Anar al contingut

Granodiorita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Granodiorita

La granodiorita (de «gra» i de «diorita») és una roca ígnea plutónica en textura fanerítica semblada al granit. Està principalment constituïda per cuarzo ( >20% ) i feldespats, pero contràriament al granit, conté més plagioclasas que ortosa. Els minerals secundaris són la biotita, l'anfíbol i el piroxeno.

  • Granodiorita derivant de granit (o de les monzonitas) per aument de les plagioclasas; minerals negres[1] poc abundants.
  • Granodiorita derivant de les dioritas o gabros, per aument de la cantitat de cuarzo; minerals negres fins a 40%.

La famosa pedra de Rosetta és de granodiorita.

Característiques

[editar | editar còdic]

Segons el diagrama QAPF, la granodiorita té més del 20% de cuarzo, i entre el 65% i el 90% del feldespat és plagioclasa. Una major proporció de plagioclasa correspondria a la tonalita.

La granodiorita té una composició entre félsica i intermija. És l'equivalent ígneo intrusivo de la dacita (ígnea extrusiva). Conté una gran cantitat de plagioclasa rica en sodi (Na) i calcio (Ca), feldespat potásico, cuarzo i cantitats menors de mica moscovita com a components minerals de color més clar. La biotita i els anfíbolés, a sovint en forma d'hornblenda, són més abundants en la granodiorita que en el granit, lo que li dona un aspecte bicolor més evident o una tonalitat general més obscura. La mica pot presentar-se en cristals hexagonals ben formats, i la hornblenda pot aparéixer com a cristals aciculares (en forma d'agulla). També poden estar presents cantitats menors de mineralés del grup dels òxits, com la magnetita, l'ilmenita i l'ulvita, aixina com alguns del grup dels sulfur.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Són cridats minerals negres, o ferromagnésicos, essencialment les micas, anfíboles, piroxenos i peridotitas