Kalevala
El Kalevala és una epopeya finlandesa compilada per el historiador Elias Lönnrot en el XIX a partir de fonts folklòriques finlandeses, transmeses oralment de generació en generació, o a través de les recopilacions de les narracions populars fetes pels rapsodas, com són els casos de Arhippa Perttunen (1769-1840) i Ontrei Malinen (1780-1855), fonamentalment en la regió de Carelia.
Com a reminiscència i conceptualización hustoriográfica de la generació mítica del poble finlandés, a la manera dels cantares de gesta medievals, com el Cantar de Hildebrando, Beowulf, les Eddas islandeses, el Cantar dels Nibelungos, el Cantar de Roldán, el Cantar de les huestes de Ígor i el Cantar de meu Cid, el Kalevala és una de les epopeyas més sugestives i notables d'Europa, aplegant a influir en la creació de El Silmarillion, de J. R. R. Tolkien.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]
Rojo: localitats finlandeses. Blau: localitats russes.
La primera publicació correspon a 1835 i contenia un total de 5052 versos, congregats en 32 poemes. La reproducció final correspon a 1849, quan es va publicar en tota la seua extensió actual de 23 000 versos i 50 poemes.
En la seua llabor meticulosa de recopilació i recomposició, Elias Lönnrot va conseguir rebalsar versos provinents de diferents fonts, tant subjectives com a territorials. Per a això va recórrer a trobadors, narradors, o a l'examen de la tradició oral en diverses regions de Finlàndia, especialment en la zona de Carelia.
En el seu treball de recopilació, Lönnrot va acoplar i va relacionar diferents testimonis i històries per a dotar a l'obra d'una millor estructura narrativa. Al mateix temps, va disminuir la cantitat de personages i va concentrar els llocs a on es desenrollen els successos. D'esta manera va conseguir una major coherència i concreció d'esta obra cim de la mitologia i folclore de Finlàndia.
La llegenda, el mit i l'evocació poètica s'enllacen perfectament en el Kalevala, erigint un món habitat per héroes de carn i os, que oscilen entre lo humà, lo diví i lo esperpéntico. Per això els actes dels personages del Kalevala estan plagats de extravagancias i esgoles humans.
Personages
[editar | editar còdic]
Väinämöinen és un rapsoda excèntric marcat pel desenfrenat amor que sent per la donzella de Pohjola, mentres que Lemminkäinen és el galà que afronta desafius i desgràcies en un marcat desatino, de manera que en els seus correries èpiques deixa en evidència la seua clara ingenuïtat de mortal. Lo mateixa ocorre, d'un modo figuratiu, en el pastor Kullervo, que entre aventures i algaradas és el héroe tràgic en este univers tancat, en un irrefrenable ímpetu de vida, pero condicionat per un sino d'etern perdedor.
Ilmarinen és un personage de genitura repentina, ya que despuix d'unes hores de ser parit per la donzella Iro (Iro-neito), al sendemà ya està convertit en un ferrer capaç de crear el Sampo, un virtuosisme maravellós que semeja un molí màgic.
De tots estos héroes estrafalarios, Joukahainen és el més ingenu de tots, ya que està dispost a posar-se permanentment a prova, i aixina ho farà, en un moment, en desafiar a Väinämöinen en un tanteig de saber que sap que perdrà des del començ.
Finalment, Ukko és el deu superior i totpoderós, entreverat en estes figures semidivinas, pero recolzat per atres omnipotencias menors, com Tapio, deu dels boscs; Hiisi i Lempo, del mal; o Tuoni, de la mort, que no li facilitaran la seua tasca celestial, sino que li la faran embarazosa i paradòxica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Kalevala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.