Dansa africana
L'expressió dansa africana fa referència principalment a la dansa en la porció d'Àfrica al sur del Sahara, i a numerosos tipos de danses africanes producte de les numeroses diferències culturals en els estils musicals i de moviment. Estes danses estan molt relacionades en les tradicions musicals al sur de Sahara i el sentit del ritme bantú. La dansa africana utilisa el concepte de poliritmo i l'articulació total del cos.[1] Les danses permeten interpretar patrons socials i valors i ajuden a les persones a treballar, madurar, resar i criticar a membres de la comunitat al mateix temps que contribuïxen en la celebració de festivals i funerals, competències, recitat de l'història, proverbis i poesia; i a acostar-se als deus.[2] En general les danses africanes promouen la participació, prenent partix els espectadors en la mateixa expressió artística. En l'excepció d'algunes danses espirituals religioses o d'iniciació, tradicionalment no existixen barreres entre els ballarins i el públic. Inclús les danses rituals a sovint posseïxen segments en els que el públic participa.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]No existix una definició única de la dansa africana: Àfrica, un continent molt vast, és ètnicament i culturalment un dels més diversos del planeta. Encara que existixen temes similars en les danses pròpies dels numerosos països i regions, cada una posseïx la seua història, llenguage, lletra, orígens, i propòsit, aspectes que no poden ser traduïts a una atra dansa de la mateixa cultura i molt manco a una atra dansa d'una atra regió del continent.
Societat
[editar | editar còdic]La dansa tradicional en Àfrica és un element colectiu, que expressa la vida de la comunitat més que la dels individus o parelles. Els primers cronistes ya feyen notar l'absència de balls de parelles en proximitat: dit tipo d'expressions era considerat immoral per numeroses societats africanes tradicionals.[4] En totes les danses que es practiquen al sur del Sahara sembla no existir evidència de patrons de dansa d'una parella home-dòna previs a l'era colonial quan dita pràctica era considerada com una expressió poc digna.[5] Per eixemple per al poble Yoruba, el tocar-se durant el ball no és un element comú llevat en circumstàncies molt especials.[6] L'única dansa en parelles de la tradició africana semblarien ser la Dansa de la Botella del Poble Mankon en el noroest de Camerún o la dansa Assiko del poble Douala en la que dansen parelles que expressen la seducció d'un sobre l'atre.
Per eixemple els ballarins i percusionista yoruba emfatisen el talent individual, expressant desijos de la comunitat, valors i una creativitat colectiva. A sovint les danses estan segregades per gènero, reforçant els rols dels gèneros en els chiquets i a sovint es reforcen atres estructures comunitàries tals com el parentesc, edat i estatus.[7] Moltes danses són realisades solament per hòmens o dònes, expressant sentiments molt forts sobre lo que significa ser home o dòna i alguns tabús estrictes sobre l'interacció entre ells. Les danses celebren el passage de la chiquea a la adultez o devoció espiritual.[8] Les jóvens dels Lunda de Zàmbia practiquen durant mesos en aïllament per al ritual que marca el seu pas a l'edat adulta. Els varons demostren la seua energia per mig de danses molt violentes que permeten apreciar la seua salut i estat físic.[7]
Els ballarins i els percusionista es prenen molt en sério el deprendre en minuciositat les danses en tots els seus detalls. Els chiquets deuen deprendre les danses tal com se'ls ensenyen i sense incorporar modificacions. L'improvisació o noves variacions solament són possibles una volta que es domina la dansa, i havent rebut el reconeiximent dels espectadors i els vells de la tribu.[9] El "entrenament musical" en les societats africanes comença en nàixer en cançons de breçol, i contínua quan els menuts són duts en vas en les esquenes dels seus pares tant al treball com a festivals i atres events socials. Tant en les regions occidentals com del centre d'Àfrica els jocs de la chiquea inclouen jocs que permeten desenrollar una comprensió per diversos ritmes.[10] Bodwich, un viager europeu de principis del 1800, menciona que els músics mantenien el ritme en forma estricta, «i que els chiquets mouen els seus caps o extremitats, mentres es troben en l'esquena de les seues mares, exactament al ritme de la música que s'està eixecutant».[11] El batut de tres colps o de dos colps és escoltat en els rituals quotidians i ajuda a desenrollar «una actitut bidimensional del ritme».
L'instrument musical més utilisat en Àfrica és la veu humana.[12] Tradicionalment pobles nómades com els masái no utilisen tambors, si be en viles a tot lo llarc i ample del continent el sò i el ritme dels tambors expressen l'ànim de les persones. En una comunitat africana, juntar-se responent en batre dels tambors és una oportunitat per a desenrollar un sentiment de pertinença i solidaritat, un temps per a conectar-se entre sí i ser part del ritme colectiu de la vida en el que els jóvens i vells, rics i pobres, hòmens i dònes estan tots invitats a contribuir a la societat.[13]
Els muscles, el pit, la pelvis, els braços i les cames es poden moure en els diferents ritmes musicals. Els ballarins en Nigèria moltes voltes combinen dos ritmes en els seus moviments, i en ballarins aveats és possible observar una conjunció de fins a tres ritmes. Solament en contades ocasions és possible vore ballarins que entrellacen quatre ritmes simultàneament.[14] A voltes agreguen components rítmics independents dels que posseïx la música. Aun cuando a voltes no es desplaça al cos, és possible observar ballarins que realisen moviments complexos.[15] Els ballarins són capaços de passar d'un ritme a un atre sense perdre la gràcia dels seus moviments.[16]
El batre dels tambors proveïx un text llingüístic subjacent que guia el ball pero la majoria del significat és aportat pels gests i metallenguage dels ballarins. L'espontaneïtat del balla crea una extemporalidad, pero no emfatisa ni promou els egos individuals dels ballarins sino que servix per a preservar la comunitat i tendir un pont que ajude a l'interacció entre l'audiència i els ballarins.[17]
| Dansa | Propòsit | País / Tribu d'Orige |
|---|---|---|
| Adowa | Ghana / Ashanti | |
| Agbaja | Ghana / Ewe | |
| Agwara | Corteig | Uganda / Alur |
| Akogo | Corteig | Uganda / Iteso |
| Amaggunju | Uganda / Buganda | |
| Abdós-i-bay | Celebració | Camerún |
| Bakisiimba | Celebració | Uganda / Buganda |
| Bikutsi | Celebració | Camerún |
| Bwola | Celebració | Uganda / Acholi |
| Coupé-Décalé | Celebració | Costa d'Ivori |
| Ding Ding | Uganda / Acholi | |
| Ekitaguriro | Uganda / Banyankole | |
| Ekizino | Corteig | Uganda / Bakiga |
| Entog | Gaze | Uganda / ètnia Lugbara |
| Entogoro | Gaze | Uganda / Banyoro, Batooro |
| Gombey | Collita | Senegal |
| Kete | Ghana/ Ashanti | |
| Kakilambe | Ritual de fertilitat | Guinea o Mali/ètnia Baga |
| Kwassa kwassa | Celebració | Congo (RDC) |
| Lamban | Celebració | Guinea, Senegal, Mali |
| Larakaraka | Cortege | Uganda / Acholi |
| Makossa | Celebració | Camerún |
| Mapouka | Ceremonial | Costa d'Ivori |
| Mwaga | Corteig | Uganda / Bagisu |
| Ndombolo (Soukous) | Corteig | Congo (RDC) |
| Owaro | Uganda / Samia-Bugwe | |
| Runyege | Celebració / Cortege | Uganda / Banyoro, Batooro |
| Sabar | Celebració | Senegal/ ètnia Wolof |
| Sunu | Casament | Guinea, Mali / Mandinka |
| Tamenaibuga | Amistat | Uganda / Basoga |
| Zouglou | Celebració | Costa d'Ivori |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kariamu Welsh-Asante, African Danse, Chelsea House Publishers, 2004, p. 28. ISBN 0-7910-76415
- ↑ Jacqui Malone, Steppin' on the Blues, University of Illinois Press, 1996, p. 9. ISBN 0-252-022114
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Danse, p. 35.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 16.
- ↑ Julie Malnig (ed.), Ballroom, Boogie, Shimmy Sham, Shake. A Social and Popular Danse Reader, p. 132. ISBN 978-0-252-03363-6; ISBN 978-0-252-07565-0
- ↑ Omofolabo S. Ajayi, Yoruba Danse - The Semiotics of Movement and Body Attitude in a Nigerian Culture, Africa World Press, 1998, p. 34. ISBN 0-86543-563-4 ISBN 0-86543-563-4
- ↑ 7,0 7,1 Henry Louis Gates, Anthony Appiah (eds), Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, Basic Civitas Books, 1999, p. 556. ISBN 0465000711
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Danse, pp. 19, 21.
- ↑ Kariamu Welsh-Asante, Zimbabwe Danse, Africa World Press, Inc. 2000, p. 60. ISBN 0-86543-492-1
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 21.
- ↑ Eileen Southern, The Music of Black Americans: A History, W. W. Norton & Company, 1997, p. 22. ISBN 0-393-02156-4
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 17.
- ↑ Sebastian Bakare, The Drumbeat of Life, Geneva, Switzerland: WCC Publications, 1997.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 16.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Danse, p. 34.
- ↑ [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Danza africana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.