Museu del Jade
El Museu del Jade i de la Cultura Precolombina, cridat simplement Museu del Jade, és un museu històric, cultural i arqueològic ubicat en Sant Josep, Costa Rica, pertanyent al Institut Nacional de Segurs (INS). Resguarda una colecció arqueològica conformada per una àmplia gama d'artefactes de ceràmica, os, fusta, closca i pedra com estatuaria, metates, mans de moldre i uns atres, no obstant, el seu principal atractiu és l'enorme cantitat de peces arqueològiques confeccionades en pedres semipreciosas conegudes en el seu conjunt com jade, colecció considerada com la més gran del món sobre esta pedra preciosa. Fins a l'any 1999 , la seua sèu va estar ubicada en la planta baixa de la sèu central de el INS, en avinguda 7, carrers 9 i 11, després va passar a ocupar un modern edifici de cinc pisos, localisat a l'oest de la Plaça de la Democràcia (Costa Rica) construït en el propòsit específic d'albergar-ho. En l'actualitat es considera al Museu del Jade un important promotor de la cultura costarricense.
Història
[editar | editar còdic]La conformació d'esta colecció arqueològica es deu al Lic. Marco Fidel Tristán Castro, expresident eixecutiu de l'Institut Nacional de Segurs i un dels principals impulsors en rescatar el llegat del art precolombino costarricense, fent-ho accessible a tots els costarricenses.
Baixe l'impuls del llicenciat Tristán, el INS comença a adquirir, a partir de 1971, gran cantitat de peces arqueològiques a varis coleccionistes nacionals, amparant-se en la promulgació de la llei No 4809 del 29 de juliol, que impulsava a les institucions públiques a fomentar la cultura nacional.
Per a 1973, el INS havia adquirit 470 peces, cantitat que s'incrementa per la llei No 5176 que estimula a les institucions públiques a consignar partides específiques para, entre atres activitats de tipo cultural, adquirir peces arqueològiques, destacant-se entre estes la gran cantitat d'objectes de jade en mans de coleccionistes costarricenses. El jade precolombino costarricense, en esta época, era un art pràcticament desconegut per al públic nacional, al mateix temps que existien pocs experts en esta branca de l'arqueologia costarricense, per lo que el museu comença a especialisar-se en este material. Eixe mateix any, el INS adquirix una valiosa colecció de 1092 peces de jade, i un any despuix s'adquirix una atra valiosa colecció de 250 peces pertanyent a Carlos Balser, important investigador del jade precolombino mesoamericano. En dita colecció existixen vàries peces de procedència olmeca i maya. Més adquisicions importants es donen en els següents anys, entre 1977 i 1981.
Conforme la colecció de jade de el INS creix, a partir de 1975 s'inicien els preparatius per a construir el museu, que es concreta dos anys despuix, de la mà d'importants arqueòlecs i investigadors nacionals com Carlos Humberto Aguilar, Dr. Michael Snarkiss, Carlos Balser, Zulay Soto Méndez i uns atres. El museu finalment obri les seues portes el 31 d'octubre de 1977, en el nom de “Colecció Arqueològica de l'Institut Nacional de Segurs”, canviant-se a Museu del Jade en 1979, i en 1984, com a homenage al seu principal impulsor, se li agrega el nom del Lic.Tristán Castro a la sala d'exhibició temporal d'art.
En 1999, el museu va deure tancar 20 mesos per treballs de remodelació, reinaugurándose el 30 d'octubre de 2000, permetent-se un gir conceptual del museu per a exhibir una major cantitat d'objectes, principalment les peces de jade.
En 2014, es va concloure la construcció d'un modern edifici de cinc pisos, en un cost de $21 millons de dólars, lo que permet l'exposició de la totalitat de les peces arqueològiques, açò ho fa únic sobre atres museus de Sant Josep. El seu disseny és obra de l'arquitecte costarricense Diego van der Laat. L'edifici del Museu del Jade ocupa 6970 m², i el seu desenroll conceptual és el d'un bloc de jade en bruto, estés en dos parts, facilitant l'entrada de la llum en la zona central de l'edifici. Consta de cinc pisos, cada u dels quals alberga una sala, llevat el tercer, que té dos. Posseïx un sistema especial de ventilació i va ser pensat per a que treballe de la mà en el mig ambient. Conta en una sala d'exhibicions temporals, auditori completament equipat, aules per a activitats acadèmiques, cafeteria, tenda i guardarropa. Va ser inaugurat el 5 de maig de 2014, encara que va ser obert al públic fins al 26 de maig.
Coleccions
[editar | editar còdic]El Museu del Jade conta en 6889 peces arqueològiques, de les quals la major és la de ceràmica. Conta en 2500 objectes de jade, lo que la constituïx en la més gran del món. Existixen també gran cantitat d'objectes de pedra, or, closca i os, i un bastó de mando confeccionat en fusta.
| Colgantes de jade precolombino en forma d'au. Estes peces tenen un triàngul facial invertit que representa un pico d'au (o una caraça d'au), generalment en relleu, en una terminació hachoide prima que recorda una coa o ales d'au, i llínees incisas que representen plomes. Pròpies de Guanacaste i l'Alvertent del Carib costarricense. | Jade olmecas trobats en Costa Rica. Destaca una escultura de pedra tipo "rostre de beu". Datats de 500 a. C. a 500 d. C. | ||
| Colgante antropomorfo de jadeita precolombino que representa una figura humana en toca o capell. Datat de 500 a. C. a 800 d. C.. | Colgante olmeca de jadeita en motiu de la garra alada (garra de jaguar humanisat en els dits estesos). L'objecte va ser trobat en Costa Rica en la subregió sur de la Gran Nicoya. Datat de 500 a. C. a 800 d. C.. | ||
| Colgante precolombino de jade en forma d'au. El jade va ser un objecte ceremonial utilisat com a element de poder i ranc entre les societats precolombinas costarricenses. | Deu-astral de jade, provinent de Guanacaste. És el tipo més freqüent de jade trobat en Costa Rica. S'aprecia un característic clavill craneal en forma de V, per a donar forma al birret chamánico. Un triàngul isósceles central dona forma al rostre, els ulls, el nas i la boca. Es distinguixen les extremitats superiors del personage. | ||
| Estàtua de pedra en base de mechó, Periodo Chiriquí, de la subregió del Diquís, Pacífic sur de Costa Rica. Este tipo d'estàtues, algunes d'elles de tamany monumental, es colocaven davant dels temples i les cases principals, com la del cacic, complint una funció com a element de prestigi públic i colectiu, en contraposició a l'or, símbol de ranc i poder individual. | Muçol de pedra de la subregió del Diquís, Pacífic sur de Costa Rica. La figura va ser esculpida en un sol bloc de pedra. En ella es pot apreciar a l'au recolzant les seues pates sobre un tronc, en les ales plegades cap a arrere i en la part frontal de l'animal, càrrega en el pico un cap humà en forma invertida. El muçol, com a au nocturna, és heralt de la màgia i la mort. Segons les creències religioses algunes espècies d'aus duyen les ànimes al més allà o al món els espírius. 1000-1550 d. C. | ||
| Vasija nicoyana de ceràmica policromada, estil Papagayo, en base anular, decorada en pintura anaranjada rojosa i negra sobre engobe blanc crema. Presenta dissenys abstractes i figuratius. Motius de cestería en franja horisontal superior. S'observa una figura humana en tocat de plomes. 800-1350 d. C. | En primer pla, vasija policromada estil Papagayo. En segon pla, vasija trípode policromada estil Pataky, en motiu de jaguar. Estos dos estils varen ser els més freqüentment utilisats per la cultura de Nicoya a partir de 800 d. C., en l'arribe dels chorotegas. En abdós es distinguixen decorats mesoamericanos. | ||
| Figures de pedra volcànica de l'alvertent atlàntic de Costa Rica. Representen chamanés. La regió Central i de l'Atlàntic costarricense va destacar per la seua rica estatuaria. | Cap-trofeu feta d'andesita, del Carib de Costa Rica. Destaca pel detall de les seues faccions i ornamentació del cabell. | ||
| Gerro trípode estil Àfrica, provinent del Carib Central de Costa Rica, fase La Selva, 300 a 800 d. C. Eren utilisats com a ofrena funerària i en ells es calfava i bevia chocolate i chicha de forma ritual. | Vasija policromada nicoyana en forma de chompipe, en decorats mesoamericanos, estil Papagayo. La ceràmica nicoyana va aplegar a alcançar alts nivells d'excelència i acabament, per lo que va aplegar a convertir-se en un preciós producte d'intercanvi comercial en atres regions de Mesoamérica i Sudamérica. |
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]- Or precolombino de Costa Rica
- Jade precolombino de Costa Rica
- Ceràmica nicoyana
- Metate de panel colgante
- Museu de l'Or Precolombino
- Museu Nacional de Costa Rica
- Museu de Cultura Popular
Referències
[editar | editar còdic]- «[1]». Consultat el 20 de setembre de 2014.
- Soto Méndez (2002). el+Museu+de el+Jade+Marque+Fidel+Trist%C3%A1n&hl=és&sa=X&ei=lqoiUomDGYmvsATtn4HYBg&vore=0CCwQ6AEwAA Art Precolombino Costarricense del Museu del Jade Marque Fidel Tristán (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Institut Nacional de Segurs, pp. 80. ISBN 9977-933-553-.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo del Jade» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.