Dacita

Dacita

La dacita és una roca ígnea volcànica en alt contingut de ferro. La seua composició es troba entre les composicions de l'andesita i de la riolita i, de la mateixa manera que la andesita, es compon principalment de feldespat plagioclasa en biotita, hornblenda, i piroxeno (augita i/o enstatita).

Les roques d'este grup es manifesten en Romania, Almeria (Espanya), Argyll i atres zones d'Escòcia, Bardon Hill en Leicestershire, Nova Zelanda, els Vages, Martinica, Nevada i una atra zones de l'oest d'Amèrica del Nort, Grècia i atres llocs. Per lo general són llocs associats en andesita i traquitas, i formen fluix de lava, dics, i en alguns casos intrusions massives en els centres de volcanés. La dacita és un tipo de roca abundant en el Monte Santa Helena.

Característiques

La dacita posseïx una textura entre afanítica i pórfida en cuarzo en forma de cristals de tamany considerable redonejats corroídos, o com a element de la seua pasta base. Les proporcions relatives de feldespat i cuarzo en la dacita, i en moltes atres roques volcàniques, s'ilustren en el diagrama QAPF. La dacita es definix pel seu contingut de sílice i álcalis en la classificació TAS.

La plagioclasa comprén des de l'oligoclasa a l'andesina i labradorita, i a sovint es troba molt zonificada. En algunes dacita també es manifesta sanidina, i quan es troba en abundància produïx roques que formen transicions cap a riolitas. La biotita és marró; la hornblenda és marró o marró verduzca; i l'augita per lo general és verda.

La paraula dacita prové de Dacia, una província del Imperi romà habitada pels dacios i getas, les branques del Nort-Danubio dels tracios, que es trobava entre el riu Danubio i els monts Cárpatos (actualment Romania), que és a on primer es va descriure la roca.