Gyfu

Nom	Protonórdico	Anglosaxó
	*Geƀō	Gyfu	Gar
	"regal"	"regal"	"llança"
Forma	Futhark antic	Futhorc
Unicode	ᚷ O+16B7	ᚷ O+16B7	ᚸ O+16B8
Transliteración	g	ȝ	g
Transcripció	g	ȝ, g	g
Sò AFI	[ɣ]	[g], [ɣ], [ʎ], [j]	[g]
Lloc alfabètic	7	7	33
Ætt	Ætt de Freyr		Ætt de ác

Gyfu és el nom anglosaxó de la runa de l'alfabet futhorc (X) que equival a la «*Geƀō» i que en eixe idioma significa "regal" o "generositat". La mateixa runa apareix en el futhark antic i el seu nom s'ha reconstruït llingüísticament com *gebô (regal).

Looijenga considera que esta runa hauria derivat directament de la X llatina, que en el I hauria tingut una pronunciació similar a la gs germànica. Per eixemple el terme gòtic reihs és comparable al llatí rex (en contrast en l'alfabet etrusc a on 𐌗 tenia el valor de /s/). La lletra equivalent en l'alfabet gòtic, 𐌲, es diu giba.

Poema rúnic

Esta runa apareix únicament en el poema rúnic anglosaxó:

Poema rúnic anglosaxó:	Traducció:
Gyfu gumena byþ gleng and herenys, wraþo and wyrþscype and wræcna gehwam ar and ætwist, ði byþ oþra lliggues.	La generositat du crèdit i honor, lo que recolza la dignitat pròpia; proporciona ajuda i subsistència per a tots els hòmens trencats que carixen de tot.

Variants

Per la palatalisació que es va produir en l'anglés antic gyfu podia representar tant al sò /j/ com al /g/, per lo que es va crear una runa adicional en el futhorc, la runa gar ( , llança en anglosaxó) per a representar el sò /g/, i que apareix registrada per primera volta en un manuscrit de el XI. D'esta forma es va separar la transcripció dels fonema, expressant la nova runa gar el sò /g/ en exclusiva i ger el sò /j/ i els seus fonema pròxims.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1