Peorth
| Nom | Protonórdico | Anglosaxó |
| *Perþō(?) | Pijorð | |
| Forma | Futhark antic | Futhorc |
| ||
| Unicode | ᛈ O+16C8
| |
| Transliteración | p | |
| Transcripció | p | |
| FIA | [p] | |
| Lloc alfabètic | 14 | |
| Ætt | Ætt de Odín | |
Peorth o pijorð és el nom anglosaxó de la runa que representa el sò p en l'alfabet futhorc i en futhark antic, a on es denominava perþō, segons la reconstrucció llingüística, de significat incert. Esta runa no apareix en el futhark jove.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de la runa no té significat en anglés antic. Segons el manuscrit d'Alcuino de York, de el IX (Codex Vindobonensis 795) les lletres p del alfabet gòtic 
(basada en la grega Π) i la q 
(una Π invertida) es diuen "pairþra" i "qairþra", respectivament. Noms que deriven clarament l'u de l'atre. Estos noms tampoc són comprensibles en gòtic havent derivat directament, com el nom d'atres runas, del futhark antic. Alguna cosa similar es faria en el futhorc en una atra incorporació adaptant la forma i nom de pijorð per a la runa labiovelar cweorð.
El terme reconstruït llingüísticament *perþō, *perðo o *perþaz podria referir-se a la paraula protonordica *pera-trewô que significa peral (o be a frutal en general), de la mateixa raïl que les paraules peral del gòtic pairþra i el llatí vulgar pirum . Una atra interpretació és que siga un instrument musical curt de vent-fusta. El seu significat no s'aclarix en l'ambigua estrofa del poema rúnic anglosaxó en la que apareix, encara que podria apuntar a la segona accepció:
| Poema rúnic anglosaxó:[1][2] | Traducció: |
|
|
Pijorð és la font de diversió i entreteniment,
|
Looijenga especula que la runa pijorð apareix com una variació de la runas berkana en paralel en la lletra Ogam peith.[3] El context incert de la runa és una conseqüència de la rarea del fonema p en protonórdico, sent ademés escàs el fonema b (una p glotalizada) en el proto-indoeuropeo.
Registres
[editar | editar còdic]El primer registre històric a on apareix la runa és en l'abecedari furthark de la pedra de Kylver (datada al voltant del 400). L'eixemple més antic en el que apareix en un context llingüístic, és ya com runa del futhorc, és en les inscripcions de les moneda de Kent II, III i IV coin inscriptions (en els noms de persona pada i æpa/epa), datades aproximadament en el 700. En l'ataüt de sant Cutberto (698) apareix una runa pijorð en lloc de la lletra grega Ρ. El pal de teixixc de Westeremden (al voltant del 750) té l'inscripció en la que apareix en les frases op hæmu "en casa" i up duna "sobre el tossal". Esta runa desapareix en el futhark jove assumint la runa berkana la representació tant de sò /p/ com del /b/, com es veu en l'inscripció de pedra rúnica de Skarpaker:
- iarþ sal rifna uk ubhimin
Per a la frase en nòrdic antic:
- Jörð skal rifna ok upphiminn. (La terra serà arrendada, i els cels que estan damunt)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Poema original i traducció a l'anglés en Poema rúnic anglosaxó
- ↑ Poema original i la seua traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Looijenga, J. H. (1997). Runes around the North Siga and on the Continent AD 150-700
Bibliografia
[editar | editar còdic]- A. Bammesberger, G. Waxenberger (eds.), Dones fuþark und seine einzelsprachlichen Weiterentwicklungen, Walter de Gruyter (2006), ISBN 3-11-019008-7, 85-98 (Birkhan), 418f. (Schulte).
- Looijenga, J. H. (1997). Runes around the North Siga and on the Continent AD 150-700, conferència en l'universitat de Groningen.
Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peorth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.