Cuasipartícula
En física, una cuasipartícula és una entitat de tipo particular que és possible identificar en certs sistemes físics de partícules interaccionant. La cuasipartícula pot considerar-se com una única partícula movent-se a través del sistema, rodejada per un núvol d'atres partícules que s'estan apartant del seu camí o arrastrades pel seu moviment, aixina que l'entitat sancera es mou a través d'alguna cosa com una partícula lliure. El concepte de cuasipartícula és un dels més importants en la física de la matèria condensada, perque és una de les poques formes de simplificar el problema dels molts cossos de mecànica quàntica, i és aplicable a un ampli ranc de sistemes de molts cossos.
L'idea de cuasipartículas va ser ideada en la teoria dels líquits de Fermi de Landau, la qual va anar originalment inventada per a estudiar el heli-3 líquit.
Tipos de cuasipartícula
[editar | editar còdic]| Cuasipartícula | Significació | Partícules subjacents |
|---|---|---|
| Bipolarón | Parella embolicada de dos polarones | polarón (electró, fonón) |
| Bogoliubón | Parell de Cooper d'electrons | electró, buit |
| Configurón[1] | Una excitació configuracional elemental en un material amorfo que implica la ruptura d'un enllaç químic | |
| Dislón | Una excitació colectiva localisada associada en una recalcada en sòlits cristalins.[2] Sorgix de la cuantización del camp de desplaçament de la ret d'una recalcada clàssica. | |
| Dropletón | La primera cuasipartícula coneguda que es comporta com un líquit.[3] | |
| Cuasipartícula de electron | Un electró quan és afectat per les atres forces i interaccions en el sòlit | electró |
| Excitón | Estats relacionats en un electró lliure i un buit | electró, buit |
| Fasón | Modos vibracionales en un cuasicristal associat en reordenamientos atòmics | |
| Fermion de Majorana | Una cuasipartícula igual a la seua pròpia antipartícula, emergint com un estat d'interval mig en certs superconductores | |
| Fluxón | Quàntum de fluix electromagnètic | |
| Fonón | Modos vibratorios en l'interior d'una estructura cristalina associada en atomic shifts | |
| Fonitón | Una cuasipartícula teòrica que és una hibridació d'un fonón de llarga duració localisat i d'una excitació de matèria[4] | |
| Fractón | Una vibració colectiva quantificada que permaneix immòvil quan està aïllada sobre un substrat en una estructura fractal. | |
| Holón (chargón) | Una cuasi partícula resultant de la separació de la càrrega d'espin de l'electró | |
| Buit d'electró | Una absència d'un electró en la banda de valència | electró, catión |
| Levitón | Una excitació colectiva d'un sol electró dins d'un metal | |
| Magnón | Excitació coherents dels espin dels electrons en un material | |
| Orbitón | Cuasipartícula que resulta de la separació orbital d'espin electrònic[5] | |
| Plasmón | Conjunt de excitació coherents d'un plasma | |
| Plasmarón | Una cuasipartícula que emergix de l'acoplament entre un plasmon i un hole | |
| Polarón | Cuasipartículas compostes d'un electró localisat acoplat en un camp de polarisació | electron, fonón |
| Polaritón | Mescla d'un fotó i una atra de les cuasipartículas d'esta llista | fotó , fonón òptic |
| Rotón | Un estat d'excitació elemental en el heli 4 superfluit | |
| Solitón | Ona d'excitació solitària que es propaga sense deformar-se en un mig no llineal i dispersivo | |
| Spinón | Una cuasipartícula produïda com a resultat de la separació de la càrrega d'espin de l'electró que pot formar tant un líquit d'espin quàntic i un líquit d'espin quàntic fortament correlacionado. | |
| Trion | Una excitació coherent de tres cuasipartículas (dos forats i un electró o dos electrons i un forat) | |
| Wrinklón | Una excitació localisada corresponent a les arrugues (wrinkles ) en un sistema bidimensional restringit.[6][7] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Configurational excitations in condensed matter, and "bond lattice" model for the liquid-glass transition” (1972). J. Chem. Phys. 57 (1): 470–481. doi:. Bibcode: 1972JChPh..57..470A.
- ↑ M. Li, Y. Tsurimaki, Q. Meng, N. Andrejevic, Y. Zhu, G. D. Mahan, and G. Chen, "Theory of electron-phonon-dislon interacting system – toward a quantized theory of dislocations", New J. Phys. (2017) http://iopscience.iop.org/article/10.1088/1367-2630/aaa383/meta
- ↑ Clara Moskowitz. «Meet the Dropleton—a "Quàntum Droplet" That Acts Like a Liquid». Scientific American. Consultat el 26 de febrer de 2014.
- ↑ «Introducing the Phoniton: a tool for controlling sound at the quàntum level». University of Maryland Department of Physics. Consultat el 26 Feb 2014.
- ↑ “Spin–orbital separation in the quasi-one-dimensional Mott insulator Sr2CuO3” (18 d'abril de 2012). Nature 485 (7396): 82–5. doi:. PMID 22522933. Bibcode: 2012Natur.485...82S.
- ↑ Johnson, Hamish. «Introducing the 'wrinklon'». Physics World. Consultat el 26 Feb 2014.
- ↑ Meng, Lan (2516). “Hierarchy of graphene wrinkles induced by thermal strain engineering”. Applied Physics Letters 103 (25): 251610. doi:. Bibcode: 2013ApPhL.103i1610M. Recuperate le 22 de març de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuasipartícula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.