Ogam
El alfabet ogámico, també conegut com ogham o ogam, va anar un alfabet utilisat per a representar els idiomas irlandés i picto[1][2][3] sobre monuments pétreos, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 d. C. Destaca pel seu aspecte abstracte, format per muescas, que fa que este alfabet es considere per a alguns investigadors com una criptografia, és dir, una manera d'escriure sifrada per a que fora incomprensible a els qui coneixien l'alfabet llatí.
En el seu més simple forma, consistix de quatre grups de traçs o muescas, cada conjunt inclou cinc lletras estructurades a partir d'una fins a cinc marques, creant d'esta manera vint grafies. Un quint grup de cinc símbols cridat forfeda ("lletres adicionals") va ser possiblement un desenroll posterior.
La majoria de les inscripcions són curtes i consten solament de noms. Dels més de quatrecents epígrafs coneguts, al voltant de trescents trenta són d'Irlanda.
Història
[editar | editar còdic]
Orige
[editar | editar còdic]L'orige de l'alfabet Ogam és atribuït, en “El Llibre de Ballymote”, un manuscrit medieval irlandés, a “Ogma, Cara de Sol fill de Alquitrà” —un dels deus goidelicos (irlandesos) més antics—. D'acort a Luciano —en el II— Ogma era representat com Hércules, en un mall i capa de pell de lleó.
Com vorem, hi ha vàries versions de l'alfabet. Un posseïx més lletres que els atres. Macalister sugerix que eixa versió en les lletres extres és similar a un alfabet que ell considera anterior a l'alfabet grec, en influència semita en que s'escriu de dreta a esquerra. Este alfabet, conegut com el Fornello-Cerveteri, es troba en un parell d'eixemples en ceràmiques italianes de el V
La pregunta crucial és llavors si els alfabets Ogam són anteriors o no a eixe. Macalister pensa que no, pero Greus no està d'acort. En la seua opinió, hi ha varis factors que sugerixen una antiguetat major. Primer: l'orde de les lletres és diferent entre el Ogam i el grec, pero, segurament, si el ogam fora derivat del grec, l'orde seria el mateix o per lo manco, molt similar. Segon, les lletres extres estan acumulades al final de l'alfabet ogam i són representades en símbols molt diferents als del restant del ogam (vore més avall). Per últim, els sons que eixes lletres semblen representar serien sons que varen aparéixer més vesprada en l'evolució del celta. Per eixemple, hi ha una lletra per al sò P, mentres que el restant de l'alfabet Ogam sembla ser celta-Q, que és anterior. Aixina que, més que res, eixes lletres extres donen l'impressió de haver segut adició des d'un atre abecedari a fi de representar alguns sons nous i simplement agregades a un alfabet ya existent.
De ser eixe el cas, l'alfabet Ogam seria anterior a el V No obstant, d'eixa época no es coneix cap eixemple escrit.
Us en l'antiguetat
[editar | editar còdic]Açò es pot deure a la manera que l'alfabet s'usava. Juliol César -en els seus Comentaris a la guerra de les Galias- diu que els druidas usaven a l'alfabet llatí o grec inclús en els seus escrits sagrats, per “temor que (el d'ells) aplegara a vulgarizarse i que la memòria dels sabio (o estudiants) poguera decaure”. Segons Greus, Macalister “demostra que el Ogam mai es va usar en inscripcions públiques fins que el druidismo va escomençar a decaure”.
Aixina que, sembla que mensages en este llenguage varen ser sempre considerats alguna cosa molt reservat. S'ha agregat que els eixemples que coneixem del Ogam (vint lletres ordenades en cinc grups de quatre lletres) sugerix que s'usaven a fi de poder comunicar-se secretament, inclús en públic, assignant valors representatius a certes posicions o gests, per eixemple, de les mans o dits. En cròniques celtes posteriors (per eixemple, el Llibre de Ballymote o el Llibre de Taliesin) es fan referències a Cos-ogham ("ogam de la cama") i Sron-ogham ("ogam del nas"), lo que sugerix que tal use no es restringia solament a la mà o els dits.
Alfabet
[editar | editar còdic]Orde
[editar | editar còdic]
Esta representació és estàndar, note's que escomença per avall a l'esquerra: les primeres lletres són: B, L, N, etc (per lo que alguns ho criden Bethluisnion en lloc d'abecedari) En el seu més simple forma, consistix de quatre grups de traçs o muescas; cada conjunt inclou cinc lletras, formades d'una a cinc marques, creant d'esta manera 20 grafies. Un quint grup de cinc símbols, cridat forfeda ("lletres adicionals"), va anar possiblement un desenroll posterior.
El nom de les seues lletres correspon per lo general a noms d'arbres, per lo que es va cridar també al seu abecedari "Alfabet dels Arbres". Esta situació es deu, segons Robert Greus, a que el sistema d'escritura Ogam es fundava en una série de resonàncies i correspondències el coneiximent de les quals es reservava per als sabio: en suma, que el hui mer saber escriure requeria llavors nivells profunts de coneiximents culturals emic o indígenes (mitologia, tècnica, ciència, etc) cèltics. Potser siga d'interés notar que eixa costum continua fins al present: el nom de les lletres en irlandés modern encara nomena arbres (i, en la seua majoria, corresponen als noms tradicionals que es donaran ací).
Lletres
[editar | editar còdic]L'us del ogam sembla haver segut considerat un secret reservat casi exclusivament per a comunicacions entre els "sabio entre els sabio" dels celtes (ya siguen druidas o barts) ya que, se suponia, donava accés a secrets o coneiximents profunts. Aixina, per eixemple, inclús el nom de les lletres no es donava directament, sino a través d'una série de kennings (poètiques i elaborades perífrasis com a enigmes que eludien / aludien a una sola paraula) que, se supon, començaven a donar a l'estudiant accés a eixe coneiximent. Els kennings estan organisats en BrÃatharogam ("Ogam Paraula") dels quals es coneixen tres eixemples (els "kenings" es donen en el seu original irlandés, en glossa castellana. A l'esquerra es dona, primer, la lletra que se supon correspon, i, segon, el nom. Eixos noms en la seua majoria són noms d'arbres, com es vorà més avall).
| Lletres | BrÃatharogam Morainn mac MoÃn | BrÃatharogam Maic ind �c | BrÃatharogam En Culainn | |||
|
ᚁ | B | Beithe | f»ochos foltchain "peu sec, fi pèl" |
glaisem cnis "pell més grisa" |
maise malach "bellea de la cella" |
| Archiu:Ogham letter luis.svg | ᚂ | L | Luis | là s�Ÿla "lluentor de l'ull" |
carae cethrae "amic del ganado" |
l�Ÿth cethrae "sostingues del ganado" |
| Archiu:Ogham letter fearn.svg | ᚃ | F | Fern | airenach fÃan "vanguarda de guerrers" |
com»t lachta "contenidor de llet" |
dÃn cridi "protecció del cor " |
| Archiu:Ogham letter sail.svg | ᚄ | S | Sail | là ambi "palidez d'un sense vida" |
l�Ÿth bech "aliment d'abelles" |
tosach mela "començ de la mel" |
| Archiu:Ogham letter nion.svg | ᚅ | N | Nin | costud sÃde "establiment de la pau" |
b∑g ban "vanaglòria de dònes" |
b∑g maise "vanaglòria de la bellea" |
| Archiu:Ogham letter uath.svg | ᚆ | H | Dath | cond∑l c�Ÿan "junta de jaurías de caça" |
b∑nad gn�Ÿise "empalidecimiento de cares" |
ansam aidche "més difícil en la nit" |
| Archiu:Ogham letter dair.svg | ᚇ | D | Dair | ardam dosae "el més alt dels arbres" |
gr»s baixÃr "artesania de l'artesà" |
slechtam baixÃre "la més decorada de les artesania" |
| Archiu:Ogham letter tinne.svg | ᚈ | T | Tinne | trian roith "un terç de la roda" |
smiur g�Ÿaile "la mèdula del carbó" |
trian n-airm "un terç d'un arma" |
| Archiu:Ogham letter coll.svg | ᚉ | C | Coll | caÃniu fedaib "el més bell dels arbres" |
carae bl€esc "amic de les anous" |
milsem fedo "el més dolç dels arbres" |
| Archiu:Ogham letter ceirt.svg | ᚊ | Q | Cert | clithar baiscill "refugi d'un [¿lunatico?]" |
brÃg anduini "substància de l'insignificant" |
dÃgu fethail "la pelusa d'una manta" |
| Archiu:Ogham letter muin.svg | ᚋ | M | Muin | tressam fedmae "el més fort en l'esforç" |
∑rusc n-airlig "provervio de la matança" |
conar gotha "camí de la veu" |
| Archiu:Ogham letter gort.svg | ᚌ | G | Gort | milsiu f»raib "la pastura més dolça" |
ined erc "vega d'agrade" |
s∑sad ile "aliment de multituts" |
| Archiu:Ogham letter ngeadal.svg | ᚍ | GG | G»tal | l�Ÿth llec "menjar de sanguisola" |
»tiud midach "ruïna dels meges" |
tosach n-»chto "començ de la matança" |
| Archiu:Ogham letter straif.svg | ᚎ | Z | Straif | tressam r�Ÿamnai "el colorant més fort" |
m€rad r�Ÿn "aument de secrets" |
saigid n»l "busca de nuvoles" |
| Archiu:Ogham letter ruis.svg | ᚏ | R | Ruis | tindem rucci "el rubor més fort" |
r�Ÿamnae drech "enrojecimiento de cares" |
bruth fergae "lluentor de la ràbia" |
| Archiu:Ogham letter ailm.svg | ᚐ | A |
align=left | Ailm |
ardam Ãachta "queixa més forta" |
tosach frecrai "començ de resposta" |
tosach garmae "començ de cridada" | |
| Archiu:Ogham letter onn.svg | ᚑ | O | Onn | congnaid ech "qui ferix als cavalls" |
f»them baixÃre "artesania més fina" |
l�Ÿth fÃan "[ferramenta] de bandes de guerrers" |
| Archiu:Ogham letter ur.svg | ᚒ | O | Dr | �Ÿaraib adbaib "en casa gelada" |
sÃlad cland "propagació de les plantes" |
forbbaid ambà "sudario del sense vida" |
| Archiu:Ogham letter eadhadh.svg | ᚓ | I | Edat | »rgnaid fid "arbre en enteniment" |
commaÃn carat "canvi d'amics" |
br∑thair bethi (?) "germà del betulo" (?) |
| Archiu:Ogham letter iodhadh.svg | ᚔ | I | Idad | sinem fedo "el més vell dels arbres" |
caÃnem sen "el millor dels vells" |
l�Ÿth lobair (?) "energia del malalt" (?) |
| Archiu:Ogham letter eabhadh.svg | ᚕ | EA | &bad | sn∑mchaÃn feda "la lletra que res ben" |
cosc lobair "[¿advertència?] del malalt" |
caÃnem »co "el més bell dels peixos" |
| Archiu:Ogham letter or.svg | ᚖ | OI | [[�r (letter)|�anar]] | sruithem aicde "substància venerable" |
là crotha "esplendor de la forma" |
|
| Archiu:Ogham letter uilleann.svg | ᚗ | UI | Uillenn | t�Ÿthmar fid "arbre fragant" |
cubat oll "gran colze/ cubito" |
|
| Archiu:Ogham letter ifin.svg | ᚘ | IO | IphÃn | milsem fedo "arbre més dolç" |
amram mlais "sabor magnífic" |
|
| Archiu:Ogham letter eamhancholl.svg | ᚙ | AE | Emancholl | l�Ÿad s∑ethaig "queixa del malalt" |
mol galraig "queixa del malalt" |
|
Traducció dels nomenes
[editar | editar còdic]Les correspondències al castellà són com seguix:
| Lletra | Nomene celta | Traducció directa |
|---|---|---|
| B | Beth | Abedull |
| N | Nion | Fresno |
| F | Fearn | Aliso |
| S | Saille | Sauce |
| H | Uath | Espino |
| D | Duir | Roure |
| T | Tinne | Acebo |
| C | Coll | Avellaner |
| Q | Qert | Manzano |
| M | Muin | Vinya |
| G | Gort | Hedra |
| NG (ñ) | Ngetal | Canya/Junquillo |
| Z | Straif | Prunyonera |
| R | Ruis | Saüc |
| A |
align=center | Ailn |
Avet | |
| O | Onn | Aliaga |
| O | Ur | Petorra |
| I | Eadha | Àlber blanc |
| I | Idho | Teixixc |
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ogam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.