Criptando
Els criptandos són una família de ligandos multidentados sintètics bi- i policíclics que posseïxen afinitat per una varietat de cationes.[2] El Premi Nobel de Química de 1987 va ser otorgat a Donald J. Cram, Jean-Marie Lehn —qui primer els estudi en 1969—, i Charles J. Pedersen pels seus treballs que varen permetre descobrir i determinar els usos de criptandos i éter de corona, donant començ al camp de la química supramolecular.[3] El terme criptando implica que el lligant reté substrats en una cripta, recloent a l'invitat com en un sepeli. Estes molècules són els anàlecs tridimensionals dels éter de corona pero són més selectius i atrapen als ions en forces majors. Els complexos resultants són lipofílicos.
Estructura
[editar | editar còdic]El criptando més comú i important és el N[CH2CH2OCH2CH2OCH2CH2]3N; el nom formal IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) d'este compost és 1,10-diaza-4,7,13,16,21,24-hexaoxabiciclo[8.8.8]hexacosano. El compost és denominat [2.2.2]criptando a on els números indiquen la cantitat d'àtoms d'oxigen en éter (i per lo tant llocs de lligam) en cada u dels tres ponts entre els "caps" de l'amina de nitrogen. Molts criptandos es troben disponibles baix la denominació comercial "Kryptofix." Tots els criptandos d'amina presenten un afinitat especial pels cationes de metals alcalinos, lo que ha permés la aislación de sals de K-.[4]
Propietats
[editar | editar còdic]La cavitat interior tridimensional d'un criptando proveïx un lloc d'unió per als ions hostes. El complex format per l'hoste catiónico i el criptando és cridat criptato. Els criptandos formen complexos en molts cationes durs incloent l'amoni (NH4+), lantànits, metals alcalinos i alcalinotérreos. En contrast en els éter corona, els criptandos s'enllacen en els cationes hoste per mig dels donadores nitrogen i oxigen. Este encapsulamiento tridimensional conferix selectivitat de tamany, permetent la discriminació entre cationes de metals alcalinos (eixemple: Na+ vs K+),[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alberto, R.; Ortner, K.; Wheatley, N.; Schibli, R.; Schubiger, A. P.(2001).J. Am. Chem. Soc..121(13)
- 3135–3136.doi:10.1021/ja003932b.
- ↑ 2,0 2,1 von Zelewsky, A. Stereochemistry of Coordination Compounds; John Wiley: Chichester, 1995. ISBN 0-471-95057-2.
- ↑ Lehn, J. M. Supramolecular Chemistry: Concepts and Perspectives; VCH: Weinhiem, 1995.
- ↑ Kim, J.; Ichimura, A. S.; Huang, R. H.; Redko, M.; Phillips, R. C.; Jackson, J. E.; Dye, J. L.(1999).J. Am. Chem. Soc..121(45)
- 10666–10667.doi:10.1021/ja992667v.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.