Schistocerca gregaria

langosta del desert (Schistocerca gregaria)

La langosta del desert (Schistocerca gregaria) és una espècie d'ortòpter celífero que les seues plagas han amenaçat la producció agrícola d'Àfrica, Orient Mig i Àsia durant sigles. La calitat de vida d'a lo manco una dècima part de la població mundial està afectada per esta plaga d'insectes.

Esta espècie és potencialment la més perillosa de les plagues causades per espècies del gènero Schistocerca, per la seua habilitat de enjambrar per a volar ràpidament i realisar migracions a grans distàncies. Té de dos a cinc generacions per any. Les altures nortenyes d'Etiopia (Tigray) i d'Eritrea fan més llents els moviments de l'espècie a les àrees de reproducció en la costa del mar Rojo. La plaga potencial s'origina en l'est d'Àfrica, podent-se previndre si s'actua abans o durant l'eclosió en Eritrea i en Sudan (Jahn 1993). La plaga de 2004 va causar significatives pèrdues en els cultius de collita en Àfrica Occidental i un impacte negatiu en la seguritat alimentària en la regió. Encara que l'espècie per sí sola no és responsable de les hambrunas, contribuïx a elles de manera important.

Ecologia

Viu una vida solitària fins a les pluges, que causen creiximent vegetal i permeten a la femella posar ous en el sol arenenc. La nova vegetació proveïx aliment a les noves posades eclosionadas i els dona protecció en anar desenrollant-se en adults alados.

Quan la vegetació es distribuïx d'una manera a on les nimfas, usualment cridades saltadores, es congreguen a menjar, i hi ha hagut suficient pluja per a que moltíssims ous eclosionen, l'estret contacte físic causa que les pates saltadores d'un colpegen al companyer. Este estímul desencadena una cascada de metabòlits i canvis de comportament que causen que els insectes passen de ser solitaris a gregarios. Este fenomen rep el nom de polifenismo. Quan els saltadors es fan gregarios, canvien del color vert a groc i negre i els adults de castanyers a rojos (inmaduros) o groc (madurs). Els seus cossos s'acurten i els apareix una feromona que causa ser atrets uns en uns atres, agrupant-los i generant la subsecuente formació d'eixam. És interessant, que la feromona ninfal és diferent de la de l'adult. Quan li'ls expon a la dels adults, els saltadors es confonen i es desorienten, degut aparentment a que deixen de «husmearse» entre ells, encara que els estímuls visuals i tàctils permaneixen. Despuix de pocs dies, les bandes de saltadores es desintegren i els que varen escapar de ser depredados passen a solitaris novament. És possible que este efecte puga ajudar al seu control en el futur.

Durant els periodos de quietud, cridats recessions, la langosta es confina en un escut de setze millons de km² que s'estén de Mauritània travessa el desert del Sahara en el Àfrica del nort, i després la península aràbiga i la Índia en el noroest. Baixe condicions òptimes ecològiques i climàtiques, es produïxen vàries generacions successives, causant eixams que es formen invadint països a tots els costats de l'àrea de recessió, tan al nort com Espanya i Rússia, tan al sur com Nigèria i Kènia, i tan a l'est com l'Índia i el suroest d'Àsia. A lo manco xixanta països poden vore's afectats dins de l'àrea d'treinta y dos millons de km², o siga aproximadament el 20 % de la superfície terrestre.

Volen en el vent aproximadament a eixa velocitat. Poden cobrir de 100 a 200 km per dia i aplegar fins a prop de 2000 msnm (no més, ya que és massa fredor). Encara que una recent plaga en la vall de Zanskar (a 3500 msnm) a on la langosta del desert ha estat present en els passats tres anys, i han pogut enjambrarse vàries voltes, sugerix que es poden sobrepondre a les altures gèlides.

De tots modos, els eixams no poden creuar altes montanyes com el Atles, el Hindu Kush o els Himalayas. Tampoc s'aventuren dins de les selves plujoses d'Àfrica ni en l'Europa central. No obstant, els adults i eixams regularment creuen el mar Rojo entre Àfrica i la península aràbiga i, eventualment, hi ha reportes d'haver creuat el oceà Atlàntic des d'Àfrica al Carib en dèu dies durant la plaga 1987-89. Un únic eixam pot cobrir més de 1200 km² i pot contindre entre quaranta i huitanta millons d'individus per km². La langosta pot viure entre tres i sis mesos i d'una generació a la següent s'incrementa de dèu a setze voltes el seu número.

Pèrdues de collites

Esta langosta consumix l'equivalent aproximat de la seua massa corporal cada dia (2 g) de vegetació verda: fulls, florés, corfa, talles, fruts, llavors. Totes les collites, i les plantes no cosechables, corren risc, incloent Cenchrus americanus (dacseta perla), arròs, dacsa, sorgo, canya de sucre, ordi, cotó, arbres frutales, palma datilera, verduras, pastures, acacias, pins, banana. Ademés, les deposiciones d'este insecte són tòxiques, fent al restant de lo menjat, incomible.

Les pèrdues de collites es registren en la Bíblia i en el Corán; estos insectes han segut documentats com a contribuents a aumentar la severitat d'un número d'hambruna en Etiopia. Durant el sigle XX, esta plaga es va produir en 1926-1934, 1940-1948, 1949-1963, 1967-1969 i 1987-1989. Les significatives pèrdues de cultius causades pels seus enjambrazones exacerban els problemes d'escassea alimentària, i són una amenaça a la seguritat alimentària.

Control

Els avisos primerencs i controls preventius són l'estratègia adoptada pels països afectats per la plaga en Àfrica i en Àsia, per a detindre-la abans que desenrolle i s'expandixca. El Servici d'Informació de la Langosta del Desert de FAO (DLIS) en Roma, monitorea les condicions meteorològiques, ecològiques i la situació de la langosta diàriament. DLIS rep resultats d'estudis i d'operacions de control portat a terme per equips nacionals dels països afectats i combina eixa informació en les senyes de satèlit com MODIS, estima pluges i temperatures estacionals fent prediccions per a prevore les situacions de temps, escala i localisacions de reproducció i de migració en fins a sis semanes o més d'anticipació. Tota esta estratègia de pronòstics es publica mensualment en bolletins des de la década de 1970. Ells són suplementados per avisos i alertes cap als països afectats i cap a la comunitat internacional. Des dels anys 1990 ya varen estar en el lloc web de "FAOs Locust Watch". La FAO també proveïx informació i entrenament als països afectats i coordina fondos d'agències donants en cas d'emergències i de plagues.

La Schistocerca gregaria és una plaga difícil de controlar i les mides de control es compliquen pel gran tamany de les remotes àrees afectades (16-30 millons de km²) per la langosta. La infraestructura insuficient en varis dels països afectats, en els seus llimitats recursos per al monitoreo i control de plagues, i les incertituts polítiques dins i entre els països afectats reduïxen encara més la capacitat d'un país per a portar a terme eficientemente l'imprescindible monitoreo i les subsecuentes activitats de control.

Un método ecològic de control d'esta langosta és en els seus enemics naturals, incloent a predadores com avespes paràsites i mosques, larves predadoras, aus, reptils. El costat negatiu és que són fàcilment sobrepassats per la megamagnitud de molts dels eixams si només anaren l'única defensa usada en séries epidèmies. Per supost, ajuden als agricultors pobres quan poden conseguir que canvien de direcció de l'eixam. Un atre vell método africà és posar plantes tòxiques o aromàtiques prop del cultiu intentant aixina protegir-ho.

Al present el método base de controlar les infestaciones consistix en l'aplicació d'insecticidas organofosforados en dosis de baixa concentració per mig de vehículs i aplicadors aéreus. L'insecticida deu mullar directament a l'insecte. Este tipo de control està baix supervisió de les agències del govern en els països afectats o d'organisacions especialisades com la "Organisació de Control de la Langosta del Desert d'Àfrica de l'Est (DLCO-EA).

Biopesticidas

Els biopesticidas inclouen a fongos, bactèries, extractes de Azadirachta indica (neem) i feromones. L'efectivitat de molts biopesticidas iguala al dels químics convencionals, pero hi ha dos diferències. Els biopesticidas tarden més en matar a l'insecte, malalties o malezas, entre dos i dèu dies. Més important, és que hi ha aproximadament vinticinc millons de casos anuals d'enverinament per pesticidas en els països en desenroll, mentres els biopesticidas usualment són inofensius a atres criatures i a l'ambient.

Hi ha dos tipos de biopesticidas: bioquímics i microbiales. Els primers són similars als produïts en la naturalea i no són tòxics, com les feromones d'insectes usat per a senyalar a machos; mentres els biopesticidas microbiales com Green Muscle® són bactèries, fongos, algues o virus que estan naturalment o produïts per ingenieria genètica. Generalment suprimixen #pesta en produir una toxina específica a la plaga o causant-li una malaltia.

Un producte per a control biològic s'ha estat desenrollant des de fins dels anys 1990, basat en un fongo natural entomopatogénico (i.i. fongo afectante a insectes), Metarhizium anisopliae var. acridum. L'espècie M. anisopliae està molt distribuïda pel món infectant a molts grups d'insectes, i inofensiu a humans i a uns atres mamífers i aus. La varietat acridum s'especialisa en cortadoras de banyes curtes, d'a on el grup de les langostas prové, per lo que li l'elegix com a ingredient actiu del producte.

El producte està disponible en Àfrica baix el nom Green Muscle® i en Austràlia com Green Guard®. S'aplica de la mateixa manera que en els insecticida químics, pero no mata tan ràpidament. A les dosis recomanades, al fongo pot dur-li dos semanes per a matar el 90 % d'individus. Per esta raó, es recomana el seu us principalment contra saltadores, els estadis primerencs no alados de la langosta. Li'ls ubica fonamentalment en el desert, llunt de les àrees de cultiu, a on el retart en el seu decés no resulta en dany. La ventaja del producte és que afecta solament a les langostas, sent molt més segur que els insecticida químics. Específicament, permet la lliure vida dels enemics naturals de la plaga, continuant en el seu treball benèfic. Açò inclou a aus, avespas parasitoides i predadoras, moscas parasitoides i certes espècies de coleòpters. Encara que els enemics naturals no poden previndre plagues, poden llimitar la freqüència d'epidèmies i contribuir al seu control. Els biopesticidas són també segurs d'usar en àrees sensibles ambientalment, com els parcs nacionals o prop de rius i atres cossos d'aigua.

El Green Muscle® es va desenrollar baix el Proyecte LUBILOSA iniciat en 1989 en resposta a danys ambientals pels clàssics usos d'insecticida químics pesats de control de langostas durant la plaga 1987-89. El proyecte va enfocar sobre l'us de microorganismes patógenos benèfics causants de malalties sobre les plagues, com a agents de control biològics. Eixos insectes varen ser considerats massa mòvils i de reproducció tan ràpida per a ser realment controlats pels vectores clàssics biològics. Els patógenos tenen la ventaja de que poden ser produïts en cultiu artificial en grans cantitats i usar-se en els equips ordinaris de aspersión. Els fongos entomopatogénicos varen ser tradicionalment vists com necessitats de condicions humides per a actuar be. No obstant, el proyecte LUBILOSA va trobar una via per a evitar açò asperjando les espores en oli. Encara en les condicions àrides del desert, el "Green Muscle®" pot usar-se per a matar langostas. Durant els recents ensajos en Argèlia i en Mauritània (2005 & 2006), varis enemics naturals, especialment aus, varen ser suficients per a eliminar bandes amenaçants de l'insecte en a penes una semana, perque la asperjada en espores els va fer més fàcil de capturar.

Resorgiment entre 2003-2005

D'octubre de 2003 a maig de 2005, en el Àfrica occidental es va desenrollar la pijor epidèmia de langosta del desert en quinze anys. El sorgiment va arrancar en chicotetes epidèmies independents en Mauritània, Mali, Nigèria i Sudan en l'autumne de 2003. En dos dies de pesades i inusuals pluges que varen caure de Dakar, Senegal a Marroc en octubre va permetre la seua reproducció accelerada i varen permanéixer condicions favorables pels següents sis mesos conseguint la langosta multiplicar-se ràpidament. La falta de pluja i en temperatures fredes en l'hivern, sobre l'àrea de multiplicació d'Àfrica nort-occidental a principis de 2005 va baixar el seu desenroll, permetent que les agències de control nacionals pararen el cicle. Durant eixe resorgiment, prop de 130 000 km² varen ser tractats tant per via terrestre com a aérea en més de vint països. Els costs de lluita contra esta casi epidèmia es varen estimar per FAO en més de 400 millons de dólars i les pèrdues en collites valuadas en 2500 millons, resultant en desastrosos efectes sobre la seguritat alimentària d'Àfrica Occidental.

Els països afectats per l'epidèmia 2004 varen ser Alger, Burkina Faso, illes Canàries, Veta Verda, Chad, Egipte, Etiopia, Gàmbia, Grècia, Guinea, Guinea Bissau, Israel, Jordània, Líban, Jamahiriya Àrap Líbia, Mali, Mauritània, Marroc, Nigèria, Aràbia Saudita, Senegal, Sudan, Síria i Tunis.

Resorgiment en 2020

Des de giner de 2020 i com a conseqüència dels canvis en les condicions climàtiques, s'ha donat una nova proliferació d'eixams que estan desencadenant una crisis humanitària en Àfrica Oriental, principalment en Kènia, Etiopia, Somàlia i Sudan del Sur. La FAO va realisar un cridat internacional per a solicitar una finançació urgent en la finalitat de fer front a esta plaga, informant aixina que l'actual és la pijor que ha afectat a Etiopia i Somàlia en vinticinc anys i la major infestación que ha enfrontat Kènia en els últims setanta anys. Es preveu que la seguritat alimentària de casi dotze millons de persones serà afectada de forma directa en els següents mesos. Aixina mateix, l'Observatori de la Langosta de la FAO va advertir que el seu alvanç deixarà #afectació en Sudan del Sur i Uganda, i que és possible la formació de nous eixams de langostas en Eritrea i Aràbia Saudita, continuant la seua usual expansió per abdós costats de la mar Rojo.

En maig de 2020 els eixams de langostas varen aplegar a Paquistán i l'Índia, sent calificats per la FAO com «la pijor plaga en l'Índia des de 1993».

Referències

• FAO, The desert locust information service [1]
• Programa de control biològic de langostas i saltamontes (LUBILOSA) [2]
• Artícul de "Nature Magazine" sobre el combat de la langosta dl desert a través dels seus enemics naturals [3]
• Jahn, G. C. 1993. Assessorament suplementari ambiental sobre el Programa d'Eritrea de Control de Langosta. USAID, Washington DC. [4]

Atres llectures

• Abdin, A. Stein & A. van Fugiu, 2001. Distribució espacial de la langosta del desert, Schistocerca gregaria, en les planicies de les costes de la Mar Rojo de Sudan durant l'hivern de 1999.
• Ceccato, P., K. Cressman, A. Giannini, S. Trzaska. 2007. The desert locust upsurge in West Africa (2003-2005): Information on the desert locust early warning system and the prospects for seasonal climate forecasting. Intl J Pest Management 53(1): 7-13.
• Cressman, K. 1996. Current methods of desert locust forecasting at FAO. Bulletin OEPP/EPPO Bulletin 26: 577-585.
• Fugiu, A. van, 1994. Desert locust control with existing techniques: an evaluation of strategies. Proceedings of the Seminar held in Wageningen, the Netherlands, 6-11 December 1993. 132 pp. ISBN 90-6754-364-0.
• Fugiu, A. van, 1995. Desert locust plagues. Endeavour, 19(3): 118-124.
• Fugiu, A. van, 1997. Podem previndre la plaga de l alangosta del desert? En: Noves estratègies en el seu control (Eds.: S. Krall, R. Preveling and D.B. Diallo), pp. 453-459. Birkhäuser Verlag, Basel. 522 pp.

• Fugiu, A. van, K. Cressman, J. Magor. 2007. Preventing desert locust plagues: optimizing management interventions. Entomologia Experimentalis et Applicata 122: 191-214.
• Symmons, P. & A. van Fugiu, 1997. Desert Locust Control campaign studies: operations guidebook. Wageningen University. 167 pp. & CD-Rom, 19 floppy disks.
• Werf, W. van der, G. Woldewahid, T. Abat, M. Butrous, O. Abdalla, A.M. Khidir, B. Mustafa, I. Magzoub, O.

Enllaços externs

• Sitie FAO de la Langosta
• Lloc de Lubilosa
• Guia de Green Muscle
• Per qué les Langostas Enjambran: Un Etudia Troba 'Tipping Point'
• Clima i la Langosta del Desert, Columbia University IRI
• Monitoreo Meteorològic de la Langosta dl Desert, en Recursos de Sahel