Anar al contingut

Despoblació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Town relocation commission 1.jpg
Despoblació

Plantilla:Format de referències

Archiu:Downtown Mogollon CAPS 0 .jpg
Mogollón (Nou Mèxic), una ciutat minera que va aplegar a tindre sis mil habitants a finals de el XIX i en l'actualitat té únicament quinze.
Archiu:View of Chernobyl taken from Pripyat. CAPS 2
Pripiat, ciutat despoblada des de 1986 a causa del accident de Chernóbil.
Archiu:Famagusta - Gazimagusa Geisterstadt Varosha 06.jpg
Varosha, fins a 1974 una floreciente zona turística playera, va ser despoblada en la guerra de Chipre en quedar en la Llínea Verda, zona desmilitarizar entre turcochipriotas i grecochipriotas.
Archiu:Craco il paese fantasma.jpg
Craco, en un entorn geològicament inestable a partir de 1963, que va dur al seu despoblació.
Archiu:Granado junto Castillo de Aledua. CAPS 3
Uns granats selvats junt al castell de Aledua (Llombay, província de Valéncia), són testics de l'existència d'un poble del que només queden les ruïnes de la torre-vigía, abandonat en la expulsió dels moriscos. Varen ser els àraps els que varen introduir el cultiu del granat en la península ibèrica.
Archiu:Abandoned Packard Automobile Factory Detroit 200.jpg
Edificis industrials abandonats en Detroit.

Despoblació i despoblació són dos fenomens demogràfics relatius a la pèrdua massiva d'habitants d'un espai geogràfic. El despoblació es produïx quan el creiximent natural és negatiu, és dir, quan la mortandad és major que la natalitat (lo que pugues deure's al envelliment de la població o a atres causes); mentres que el despoblació es produïx quan lo que és negatiu és el creiximent total de la població, lo que implica que el saldo migratori no compensa l'afluixó natural (o inclús revertix el creiximent natural que encara existixca). Abdós fenomens poden donar-se al mateix temps, o be solament un d'ells.[1]

El decliu dels recursos econòmics causa despoblació, com ocorre en la agricultura itinerant (que trencament terres per a la seua explotació continuada fins a l'agotament de la seua fertilitat), en les ciutats mineres (que creixen ràpidament fins a l'agotament de les mines o la pèrdua de rendabilitat del seu producte),[2] en el èxodo rural o en la crisis i deslocalisació industrial (cas de Detroit).[3]


Algunes catàstrofe naturals o antropogénicas poden causar la total desaparició de la població d'un lloc, inclús de ciutats sanceres: erupció volcàniques (Pompeya, Guatemala Vella), terremots o atres problemes geològics (Craco), sequies, inundacions o atres problemes hidrològics, casi sempre agravats per inadequats sistemes de regadiu (colapse maya, Angkor Wat,[4] dessecació del Mar de Aral[5]), epidèmies,[6] conflictes bèlics (destrucció de Cartago pels romans, Belchite durant la guerra civil espanyola, demarcació de la Llínea Verda entre les comunitats turcochipriota i grecochipriota), accidents nuclears (Chernóbil, Fukushima[7]) o inclús decisions polítiques (expulsió dels moriscos, construcció d'embassaments). El recent concepte de refugiat ambiental implica la necessitat d'abandonar un lloc a on no serà possible l'existència d'una comunitat humana (desertificación, pujada del nivell de la mar).

El despoblació supon la pèrdua total o parcial dels habitants d'un lloc, per motius molt variats. Alguns especialistes han vist cicles en este fenomen, pero no està clar si poden definir-se com a despoblació; esta es produïx quan el nivell d'una població descendix alarmantemente. En la població humana el despoblació es produïx per la emigració i les baixes taxes de natalitat que conduïxen cap al envelliment dels que no emigren, en la qual cosa aumenta la taxa de mortalitat.

Les causes bàsiques del despoblació són la falta de recurss de la zona per a sostindre a tants individus d'una mateixa espècie o l'aparició de noves malalties que apleguen a la categoria d'epidèmia o pandèmia.

En el cas dels despoblació humans no es tracta solament de que determinada zona carixca d'aliments suficients o siguen assotades per una epidèmia de conseqüències devastadores; la causa pot ser l'aparició de nous recursos (com determinats tipos d'ocupaciós) en atres zones que les fan més atractives per a la població; també és molt significativa l'entrada d'un nou agent que fa la vida més difícil o perillosa (com un conflicte armat, una persecució o conflicte religiós, etc.).

El despoblació humà està íntimament relacionada en el nivell de desenroll tecnològic alcançat, tant en la regió que s'està quedant sense habitants per l'emigració com en les zones més poblades. Recordem que el abandó progressiu del camp per part de les polítiques governamentals en matèria econòmica i productiva és la verdadera raó que ocasiona molts dels problemes greus que afecten, no solament al camp en els països desenrollats (incendis forestals, aïllament, disminució de la producció agropecuaria, carència o precarietat de numerosos servicis, etc.), sino també en els subdesenrollats.

El determinisme ambiental

[editar | editar còdic]

Les causes del despoblació queden moltes voltes amagades en l'història humana. Hi ha molts despoblados en països de tot lo món, l'orige dels quals no ha quedat clar, tal com ho senyala el geógrafo George F. Carter[8] en criticar la teoria del determinisme ambiental plantejada per Ellsworth Huntington al començament de el XX:[9]

Ellsworth Huntington, mentres acompanyava una expedició al Àsia Central, va trobar repetidament ruïnes de grans ciutats en terrenys molt àrits. La conclusió que Huntington va alcançar va ser que el clima havia canviat i que les ciutats varen desaparéixer com a conseqüència d'estos canvis climàtics. Huntington va aplegar a pensar que les repetides invasions mongolas des de l'Àsia Central eren un resultat del creiximent de la població durant periodos de pluges abundants seguits per époques de sequia, escassea i emigració que seguixen inevitablement en estes regions. D'ací que Huntington es referira a estos fenomens com les pulsacions del cor del continent asiàtic (El Pols d'Àsia). L'atractiu d'esta explicació es deu a la seua simplicitat. Les causes simples són les preferides en les ciències naturals, pero rares voltes resulten certes en les ciències socials, i les evidències presentades per Huntington per a demostrar que les sequies varen ser les causants de les invasions mongólicas varen ser estudiades per molts científics i catalogades com a errònees: molts canvis culturals, econòmics, socials i, sobretot, tecnològics han tingut històricament molta major importància en el despoblació i en l'emigració de grups humans que l'estricta influència dels canvis climàtics.[10]

Una atra crítica de l'obra de Huntington procedix de William F. Ogburn i Meyer F. Nimkoff en la seua important obra titulada Sociologia, en la qual es critiquen els aspectes rellevants del llibre fonamental de Huntington, Climate i Civilization, que va aparéixer en 1924. Huntington sosté en este llibre la tesis de que les civilisacions es localisen sobre la superfície terrestre en funció del clima, sent les més alvançades les que es localisen a on més beneficiós o estimulant és el clima. Al respecte, Ogburn i Nimkoff senyalen lo següent:

El fet de que l'assent de la cultura maya anara en les terres baixes tropicals en lloc de les montanyes templades o fredes, és una interessant senya que nega que els tròpics siguen massa càlits per a permetre el desenroll d'una civilisació alvançada.[11]

A pesar de tot, l'interés de l'obra de Huntington per a la geografia radica en el fet de que és plenament vàlit en les ciències ambientals el disseny de cossos sinópticos de coneiximents científics (teories o lleis generals) que puguen aplicar-se de manera deductiva. El fet de solament creure en el método inductivo en l'investigació constituïx una idea que dificulta el descobriment de formes noves de dit coneiximent.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gérard François Dumont, ¿Despoblació o despoblació en l'Unió europea?, Population & Avenir, No. 743, Maig-Juny 2018.
  2. Natalie Hyde: Life in a Mining Community. Crabtree Publishing Company, Ontario 2010, ISBN 978-0-7787-5074-1.
  3. E. J. Rodríguez, Detroit: aixina es va afonar el Titanic del capitalisme nortamericà, en Jot Down, febrer de 2013:
  4. «La misteriosa desaparició de la ciutat de Angkor» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-06-23.
  5. «[1]». Consultat el 2024-06-23 (en és).
  6. Guillermo, Castán Lanaspa (2020-03-12). La construcció de l'idea de la pesta negra (1348-1350) com a catàstrofe demogràfica en l'historiografia espanyola (en és), Edicions Universitat de Salamanca. ISBN 978-84-1311-239-8.
  7. «[2]». Consultat el 2024-06-23 (en és).
  8. George F. Carter. Man and the Land. A Cultural Geography. Nova York: Holt, Rinehart & Winston, 1964.
  9. Ellsworth Huntington. The Pulse of Àsia, 1907.
  10. George F. Carter. Man and the Land. A Cultural Geography. Nova York: Holt, Rinehart & Winston, 1964, pp. 372-374.
  11. William F. Ogburn i Meyer F. Nimkoff. Sociologia. Madrit: Editorial Aguilar, 1964, Cap. V, "L'influència del mig geogràfic".