Cura (mitologia)
Cura és el nom de la personificació alegórica del conte i la dedicació en la mitologia romana. El seu orige sembla estar en la faula número doscents vint d'Higino, a on es relata el mit.
Mit de Retor
[editar | editar còdic]Quan Cura travessava cert riu, va vore que el costat era ric en argila, ho va agarrar pensativa i va començar a modelar un home. Mentres estava meditant qué fer en ell, va aparéixer Júpiter. Cura li va demanar que li insuflara vida, lo que va obtindre de Júpiter fàcilment. Cura volia posar-li el seu propi nom, pero Júpiter li'l va prohibir i va dir que havia de donar-li el seu. Mentres Cura i Júpiter discutien sobre el nom, va sorgir Telus dient que li deuria posar el seu, ya que ella havia aportat el seu propi cos. Varen prendre a Saturn com a juge i sembla que els va jujar en equitat: «Tu, Júpiter, ya que li insuflaste vida (rep l'ànima «___protected_title_1___» despuix de la seua mort; Telus, puix que li va proporcionar el seu cos), que reba el seu cos. I lloc que Cura va ser la primera en modelar-ho, que ho posseïxca en vida; pero, com existix discussió sobre el seu nom, que se li cride «home», puix sembla haver segut fet de «humus».[1]
Interpretació
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El història va atraure l'atenció del filòsof modern Heidegger, qui va observar, "El doble sentit de Cura es referix al conte pero no com una preocupació ni un afligiment. Sino com una concentració en el món, pero també cuidat en el sentit de la devoció.[2]" Heidegger considera la faula com una "interpretació ingènua" del concepte filosòfic que denomina com Dasein, "ser en el món" de la secció 42 de Ser i Temps.[3]
L'interpretació que Heidegger li dona a la faula és el conte que Cura li dona a el home com la seua pròpia creació, escomençant per la concepció preontológica, a on es referix al punt de constitució i destí. El home és una creació composta, cóm es pot vore en el mit, Jove li dona l'esperit mentres que Tellus, el cos; deixant-ho com una síntesis de lo Heterogéneu, un ser "entre" físic i metafísic, sent Cura la síntesis entre abdós. No obstant, el ser que li va donar el nom, o siga l'existència, va ser Saturnus: el temps, qui dicta la sentència. Cura és l'encarregada del conte, no solament del home, sino també de la separació de les coses dels mortals en els immortals, passant pel riu Leteo, de l'oblit.[4]
Un atre aspecte que resalta és la de l'equivalent al mit cristià de la creació, en el que la dòna és creada al final, en l'intenció de mostrar a Retor com un repte al concepte occidental d'autoabastecimiento i la "Atomisació de lo Individual".[5] És una figura materna, que cuida de la seua creació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Higino: Faules CCXX, (Cura). Edit. Gredos, Madrit, 2000
- ↑ Heidegger, Martin; José Gaos i Jorge Eduardo Rivera Cruchaga (traducció) (1997). Ser i Temps. Santiago de Chile: Editorial Universitària. pp. 235–244. ISBN 965-11-1327
- ↑ Per al Latin i també per a la traducció en Espanyol, vore Martin Heidegger, Prolegómenos per a una història del concepte de temps, traduït per Jaime Aspiunza Elguezabal (Aliança Editorial, 2006, originalment publicat en 1979), pp. 302–303 [1]a_una_història_de el_conc.html?aneu=W7_RAAAACAAJ&redir_esc=i en linea.
- ↑ Jimmy Pinilla. «Mort i temporalitat (el drama de Drácula)» (en espanyol). http://www.javeriana.edu.co/cuadrantephi/sumario/articulos29.htm. CuadrantePhi. Consultat el 20 de maig de 2017.
- ↑ Katrin Froese, Nietzsche, Heidegger, i Daoist Thought: Crossing Paths In-between (SUNY Press, 2006), p. 188 en linea.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cura (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.