Criptosistema

En criptografia, un criptosistema o sistema criptográfico és un conjunt d'algoritmes criptográficos necessaris per a implementar un servici de seguritat particular, generalment per a conseguir confidencialitat (encriptación).^[1]

Típicament, un criptosistema consta de tres algoritmes: un per a la generació de clau, un per a la encriptación, i un per a la desencriptación. El terme algoritme criptográfico és a sovint utilisat per a referir-se a un parell d'algoritmes, un per a encriptación i un per a desencriptación. Per tant, el terme criptosistema és més a sovint utilisat quàn l'algoritme de generació de clau és important. Per esta raó, el terme criptosistema és generalment utilisat per a referir-se a tècniques de claus públiques; aixina i tot abdós térmens "algoritme criptográfico" i "criptosistema" són utilisats per a tècniques de clau simètrica.

Definició formal

Matemàticament, un criptosistema o esquema de sifrat pot ser definit com una tupla $(𝒫, 𝒞, 𝒦, ℰ, 𝒟)$ en les següents propietats.

$𝒫$ és un conjunt denominat el "espai de text pla". Els seus elements es denominen texts plans.
$𝒞$ és un conjunt denominat el "espai de text sifrat". Els seus elements es denominen texts sifrats.
$𝒦$ és un conjunt denominat el "espai de clau". Els seus elements es denominen claus.
$ℰ = {E_{k} : k \in 𝒦}$ és un conjunt de funcions $E_{k} : 𝒫 \to 𝒞$ . Els seus elements es denominen "funcions de sifrat".
$𝒟 = {D_{k} : k \in 𝒦}$ és un conjunt de funcions $D_{k} : 𝒞 \to 𝒫$ . Els seus elements s'apellidar "funcions de dessifrat".

Per a cada $e \in 𝒦$ , hi ha $d \in 𝒦$ tal que $D_{d} (E_{e} (p)) = p$ para tot $p \in 𝒫$ .^[2]

Nota; típicament esta definició està modificada per a distinguir un esquema de sifrat com un tipo de criptosistema de clau simètrica o de clau pública.

Eixemples

Un eixemple clàssic d'un criptosistema és el Sifrat César. Un eixemple més contemporàneu és el criptosistema RSA.

El sistema criptográfico de Paillier és un atre eixemple utilisat per a preservar i mantindre la privacitat i l'informació sensible. S'utilisa en votacions electròniques, loteries electròniques i subastes electròniques.^[3]

Referències

↑ Menezes; Oorschot, {{{nom2}}}; Vanstone, {{{nom3}}}. Handbook of Applied Cryptography, 5th edició, CRC Press. ISBN 0-8493-8523-7.
↑ Buchmann, Johannes A.. Introduction to Cryptography, 2nd edició, Springer. ISBN 0-387-20756-2.
↑ Xia, Zhe, et al. “Provably Secure Threshold Paillier Encryption Based on Hyperplane Geometry.” Information Security and Privacy, Springer International Publishing, pp. 73–86, https://doi.org/10.1007/978-3-319-40367-0_5.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Criptosistema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Menezes; Oorschot, {{{nom2}}}; Vanstone, {{{nom3}}}. Handbook of Applied Cryptography, 5th edició, CRC Press. ISBN 0-8493-8523-7.

[2] Buchmann, Johannes A.. Introduction to Cryptography, 2nd edició, Springer. ISBN 0-387-20756-2.

[3] Xia, Zhe, et al. “Provably Secure Threshold Paillier Encryption Based on Hyperplane Geometry.” Information Security and Privacy, Springer International Publishing, pp. 73–86, https://doi.org/10.1007/978-3-319-40367-0_5.

[1]

[2]

[3]