Díon
Díon o Dío (en grec antic, Δῖον)[1] va ser una antiga ciutat de Piería, un dels centres religiosos antics (santuaris) més importants del Regne de Macedònia. La localitat moderna va ser cridada Malatria fins a 1961, any en el que va ser renombrada oficialment com Díon.[2] Esta ciutat està ubicada en l'actual unitat perifèrica de Piería, en Macedònia Central, a 15 km al suroest de Katerini, a 85,9 km al suroest de Tesalónica, a 65 km al nort de Lárisa i a 425 km al nort d'Atenes.
En l'actualitat l'antiga ciutat de Díon és un jaciment arqueològic de primer orde i es troba en el Parc Arqueològic de Díon, en la mateixa localitat contemporànea, aixina com el Museu Arqueològic de Díon.
Administració
[editar | editar còdic]En octubre de 1992 va ser format el municipi de Díon. Englobava els districtes municipals de Agios Spyridonas, Díon, Karitsa, Kondariótissa, Nea Efesos i Vrontoú. El centre administratiu estava en localitat de Kondariótisa. En la reforma de governs locals de 2011, Díon es va fusionar en Olimp Oriental i Litójoro per a constituir el nou municipi de Díon-Olimp. Díon es va convertir en una de les unitats municipals, i les unitats municipals anteriors es varen convertir en comunitats locals.[3]
Història
[editar | editar còdic]La ciutat de Díon és mencionada per primera volta en les fonts històriques per Tucídides. El historiador de la guerra del Peloponeso relata que va ser la primera ciutat a la que va aplegar el general espartiata Brásidas quan va travessar la frontera entre Tesalia i el Regne de Macedònia, durant el seu expedició de l'any 424 a. C. a les colónies atenienses de Tracia, creuant el regne del seu aliat el rei macedonio Pérdicas II.[4]
La ciutat deu el seu nom a la proximitat d'un important santuari de Zeus Olímpic: en la tradició mitològica narrada per Hesíodo en Catàlec de dònes, Tea la filla de Deucalión, va tindre dos fills de Zeus, Magnes i Macedón (epónimo dels macedonios), els qui varen viure en Piería al peu del monte Olimp.[5] Segons Diodoro Sículo, el rei Arquelao I va otorgar a finals de el V a Díon i al seu santuari l'importància que tindria despuix per al Regne de Macedònia. Va instaurar una festa de nou dies que comprenia concursos atlètics i dramàtics en honor de Zeus i de les Muses.[6]
Alejandro Magne va reunir als seus eixèrcits en Díon, a on va realisar sacrificis, abans de començar les seues guerres de conquista cap a l'oest.[6] Despuix de la batalla de Gránico, Alejandro va encarregar a Lisipo la realisació d'un grup escultòric de bronze dels 25 hetairoi que havien mort en la batalla. Este grup escultòric es trobava en Díon[7] pero sigles més vesprada va ser traslladat a Roma per Quint Cecilio Metelo Macedónico.[8]
En 169 a. C., el cònsul romà Quint Marcio Filipo va aplegar a Macedònia per a combatre contra les forces de Perseo de Macedònia. Este últim estava estacionat en el gros de les seues forces prop de Díon i hauria pogut rebujar als romans, pero en alvançar estos li va entrar pànic i es va retirar de Díon despuix de dur-se totes les estàtues d'or que hi havia en la ciutat per a que no caigueren en mans del seu enemic. Quint Marcio Filipo va establir el seu campament en Díon, que en aquella época no era de gran tamany pero estava ben dotat d'edificis públics, de moltes estàtues i estava ben fortificado.[9]
Estrabón situa Díon al peu del monte Olimp i menciona l'existència en les seues proximitats del llogaret de Pimplea, lloc que estava associat al mític Orfeo.[10]
Els ostrogodos varen sitiar Tesalónica en 254 i 257, lo que va provocar la caiguda de Díon. Durant el III varen tindre lloc molts seismes i pluges diluvianas, que paulatinament varen ser mermant-la.
En el IV es va construir una basílica cristiana sobre els restants de l'antic palau, en el centre de la ciutat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Varis autors, Diccionari grec-espanyol: veu Δῖον
- ↑ Name changes of settlements in Greece
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 28 de giner de 2012.
- ↑ Tucícides IV,74.
- ↑ Hesíodo, Catàlec de dònes, fragment 7.
- ↑ 6,0 6,1 Diodoro Sículo XVII,16.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne I,16.
- ↑ Veleyo Patérculo I,11.
- ↑ Tito Livio XLIV,6-7.
- ↑ Estrabón VII, fragments 17 i 18; Pausanias IX,30,7-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- F. Papazoglou, Els villes de Macédoine romaine, Supplément 18 del BCH, París, 1988
- D. Pandermalis, Dion, the archaeological site and the museum, Atenes, 1997
- Démétrios Pandermalis, Dion, la découverte, Athènes 1999, (en grec)
- Démétrios Pandermalis, Dion, de la vaig citar sacrée à la colonie romaine, en Els Dossiers d'archéologie, n°347, setembre-octubre de 2011, pp. 50 - 55.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Díon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.