Criteri de Euler
En teoria de números, concretament en aritmètica modular, el criteri de Euler és utilisat per a calcular si un número entero x és un residu quadràtic mòdul un número primo. El seu nom es deu al matemàtic suís Leonhard Euler.[1][2][3]
Enunciat
[editar | editar còdic]Siga p > 2 un número primer i a un número entero coprimo en p. Llavors a és un residu quadràtic mòdul p si i solament si
Com corolari d'esta teorema s'obté que si a no és un residu quadràtic mòdul p llavors
Aixina, el criteri de Euler pot ser reformulat de manera més compacta usant el símbol de Legendre:
Demostració
[editar | editar còdic]Suponga's que . Se sap pel menuda teorema de Fermat que si p és primer i és coprimo en a, és dir, p no dividix al número a, llavors . Després es té que
A l'inversa, se supon que . Siga b un element primitiu mòdul p. Llavors per a algun i. Després es té que
Com a b és d'orde p-1, deu donar-se el cas de que p-1 dividix a i(p-1)/2. Per lo tant, i és parell, i les raïls quadrades de a sò .
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Tom M. Apostol (1976): Introduction to Analytic Number Theory, Springer-Verlag, New York. ISBN 0-387-90163-9, (Capítul 9.2)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criterio de Euler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.