Fehu
| Nom | Protonórdico | Anglosaxó | Nòrdic antic | |
| *Fehu | Feoh | Fé | ||
|---|---|---|---|---|
| «ganado, riquea» | ||||
| Forma | Futhark antic | Futhorc | Futhark jove | |
| ||||
| Unicode | ᚠ O+16A0
| |||
| Transliteración | f | |||
| Transcripció | f | |||
| AFI | [f] | |||
| Lloc alfabètic | 1 | |||
| Ætt | Ætt de Freyr | |||
Fe i Feoh són els noms de la runa, ᚠ, (fé en nòrdic antic, feoh en anglés antic) que representa al sò «f» en els alfabets rúnics futhark jove i futhorc, respectivament. Significa «riquea (mòvil)», i té la mateixa raïl que la paraula anglesa fee que originalment significava «ovella» o «ganado», de la mateixa manera que els térmens del: neerlandés Vee, alemà Vieh, llatí pecum i sánscrito pashu.
Esta runa ya apareix en el futhark antic i encara que el seu nom en protonórdico no ha quedat registrat s'ha reconstruït llingüísticament com *fehu, en els significats originals de «diners, ganado, riquea».[1]
La lletra equivalent en l'alfabet gòtic, 𐍆 es diu faihu. La gran similitut que hi ha entre tots els poemes rúnics i el nom de la mateixa lletra en l'alfabet gòtic, és infreqüent i dona al nom reconstruït per al futhark antic un alt grau de fiabilitat.
La forma de la runa està provablement basada en la «v» etrusca, 𐌅 
, que és com la grega digamma Ϝ i la llatina F i en última instància la lletra fenicia waw 
.
Poemes rúnics
[editar | editar còdic]Els noms de la runa apareixen registrats en els tres poemes rúnics:
| Poema rúnic:[2] | Traducció: |
|
Noruec antic
|
|
|
Islandés antic
|
|
|
Anglosaxó
|
|
Ætt de fehu
[editar | editar còdic]Els alfabets rúnics es subdividían en grups denominats ætts (famílies) que es nomenaven per la lletra que els encapçalava. Per ser la primera lletra els tres alfabets rúnics tenien ætt de fehu.[3] També es va denominar ætt de Freyr. En el futhark antic i futhorc constava de 8 runas: fehu, uruz, thurisaz, ansuz, raido, kaunan, gebo i wunjo.[3] En el futhark jove el ætt de fé només constava de 6 runas, les 6 primeres de l'antic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Page, R.I. (2005) Runes, pàgina 15. The British Museum Press ISBN 0-7141-8065-3
- ↑ Poemes originals i la seua traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ 3,0 3,1 Edred Thorsson (1987). Runelore: a handbook of esoteric runology. Ed. Weiser. Pp 88,89 ISBN 0-87728-667-1
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
- Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
- Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
- Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
- Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
- Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fehu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.