Crucifixión (Carlo Crivelli)
La Crucifixión o Crucifixión en la Magdalena i Sant Joan Evangelista és una pintura al temple i or sobre taula (218 x 75 cm) de Carlo Crivelli, datada cap a 1485 i conservada en la Pinacoteca de Brera de Milà. És una de les obres més conegudes de l'artiste.
Història
[editar | editar còdic]L'obra va entrar en Brera en 1811 durant l'espoli napoleònic, provinent de la catedral de Camerino. Arribada junt en la Verge de la vés-la, en mides compatibles i una anàloga perspectiva ambiental, li la va considerar llarc temps un possible panel del desmembrado Políptico del Duomo de Camerino.
Les investigacions més recents varen descartar esta hipòtesis, tant comprovant els inventaris de l'época de l'entrada en la pinacoteca, que per a la Madonna registren diferents mides (i per tant vinculades potser a un marc desaparegut), com per les diferències de fondo i ambientació.
Descripció i estil
[editar | editar còdic]En esta obra Crivelli va accentuar de manera abstracta la típica divisió terra/cel d'este tema religiós, erigint a Crist davant d'un inusual fondo: la mitat inferior un paisage naturaliste i la mitat superior un fondo pla simulant un panel d'or en un sol i una lluna cincelados a cada costat. Estos sugerixen el pas del temps i, per tant, de la mateixa manera que el fondo dorat, l'eternitat del pla celestial. Als peus de la Creu es troben les dos figures dolientes de sant Juan i María Magdalena, plorant. El paisage revela un fantasioso castell, en alusió a la propenca Jerusalem, arboledas i cerros que es perden en la lluntea.
La creu està adaptada en perspectiva per a ser vista des d'avall, com demostren l'ample visible dels braços d'esta i la proyecció del sedile. No podent treballar en els habituals teixits suntuosos i joyes lluentes, Crivelli se centra en contrastar els rostres i gests sufrientes del crucificado i els seus acompanyants en detalls de gran realisme, com la calavera d'Adán en el Gólgota, les vetes de la fusta o el terreny sec esguitat de arbustos. No falten elements simbòlics, com els arbres secs, en contrast en els verts més lluntans, símbol de la renaixença terrenal despuix del sacrifici diví.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pietro Zampetti, Carlo Crivelli, Nardini Editor, Florencia 1986.
- AA.VV., Brera, guia de la pinacoteca, Electa, Milà 2004 ISBN 978-88-370-2835-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crucifixión (Carlo Crivelli)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.