Ur (runa)

Nom	Protonórdico	Anglosaxó		Nòrdic antic
	*Ûruz/Ûram	Ur	Yr	Úr
	«uro» / «aigua»	«uro»	?	«escoria»/«pluja»
Forma	Futhark antic	Futhorc		Futhark jove
	Archiu:Runic letter uruz.svg		Archiu:Futhorc Yr.png	Archiu:Runic letter uruz.svg
Unicode	ᚢ O+16A2		ᚣ O+16A3	ᚢ O+16A2
Transliteración	o		i	o
Transcripció	o		i	o, i, o, v / w
Sò AFI	[o(ː)]		[i(ː)]	[o(ː)], [i(ː)], [ɔ(ː)], [w]
Lloc alfabètic	2		27	2
Ætt	Ætt de Freyr		Ætt de ác	Ætt de Freyr

Ur és el nom en nòrdic antic de la runa que representava originalment a la «o». El nom protonórdico d'esta lletra en futhark antic (ᚢ) no ha quedat registrat, pero s'ha reconstruït llingüísticament com *ūruz, en el significat de «uro» (bou salvage) o be *ûram (aigua). Dita runa també s'usava com adjectiu comparatiu per a referenciar a la qualitat de ser lliure, fent precisament un símil en la dificultat de domar a un bou, sobretot sol adquirir esta connotació en la màgia rúnica.

Provablement el símbol deriva de la lletra del alfabet rético equivalent a la «o» que té forma i valor similars. El nom de la lletra del alfabet gòtic equivalent és urus.

Poemes rúnics i significats

El nom de la runa apareix en els tres poemes rúnics i en tots és cridada «ur», encara que en diferents significats:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Archiu:Runic letter uruz.svg Úr er af illu jarne; opt løypr ræinn á hjarne.	L'escoria prové del ferro mal; el cabirol sol córrer sobre la neu gelada.
Islandés antic Archiu:Runic letter uruz.svg Úr er skýja grátr ok skára þverrir ok hirðis hatr. umbre vísi	La pluja és la planyença dels núvols i la ruïna de la collita de fenaç i una abominació per als pastors.
Anglosaxó Archiu:Runic letter uruz.svg Ur byþ anmod ond oferhyrned, felafrecne deor, feohteþ mid hornum mære morstapa; þæt is modig wuht.	l'uro està orgullós de les seues grans banyes; és una béstia molt salvage, que lluita en les seues banyes; un gran guardià dels páramo, és una criatura vigorosa.

La paraula islandesa per a «pluja» i l'anglosaxona para «uro» provenen de dos paraules protonórdicas diferents, ûruz i ûram (encara que possiblement de la mateixa raïl). L'orige del significat noruec de «escoria» és més obscur, potser algun terme de l'Edat del Ferro derivat de la paraula aigua (en el Kalevala hi ha una comparació del ferro en la llet).

Per tot açò la reconstrucció llingüística del nom protonórdico per a la runa del futhark antic resulta incerta. Potser fora ûruz (uro) o ûram (aigua). El uro és preferit pels autors moderns de sistemes de divinizaació rúnica, pero abdós poden ser possibles. Si comparem el nom en el d'atres runas, aigua seria del mateix tipo que significats com a graniç o llac i uro a cavall o alce (encara que este últim també seria dubtós). L'alfabet gòtic sembla recolzar el hipòtesis del uro, ya que el nom de la lletra o (𐌿) és urus que significa això.

Futhorc

En l'alfabet anglosaxó es varen introduir cinc runas adicionals per a representar els sons de les vocals llargues i els diptongos. Una d'elles és una variació de ur, la runa yr, (Archiu:Futhorc Yr.png), per a representar el sò [i(ː)], ademés de la pròpia ur que va seguir transcribiendo al sò [o(ː)].

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1