Futhark antic
El futhark antic és la forma més antiga del alfabet rúnic, usat per a escriure en protonórdico per les tribus germàniques tant en els dialectes escandinaus com en els dialectes germànics del periodo de migracions germàniques entre els sigles III i VIII, permaneixent inscrit en objectes com joyas, amulets, ferramentas, armes i pedres rúniques.
En Escandinavia, esta forma d'escritura va evolucionar simplificant-se al futhark jove en el XIII, mentres que els anglosaxons i els frisones varen estendre el futhark que va terminar convertint-se en el futhorc en desenrollar-se l'anglosaxó.
A diferència del futhark jove, que va permanéixer en us fins als temps moderns, el futhark antic va ser oblidat, perdent-se la capacitat de llegir les seues inscripcions, i recent en 1865 el llingüiste noruec Sophus Bugge va conseguir dessifrar-ho.[1]
Alfabet
[editar | editar còdic]El futhark antic, que a semblança de la paraula abecedari deu el seu nom als sons dels noms de les sis runas inicials: F, O, Þ, A, R i K, consta de 24 runas, generalment organisades en tres grups o combinacions de huit, cridats aett com els clans escandinaus. En la següent taula es presenta cada runa en la seua transliteraació llatina corrent, el seu nom i la transcripció del seu sò AFI:[2]
þ equival a la transcripció fonètica AFI [θ]. Archiu:Runic letter iwaz.svg es transcribe ben com ï o æ, i possiblement representara tant al diptongo com a un sò vocàlic prop de [ɪ] o [æ].
La runa Archiu:Runic letter algiz.svg que sonava en protonórdico com [z] evolucionaria en nòrdic antic a [ɹ], transliterándose com R. Els sons de les demés transliteracions corresponen als de la transcrípció IFA de cada lletra.
La primera seqüenciació coneguda d'una llista alfabètica de runas està datada al voltant de l'any 400 i es va trobar en la pedra rúnica de Kylver en Gotland, apareixent en el següent orde:
- [f]oþarkg[w]hnijpïzstbemlŋdo
S'han trobat atres dos eixemples d'inscripcions antigues d'alfabets en dos monedes, el bracteato de Vadstena i el bracteato de Vadstena (XI), en les que es mostra la divisió en els tres ætts, en les posicions dels parells ï, p i o, d invertides respecte a les de la pedra de Kylver, de la següent forma:
- fuþarkgw; hnijïpzs; tbemlŋod.
En el bracteato de Grumpan apareix una llista d'al voltant del 500 idèntica a la trobada en les atres monedes pero incompleta:
- fuþarkgw ... hnijïp(z) ... tbeml(ŋ)(o)d.
Unicode
[editar | editar còdic]Hi ha disponibles actualment vàries fonts true Type que plasmen les runas, com: Junicode, FreeMono i FreeRuneCode. Per a introduir les runas en un ordenador es necessita una ferramenta en el teclat. Existixen ferramentes de software lliure en tecles per a totes les runas del futhark antic i para Microsoft Windows,[3] gratuïtes i que opera en fonts Junicode, FreeMono i FreeRuneCode.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Alfabet rúnic
- Futhorc anglosaxó
- Futhark jove
- Runas lligades
- Runas sifrades
- Alfabet gòtic
- Història de l'alfabet llatí
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The article Forskning om runor och runstenar, de Mats Vänehem en la web del museu del comtat d'Estocolm.
- ↑ Page, R. I. (2005) Runes, pp. 8, 15-16. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
- ↑ Elder Futhark keyboard for Microsoft Windows Ferramenta de teclat rúnic per a Windows (versió QWERTY)
- ↑ Un enllaç d'ajuda http://es.fontriver.com/font/futhark_aoe/ i de les runas http://es.fontriver.com/font/rune/
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bæksted, A. (1952). Målruner og troldruner. Copenhague.
- Fischer, Svante (2004). "Alemannia and the North — Early Runic Contexts Apart (400–800)", en Naumann et al., Alemannien und der Norden. Berlín: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017891-5. pp. 266–317.
- Ilkjær, Jørgen (1996a). "Runeindskrifter fra mosefund i Danmark - kontekst og oprindelse" en Frisian Runes and Neighbouring Traditions.
- Looijenga, J. H. (1997). Runes around the North Siga and on the Continent AD 150–700 (tesis). Universitat de Groningen.
- Looijenga, J. H. (2003). Texts and Contexts of the Oldest Runic Inscriptions. Leiden: Brill. ISBN 90-04-12396-2
- Lüthi, Katrin (2004). "Von Þruþhild und Hariso: Alemannische und ältere skandinavische Runenkultur im Vergleich", en Naumann et al., Alemannien und der Norden. Berlín: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017891-5. pp. 318–339.
- Martin, Max (2004). "Kontinentalgermanische Runeninschriften und 'alamannische Runenprovinz'", en Naumann et al., Alemannien und der Norden. Berlín: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017891-5. pp. 165–212.
- Nowak, Sean (2003). Schrift auf donen Goldbrakteaten der Völkerwanderungszeit, (tesis). Göttingen.
- Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
- Rix, Hemlut (1997). "Germanische Runen und venetische Phonetik", en Birkmann et al. Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner. Tübingen: Max Niemeyer. pp. 231–248. ISBN 3-484-73031-5.
- Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Futhark antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.