Declaració de Malé sobre la dimensió humana del canvi climàtic global
La Declaració de Malé sobre la dimensió humana del canvi climàtic global és un tractat elaborat per representants dels menuts estats insulars en desenroll que es varen reunir per a firmar la declaració en el novembre de 2007. La Declaració va establir una estratègia i un camí clars per a vincular el canvi climàtic i els drets humans, i canviar l'agenda de la campanya per a previndre el canvi climàtic, aixina com crear la nova Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Hi havia poca conexió entre el canvi climàtic i els drets humans, pero la declaració va deixar en clar que el dret al mig ambient és un preludi del fruïment de tots els demés drets humans.[1]
Les visites de Mary Robinson a molts països amenaçats i els seus comentaris sobre els vínculs entre el canvi climàtic i els drets generals de la conexió varen cridar l'atenció internacional. En Maldives, el canvi climàtic ya està ocorrent i s'ha comprés que, a nivell internacional, els drets humans proporcionen un marc útil per a canviar l'agenda. Les illes en qüestió varen formar una coalició àmplia i poderosa, organisant reunions en Ginebra, Nova York i Malé.[2] La capital de les Maldives és Malé i està ubicada en una illa del mateix nom; la població en el cens de 2014 era 133.019. Les illes estan en perill d'extinció pel aumente del nivell de la mar.
La declaració va destacar la necessitat d'estratègies per a bregar en el canvi climàtic, tant en térmens d'adaptació o mitigació, com para delinear el resultat d'un escenari 'sense canvis' per als humans, com individus i comunitats. Des del principi es va entendre que el conjunt actual de normes i principis de drets humans oferia una base sòlida per a pensar i actuar de manera responsable i eficaç a este respecto.[3]
Nacions Unides
[editar | editar còdic]La Declaració de la ONU va demanar al Consell de Drets Humans de la ONU que centrara la seua atenció en els impactes del canvi climàtic i els drets humans, i el Consell de Drets Humans va respondre al cridat. A solicitut de la Declaració de Malé, l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans va publicar el primer estudi que identifica formes específiques en les que el canvi climàtic (específicament, el calfament global) interferix en el ple fruïment dels drets humans, emfatisant que els Estats tenen el deure treballar junts protegint els drets humans front al canvi climàtic. Com a resultat del canvi climàtic, millons de persones que viuen hui en dia no podran gojar dels drets humans bàsics, inclosos els drets a la vida, la salut, a un nivell de vida adequat i a la lliure determinació.[4]
El segon pilar és que els estats tenen obligacions baix la llei de drets humans en relació en les mides de mitigació, adaptació i resposta al canvi climàtic. Els documents recent de l'ONU senyalen que els Estats deuen "posar els drets humans en el centre de cóm manegem i responem al canvi climàtic".cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 30 d'abril de 2021.
- ↑ Ottavio Quirico. «Input for the 2016 Report to the Human Rights Council of the Special Rapporteur on Human Rights and the Environment».
- ↑ «The Small Island Perspective on Agenda-Setting in Climate Change and Human Rights» (en en). Global Governance Institute. Consultat el 2021-04-30.
- ↑ «Climate Change and Human Rights: Three Benefits of a Human Rights Perspective on Climate Change | Global Policy Journal». www.globalpolicyjournal.com. Consultat el 2021-04-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Declaración de Malé sobre la dimensión humana del cambio climático global» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.