Tyr (runa)

Nom	Protonórdico	anglosaxó	Nòrdic antic
	Tī₂waz	Tir	Týr
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
	Archiu:Runic letter tiwaz.svg		Archiu:Runic letter tiwaz.svg	Archiu:Short-twig t rune.png
Unicode	ᛏ O+16CF			ᛐ O+16D0
Transliteración	t
Transcripció	t		t, d
Sò AFI	[t]		[t], [d]
Lloc alfabètic	17		12
Ætt	Ætt de Tyr

Tyr és la runa equivalent a la lletra «t». Va rebre el seu nom en nòrdic antic en honor del deu Tyr, per lo que li la considerava una representació d'ell. El nom de la runa en protonórdico reconstruït llingüísticament és *tîwaz o *teiwaz, o alguna atra variant. Etimológicamente *tîwaz està relacionat en els térmens llatins deus i divus (deu i divinitat) i el celta divos.

Poemes rúnics

Tiwaz es menciona en els tres poemes rúnics coneguts. En els poemes islandés i noruec s'associa en el deu Tyr.

Poema rúnic:	Traducció:	Observacions:
Noruec antic Archiu:Runic letter tiwaz.svg Tyr és einhendr Torra; opt voreðr smiðr at blasa.	Tyr és el Æsir manco; a sovint el ferrer té que bufar.	En este poema s'associa la runa en els ferrers.
Islandés antic Archiu:Runic letter tiwaz.svg Týr er einhendr áss ok ulfs leifar ok hofa hilmir. Mars tiggi.	Tyr és un deu manco, i la despedida dels llops i el príncip dels temples.	Tyr és l'equivalent islandés de Mart.
Anglosaxó Archiu:Runic letter tiwaz.svg Tir biþ tacna sum, healdeð trywa wel wiþ æþelingas; a biþ on færylde ofer nihta genipu, næfre swiceþ.	Tir és una estrela, que manté a els príncips en fe; sempre en el seu rumbo sobre les brumas de la nit, mai cau.	En el poema anglosaxó, s'identifica la runa en l'Estrela Polar. Com en el sonet de Shakespeare 116)

Ætt de Tyr

Els alfabets rúnics es subdividían en grups denominats ætts (famílies) que es nomenaven per la lletra que els encapçalava. El ætt de Tyr, o el seu nom equivalent en cada alfabet, era el tercer i estava present en els tres alfabets rúnics. En el futhark antic i el futhorc constava de 8 runas: tiwaz, berkanan, ehwaz, mannaz, laguz, ingwaz, othalan i dagaz. En el futhark jove solament constava de 5 runas: tyr, bjarkan, madhr, logr i yr.

Ætt en el futhark antic i futhorc
Runa	Archiu:Runic letter tiwaz.svg	Archiu:Runic letter berkanan.svg	Archiu:Runic letter ehwaz.svg	Archiu:Runic letter mannaz.svg	Archiu:Runic letter laukaz.svg	Archiu:Runic letter ingwaz variant.svg	Archiu:Runic letter othalan.svg	Archiu:Runic letter dagaz.svg
Nom protonórdico	Tiwaz	Berkanan	Ehwaz	Mannaz	Laguz	Ingwaz	Othalan	Dagaz
Nom anglosaxó	Tir	Beorc	Éh	Mann	Lagu	Ing	Éðel	Dæg

Ætt en el futhark jove
Runa	Archiu:Runic letter tiwaz.svg	Archiu:Runic letter berkanan.svg	Archiu:Runic letter algiz.svg	Archiu:Runic letter laukaz.svg	Archiu:Runic letter calc.svg
Nom nòrdic	Týr	Bjarkan	Maðr	Lögr	Ýr

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1