Logr
| Nom | Protonórdico | Anglosaxó | Nòrdic antic | |
| *Laguz/*Laukaz | Lagu | Lögr | ||
|---|---|---|---|---|
| "llac"/"porro" | "oceà, mar" | "aigua, catarata" | ||
| Forma | Futhark antic | Futhorc | Futhark jove | |
| Archiu:Runic letter laukaz.svg | ||||
| Unicode | ᛚ O+16DA
| |||
| Transliteración | l | |||
| Transcripció | l | |||
| Sò FIA | [l] | |||
| Lloc alfabètic | 21 | 13 | ||
| Ætt | Ætt de Tyr | |||
Logr i Lögr són els noms en nòrdic antic de la runa que equival a la lletra ele en l'alfabet futhark jove. La versió islandesa del nom, lögr, significa catarata i la noruega, logr, significa aigua. En el futhorc la runa es diu lagu , oceà. En nom protonórdico de la runa en el futhark antic s'ha reconstruït llingüísticament com *laguz o *laukaz. Laguz significa «aigua» o «llac», mentres que laukaz significa «porro».
El hipòtesis de que el nom de la runa siga «porro» no es basa en els poemes rúnics sino en les inscripcions antigues a on es teoriza que *laukaz poguera ser un símbol de fertilitat, segons l'interpretació de la fíbula de Bülach.
La lletra equivalent, 𐌻, del alfabet gòtic, que sol basar el nom de les seues lletres en les runas, es diu lagus.
La forma d'esta runa és idèntica a la lletra equivalent a la l de l'alfabet rético, lo que recolza el hipòtesis itálica de l'orige de les runas.
Poemes rúnics
[editar | editar còdic]Els noms de la runa en els distints alfabets apareixen en els tres poemes rúnics coneguts, i tots ells són noms que recolzen l'etimologia aquàtica:
| Poema rúnic:[1][2] | Traducció: |
|
Noruec antic
|
|
|
Islandés antic
|
|
|
Anglosaxó
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Poemes originals i traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Poema original i traducció a l'anglés en Poema rúnic anglosaxó
Bibliografia
[editar | editar còdic]Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Logr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.