Ing

Nom	Protonórdico	Anglosaxó
	*Ingwaz	Ing
	"Ingwaz (personage mitològic)"
Forma	Futhark antic	Futhorc
Unicode	ᛜ ᛝ O+16DC O+16DD
Transliteración	ŋ
Transcripció	ŋ
SòAFI	[ŋ]
Lloc alfabètic	22
Ætt	Ætt de Tyr

Ing és el nom anglosaxó de la runa (en les variants i Erro al crear miniatura: ) que representa el sò «ng» en l'alfabet futhorc i el futhark antic, a on s'ha reconstruït llingüísticament el seu nom com *ingwaz. Duria el mateix nom que el personage mitològic Ingwaz en el seu honor.

Poema rúnic

El nom de la runa apareix en el poema rúnic anglosaxó:

Poema rúnic anglosaxó:	Traducció:
Erro al crear miniatura: Ing wæs ærest mid Eástdenum gesewen secgum, oð he síððan eást ofer wæg gewát. wæn æfter ran. þus Heardingas þone hæli nemdon.	Ing el primer dels danesos d'este és considerat, fins que va partir cap a l'est per la mar, el seu carro li va seguir. aixina els heardings li varen cridar héroe.

Orige

Ingwaz junt a pijorð i iwaz es troba entre els casos de runas d'orige incert, i que no apareix en les inscripcions més antigues. La runa no apareix en els primers alfabets futhark com el de la pedra de Kylver. En els seus primers registres apareix com una runa lligada a íss en el parell iŋ en les formes Archiu:Ing bindrune.png o Archiu:Ing bindrune variant.png (una forma de "runa llanterna" similar a la posterior runa del futhorc ger), pero la seua identificació és controvertida en la majoria dels casos, ya que el mateix signe podria ser també una forma especular de wynn o de thurisaz. El primer cas en el que la presència de la lligam iŋ oferix una certea raonable és en l'inscripció mari͡ŋs (potser referit als "mærings" o ostrogodos) en una hebilla d'argent de Szabadbattyán, datada en el V.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7

Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1