Vaguada monsònica
- Artícul principal → Vaguada equatorial.
La vaguada monsònica és una zona de convergència entre els patrons de vent dels hemisferis sur i nort. És una porció de la Zona de Convergència Intertropical en el Pacífic Occidental,[1][2] i es representa per mig d'una llínea en un mapa meteorològic que mostra les ubicacions de la pressió mínima a nivell de l'mar.[1]
Els vents monsònics de l'oest es troben en la seua part equatorial, mentres que els vents alisios de l'est es troben en la part polar de la depressió.[3] Just a lo llarc del seu eix es produïxen pluges torrencials que marquen el punt àlgit de l'estació plujosa de cada lloc. La vaguada monsònica contribuïx a la creació de molts dels boscs tropicals del món.[4]
El terme vaguada monsònica s'utilisa sobretot en les regions monsòniques del Pacífic occidental, com Àsia i Austràlia. La migració de la vaguada monsònica/ITCZ cap a una massa continental anuncia el començ de l'estació plujosa anual durant els mesos d'estiu. En les proximitats de la vaguada monsònica solen formar-se depressió i ciclons tropicals capaços de produir en qüestió de dies precipitacions equivalents a les d'un any.
Moviment i força
[editar | editar còdic]
La vaguada monsònica del Pacífic occidental alcança el seu cenit en latitut a finals de l'estiu, quan la dorsal hivernal en superfície de l'hemisferi opost és més fort. Pot alcançar el paralel 40 en Àsia oriental en agost i el paralel 20 en Austràlia en febrer. La seua progressió cap al pol s'accelera en l'arribada del monsó d'estiu, que es caracterisa pel desenroll d'una pressió atmosfèrica més baixa sobre la part més càlida dels distints continents.[5][6][7] En el hemisferi sur, la vaguada monsònica associada al monsó australià alcança la seua latitut més meridional en febrer,[8] orientada a lo llarc d'un eix oest-noroest/este-surest. Les barreres montanyoses orientades nort-sur, com les Rocoses i els Vages, i els grans massiços, com el replanell del Tibet, també influïxen en el fluix atmosfèric.[9]
Efecte de les ones de vent
[editar | editar còdic]Els auments de la vorticidad relativa, o gir, en la vaguada monsònica són normalment producte d'un aument de la convergència del vent dins de la zona de convergència de la vaguada monsònica. Les ones de vent poden provocar este aument de la convergència. Un enfortiment o moviment cap a l'equador en la dorsal subtropical pot causar un enfortiment d'una vaguada monsònica a mida que una marejada de vent es desplaça cap a l'ubicació de la vaguada monsònica. Com els front es mouen a través dels subtrópicos i tròpics d'un hemisferi durant el seu hivern, normalment com a llínees de cizalladura quan el seu gradient de temperatura es fa mínim, les marejadas de vent poden creuar l'equador en regions oceàniques i reforçar una vaguada monsònica en l'estiu de l'atre hemisferi.[10] Una forma clau de detectar si una marejada de vent ha alcançat una vaguada monsònica és la formació d'una racha de tormentes elèctriques dins de la vaguada monsònica.[11]
Depressió monsòniques
[editar | editar còdic]
Si es forma una circulació dins de la vaguada monsònica, pot competir en la baixa tèrmica veïna sobre el continent, i es produirà una marejada en la seua perifèria. Una circulació d'este tipo, àmplia per naturalea, dins d'una vaguada monsònica es coneix com a depressió monsònica. En el hemisferi nort, les depressió monsòniques són generalment asimètriques, i tendixen a tindre els seus vents més forts en la seua perifèria oriental.[11] Vents llaugers i variables cobrixen una gran àrea prop del seu centre, mentres que bandes de ramassades i tormentes es desenrollen dins de la seua àrea de circulació.[12]
La presència d'una corrent en chorrada de nivell superior cap al pol i l'oest del sistema pot potenciar el seu desenroll en aumentar la divergència de l'aire en l'aire sobre la depressió monsònica, lo que provoca el corresponent descens de la pressió en superfície.[13] Encara que estos sistemes poden desenrollar-se sobre terra, les parts exteriors de les depressió monsòniques són similars als ciclons tropicals.[14] En l'Índia, per eixemple, entre 6 i 7 depressió monsòniques travessen el país cada any,[5] i el seu número en el Golf de Bengala aumenta durant els mesos de juliol i agost d'El Chiquet.[15] Les depressió monsòniques són eficients productores de precipitacions i poden generar un any de pluges quan travessen zones més seques, com l'interior d'Austràlia.[16]
Alguns ciclons tropicals reconeguts pels Centres Meteorològics Regionals Especialisats tenen característiques de depressió monsònica durant tota la seua vida. El Centre Conjunt d'Alerta de Tifons (JTWC) va afegir la depressió monsònica com a categoria en 2015, i el cicló Komen és el primer sistema reconegut com a depressió totalment monsònica per el JTWC.[17]
Rols
[editar | editar còdic]En temporada de pluges
[editar | editar còdic]
Ya que la vaguada monsònica és una zona de convergència en el patró de vents i una zona allargada de baixes pressions en superfície, la vaguada concentra la humitat de baix nivell i es definix per una o vàries bandes allargades de tormentes elèctriques quan s'observen imàgens per satèlit. El seu brusc desplaçament cap al nort entre maig i juny coincidix en l'inici del règim monsònic i de les estacions plujoses en el sur i l'est d'Àsia. Esta zona de convergència s'ha relacionat en pluges intenses i prolongades en el riu Yangtsé i en el nort de China,[2] aixina com en l'inici de la temporada de pluges en Austràlia.[18]
En ciclogénesis tropical
[editar | editar còdic]
Una vaguada monsònica és una important regió de génesis de ciclons tropicals. Els entorns de nivells baixos rics en vorticidad, en un important gir a nivells baixos, oferixen una provabilitat superior a la mija de formació de ciclons tropicals per la seua rotació inherent. Açò es deu a que un destorbament preexistente prop de la superfície en suficient gir i convergència és un dels sis requisits per a la ciclogénesis tropical.[19] Sembla haver un cicle de 15 a 25 dies en l'activitat de tormentes elèctriques associades en la vaguada del monsó, que és aproximadament la mitat de la llongitut d'ona de l'oscilació Madden-Julian, o MJO.[20] Açò reflectix la génesis de ciclons tropicals prop d'estes característiques, ya que la génesis s'agrupa en 2-3 semanes d'activitat seguides de 2-3 semanes d'inactivitat. Els ciclons tropicals poden formar-se en brots al voltant d'estes característiques en circumstàncies especials, tendint a seguir al següent cicló cap al seu pol i oest.[21]
Sempre que la vaguada monsònica del costat oriental del monsó asiàtic estival estiga en la seua orientació normal (orientada d'este-surest a oest-noroest), els ciclons tropicals situats a lo llarc de la seua perifèria es desplaçaran en un moviment cap a l'oest. Si invertix la seua orientació, orientant-se de suroest a noreste, els ciclons tropicals es desplaçaran més cap al pol. Les trayectòries dels ciclons tropicals en forma de S tendixen a associar-se en vaguadas monsòniques d'orientació inversa.[22] La zona de convergència del Pacífic Sur i les zones de convergència de l'Atlàntic Sur solen tindre una orientació inversa.[8] Es considera que el fet de que la vaguada monsònica, o la ZCIT, no es desplace al sur de l'equador en l'Oceà Pacífic oriental i l'Oceà Atlàntic durant l'estiu de l'hemisferi sur, és un dels factors que provoquen que els ciclons tropicals no es formen normalment en eixes regions.[11] També s'ha observat que quan la vaguada monsònica se situa prop dels 20 graus de latitut nort en el Pacífic, la freqüència de ciclons tropicals és de 2 a 3 voltes major que quan se situa més prop dels 10 graus de latitut nort.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «AMS Glossary». amsglossary.allenpress.com. Archivat des d'el original, el 2009-06-17. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wang, Bin (2006-01-13). The Asian Monsoon (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-3-540-40610-5.
- ↑
- ↑ «Global Pattern of Surface Pressure and Wind». geog-www.sbs.ohio-state.edu. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2012. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ 5,0 5,1
- ↑ «Austràlia: Eye of the Storm - Monsoon». www.abc.net.au. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2014. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 8,0 8,1 «1.2 Pacific Ocean Surface Streamline Pattern». www.nrlmry.navy.mil. Archivat des d'el original, el 2000-05-30. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ «Atmosphere - Effect of continents on air movement | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2025-06-12.
- ↑
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Section 3. DYNAMIC CONTRIBUTORS TO TROPICAL CYCLONE FORMATION». www.nrlmry.navy.mil. Archivat des d'el original, el 1999-10-05. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Monthly Weather Review.119(9)
- 2074–2094.ISSN 0027-0644.doi:10.1175/1520-0493(1991)119<2074:ASOAMD>2.0.CO;2.Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Monthly Weather Review.115(2)
- 380–392.ISSN 0027-0644.doi:10.1175/1520-0493(1987)115<0380:ADAOTI>2.0.CO;2.Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Natural Hazards.25(2)
- 101–115.ISSN 1573-0840.doi:10.1023/A:1013736923929.Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ «Joint Typhoon Warning Center (JTWC)». www.metoc.navy.mil. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2025. Consultat el 2025-06-12.
- ↑
- ↑ «Climate Variability of Tropical Cyclones:». www.aoml.noaa.gov. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Weather and Forecasting.11(2)
- 170–186.ISSN 0882-8156.doi:10.1175/1520-0434(1996)011<0170:STCTTA>2.0.CO;2.Consultat el 2025-06-12.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaguada monzónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.