Enstatita
La enstatita és un mineral de la classe dels silicat, subclasse inosilicatos i dins d'ells pertany al grup dels piroxenos, subgrup ortopiroxeno. És un silicat de magnesi, MgSiO3, en el magnesi parcialment remplazado per chicotetes cantitats (fins a un 12 %) de Fe+2. Normalment té aspecte de masses fibrosas de color castany verdoso.
Les enstatitas, subgrup de les condritas (i estes a la seua volta subclasse dels meteorits pétreos, silicatados constituïts principalment per olivino i piroxeno), són meteorits molt escassos i que contenen elements refractarios, es creu que es varen formar en les zones interiors del proto-sistema solar.
És l'extrem en magnesi d'una série de solució sòlida, que el seu un atre extrem en ferro és la ferrosilita (Fe2Si2O6) i minerals intermijos d'esta série són la varietat broncita ((Mg,Fe)2Si2O6) i la hiperstena ((Fe,Mg)2Si2O6).[1][2]
És un dimorfo de la clinoenstatita, d'igual composició química pero en el sistema monoclínic.
Orige del nom
[editar | editar còdic]El seu nom deriva del grec enstates, que significa oponent, degut a que és refractaria. Sinònims en espanyol molt poc usats són amblistegita, chladnita, enstadita, ficinita, paulita, peckamita, protobastita, shepardita o victorita.
Descrit pel mineralogista alemà Gustav Adolf Kenngott en 1855 i el topotipo està Berge (tossal) Zdár, Ruda nad Moravou, Moravia, Chequia.
Varietats
[editar | editar còdic]
Broncita
[editar | editar còdic]La broncita és un mineral de ferro del grup dels ortopiroxenos, una varietat de enstatita en una miqueta de ferro, encara que no tant com la hiperstena, pertanyent junt a estos atres dos a la série ortorrómbica del grup.
En la varietat de la broncita, (Mg2)SiO3, l'òxit de ferro(II) alcança d'un 12 al 30 %, i encara en més ferro es passa a hiperstena.[3]
Per la seua bellea en reflexos submetálicos i color semblats al bronze —d'ahí el seu nom— ha segut usada com pedra ornamental.[4]
Cromo-enstatita
[editar | editar còdic]És una varietat de enstatita de color vert-esmeralda, que és tallada i tallada com gema preciosa. El color vert és causat per traces de cromo, d'ahí el seu nom.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
- ↑ Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
- ↑ Klein, Cornelis and Cornelius Hurlbut, Jr. (1985) Manual of Mineralogy, Wiley, 20th ed., ISBN 0-471-80580-7
- ↑ Encyclopedia Britannica, 1911
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enstatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.