalenc del Hospital de Chiquets,[120][121] i continuen en la segona semana de decembre en el avenidazo, un conjunt de concerts, activitats culturals i culinàries portades a terme a lo llarc de tota l'avinguda Central.[122] Posteriorment, comencen les Festes de Sant Josep, celebrades des de fa décades a les afores de la ciutat en Zapote, en les quals es donen les populars corregudes de bous, junt en menuts llocs de menjars, begudes, música i multitut de jocs mecànics.[123] Ademés, el 26 es realisa el Top de Sant Josep, un desfile de cavalls en diversos concerts[123] i el 27 es dona el Carnestoltes de Sant Josep, una desfilada de conjunts musicals, grups de ball, cimarronas i bandes.
Deports
[editar | editar còdic]
Per ser el centre de la vida del país, varis events deportius han pres lloc en la ciutat. Sant Josep ha segut la sèu dels Jocs Deportius Nacionals en vàries ocasions. També és sèu d'alguns equips de béisbol que disputen les seues trobades en l'estadi Antonio Escarré i de varis equips de bàsquet, com el del Liceu de Costa Rica. No obstant, la ciutat no posseïx cap equip propi de fútbol, pese a que en 1935 el Deportiu Saprissa fora fundat en el josefino Barri Los Àngeles, com també va tindre al sis voltes campeó Club Sport La Llibertat encara que actualment ya solament siga una acadèmia de fútbol, i anteriorment atres clubs també es situarón en l'urbs.
A l'oest de la ciutat es localisa l'Estadi Nacional, un dels millors de Llatinoamèrica i el qual posseïx una pista d'atletisme sintètica que s'usa per a la pràctica de l'atletisme en les seues distintes facetes i una cancha de fútbol professional avalada per la FIFA. L'anterior estadi es va demolir a finals del 2008 i en els primers mesos del 2009, es va iniciar la construcció d'un nou estadi, que va ser donado pel govern de China i va ser inaugurat el 26 de març de 2011. Per la seua capacitat (35.062 butaques), és el tercer en tamany de la regió, darrere del Estadi Cuscatlán d'El Salvador (53,400)[124] i del Estadi Olímpic Metropolità d'Hondures (45,000).[125]
Sant Josep va ser sèu en març del 2013 dels X Jocs Deportius Centroamericanos i tant l'Estadi Nacional com el Parc Metropolità La Sabana varen ser escenaris de gran part dels events junt en la nova Ciutat Deportiva de Hatillo, al sur de la conurbación josefina.
Les piscines josefinas més importants són les: María del Milacre París de La Sabana i les Claudia Poll de Plaça Víquez, ademés de la propenca Piscina Olímpica de la Ciutat Deportiva de Hatillo. Ademés, al sur de la ciutat el Parc de la Pau posseïx un velòdrom i una cancha d'hockey en patins.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]La ciutat de Sant Josep té diversos convenis i acorts d'agermanament, colaboració o cooperació en vàries ciutats i comunitats al voltant del món. També té un tractat de parcería en Marabá, Brasil, establit en La Habana, Cuba durant el 2005, en el marc del Programa de Ciutats Sostenibles del UN-Habitat i l'UNEP. Ciutats hermanadas en:[126]
Tenen 14 capitals hermanadas en:
|
|
Tenen 14 ciutats hermanadas en:
|
|
Parcerías
[editar | editar còdic]| BRA Marabá (Brasil)[127] |
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Kiosko del Parc Central.
-
Altar de la Catedral Metropolitana de Sant Josep
-
Iglésia de la Soletat.
-
Interior del Teatre Nacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrea Cappa. «L'influència europea en els edificis josefinos a meadiados del sigle XIX i principis del sigle XX». Universitat Véritas. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 13
- ↑ «La Gran Àrea Metropolitana». Informació, descripció i història de la GAM brindada per el OUGAM.. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «[1]», Mercer’s 2016 Quality of Living Surveys. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «a-expatriats-.note.aspx », Mercer’s 2016 Quality of Living Surveys. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 «[2]». Consultat el 9 d'agost de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 «[3]», Comunicats de prensa de MasterCard. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «Història - Talle IDH». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2016. Consultat el 3 d'agost de 2016.
- ↑ «¿Qué és el IICA?». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2018. Consultat el 6 d'agost de 2016.
- ↑ «Resenya històrica de la Secretaria Eixecutiva del Consell Monetari Centroamericano (SECMCA)». Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2016. Consultat el 6 d'agost de 2016.
- ↑ «[http://www.ilo.org/sanjose/quienes-som/lang--és/index.htm Equipe de Treball Decent i Oficina de la OIT per a América Central, Haití, Panamà i República Dominicana]». Consultat el 3 d'agost de 2016.
- ↑ «OFICINA DE LA UNESCO EN SAN JOSÉ». Consultat el 3 d'agost de 2016.
- ↑ 13,0 13,1 «Sant Josep figura entre les principals ciutats emergents del món». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ 14,0 14,1 «Alpha, Beta and Gamma cities (updated 2015)» (en inglés). Estudi sobre Globalisació i Ciutats Mundials del 2015. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ Karla Barquero. «Sant Josep és la novena ciutat “global” de Llatinoamèrica». La República. Consultat el 12 de juliol de 2017.
- ↑ Doriam Díaz. «Sant Josep nomenada Capital Iberoamericana de la Cultura». La Nació. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «Sant Josep rep el títul de Capital Iberoamericana de les Cultures». La República. Consultat el 9 de març de 2024.
- ↑ «nostra-capital-du-el-nom-de-sant-jose/ Conega per qué nostra capital du el nom de Sant Josep». AM Prensa. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «seua-marca-ciutat-per a-posicionar-se-nacional-i-internacionalment/ Sant Josep estrena “SJO ¡Viu!”, la seua marca ciutat per a posicionar-se nacional i internacionalment». Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI). Consultat el 14 de juliol de 2017.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 7
- ↑ 21,0 21,1 «Divisió Territorial Administrativa de la República de Costa Rica Decret Eixecutiu N° 40184-MGP, del 9 de giner de 2017, publicat en l'Alcanç N° 52, a la Gasseta N° 48 del 8 de març de 2017». Consultat el 25 d'abril de 2020.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 «Decrete Eixecutiu 11562 del 27/05/1980».
- ↑ 23,0 23,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 14-15-16-17-18-19
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 11
- ↑ 25,0 25,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 8
- ↑ «Clima en Costa Rica: Valle Central» (PDF). Institut Meteorològic Nacional. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2016. Consultat el 24 de juny de 2017.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 56
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 57
- ↑ Història de Costa Rica, Institut Nacional d'Aprenentage, Núcleu de Turisme, M.Sc. Raúl Fco. Arias Sánchez, Sant Josep, Costa Rica, 2007 (pàgina 24) http://www.ina.ac.cr/biblioteca/biblioteca_central/bib_HISTORIADECOSTARICA.pdf [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Història de la Província de Sant Josep». Resenya històrica de la Província de Sant Josep en la pàgina de la Municipalitat de Sant Josep. Municipalitat de Sant Josep. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2012. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ 31,0 31,1 Fernández Guàrdia (2007). L'independència: història de Costa Rica (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: EUNED, pp. 217. ISBN 9789968314992.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 Fernández Guàrdia. La guerra de la lliga i l'invasió de Quijano, Sant Josep, Costa Rica: EUNED, pp. 77. ISBN 9789968315388.
- ↑ Revista Dominical de la Nació.Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «[5]», Classificació internacional de les ciutats més encantadores del 2013 segons la revista britànica Monocle. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «el_castell-talles_de_cadiz_11_1372572732.html Història de Sant Josep». Recopilació de fotos i resenyes històriques de la ciutat, publicades en un Especial per la Nació en 2013. La Nació. Archivat des d'el el_castell-talles_de_cadiz_11_1372572732.html original, el 16 de juny de 2016. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «X Cens Nacional de Població i Vivenda - Estrangers». Institut Nacional d'Estadística i Cens (INEC). Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «X Cens Nacional de Població i VI de Vivenda: Resultats Generals» (PDF). Població total per sexe, total de vivendes per ocupació i promig d'ocupants en el cantón central de Sant Josep.. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «Directori de grups religiosos en Costa Rica del 2012» (PDF). Conjunt de denominacions religioses categorizadas presents en el país; consulte's per a observar les que es troben en la ciutat de Sant Josep i la seua perifèria.. Programa Llatinoamericà d'Estudis Sociorreligiosos (PROLADES). Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2018. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «[6]». Consultat el 13 de febrer de 2016.
- ↑ «a-promocionar-sant-jose-com a-centre-historico/ Invertiran ¢100 millons en senyalisació, aceres i carrers per a promocionar Sant Josep com a centre històric».
- ↑ «[7]». Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 45
- ↑ 43,0 43,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 46
- ↑ 44,0 44,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 48
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 50
- ↑ 46,0 46,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 52
- ↑ 47,0 47,1 47,2 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 51
- ↑ Tribunal Suprem d'Eleccions. «N.° 1658-E11-2024 - Declaratoria d'elecció d'alcaldies i vicealcaldías de les municipalitat dels cantones de la província de Sant Josep, per al periodo comprés entre el primer de maig de dos mil vintiquatre i el trenta d'abril de dos mil vintihuit.».
- ↑ Municipalitat de Sant Josep. «el%2008%20de%20octubre%20de%202024.pdf Sessió Ordinària 023 - 2024».
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 47
- ↑ «Modernisar circumvalació és un procés en marcha». Presidència de la República de Costa Rica. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 «a-vigilar-la-capital/PA5GHVNBJREYRPCWZO5HBQ3364/story/ 170 cambres es queden curtes per a vigilar la capital». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Nova ciclovía de Sant Josep estarà llista en decembre, promet Municipalitat». La Nació. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ Quesada Vargas, 2005, p. 10
- ↑ Quesada Vargas, 2005, p. 11
- ↑ Quesada Vargas, 2005, p. 12
- ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Quesada Vargas, 2005, p. 2-3
- ↑ «Una estàtua per a Rogelio». La Nació. Consultat el 14 de novembre de 2017.
- ↑ «atra-volta/BRRW25MPKFEEBAQ5RE5DWDDH2I/story/ Avinguda segona és batejada Juanito Mora, una atra volta...». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «CTP va renovar concessions de busos de 148 rutes abans del venciment i pese a detractors». CR Hui. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Rutes Intersectoriales de Sant Josep». Informació i horaris de les interlineas de Sant Josep. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2016. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 49
- ↑ «Clínica Bílica està entre els 10 millors hospitals privats d'Amèrica Llatina». Artícul de la pàgina oficial de la Clínica Bíblica. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ 64,0 64,1 64,2 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 35
- ↑ «Esperanza de vida dels costarricenses es manté entre les millors d'Amèrica Llatina». Artícul del diari virtual CRHui.com. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2016. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ «Pàgina web oficial de la CCSS». Consultat el 21 de setembre de 2014.
- ↑ «Costa Rica és el quart país que proporciona la millor salut en el món». Artícul del diari virtual CRHui.com. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2016. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ 68,0 68,1 «Seguritat Ciutadana». Municipalitat de Sant Josep. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «[8]». Consultat el 21 de setembre de 2014.
- ↑ «a-caminar/ Tres zones de Sant Josep són catalogades com d'alt perill per a caminar» (en és). Repretel. Consultat el 2025-06-10.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 53
- ↑ 72,0 72,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 54
- ↑ 73,0 73,1 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 55
- ↑ «Escola Metàlica Buenaventura Corrals». Diari La Nació. Consultat el 5 de setembre de 2013.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 31
- ↑ 76,0 76,1 «Sant Josep hui: un retrat en sifres». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 32
- ↑ «[9]», Classificació internacional d'institucions d'educació superior: QS Quacquarelli Symonds Limited. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «a-sèu-de-sant-jose-en-85-millons-de-colones/nacionals/ Institut Tecnològic comprarà nou edifici per a sèu de Sant Josep en 85 millons de colones». CR Hui. Archivat des d'el a-sèu-de-sant-jose-en-85-millons-de-colones/nacionals/ original, el 10 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Informació General Unitat Regional Central Oriental». Institut Nacional d'Aprenentage (INA). Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Universitats de Sant Josep». Recopilació de la majoria d'institucions d'educació superior situats en la Província de Sant Josep. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «Global cities of the future: An interactive map | McKinsey & Company». Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Millors ciutats per a fer negocis del 2016». Classificació de les millors ciutats per a invertir en Llatinoamèrica, realisada per la revista Amèrica Economia i segons el ICUR (Índex de Competitivitat Urbana). Amèrica Economia. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2016. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ 84,0 84,1 84,2 Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 40-41-42-43-44
- ↑ «Turisme». Municipalitat de Sant Josep. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «La cultura obliga a Sant Josep a despertar». La Nació. Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ «L'eufòria nocturna de “La Cali” es desborda i encén alertes». CR Hui.com. Consultat el 11 de juliol de 2019.
- ↑ «juntar-este-dumenge-en-la-sabana/nacionals/ Salut, deport i famílies es varen juntar este dumenge en La Sabana». CRHui.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ Departament d'Observatori Municipal, 1 d'agost de 2011, p. 9
- ↑ «Història del Zoològic Simón Bolívar». Pàgina web oficial de Fundazoo. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2014. Consultat el 21 de setembre de 2014.
- ↑ «Quan les llavors unixen una família». El Financer. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «El Menjar de Costa Rica». Anywhere. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «a-controlar-venedors-ambulants-requerixen-mes-oficials/nacionals/ Municipalitat de Sant Josep diu que per a controlar venedors ambulants requerixen més oficials». CR Hui.com. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ Revista Herència.30(2)
- 59-76.ISSN 1659-0066.Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ Revista Ciències Socials.155(1)
- 131-144.ISSN 0482-5276.Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «El Mercat Central amaga sèt joyes gastronòmiques». Revista Gana. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «Cantinas tradicionals encara sobreviuen en Sant Josep». La Nació. Consultat el 14 de febrer de 2019.
- ↑ «Conega les sodas més populars de Sant Josep». Conega Sant Josep. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2019. Consultat el 14 de febrer de 2019.
- ↑ 99,0 99,1 99,2 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRoss2001">Ross, Marjorie (2001). Entre el comal i el gorc: fonaments de gastronomia costarricense, Sant Josep, Costa Rica: Universitat Estatal a Distància. ISBN 9789968311281.
- ↑ 100,0 100,1 «Recetario de Cuina Tradicional Costarricense de Sant Josep (Província)». Cuina Tradicional Costarricense. Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ «El café li dona una càlida benvinguda en el centre de Sant Josep». La Nació. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «Frescs». Receptes Típiques: Cuina de Costa Rica. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ Jessica Rojas Ch. «Ensalada de frutes, la reina de les darreries». La Nació. Consultat el 5 de decembre de 2017.
- ↑ «Conega la heladería de sorbetera més antiga de Costa Rica». La Prensa Lliure. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2019. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «Barris de Sant Josep recobren vida convertits en pols gastronòmics». El Financer. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «FID 5 convertix a Sant Josep en epicentre internacional del disseny». Artícul sobre el FID de 2015. La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Festival Internacional de Disseny 2011: Història oral d'una locada». Artícul sobre el FID de 2011. La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Mercedes-Benz Fashion Week Sant Josep serà del 2 al 5 d'agost». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «de-dos-punts-de-sant-jose/MXT6EPIY3VH53IA2IJGHBRIPQM/story/ La moda clapirà este dissabte 7 d'octubre des de dos punts de Sant Josep». La Nació. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ «Municipalitat de Sant Josep inaugura el barri chinenc». Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2014. Consultat el 6 de decembre de 2012.
- ↑ «seu-barri-chinenc-el-mes-jove-del-món_UenOEiYovTNK5moYd6JFu1/ Costa Rica inaugura el seu barri chinenc, el més jove del món». Archivat des d'el seu-barri-chinenc-el-mes-jove-del-món_UenOEiYovTNK5moYd6JFu1/ original, el 15 de setembre de 2014.
- ↑ «L'antropòlec Jorge Miguel Motta Aronne». Registre Públic Amelia Roda. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2016. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ «La Dolorosa; el barri dels contrasts». El Financer. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ «nostra_societat/ Veu d'una minoria, constructora de la nostra societat». Primera Plana. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ «Estampes d'antany: Passege Còlon». Universitat Estatal a Distància (UNED). Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ «Agenda cultural de Sant Josep». Consultat el 6 d'agost de 2016.
- ↑ «Sitie oficial dels FNA i FIA». Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2013. Consultat el 22 de novembre de 2013.
- ↑ «Chepe Jove 2019: 25.000 ànimes es rendiran davant la música electrònica». La Nació. Consultat el 12 de juliol de 2019.
- ↑ «Sitie oficial del Festival de la Llum».
- ↑ «Allumenament del Museu dels Chiquets serà el 1° de decembre». La República. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «25.000 llums adornaran arbre de l'Hospital Nacional de Chiquets». Teletica. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ «Tot lo que deu saber sobre el Avenidazo». La Prensa Lliure. Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2018. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑ 123,0 123,1 «Costa Rica, en Nadal: tradició, cavalls i també bous Vore més en: https://www.20minutos.es/noticia/2633179/0/costa-ric-nadal/tradicion-cavalls-bous/#xtor=AD-15&xts=467263». 20minuts. Consultat el 26 de decembre de 2018.
- ↑
- Archivat el 15 de juny de 2010 archivat en Wayback Machine.[10] Estadis Deportius del Salvador EDDESA http://www.1572-8.com/aa-company/deport/estadiocuscatlan/estadi-història.html
- ↑ «Nacional és el tercer estadi més gran de l'istme». Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2011.
- ↑ «Convenis Nacionals i Internacionals». Recopilació de tots els convenis de Sant Josep. Municipalitat de Sant Josep. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 de juny de 2016.
- ↑ «Documentació de l'experiència, Havana 2005.» (PDF). Informació i acorts de cooperació del Programa de Ciutats Sostenibles de UN-Habitat i UNEP. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 7 de juny de 2016.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1 d'agost de 2011) Diagnòstic cantonal (PDFPDF), Sant Josep, Costa Rica: Municipalitat de Sant Josep.
- (2005) Odonimia josefina (PDFPDF), Sant Josep, Costa Rica: Universitat de Costa Rica.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina web oficial de la Municipalitat de Sant Josep
- Catedral Metropolitana de Sant Josep, Costa Rica
- Sant Josep, Costa Rica General info
- Vista panoràmica aérea del caixco central (Últim quatrimestre de 2013).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «San José (Costa Rica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>