De bell civili
Comentaris sobre la guerra civil (en llatí, Commentarii de bell civili) és un text de Juliol César on est relata les operacions militars i vicissituts polítiques ocorregudes durant la segona guerra civil de la República romana, de les quals va eixir vencedor. Normalment es troba junt als cridats Tria Bella: la Guerra d'Aleixandria, la Guerra d'Àfrica i la Guerra de Hispania; no obstant, existix un consens generalisat sobre que l'autoria d'estos últims no pot atribuir-se en la seua totalitat a César.[1]
Contingut
[editar | editar còdic]L'obra escomença una miqueta despuix dels acontenyiments narrats en els Comentaris a la guerra de les Galias, exactament uns dies abans del creuament del riu Rubicón en giner de l'any 49 a. C. i comprén els fets ocorreguts entre eixa data i l'any 48 a. C., terminant en el moment en que César aplega a Aleixandria. Inclou per tant la decisiva batalla de Farsalia i la mort de Pompeyo.[2]
Està estructurada en tres llibres, dels quals el primer comprén des dels dies previs al creuament del Rubicón fins a mediats d'agost de l'any 49 a. C.; en ell es poden trobar les justificacions cesarianas del començ de la Guerra, les maniobres polítiques en Roma i la primera campanya d'Hispania, que es tanca en la batalla de Ilerda.[3]
El segon llibre comprén els acontenyiments del restant de l'any 49 a. C., en tres escenaris principals: Marsella, somesa a sege per les tropes cesarianas; Hispania, en el final de les operacions en eixa província i Àfrica, a on es narra el desastre dels eixèrcits cesarianos al mando de Cayo Escribonio Curión.[4]
El tercer i últim llibre conta lo ocorregut en l'any 48 a. C., des de que César es dirigix a Brindisi fins a la conquista de l'illa de Far i el començ de la guerra d'Aleixandria; en eixe llibre s'inclou, entre atres aspectes importants, la derrota de César en la batalla de Dirraquium i la seua aplastant victòria en la batalla de Farsalia, la mort de Pompeyo i la trobada entre César i Cleopatra.[5]
Gènero i estil
[editar | editar còdic]El gènero és el que d'antic es denominava Commentarius, açò és, una obra en la que l'autor consignava els acontenyiments més senyalats de la seua vida, o d'un dels seus periodos, a fin de que la posteritat tinguera aixina una base per a compondre una verdadera obra històrica, contant d'esta manera una veritat completament subjectiva.[6]
L'estil en que l'obra es troba escrita recorda poderosament al de la seua antecessora, els Comentaris de la Guerra de les Galias. Abdós obres no poden considerar-se ni autobiogràfiques ni com unes memòries[7] Són, per una part, un informe de progressos, i per una atra un mig de propaganda.
Segons pareix, César era un gran orador, aixina ho atesta Suetonio,[8] i per això era capaç d'escriure en un llatí de gran perfecció sintàctica. Este domini del llenguage i de la retòrica que havia deprés a usar durant la seua etapa com advocat, li va permetre que, amagat despuix d'una apariència objectiva i distant, es trobe en realitat no un informe militar, ni unes memòries, sino l'exaltació d'un senyor de la guerra; pero açò no vol dir que César menta conscientment en els seus comentaris o que estos deguen ser execrados com a falsetat.[7]
L'obra nos ha segut transmesa bàsicament per mig de huit manuscrits en els que sempre es troben junts el De bell civili i els Tria bella. Els dos manuscrits més antics són el cridat Laurentianus Ashburnhamensis, datat en el X de nostra era i conservat en la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florencia, i el cridat Mediceus sive Laurentianus, datat en els sigles X/XI de nostra era i conservat en la mateixa biblioteca que l'anterior. També conserven manuscrits, encara que alguna cosa posteriors, les biblioteques del British Museum en Londres, la Nazionale de Nàpols, la Bibliothèque Nationale de París, la Biblioteca Apostólica Vaticana i la Biblioteca Nacional de Viena.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, pág. 29.
- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, pág. 8.
- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, pág. 10.
- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, pág. 11.
- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, págs. 11-14.
- ↑ Caerols, José Joaquín. Introducció a la Guerra de les Galias, pág. 29.
- ↑ 7,0 7,1 Caerols, José Joaquín. Introducció a la Guerra de les Galias, pág. 24.
- ↑ Suetonio, Vida dels dotze Césares, «César», 55.
- ↑ Calonge, Juliol & Quetglas, Pere J. (traductors). Guerra civil, guerra d'Aleixandria, guerra d'Àfrica, guerra de Hispania, introducció, pág. 48.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «De bello civili» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.