Cylindropuntia fulgida
Cylindropuntia fulgida, coneguda comunament com cholla o cholla brincadora,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del nort de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora) fins a Arizona (Estats Units). Ademés s'ha introduït en llocs com Espanya, el Sur d'Àfrica, Austràlia o Nova Zelanda, a on es considera una espècie invasora.
Descripció
[editar | editar còdic]Cylindropuntia fulgida és una espècie de cactus molt espinós que creix com un arbust o menut arbre en un únic tronc central empinat poc ramificat. Alcança altures d'1,5 a 4 m, en la copa molt ramificada i estesa, la qual alcança diàmetros de fins a 2,4 m.
Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segments que es desprenen en facilitat (principalment els terminals). Cada u d'ells medix de 6 a 23 cm de llarc i de 2 a 3,5 cm de diàmetro. Tenen forma cilíndrica irregular i la seua epidermis és de color vert grisáceo pàlit. Presenten tubèrculs prou allargats (àmpliament ovalats), de 6 a 8 mm d'ample i de 13 a 19 mm de llarc. En el temps, les espines de les parts més velles de la planta cauen, revelant-se una corfa de color marró negruzco que es torna asprosa i escamosa en l'edat.
Sobre els tallos s'assenten areolas lanudas de color ore a canella que es tornen grises o negruzcas en l'edat. Són de forma inversamente triangular, medixen de 5 a 10 mm de llarc i de 2,5 a 4 mm de diàmetro. Posseïxen gloquidios grocs d'1 a 3 mm de llarc i estan disposts en penacho adaxial, a voltes també dispersos a lo llarc dels màrgens de les areolas.
També tenen de 6 a 18 espines en la majoria de les areolas de les branques jóvens i estan cobertes per una baïna epidérmica solta que sembla de paper, inicialment de color color palla o groc plateado, a voltes també rosat pàlit, que es torna de color gris obscur o marró en l'edat. Estes baïnes reflectixen la llum solar i prevenen el sobrecalentamiento de la planta.
Les espines de la part inferior de la areola van de erectas a deflexas, són esteses i aplanadas basalmente, a on la més llarga medix fins a 3,5 cm. Les espines de la part superior de la areola són erectas o esteses i circulares, a on la més llarga medix fins a 2,5 cm. Estes espines poden estar entrellaçades o no en espines de areolas adjacents, formant una capa densa que oculta el talle de la planta. Les branques més velles presenten espines escasses i més curtes.
També tenen chicotets fulls suculents de color vert clar quan són jóvens. Medixen d'1,5 a 2,5 cm de llarc i cauen prematurament.Les flors són blanques i rosades, en vetes de color lavanda. S'òbrin durant el dia (diürnes), medixen fins a 2,5 cm de diàmetro i són polinizadas per abelles. Apareixen en les puntes de les articulacions o en els ulls dels fruts vells i florixen a mitan de l'estiu. Els filaments dels estams van de rosa pàlit a magenta i les anteres són de color blanc a crema. L'estil és rosat i els lòbuls del estigma són de color blanquecino a groc pàlit.[2]
Els fruts són carnosos i de color vert grisáceo en la madurea. Generalment no tenen espines i la seua forma va de pera o casi redona a abarrilado. Estan llaugerament tuberculados, medixen de 2,5 a 4 cm de llarc i generalment són estèrils. Els fruts permaneixen en la planta durant anys i els seus areolas produïxen més flors a l'any següent, per lo que al final es formen llargues cadenes colgantes de fruts.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del nort de Mèxic (concretament en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora) fins a Arizona (Estats Units). Ademés s'ha introduït en llocs com Espanya, Suràfrica, Austràlia o Nova Zelanda.[4]
Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, des de la costa fins als 1200 metros sobre el nivell de l'mar. Habita en pasturages desérticos, altes planures, planicies arenenques i ales rocoses.[5]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, tot el gènero Cylindropuntia ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[6]
Ecologia
[editar | editar còdic]Els fruts no solen tindre llavors viables, ya que la planta sol reproduir-se a partir de tallos caiguts, els quals solen ser dispersats a certa distància en adherir-se al pèl dels animals.
Ademés, durant les sequies, animals com el borrego cimarrón (Ovis canadensis) i algunes espècies de cérvols com el cérvol mul del desert (Odocoileus hemionus), depenen del sucós frut com a aliment i aigua.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia fulgida, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en Syn. Cact. O.S.: 50.[7]
Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth va traslladar l'espècie al gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia fulgida. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.[4]
- Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.[8]
- fulgida: epítet específic llatí que significa 'lluent', fent referència a les espines de l'espècie, les quals li donen un aspecte lluent.[9]
Varietats
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos varietats:
| Image | Varietat | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Cylindropuntia fulgida var. fulgida | Espines dels tallos entrellaçades en les espines de areolas adjacents, les més llargues usualment de 2,5 a 3 cm.
Els segments del talle que semblen espinosos des de llunt, tapen els tubèrculs que es troben davall. Els filaments dels estams són roses. |
Des d'Arizona fins al nort de Mèxic | |
| Cylindropuntia fulgida var. mamillata
(A.Schott ex Engelm.) Backeb. |
Espines dels tallos poc o res entrellaçades en les espines de les areolas adjacents, les més llargues usualment d'1 a 2 cm.
Els segments del talle que semblen sense espines o casi sense espines des de llunt, no tapen els tubèrculs que es troben davall. Els filaments dels estams són |
Des d'Arizona fins al noroest de Mèxic |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, ya que creix en llocs inaccessibles i hostils del desert.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva rarament com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través d'esquejes.
La seua fruta és comestible i cal anar en conte a l'hora de manipular esta planta, ya que les espines presenten púas microscòpiques que fan que la seua extracció siga extremadament difícil i dolorosa.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en el seu hàbitat -
Porte d'una planta en creiximent
-
Planta en el seu hàbitat
-
Detall de la flor
-
Planta en fruts
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cylindropuntia fulgida o Cholla brincadora | Contes». www.consultaplantas.com. Consultat el 2025-05-03.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 171. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cylindropuntia fulgida». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-03.
- ↑ 4,0 4,1 «Cylindropuntia fulgida (Engelm.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-03.
- ↑ 5,0 5,1 «Cylindropuntia fulgida: Pinkava, D.J., Baker, M. & Pont, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T152447A183112527».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t152447a183112527.en.Consultat el 2025-05-03.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Opuntia fulgida Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-03.
- ↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 88. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia fulgida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.