Anar al contingut

Criteri de Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de números, concretament en aritmètica modular, el criteri de Euler és utilisat per a calcular si un número entero x és un residu quadràtic mòdul un número primo. El seu nom es deu al matemàtic suís Leonhard Euler.[1][2][3]

Enunciat

[editar | editar còdic]

Siga p > 2 un número primer i a un número entero coprimo en p. Llavors a és un residu quadràtic mòdul p si i solament si

a(p1)/21(modp).

Com corolari d'esta teorema s'obté que si a no és un residu quadràtic mòdul p llavors

a(p1)/21(modp).

Aixina, el criteri de Euler pot ser reformulat de manera més compacta usant el símbol de Legendre:

a(p1)/2(ap)(modp).

Demostració

[editar | editar còdic]

Suponga's que ax2(modp). Se sap pel menuda teorema de Fermat que si p és primer i és coprimo en a, és dir, p no dividix al número a, llavors ap11(modp). Després es té que

a(p1)/2 (x2)(p1)/2(modp)
xp1(modp)
1(modp)

A l'inversa, se supon que a(p1)/21(modp). Siga b un element primitiu mòdul p. Llavors abi(modp) per a algun i. Després es té que

a(p1)/2 (bi)(p1)/2(modp)
bi(p1)/2(modp)

Com a b és d'orde p-1, deu donar-se el cas de que p-1 dividix a i(p-1)/2. Per lo tant, i és parell, i les raïls quadrades de a±bi/2.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gauss, DA, Art. 106
  2. (1999) «Theorem 6.4, Chap 6. Residues», Elements of the Theory of Numbers, Harcourt Academic Press, p. 197. ISBN 9780122091308.
  3. Leonard Eugene Dickson, "History Of The Theory Of Numbers", vol 1, p 205, Chelsea Publishing 1952

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Tom M. Apostol (1976): Introduction to Analytic Number Theory, Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-90163-9, (Capítul 9.2)


Referències

[editar | editar còdic]