Anar al contingut

Curva de Lévy C

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lévy's C-curve (IFS).jpg
Curva de Lévy C
Archiu:LevyFractal.png
Curva de Lévy C

En matemàtica, la curva de Lévy C és un fractal autosimilar. Descrita per primera volta per Ernesto Cesàro en 1906[1] i G. Farber en 1910,[2] hui du el nom del matemàtic francés Paul Pierre Lévy qui, en 1938, va anar el primer en exhibir les seues propietats de autosimilitud i proveir una construcció geomètrica.[3]

Construcció

[editar | editar còdic]
Archiu:Levy C construction.png
Primeres huit etapes en la construcció, sistema de Lindenmayer.

Sistema-L

[editar | editar còdic]

Utilisant un sistema de Lindenmayer, la construcció de la curva de Lévy C part d'un segment de recta, este segment es pren per l'hipotenusa d'un triàngul rectàngul isósceles, i es reemplaça pels dos catetos de dit triàngul. D'esta manera, en esta etapa la curva consistix únicament de dos segments de recta perpendicular.
En l'etapa següent, els dos segments són presos com les hipotenuses de dos triànguls rectànguls isósceles, i se'ls reemplaça pels dos catetos corresponents, i aixina successivament.
Despuix de n etapes, la curva consistirà de 2n segments de recta, cada u de llongitut 2n/2 sobre el segment de partida.
El sistema de Lindenmayer associat pot descriure's llavors del següent modo:

Variables: F
Constants: + −
Inici: F
Regles: F → +F−−F+

a on "F" significa "alvança recte", "+" significa "gira a la dreta 45°", i "−" significa "gira a l'esquerra 45°". En el llímit, el resultat d'este procés infinit és el fractal conegut com a curva de Lévy C, donat la seua semblança en la lletra C.

Variants

[editar | editar còdic]

És possible construir variants d'esta curva utilisant ànguls diferents de 45°, sempre i quan siguen menors a 60°.

Archiu:Lévy C curve (3D-twist).jpg
Curva de Lévy C generada per IFS

Sistema IFS

[editar | editar còdic]

La construcció de la curva de Lévy per mig d'un sistema de funcions iteradas es basa en un conjunt de dos aplicacions contractivas llineals de factor 1/√2. La primera introduïx una rotació de 45°, i la segona una rotació de -45°.

Propietats

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. E. Cesaro, Fonctions continues sans dérivée, Archiv der Math. und Phys. 10 (1906) p. 57-63
  2. G. Farber, Über stetige Funktionen II, Mathematische Annalen, 69 (1910) p. 372-443.
  3. Paul Lévy, Plane or Space Curves and Surfaces Consisting of Parts Similar to the Whole (1938), reprinted in Classics on Fractals Gerald A. Edgar ed. (1993) Addison–Wesley, ISBN 0-201-58701-7
  4. «Li pavage du pla parell la courbe de Lévy, Dubuc Serge & Li Jun». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2011.