Anar al contingut

Estació plujosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estació plujosa

La estació plujosa, també coneguda com a temporada de pluges o estació dels monsons, és l'época de l'any en la qual es produïx la major part de la precipitació mija anual d'una regió. Per lo general, té una duració d'un o varis mesos.[1] El terme «estació verda» és a voltes usat com un eufemisme pels empresaris de turisme.[2] Les àrees en estacions plujoses es troben disperses a lo llarc dels tròpics i subtrópicos principalment en el Surest i en l'Oest del Hemisferi nort.[3]

Segons la classificació climàtica de Köppen, para climes tropicals, un més d'estació plujosa es definix com un més en a on la precipitació promig és de 60 mm o més.[4] A diferència de les zones en climes de sabanas i monsons, el clima mediterràneu té hiverns humits i estius secs. En canvi, les selves tropicals no tenen estacions seques o humides, ya que la precipitació es distribuïx per igual durant tot l'any.[5] Algunes zones en estacions de pluges pronunciades voran un trencament en la precipitació a mitat de temporada, quan, a mitan de l'estació càlida, la zona de convergència intertropical o vaguada monsònica es mou cap al pol més propenc.[6]

El temps tropical està dominat pel moviment del cinturó de pluges tropicals, que oscila del tròpic norteny a l'sureño en el transcurs de l'any. El cinturó de pluges tropicals es troba en el hemisferi sur, entre octubre i març. I, durant este periodo, el tròpic meridional experimenta una estació plujosa, en a on la pluja és lo comuna. Típicament, la jornada arranca calorosa i solejada, en pujada d'humitat durant el dia i culminant en copioses tormentas i torrencials pluges a la vespradeta o anochecer. D'abril a setembre, el cinturó de pluges passa al hemisferi nort, i llavors este tròpic norteny experimenta la seua estació plujosa.

El cinturó de pluges alcança tan al nort com el tròpic de Càncer i tan al sur com el tròpic de Capricorn. Prop d'estes latitut, hi ha una estació plujosa i una atra seca, anualment. En l'equador, hi ha dos estacions plujoses i dos seques, ya que el cinturó de pluges passa allí dos voltes a l'any, una en moure's al nort i una atra en anar al sur. Entre els tròpics i l'equador, les localitats poden experimentar una curta estació plujosa i una atra llarga estació plujosa. La geografia local pugues també modificar substancialment estos patrons climàtics.


Si la temporada de pluges es produïx durant l'estació càlida, o estiu, la precipitació cau principalment durant la vesprada i les primeres hores de la nit. La temporada de pluges sol ser el moment en que es pot observar una millora de la calitat de l'aire i aigua dolça, aixina com un creiximent notable de la vegetació, culminant en consechas dels cultius a finals d'esta temporada. La precipitació pot causar inundacions, i alguns animals es veuen obligats a retirar-se terrenys més alts. Aumenta l'erosió i disminuïxen els nutrients del sol. L'incidència de malaria aumenta en les zones a on la temporada de pluges coincidix en temperatures elevades. Els animals tenen estratègies d'adaptació i de supervivència per al règim més humit. A sovint, l'estació seca anterior conduïx a l'escassea d'aliments durant la temporada de pluges, ya que els nous cultius encara tenen que madurar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Glossary of Meteorology (2009). Rainy season. [1] archivat en Wayback Machine. American Meteorological Society. Consultat el 27 de decembre de 2008.
  2. Costa Rica Guide (2005). When to Travel to Costa Rica. [2] archivat en Wayback Machine. ToucanGuides. Consultat el 27 de decembre de 2008.
  3. Michael Pidwirny (2008). CHAPTER 9: Introduction to the Biosphere. PhysicalGeography.net. Consultat el 27 de decembre de 2008.
  4. «Updated world Köppen-Geiger climate classification map».
  5. Elisabeth M. Benders-Hyde (2003). World Climates. Blue Planet Biomes. Consultat el 27 de decembre de 2008.
  6. J. S. Oguntoyinbo & F. O. Akintola (1983). Rainstorm characteristics affecting water availability for agriculture. IAHS Publication Number 140. Consultat el 27 de decembre de 2008.