Anar al contingut

Fehu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nom Protonórdico Anglosaxó Nòrdic antic
*Fehu Feoh
«ganado, riquea»
Forma Futhark antic Futhorc Futhark jove
Unicode
O+16A0
Transliteración f
Transcripció f
AFI [f]
Lloc alfabètic 1
Ætt Ætt de Freyr

Fe i Feoh són els noms de la runa, ᚠ, ( en nòrdic antic, feoh en anglés antic) que representa al sò «f» en els alfabets rúnics futhark jove i futhorc, respectivament. Significa «riquea (mòvil)», i té la mateixa raïl que la paraula anglesa fee que originalment significava «ovella» o «ganado», de la mateixa manera que els térmens del: neerlandés Vee, alemà Vieh, llatí pecum i sánscrito pashu.

Esta runa ya apareix en el futhark antic i encara que el seu nom en protonórdico no ha quedat registrat s'ha reconstruït llingüísticament com *fehu, en els significats originals de «diners, ganado, riquea».[1]

La lletra equivalent en l'alfabet gòtic, 𐍆 es diu faihu. La gran similitut que hi ha entre tots els poemes rúnics i el nom de la mateixa lletra en l'alfabet gòtic, és infreqüent i dona al nom reconstruït per al futhark antic un alt grau de fiabilitat.

La forma de la runa està provablement basada en la «v» etrusca, 𐌅 F, que és com la grega digamma Ϝ i la llatina F i en última instància la lletra fenicia waw w.

Poemes rúnics

[editar | editar còdic]

Els noms de la runa apareixen registrats en els tres poemes rúnics:

Poema rúnic:[2] Traducció:

Noruec antic
Erro al crear miniatura: Fé vældr frænda róge;
føðesk ulfr í skóge.


La riquea és la font de discòrdia entre els familiars;
els llops viuen en el bosc.

Islandés antic
Erro al crear miniatura: Fé er frænda róg
ok flœðar viti
ok grafseiðs gata
aurum fylkir.


La riquea és la font de discòrdia entre els familiars
i el fòc de la mar (=l'or)
i el camí del abadejo que s'enterra (=el camí del dragó = l'or).

Anglosaxó
Erro al crear miniatura: Feoh byþ frofur fira gehwylcum;
sceal ðeah manna gehwylc miclun hyt dælan
gif he wile for drihtne domes hleotan.


La riquea és comoditat per a tots;
per això deu concedir-se lliurement a qualsevol,
si desigen guanyar honor en senyal de divinitat.

Ætt de fehu

[editar | editar còdic]

Els alfabets rúnics es subdividían en grups denominats ætts (famílies) que es nomenaven per la lletra que els encapçalava. Per ser la primera lletra els tres alfabets rúnics tenien ætt de fehu.[3] També es va denominar ætt de Freyr. En el futhark antic i futhorc constava de 8 runas: fehu, uruz, thurisaz, ansuz, raido, kaunan, gebo i wunjo.[3] En el futhark jove el ætt de fé només constava de 6 runas, les 6 primeres de l'antic.

Ætt en el futhark antic i futhorc
Runa Erro al crear miniatura: Archiu:Runic letter uruz.svg Archiu:Runic letter thurisaz.svg Archiu:Runic letter ansuz.svg  Archiu:Runic letter os.svg Archiu:Runic letter raido.svg Archiu:Runic letter kauna.svg  Archiu:Runic letter cen.svg Archiu:Runic letter gebo.svg Archiu:Runic letter wunjo.svg
Nom protonórdico Fehu Ur Thurisaz Ansuz Raido Kaunan Gebo Wunjo
Nom anglosaxó Feoh Ur þorn Vos Rad Cen Gyfu Wynn
Ætt en el futhark jove
Runa Erro al crear miniatura: Archiu:Runic letter uruz.svg Archiu:Runic letter thurisaz.svg Archiu:Runic letter ansuz.svg Archiu:Runic letter raido.svg Archiu:Long-branch Kaun.svg
Nom nòrdic Úr Þurs Óss Ræið Kaun

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Page, R.I. (2005) Runes, pàgina 15. The British Museum Press ISBN 0-7141-8065-3
  2. Poemes originals i la seua traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..
  3. 3,0 3,1 Edred Thorsson (1987). Runelore: a handbook of esoteric runology. Ed. Weiser. Pp 88,89 ISBN 0-87728-667-1

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
  • Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
  • Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
  • Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
  • Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
  • Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1


Referències

[editar | editar còdic]