Crisis alimentària en Níger de 2005-06

La crisis alimentària de 2005-2006 en Níger va ser una greu pero localisada crisis de seguritat alimentària en les regions del nort de Maradi, Tahoua, Tillabéri i Zinder en Níger de 2005 a 2006. Va ser causada pel prematur final de les pluges de 2004, el dany de la langosta del desert a algunes terres de pastoreig, alts preus dels aliments i pobrea crònica. En l'àrea afectada, 2.4 millons de 3.6 millons de persones es consideren altament vulnerables a l'inseguritat alimentària. Una evaluació internacional va indicar que, d'estos, més de 800,000 enfronten inseguritat alimentària extrema i atres 800,000 en situacions alimentàries moderadament insegures necessiten ajuda.

Marque

Laure Souley sosté a la seua filla de tres anys i al seu fill en un centre d'ajuda de MSF durant la hambruna de 2005, Maradi Níger.

La crisis s'havia predit durant molt temps en acabant de que eixams de langostas consumiren casi tots els cultius en parts de Níger durant la temporada agrícola de 2004. En atres àrees, l'escassea de precipitacions va resultar en collites excepcionalment pobres i pastures seques que varen afectar tant als agricultors com als criadors de ganado. Una evaluació realisada pel govern nigerino, les Nacions Unides i les ONG internacionals va aplegar al consens general de que la crisis, encara que localment severa, no havia alcançat el nivell d'hambruna segons les escales de hambruna.

Causes demogràfiques

La població de Níger va aumentar més de cinc voltes entre 1950 i 2005, de 2.5 millons a 13.5 millons. La seua taxa de fertilitat és la més alta del món en 7,6 fills per dòna, i es proyecta que la població del país aumente dèu voltes en el XXI a més de 200 millons de persones en 2100.

Crisis

Chiquets desnutridos en Níger, durant la hambruna de 2005.

La regió del Sahel en el seu conjunt va registrar un excedent de grans de 85,000 tonellades. No obstant, Níger i Chad varen sofrir dèficits d'al voltant de 224,000 i 217,000 tonellades de grans, respectivament. Un aument en els preus dels aliments va incrementar la crisis alimentària, especialment en Níger, que era l'àrea més afectada. L'accés a aliments bàsics es va fer cada volta més difícil i es varen informar casos greus de desnutrición infantil. L'escassea d'aigua i forraje també va afectar negativament la salut del guanyat, camellos, ovelles i cabres, que constituïxen pràcticament l'única font d'aliments i ingressos per a les comunitats nómades. La competència per recursos llimitats també va donar lloc a alguns conflictes locals.

Segons UNICEF, les taxes d'desnutrición aguda varen aumentar a 13.4 per cent en els departaments de Maradi i Zinder en el sur de Níger, en 2.5 per cent d'este grup identificat com a chiquets severament desnutridos menors de cinc anys.

l'escassea d'aliments va afectar a 3,3 millons de persones, inclosos 800.000 chiquets menors de cinc anys, en 3.815 llogarets. Les autoritats varen estimar el dèficit de cereals en 223,448 tonellades i el d'aliment per al ganado en 4,642,219 tonellades.