Cweorth
| Nom | Anglosaxó |
| Cweorð | |
| «fòc» | |
| Forma | Futhorc |
| Archiu:Runic letter cweord.svg | |
| Unicode | ᛢ O+16E2
|
| Transliteración | cw,cƿ |
| Sò AFI | [kw] |
| Lloc alfabètic | 30 |
Cweorð o cweorth és una runa exclusiva de l'alfabet futhorc. El seu nom significa ‘fòc’, i es translitera com «cw». Va ser substituïda en l'escritura pel parell «cƿ» durant el periodo del anglés mig.
Tant la seua forma com el seu nom estan inspirats en la runa pijorð. Es va transformar l'inicial per a que coincidira en el sò labiovelar de la nova runa i es va invertir la branca inferior del seu signe originant una nova forma.
L'incorporació d'esta runa a l'alfabet anglosaxó és tardana, posterior a el sigle IX, com a evidència que no forme part del poema rúnic anglosaxó. Tampoc apareix gravada en cap inscripció en pedres rúniques o objectes de fusta, os o metal com ocorre en les runas més antigues. Apareix solament en manuscrits, de la mateixa manera que les atres tres últimes runas: calc, stan i gar.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Page, Raymond Ian (1999). An Introduction to English Runes. Boydell Press. ISBN 085115946X.
- Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3.
- Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4.
- Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1.
- Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cweorth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.