Madhr

Nom	Protonórdico	Anglosaxó	Nòrdic antic
	*Mannaz	Man	Maðr
	"home, persona"
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
	Archiu:Runic letter mannaz.svg		Archiu:Long-branch m rune.png	Archiu:Short-twig m rune.png
Unicode	ᛗ O+16D7		ᛘ O+16D8	ᛙ O+16D9
Transliteración	m
Transcripció	m
SòFIA	[m]
Lloc alfabétoco	20		14
Ætt	Ætt de Tyr

Madhr o maðr és el nom en nòrdic antic de la runa del futhark jove que representa a la m. Prové del nom, que s'ha reconstruït llingüísticament per al protonórdico, de la runa *mannaz o *manwaz ( Archiu:Runic letter mannaz.svg ) del futhark antic. Esta runa també apareix en el futhorc.

Poemes rúnics

Tots els noms de la runa tenen el significat de home, en la seua accepció de ser humà, com apareix registrat en els tres poemes rúnics :

Poemes rúnics:	Traducció:
Noruec antic Archiu:Long-branch m rune.png Maðr er moldar auki; mikil er græip á hauki.	El home és el desenroll de la pols; gran és la garra de la rapaz.
Islandés antic Archiu:Long-branch m rune.png Maðr er manns gaman ok moldar auki ok skipa skreytir. homo mildingr.	El home és la delectació del home i un producte de la terra i el que adorna els barcos.
Anglosaxó Archiu:Runic letter mannaz.svg Man byþ on myrgþi his magan leof: sceal þeah anra gehwylc oðrum swican, forðum drihten wyle dome sine þæt earme flæsc eorþan betæca.	El home jovial és volgut pels seus familiars; encara que tot home està condenat a fallar al seu companyer, ya que el Senyor pel seu decret assignarà la vil carronya a la terra.

La forma de la runa en el futhark antic sembla indicar que prové de la lletra llatina M que a la seua volta procedix de l'alfabet grec Mu.

Canvi de forma

Archiu:Formrun.svg

Dos variants de la runa del principi del futhark jove.

La forma de la runa és idèntica en el futhark antic i en el futhorc, Archiu:Runic letter mannaz.svg, mentres que la runa maðr del futhark jove, despuix d'algunes formes de transició, va prendre la mateixa forma que l'anterior runa algiz, Archiu:Runic letter algiz.svg, que en este alfabet es representa invertida ( Archiu:Runic letter calc.svg ), substituint per complet a la forma anterior de mannaz.

En la versió islandesa del furthark jove la forma de la runa maðr es va simplificar passant les seues branques a ser substituïdes per un chicotet círcul en la part superior, Archiu:Short-twig m rune.png.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1