Kaun

Nom	Protonórdico	Anglosaxó	Nòrdic antic
	*Kaunan(?)	Cen	Kaun
	?	"antorcha"	"úlcera / malaltia"
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
	Archiu:Runic letter kauna.svg	Archiu:Cen rune.png	Archiu:Long-branch Kaun.svg
Unicode	ᚲ O+16B2	ᚳ O+16B3	ᚴ O+16B4
Transliteración	k	c	k
Transcripció	k	c	k, g
Sò AFI	[k]	[k], [c]	[k], [g]
Lloc alfabètic	6
Ætt	Ætt de Freyr

Archiu:K-runes.jpg

Evolució de la runa en el futhark antic en els distints sigles.

Kaun és el nom en nòrdic antic de la runa que representa al sò [k] (futhark antic ᚲ, futhark jove ᚴ, futhorc ᚳ) com atesten els poemes rúnics noruec i islandés, en els idiomes del qual significa úlcera, malaltia. El seu nom en protonórdico s'ha reconstruït llingüísticament com *kaunan. També és coneguda com kenaz o Cen (antorcha) segons el nom anglosaxó.

La forma de la runa del futhark antic provablement es basa en les lletres equivalenes a la c dels alfabets itálicos com l'etrusca C 𐌂 i la llatina C. Les formes del futhark jove i del futhorc tenen paralelismes en les formes de les lletres k dels alfabets itálicos, etrusca K 𐌊 i llatina K (com es pot vore en l'inscripció del Yelmo de Negau). La lletra equivalent del alfabet gòtic és 𐌺 k, que es diu kusma.

Poemes rúnics

La runa apareix en els tres poemes rúnics:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Archiu:Long-branch Kaun.svg Kaun er barna bǫlvan; bǫl gørver nán fǫlvan.	L'úlcera és fatal per als chiquets; la mort fa que el cadàver palidezca.
Islandés antic Archiu:Long-branch Kaun.svg Kaun er barna böl ok bardaga [för] ok holdfúa hús. flagella konungr.	Malaltia fatal per als chiquets i un punt dolorós i la morada de la mortificaació.
Anglosaxó Archiu:Cen rune.png Cen byþ cwicera gehwam, cuþ on fyre blac ond beorhtlic, byrneþ oftust ðær hi æþelingas inne restaþ.	L'antorcha és coneguda per tot home per la seua blanca i lluenta flama; sempre crema junt a a on el príncip se senta.
Nota: L'estrofa del poema islandés està glossadona en la paraula llatina flagella "tralla".

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1