Anar al contingut

Volcà Irazú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Irazu Volcano.JPG
Volcà Irazú

El volcà Irazú és un volcà en escut[1] actiu ubicat en Costa Rica, en la Cordillera Volcànica Central, en l'interior del parc nacional que du el seu nom, a uns 32 km al nort de la ciutat de Cartago. El seu cim, a una altitut de 3432 m s. n. m., i que ho fa el volcà més alt de Costa Rica, es troba ubicada en el districte de Santa Rosa, en el Cantón de Oreamuno, Província de Cartago.

El cim del volcà té varis cràters, un dels quals conté un llac vert de profunditat variable. És el volcà actiu més alt de Costa Rica. És fàcil visitar-ho des de Sant Josep, a través d'un camí directe fins als cràters del cim i un servici diari d'autobús al cim. És un punt turístic molt popular.

Des del seu cim i durant un dia clar, és possible vore abdós costes, el Mar Carib i el Pacífic. No obstant els dies rebujats en el cim són molt rars, ya que la major part del temps permaneix coberta de núvols.

En el trayecte cap al volcà, és comú observar la gran activitat agrícola i ganadera que es dona en esta zona, els quals capten l'atenció dels turistes en els costats de la carretera, tal és el cas de Potrero Tancat de Oreamuno, ademés de visitar llocs d'interés com el Sanatori Durán, el sector Prusia del Parc nacional Volcà Irazú, entre uns atres.

Geomorfología

[editar | editar còdic]

El volcà Irazu pertany al Cantón de Oreamuno, està ubicat a 30 km de la ciutat de Sant Rafael de Oreamuno, Cartago. Té 3.432 metros d'altitut i la seua forma és subcónica irregular. La temperatura en el lloc oscila entre -6 a 17 °C.

La zona intracratérica es troba formada per 3 estructures principals:

El cràter actiu cap al noreste en uns 1000 m de diàmetro, una profunditat de 180 m i que alberga un llac de color i característiques canviants.

El cràter inactiu Diego de l'Hi haja Fernández es troba al nort de la caldera en uns 80 m de profunditat i de forma allargada cap a l'est. Du eixe nom pel governador Diego de l'Hi haja Fernández quí va descriure l'activitat volcànica ocorreguda en 1723.[2]

S'observa en el costat sur una llarga estructura semiplana que correspon als restants d'una terrat antiga la qual es coneix en el nom de Plaja Bella.

Al sur d'estos cràters i separats pel terrat de Plaja Bella, es troben els restants d'una vora caldérico antic. A l'est del Diego de l'Hi haja es troba un con piroclástico ben preservat d'uns 80 m d'altura, en un cràter destruït cap al nort. Este con està brodat en els costats este i sur pels restants de dos estructures cratéricas. En el sector este existixen restants d'un antic con molt erosionat cap al nort. Al noreste del cràter principal es troben colades de lava, llimitades per falles. Cap al sur del cim principal es troben els cons piroclásticos de cerro Nit Bona, cerro Gurdián, cerro Pasquí i el conjunt Dussan-Cremats. En la falda sur del Irazú s'ubica la colada de Cervantes.

Plantilla:Panorama

Geologia

[editar | editar còdic]

Els depòsits volcànics estan constituïts per una série de fluix lávicos menors interestratificados en mants de escoria rojosa de naturalea andesítica i cendra.

Les lava del Irazú poden classificar-se com andesita, andesita basálticas i basalts.

Plantilla:Panorama


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alvarado Induni, 2011, p. 221
  2. «A 60 anys de l'erupció del volcà Irazú». UNA Comunica. Consultat el 14 de març de 2023.