Anar al contingut

Gyfu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nom Protonórdico Anglosaxó
*Geƀō Gyfu Gar
"regal" "regal" "llança"
Forma Futhark antic Futhorc
Unicode
O+16B7
O+16B7
O+16B8
Transliteración g ȝ g
Transcripció g ȝ, g g
AFI [ɣ] [g], [ɣ], [ʎ], [j] [g]
Lloc alfabètic 7 7 33
Ætt Ætt de Freyr Ætt de ác

Gyfu és el nom anglosaxó de la runa de l'alfabet futhorc (X) que equival a la «*Geƀō» i que en eixe idioma significa "regal" o "generositat". La mateixa runa apareix en el futhark antic i el seu nom s'ha reconstruït llingüísticament com *gebô (regal).

Looijenga considera que esta runa hauria derivat directament de la X llatina,[1] que en el I hauria tingut una pronunciació similar a la gs germànica. Per eixemple el terme gòtic reihs és comparable al llatí rex (en contrast en l'alfabet etrusc a on 𐌗 tenia el valor de /s/). La lletra equivalent en l'alfabet gòtic, 𐌲, es diu giba.

Poema rúnic

[editar | editar còdic]

Esta runa apareix únicament en el poema rúnic anglosaxó:

Poema rúnic anglosaxó:[2] Traducció:

Gyfu gumena byþ gleng and herenys,
wraþo and wyrþscype and wræcna gehwam
ar and ætwist, ði byþ oþra lliggues.

La generositat du crèdit i honor, lo que recolza la dignitat pròpia;
proporciona ajuda i subsistència
per a tots els hòmens trencats que carixen de tot.

Variants

[editar | editar còdic]

Per la palatalisació que es va produir en l'anglés antic gyfu podia representar tant al sò /j/ com al /g/, per lo que es va crear una runa adicional en el futhorc, la runa gar ( , llança en anglosaxó) per a representar el sò /g/, i que apareix registrada per primera volta en un manuscrit de el XI. D'esta forma es va separar la transcripció dels fonema, expressant la nova runa gar el sò /g/ en exclusiva i ger el sò /j/ i els seus fonema pròxims.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. J.H. Looijenga, Runes Around The North Siga And On The Continent Ad 150-700, PhD diss. Groningen 1997, p. 56. Download PDF
  2. Poema original i la seua traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1


Referències

[editar | editar còdic]