Cenchrus americanus
La dacseta perla (Cenchrus americanus) és una espècie botànica de gramínea del més àmpliament cultivat tipo de dacseta.
Història
[editar | editar còdic]Creix des d'époques prehistòriques en la Índia i en el Àfrica, acceptant-se generalment que es va originar en Àfrica i després va ser introduït en l'Índia. El registre més primerenc en l'Índia data de 2000 a. C., per lo que el seu domesticació en Àfrica va ocórrer abans. El seu orige es traça en l'Àfrica tropical, i el centre de diversitat és en la zona del Sahel d'Àfrica Occidental. El seu cultiu després es va expandir a l'est i sur d'Àfrica, i sur d'Àsia.
S'adapta be a sistemes de producció caracterisats per baixes pluges, baixa fertilitat de sol, i alta temperatura. Creix be en sols molt salinos. Per estes #tolerància de difícils condicions de creiximent, pot prosperar en àrees a on uns atres cerealés de collita, com blat o dacsa, no prosperen.
Es cultiva en més de 260 000 km², cobrint aproximadament el 50 % de la producció total mundial de dacseta.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual, que alcança fins a 24 dm, fort, fulls planes, glabras o encara pubescentes, d'1-5 cm x 3-8 dm. L'eix d'inflorescència està densament piloso; compacta, parda glauca o violada. Fructifica en estiu.
Nom comú
[editar | editar còdic]- En Àfrica: mahangu, sanio, gero, babala, nyoloti, bullrush millet, dukkin, souna, petit mil, mexoeira (Moçambic).
- En l'Índia: bajra, bajri, sajje, cumbu (Tamil), Sajjalu (Telugu).
- En EE. UU.: cattail millet, burgundy millet, candle millet, dark millet.
- En Amèrica Llatina i Espanya: almorejo,[2] dacsa negra,[2] dacseta negra, dacseta perla, panizo de Daimiel,[2] panizo mamoso, panizo negre,[2] bajra, dacseta buirush, zahena paniza, pastura italiana.
Usos
[editar | editar còdic]En les seues àrees tradicionals de cultiu, l'Índia i molts països africans, esta sp. és el producte de primera necessitat de les llars en els països més pobres i entre la població en menors recursos. El gra es consumix com pa levado o sense rent, sopas, aliments hervir o torrats, i begudes alcohòliques. En el Sahel i demés països del nort d'Àfrica, és un important ingredient del cuscús. La palla és un valiós material de construcció, combustible i aliment per al ganado.
En àrees no tradicionals de creiximent d'EE. UU., Canadà, Brasil, Austràlia, Argentina, Europa, li'l cultiva com cultiu protector, o para forraje o gra. Existixen diferents varietatés i híbrits per a forraje o gra.
És considerat una alternativa essencial per a produir soja en les regions del Tancat de Brasil, com cultiu de cobertura, per a contrarrestar la erosió hídrica, i per a control de malezas. En Canadà, el seu us com a cobertura i/o en rotacions és valiós per a reduir nemátodos de sol.
Pel seu relatiu alt contingut proteic i ràpida taxa de fermentació, promet ser una font econòmica de produir etanol per a vehículs. És completament compatible en els sistemes de fermentació de dacsa i de sorgo.
Els seus productes es venen en mercats d'aliments ètnics de EE. UU., particularment en cáterin d'immigrants d'Àfrica o de l'Índia, a on és aliment familiar i tradicional. Li l'usa també com a gra lliure de gluten. Com existix confusió sobre l'etiquetage en atres tipos de «dacseta» es llimita el desenroll de productes alimentaris.
Calitats
[editar | editar còdic]El seu gra és comparativament alt en proteïna i de bon balanç d'aminoàcits; alt en lisina, metionina + cistina. Conté el doble d'metionina que el sorgo. També és comparativament alt en oli, i l'àcit linolenico és el 4 % del total de #àcit grassos.
Encara creixent en condicions d'alt estrés, el gra és essencialment lliure d'aflatoxinas i fumonisinas. Eixes micotoxinas carcinogénicas són un significatiu problema en dacsa, en créixer en regions a on no s'adapta be. Les polítiques de reemplaçar a la dacseta perla per dacsa en regions molt adaptades a la dacseta, i no a la dacsa, pot dur problemes de salut a llarc determini, a eixes poblacions humanes.
La sp. en Namíbia
[editar | editar còdic]En Namíbia, li la coneix com Mahangu, i creix majorment en el nort del país, a on és imprescindible en l'alimentació. Per les sequies i al clima impredictible de l'àrea, és millor alternativa que el dacsa.
El mahangu és usualment fet en porridge cridada oshifima (o oshithima), o fermentat per a fer la beguda ontaku o oshikundu.
Tradicionalment el mahangu és colpejat en pesades peces de fusta en un «àrea de aporreo»; i el seu pis es cobrix en una película de ciment feta en el material de montícul de termitas. Aixina resulta, que una miqueta d'arena i gravilla es fica en el mahangu, per lo que un producte com oshifima s'engol sense mastegar.[3] Despuix de l'golpetear, pot usar-se venteo per a llevar les glumas.
Existixen ara algunes indústries procesadoras de gra, com les operades per la Namib Mills. Es realisen esforços per a desenrollar plantes de més menuda escala usant extrusió i atres métodos. En extrusió, el mahangu és mòlt en una pasta abans de ser forçat a través d'un troquelar. Es poden fer productes de cereals de desdejuni, incloent gra unflat i porridge, pasta, i arròs.[4]
Recentment varietatés més productives s'han introduït permetent increments considerables de la producció.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita inicialment com Panicum glaucum per Carolus Linnaeus i publicada en Species Plantarum 1: 56, en 1753, fins a la data, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[6] Més alvance, seria transferida al gènero Pennisetum per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae et Insulae Van Diemen 1, 195, en 1810, nom científic que també és un sinònim actualment.[7] Finalment, seria descrita com Cenchrus americanus per Osvaldo Morrone en Annals of Botany. Oxford, new séries 106: 127, en 2010,[8] sent esta última, descrita inicialment com Panicum americanum per Carolus Linnaeus en Species Plantarum 1: 56, en 1753, considerat tant com un sinònim com el basónimo d'esta.[9]
Etimologia
[editar | editar còdic]Cenchrus: nom que deriva del grec antic κεγκρός (kegchrós) per al dacseta o millo (Panicum miliaceum), o qualsevol planta de grans menuts.[10][11][12]
americanus: epítet llatí geogràfic que aludix a la seua localisació en Amèrica.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Alopecurus typhoides Burm.f.
- Andropogon racemosus (Forssk.) Poir. ex Steud.
- Cenchrus paniceus B.Heyne ex Wall.
- Cenchrus pycnostachyus Steud.
- Cenchrus spicatus (L.) Cav.
- Chaetochloa glauca (L.) Scribn.
- Chaetochloa lutescens (Weigel) Stuntz
- Chamaeraphis glauca (L.) Kuntze
- Holcus paniciformis Roxb. ex Hook.f.
- Holcus racemosus Forssk.
- Holcus spicatus L.
- Ixophorus glaucus (L.) Nash
- Panicum alopecuroides J.Koenig ex Trin.
- Panicum americanum L.
- Panicum coeruleum Mill.
- Panicum compressum Balb. ex Steud.
- Panicum glaucum L.
- Panicum holcoides Trin.
- Panicum indicum Mill.
- Panicum involucratum Roxb.
- Panicum lutescens Weigel
- Panicum sericeum Aiton
- Panicum spicatum (L.) Roxb.
- Penicillaria alopecuroides A.Braun
- Penicillaria arabica A.Braun
- Penicillaria ciliata Willd.
- Penicillaria deflexa Andersson ex A.Braun
- Penicillaria elongata Schrad. ex Schltdl.
- Penicillaria involucrata (Roxb.) Schult.
- Penicillaria macrostachya Klotzsch
- Penicillaria mossambicensis Müll.Berol
- Penicillaria nigritarum Schltdl.
- Penicillaria plukenetii Link
- Penicillaria roxburghii Müll.Berol
- Penicillaria solitària Stokes
- Penicillaria spicata (L.) Willd.
- Penicillaria typhoidea (Burm.) Schltdl.
- Penicillaria willdenowii Klotzsch ex.A.Braun & C.D.Bouché
- Pennisetum albicauda Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum americanum (L.) Leeke
- Pennisetum ancylochaete Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum aureum Link
- Pennisetum cereale Trin.
- Pennisetum cinereum Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum echinurus (K.Schum.) Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum gambiense Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum gibbosum Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum giganteum Tingues. ex Steud.
- Pennisetum glaucum (L.) R.Br.
- Pennisetum indicum A.Braun
- Pennisetum leonis Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum linnaei Kunth
- Pennisetum maiwa Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum malacochaete Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum megastachyum Steud.
- Pennisetum nigritarum (Schltdl.) T.Durand & Schinz
- Pennisetum plukenetii (Link) T.Durand & Schinz
- Pennisetum pycnostachyum Stapf & C.I.Hubb.
- Pennisetum solitarium Stokes
- Pennisetum spicatum (L.) Körn.
- Pennisetum typhoideum Rich.
- Phleum africanum Lour.
- Setaria glauca (L.) P.Beauv.
- Setaria lutescens (Weigel) F.T.Hubb.
- Setaria rufa Chevall.
- Setaria sericea (Sol.) P.Beauv.
- Setariopsis glauca (L.) Samp.[13][14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Millet [1] archivat en Wayback Machine.. Grup Consultor d'Investigació Internacional em Agricultura.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Venture Publications - Namíbia Holiday & Travel». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2013.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2005. Consultat el 4 de març de 2012.
- ↑ Junta de Ciència i Tecnologia de Desenroll Internacional, Oficina d'Assunts Internacionals, i Concilie Nacional d'Estudis La Dacseta Perla Ajuda a Namíbia. Collites Perdudes d'Àfrica: Vol. I: Grans (1996). 7 de nov 2007.
- ↑ «Panicum glaucum» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
- ↑ «Pennisetum glaucum» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
- ↑ «Cenchrus americanus» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
- ↑ «Panicum americanum» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
- ↑ Watson, L., Macfarlane, T.D., Dallwitz, M.J.. «Cenchrus» (en anglés). The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references. Consultat el 16 d'abril de 2023.
- ↑ «Pastura roseta».Pla Agropecuario.Institut Pla Agropecuario.(143)
- ↑ Mari Mut (2019). [2], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 27.
- ↑ «Pennisetum glaucum». The Plant List. Consultat el 2 de novembre de 2014.
- ↑ «Pennisetum glaucum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2 de novembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Nauka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
- Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Hitchcock, A. S. 1936. Man. Grasses W. Ind. 1–439. United States Government Printing Office, Washington.
- Kucera, C. L. 1998. The Grasses of Missouri 305 pp., University of Missouri Press, Colòmbia.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Pensiero, J. F., F. O. Zuloaga & O. Morrone. 2003. Pennisetum. 46: 527–536. In F. O. Zuloaga, O. Morrone, G. Davidse, T. S. Filgueiras, P. M. Peterson, R. J. Soreng & I. J. Judziewicz (eds.) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): III. Subfamilies Panicoideae, Aristidoideae, Arundinoideae, and Danthonioideae, Contr. O.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cenchrus americanus.- http://www.fao.org/docrep/t0818s/t0818s01.htm
- http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=PEGL2
- Anàlisis de buits de coleccions ex situ per al acervo genètic de Pennisetum en: Portal d'Anàlisis de Buits (Gap Analysis) dels Parents Selvats dels Cultius
- Perl Millet Thresher
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cenchrus americanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.